Ja he acabat el tercer llibre... mmm... segueix on ho deixa l'anterior i acaba lligant tots els fils (cosa que és d'agrair). Però he trobat tota l'obra una mica infantil, amb acció però no massa, amb amor però molt suau, amb tecnologia però no gaire, sense gaires temes filosòfics (algun que altra, però pocs i no gaire profunds)... El final un xic abrupte però ja l'esperava.

M'ha agradat? Mmmmm... Es pot dir que sí, però esperava més nivell del Jack Vance. El que he trobat és que es pot explicar el mateix sense allargar-ho tant. Recomanable? Pse, ni sí ni no, això ja depèn de l'humor de cadascú. Si es vol una novel·la policíaca suau, ambientada correctament en el futur, i sense gaires complicacions aquest és llibre.

El llibre segueix on ho deixa l'anterior. [Spoilers!] Glawen Clattuc ha esbrinat que el seu pare, Scharde, està presoner pel seu antic enemic Smonny Clattuc. Ell va a rescatar-lo al continent selvàtic Ecce, amb una fauna peculiar. Allí rescata al seu pare, al Eustace Chilke i a una altra presoner que els dóna força informació. Després el negociat B rescata a la resta de presoners.

De mentres la Wayness Tamm (la novia del Glawen) està ocupada seguint el rastre de la Carta de Cadwal, que és el títol de propietat del planeta. Això fa que visiti altres planetes i llocs a quin més curiós. Hi ha d'altres que també persegueixen el mateix, i l'espien.

El llibre és força suau (vull dir que no hi ha gaire sang ni fetge), es deixa llegir sense estressar gaire. Va saltant entre els dos fils argumentals i a vegades deixa el tema en un "cliff-hanger" que es resol quan reprèn el fil. Sci-fy? MMMmmmm, és gairebé més aviat policíac amb una ambientació molt bona. M'agradat!

Aquest llibre és una novel·la policíaca ambientada en un món futur una mica raret.

Resulta que hi ha un planeta Cadwal declarat reserva natural, on només poden viure-hi unes poques persones (a l'estació Araminta). Però amb el pas del temps la població augmenta, i s'ha d'expulsar als que sobren, i es fa per ordre genealògic. Una forma d'ascendir en la genealogia és eliminant a algú, o que es jubili. El llibre és tranquil, algo lent explicant les particularitats del planeta Cadwal, i com va evolucionant el personatge principal, el Glawen Clattuc. Els seus amors i desamors, els crims, etc... La resolució de la major part del llibre passa de sobte al final, deixant noves trames per començar el següent llibre (és una trilogia). Acostumat al ritme pausat del llibre al final passen tantes coses. Ja he començat el següent on hi ha un "preludi" que és un resum dels fets del primer.

El llibre deixa un regust raro, entre lent i el final sobtat... Pse, no està malament però no és del millor del Jack Vance, encara que l'ambientació es força rica. Vaig a pel segon.

Seguint amb la sèrie de llibres sobre el sistema solar Midway, independitzat del Syndicat, és una altra aventura de la ex-CEO i ara president Iceni i el general Drakon.

Aquest cop decideixen alliberar d'un sistema totalitari a Ulindi, un sistema veí, accessible a un salt de nau. Però en realitat Ulindi no és un sistema totalitari, segueix pertanyent al Syndicat i els para un trampa per aniquilar les forces de Midway. Però gràcies a l'heroisme de tots salven la situació.

Aquest llibre és més del mateix, no passa res excepcional, no s'aclareixen els misteris que hi ha a la serie, etc... Es com un capítol més, on la història principal avança lentament. Encaixa perfectament amb l'Steadfast. Recomanable? Sí clar, previsible? També. Ara només cal esperar a la següent entrega. Però al pas que va l'autor pot escriure 200 libres sobre el tema.

Ja he llegit una altra novel·la històrica, aquest cop edat mitja. Es titula 1356 i succeïx aquell any. Segueix la trilogia del Sant Grial del Bernard Cornwell, si bé al trilogia acaba, aquest és un quart llibre que està tot solet, encara que fa referència als altres i és recomanable haver-los llegit per situar més l'acció. El protagonista és el mateix que en els tres llibres anteriors, en Thomas de Hooktown.

El llibre segueix el patró "Cornwell", es a dir, s'agafa una batalla que hagin guanyat els anglesos (en tots els llibres d'aquest home no perden ni una batalla, de fet si només llegim els seus llibres Anglaterra hauria de dominar el món...) i es fa coincidir amb la trama del llibre que estas fent, normalment la batalla es posa al final.

En aquest cas la és la batalla de Poitiers, en Thomas és "sir" i està al càrrec d'una mini-exercit mercenari. Els contracta un comte francès, Laubroidalle, molt dolent i despreciable, que un cop han guanyat no els vol pagar. El cardenal Bessieres es vol fer amb una altra relíquia que li ajudi a aconseguir que el facin papa, en aquest cas no és el sant grial, si no la espasa de sant Pere, "la malice".

En Thomas ha de venjar-se del compte (amb un embolic de faldes pel mig, que com ell està casat el protagonitza un altra personatge), i ha d'impedir que el cardenal aconsegueixi la relíquia.

El llibre barreja aquestes dues trames, juntament amb la batalla (descrita amb detall) per fer una aventureta entretinguda amb final feliç "of course"! Curtet i per distreure una estona perfecte! (Sempre sent conscient que aquest home té una visió esbiaixada de la història).

Després un munt de novel·les ambientades en el passat, una mica de pew! pew! futurista per desintoxicar. Així m'he llegit Steadfast del Jack Campbell. Aquesta és la quarta entrega de la serie "The lost fleet beyond frontier".

Trobem els personatges de sempre fent el de sempre, amb el Jack Geary com admirall de flota. Els del centre de comandament central i els polítics són com sempre els dolents, però en Jack es nega a desobeir-los i fer-se un dictador. Així que segueix ordres i els treu les castanyes del foc.

El llibre comença en una visita a la Terra on visita la "Línia de Adrià" i els restes d'una guerra robòtica. I aleshores el llibre tracta d'una missió a planetes frontera on el Jack veu que està infra-defensada i ell arregla la situació, i una altra missió on es troba amb un enemic robòtic creat per la pròpia Alliance. La segona missió queda en plan "hangover" per ser resolta en el següent llibre.

Es llegeix ràpid, no cal pensar gaire, els personatges són senzills i és una mica més del mateix. La història tampoc avança molt, a aquest ritme l'autor podrà escriure 200 llibres abans d'arribar al desenllaç. Perque m'agraden les naus que si no... pffff. Ara cal esperar a la següent entrega.

Últim llibre de la serie de Sharpe.

[Spoilers] En aquest llibre en Sharpe segueix fent de pagès a Normandia, amb la Lucille que ja té dos fills. En Harper té un taverna a Dublín i segueix casat amb la seva dóna espanyola i està gordo. Però arriba a Normandia la Louisa Parker, que surt al llibre "Los rifles de Sharpe" i en aquell llibre ella es casa amb Don Blas Vivar, demanant-li ajuda per trobar al seu marit (el Blas Vivar). Aquest home es un oficial espanyol que salva a en Sharpe dels seus propis soldats i es fan amics. Llavors en Sharpe viatja a Xile on s'ha perdut en Don Blas, al principi el creu mort i vol repatriar el cadàver. Però a Xile troba corrupció, enganys... però diguem que ell no guia el seu destí. Hi ha un parell de batalletes, la de Puerto Crucero i la de Valdivia on ell es veu arrossegat pels esdeveniments i al final descobreix que el Capitan-General que substitueix a en Blas Vivar és gay, i resulta que no l'ha matat. També descobreix que el Blas Vivar és viu i el té presoner el Lord Cochrane. Es sent una mica enganyat perque ell lluita a favor del Lord Cochrane, coses de l'edat. En el llibre també visita Napoleó i descobreix un complot per treure'l de la presó de la illa de Santa Helena i fer-lo general a Amèrica del Sud, però els conspiradors arriben tard ja Napoleó mor.

El llibre està bé, però en Sharpe és una mica un expectador, i el final és un xic precipitat, però bé són aventuretes. Després de tants llibres de Sharpe ara hem sento una mica orfe i abandonat...

La resta de la serie, ordenats segons passen les històries:

1. Sharpe y el tigre de Bengala
2. El triunfo de Sharpe
3. Sharpe y la fortaleza india
4. Sharpe's Trafalgar
5. Sharpe's Prey
6. Los rifles de Sharpe
7. Sharpe's Havoc
8. Sharpe y el águila del imperio
9. Sharpe y el oro español
10. Sharpe's escape
11. Sharpe's Fury
12. Sharpe's battle
13. Sharpe y sus fusileros
14. Sharpe y la campaña de Salamanca
15. Sharpe's Skirmish
16. Sharpe y su peor enemigo
17. Sharpe y la batalla de Vitoria
18. Sharpe y su regimiento
19. Sharpe's Christmas
20. Sharpe a la conquista de Francia
21. Sharpe's revenge
22. Sharpe en Waterloo

Es curiós com els francesos van ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Quan ja tenien Napoleó tanca a l'illa d'Elba va i s'escapa, recobra el poder i aconsegueix reunir un exèrcit altra cop. Els aliats aleshores formen una coalició i fan la batalla a Waterloo.

L'acció ja agafa a un Sharpe retirat, que degut a la seva fama el contracta el príncep d'Orange per lluitar al costat dels anglesos. I sembla que sigui l'únic que veu on atacarà Napoleó que és justament el lloc on l'exèrcit anglès està esperant per reunir-se amb el prusià.

En Sharpe segueix amb la Lucille fent de pagès i la seva dóna posant-li les banyes, per sort durant la batalla maten al Lord Rosendalle i la Jane es queda sola i embarassada. El llibre narra tota la batalla de Waterloo, però com va morir-hi tanta gent el llibre reflecteix això, matança i més matança. Els francesos van fer servir la mateixa tàctica de columna de soldats contra línia de tiradors, i com en el passat van fracassar, no aprenen res?

El príncep d'Orange fa tantes pifies durant la batalla que en Sharpe el deixa però al final, li engega un tret, dissimulant com si fos l'enemic qui el dispara, però només el fereix.

Aventuretes no hi ha gaire, només massacre, pse, no m'ha agradat tant com els altres, però no està malament per adonar-se de les burrades que es fan en una batalla.

[Spoilers!] En el llibre anterior en Ducos, cap de la intel·ligència francesa havia parat una trampa a en Sharpe, acorralant-lo a Teste-de-Buch, encara que s'escapa.

El primer que passa en aquest llibre és que en Sharpe es bat en un duel amb en Bampfylde, el capità anglès que l'havia deixat tirat a Teste-de-Buch, i encara que no el mata el deixa una mica esguerrat. Aquest duel fa que en Sharpe tingui una crisi matrimonial, ja que la Jane pateix per en Sharpe i no vol que participi en el duel. Per això la Jane marxa a Anglaterra, allí ella retira tota la fortuna d'en Sharpe (que prové del saqueig del carruatge reial de Josep Bonaparte a Vitòria) i enlloc de buscar una casa a la campinya anglesa en compra una a Londres, més d'acord amb els seus gustos.

Com sembla que Napoleó està perdent la guerra envia el seu tresor reial cap a Amèrica i li confia a en Ducos la custodia, però aquest es queda el tresor. Però per tapar el seu rastre diu que ha sigut en Sharpe qui l'ha robat, amb ajuda del corsari americà que va ajudar. I aleshores arriba la pau, Napoleó és exiliat a l'illa d'Elba i ambdós bàndols passen comptes. Al nou rei francès li interessa recuperar el tresor i als anglesos també, per això munten una investigació i un judici contra en Sharpe seguint les pistes falses que ha posat en Ducos, una d'elles diu que ha amagat el tresor a Teste-de-Buch. Com en Sharpe porta un allargavistes de luxe (també de Vitòria) pensen que pertany al tresor i per això el consideren culpable. Llavors en Sharpe ha de fugir per trobar les proves de veritat, buscant al comandant Lassan de Test-de-Buch per que digui que ell no va amagar-hi res allí. En l'aventura l'acompanyen en Harper i el Dolç Willian. En la fugida es troben a un oficial amic d'en Sharpe i li encarreguen que contacti amb la Jane i que busqui al Lord Rosendalle perque ajudi amb el tema del judici.

Quan la Jane contacta amb el Lord s'enamoren i li posa les banyes a en Sharpe, que sense saber-ho s'ha quedat sense diners. De mentres en Ducos assassina a en Lassan i quan arriba en Sharpe la germana del Lassan li dispara creient que era un dels assassins. S'adona del seu error i s'ofereix a cuidar en Sharpe, que al principi l'odia, mentre es recupera en Harper va a Londres i veu el tema de la Jane i el Lord, i quan torna informa a en Sharpe, que aleshores s'enamora de la Lucille. I en William recupera la pista d'en Ducos.

Quan en Sharpe es recupera van a matar en Ducos, però pel camí es troben amb el General Calvet (era el general que assetja a en Sharpe en el llibre anterior), fidel a Napoleó que també busca a en Ducos, però per recuperar el tresor. Finalment el troben a Nàpols, el fan presoner i poden fugir amb part del tresor deixant la resta pels napolitans. En Ducos mor afusellat més tard. El llibre acaba que en Sharpe torna a viure amb la Lucille i en Harper cap Irlanda, el William també els deixa, i exoneren dels càrrecs a en Sharpe.

Aventuretes! Totalment recomanat, és com llegir Sandokan de l'Emilio Salgari.

En aquest punt de la història les tropes angleses ja han travessat els Pirineus.

L'exèrcit anglès està encasquillat a Arcachon i necessita una forma de creuar aquest estuari, per això ideen un pla per fer-ho.

Una part del pla consisteix en fer creure als francesos que faran un desembarcament a la riba nord, mentre els anglesos construeixen un pont a la sud. Per fer aquest pont flotant necessiten molts vaixells petits. El pla l'idea en Hogan, l'amic enginyer d'en Sharpe i cap de l'espionatge britànic, però mor d'unes febres.

Igualment per aquesta missió agafen a en Sharpe per gestionar la part de terra de la missió, i la part marítima l'encarreguen a un capità de vaixell en Bamfylde, immediatament en Sharpe i en Bamfylde es cauen fatal. En Bamfylde és prepotent, arrogant, ...

Gràcies a en Sharpe conquisten un fort que domina la badia d'Arcachon, Teste-de-Buch. El fort està al càrrec del comandant Lassan. Allí en Sharpe fa presoner a un corsari Americà, en Killick, però l'allibera sota la promesa que no tornarà a lluitar contra britànics.

Una altra part de la missió d'en Sharpe és fer una emboscada a prop de Bordeus, i veure si la ciutat es vol revoltar contra Napoleó. Hi ha un espia el compte de Maquerre, que seguint ordres d'en Ducos fa creure a en Sharpe que sí, que Bordeus es vol revoltar, però en Sharpe no s'ho creu i torna cap a la Teste-de-Buch.

Quan arriba no troba a en Bamfylde, ja que ha marxat quan el compte de Maquerre li ha dit que en Sharpe ha estat capturat. Aleshores en Sharpe es veu abandonat en la fortalesa i assetjat per el general Calvet que obeeix a en Ducos.

Després de la batalleta de torn en Sharpe es rendeix a en Killick, que a canvi d'alliberar-lo de la seva promesa transporta a en Sharpe i els seus homes a les línies angleses. Allí en Sharpe troba a l'espia, el compte de Maquerre, i el mata.

Lectura recomanada!