 |
Una mica de tot i a vegades més |
|
Contacte: Àlex
| L'estilogràfica de l'admin. How To |
Després d'un temps sense posar res referit a plomes o tintes... anem forts...veurem com es fa una ploma. Aquest és un altre del molts hobbies que tinc. fer estilogràfiques. En aquests cas és una ploma feta d'ebonita negre que vaig fer per l'admin del blog. Partim d'una barra d'ebonita. En aquest cas negre. Podria ser de qualsevol color i de molts i diferents materials. La ebonita és un dels primers 'plàstics' que es van utilitzar. S'obté de vulcanitzar goma afegint sofre al producte. El seu us ha estat molt gran, a part de plomes, es van fer molts altres productes, sobretot per productes aïllants de la electricitat. Però es va utilitzar molt en els inicis de la ploma estilogràfica. Els materials per fer estilogràfiques es molt variat. Principalment plàstic de tipus acrílic, cel·lulosa, ebonita. Però també fusta o metall. Fins i tot es comencen a veure estilogràfiques fetes amb impressores 3D. El tros original d'ebonita negre alemanya és aquest.  Les plomes que faig no estan fetas a partir de cap del milers de kits que ens podem trobar, per lo que hem de fer tres parts: Barril: Part més llarga de la ploma, on va el carregador o els cartutxs de tinta. La secció. On val el plomí i per s'agafa la ploma El tap... per tapar la ploma... El passos son:
Jo utilitzo un torn de metall i quan he de donar la forma final ho faig manualment amb diferents gúbies. Aquests passos són els mateixos per totes les parts de la ploma i depenent del disseny és poden fer molts més passos. En aquesta ploma, veurem també que hem afegit uns anells d'acer que fan que la feina sigui més entretinguda. Ajustem el diàmetre:  Rosquem i foradem al/als diàmetres que necessitem, que dependrà del disseny final de la ploma.  Per la secció, partim d'aquest tros d'ebonita, li donem forma amb la gúbia.  Anem pel tap. Com hem dit, li posem un anells.  I ja tenim el tap i la secció acabats i llestos per polir.  El procediment de polir m'encanta. És llarg però el resultat final és increïble. Amb paper de vidre mullat, li passem fins 14 diferents grans. Des de 400 fins a 12000 del Micromesh.  I l'abans i el després del pulit  I el resultat final aquí el tenim:      Si voleu veure algun altre how to... cap problema. En podrem veure més. Per veure més plomes: Instagram @pelfort_pens |
| #25/08/2018 16:52 Estilogràfiques Autor: Jordi Pelfort |
| Inoxcrom 77 |
En el temps que corren, res millor que recordar una de les marques nacionals, de la terra, més coneguda per tots nosaltres, Inoxcrom. Farem una serie de posts amb la historia de les diferents marques de plomes, explicades amb detall, però faré cinc cèntims ara d’aquesta marca de Barcelona. El negoci inicial de la casa era fabricar plomins d’or i d’acer. Ens remontem als anys 40. La feina consistia en la fabricació de plomins i de materials metàl·lic d’oficina. Al 1946 es va registrar la marca Inoxcrom i es va començar la producció de plomes. En aturarem l’any 1966 on es va començar a fabricar la ploma que ens interessa, la Inoxcrom 77. Més endevant farem altres aturades en el timeline d'Inoxcrom per veure altres models.  La 77 que ens ocupa és una revisió de la primera 77, que portava el plomí de tipus Inlaid. La nostra es va fabricar ja ens anys 70 i el plomí ja era normal, molt més econòmic i fàcil de produir. Sòn plomes molt senzilles amb un comportament molt correcte.
Característiques:
El cos de la Inox77 està fet de plàstic sòlid injectat de color verd, igual que la secció. Separades amb un aret d’inoxidable.  En el tap podem llegir el nom de la marca i el model.  Plomí El plomí de la 77 és d’acer, gens flexible i d’un sol color. De punta M, té grabat el nom de la marca INOXCROM i el model 77.  El rendiment d’aquest plomí el podria considerar molt bó i d’un tamany no excesiu.  Sistema de carga El model 77 va començar sent de carga aeromètric, però ja en aquesta revisió el sistema de carga va passar a ser per cartutx de tamany universal. Resum És una ploma feta i dirigida al gran public, sense luxes, encara que veurem en algun altre post, que Inoxcrom, de quasi tots els models en treia un model de 'luxe' amb el plomí d’or i inclús amb el tap dorat. El seu rendiment és excelent i fàcil de mantenir.  |
| #14/10/2017 12:59 Estilogràfiques Autor: Jordi Pelfort |
| Kaweco Classic Sport |
Aquesta és una petita ploma del fabricant alemany Kaweco (KaWeCo - Federhalter-Fabrik Koch, Weber & Co), fundada a Heilderberg l’any 1883 Kaweco és una marca amb molta tradició però completament desconeguda pel gran públic, cosa que no passa amb altre marques alemanyes com Pelikan o Montblanc. Durant la seva existència han tingut molts alts i baixos, fàbriques tancades, desaparicions, tornades,... però ara podem gaudir de diferents models i aquest que us mostro a continuació és un dels més icònics de la marca. La Kaweco CLASSIC Sport és una ploma petita, tan petita que escriure sense postejar (si… un anglicisme que no he sapigut traduir: posar el tap en la part del darrera de la ploma)es fa una mica dificil. És molt lleugera i molt econòmica, cosa que no impedeix que sigui una gran ploma a l’hora d’escriure.  Característiques:
La Kaweco CLASSIC Sport és petita i es poden diferenciar clarament les dues part principals, el cos en si i la secció. El cos és rodó, sense cap dibuix ni floritura. Per una altre banda tenim la secció, rodona també. En el tap és on trobem alguna filigrana. El tap té forma octogonal, és llarg i s’utilitza també com a extensió del cos ‘postejada’. En el tap és on trobem el nom de model escrit en un costat del octàgon així com també el logotip de la marca a la part superior.  El tap no té clip, però es pot comprar per separat a un preu aproximat de 7€ (WTF? Per separat?) un clip metàlic. Jo no el trobo a faltar… però no crec que no hagués estat de més vendre’l juntament amb la ploma.  El model Sport de Kaweco és complement fet de plàstic negre, però dins d’aquest model tenim moltes variacions. Les tenim de plàstic de diferents colors, transparents (ICE Sport), d’alumini (AL Sport), de llautó (BRASS Sport), d’acer (STEEL Sport), de fibra de carboni (AC Sport) i alguna edició especial que va sortint. Al ser la CLASSIC Sport una ploma de plàstic que necessita ser postejada per escriure, ens trobem que el cos de la ploma es ratlla facilment amb el tap.Per a mi és una ploma de batalla i malgrat no m’agrada que es ratlli, no és cap problema. Plomí El plomí és d’acer dorat amb el símbol de Kaweco, les lletres GERMANY sinde 1883 i un tipus d’espiral.  El rendiment d’aquest plomí el podría considerar molt bó i molt suau. He notat que amb tintes seques de vegades li costa arrancar, però normalment no falla mai. Jo diria que és més un problema de fluxe de tinta desde el convertidor (problemes de tensió superficial dins del convertidor, crec)…  El plumí és pot cambiar facilment gracies al sistema de rosca que utilitza Kaweco per altres mides que van desde EF, F, M, B i fins i tot BB. Sistema de carga Es pot alimentar aquesta ploma amb cartutxos universals o amb convertidor propi de la marca. Propi perque pel tamany que té la ploma un convertidor estandar no hi cap. L’unic problema que lo trobo és que degut a aquest petit tamany la capacitat de tinta és molt petita.  Resum Estem parlant d’una ploma de 20€, amb un disseny particular i amb un plomi d’acer, no puc tenir cap queixa i estic del més content. Actualment la utilitzo a la feina com a segona ploma amb tinta vermella. És lleugera, cap perfectament a la butxaca, molt balencejada. Per a mi és una ploma que cumpleix perfectament amb la seva feina.  |
| #29/08/2017 12:56 Estilogràfiques Autor: Jordi Pelfort |
| Sheaffer Cadet Tip-Dip Touchdown |
Sheaffer va treure l’any 1952 el sofisticat sistema de carga per snorkel (que descobrirem més endevant), que volia substituir el sistema Touchdown. Sheaffer , però, no va aturar la producció de plomes amb aquest sistema. El va relegar a plomes com la Craftsman i Cadet. Plomes per a principiants.  Sheaffer amb Tip-Dip ens volia dir que no feia falta embrutar la secció de la ploma per carregar-la, ja que només feia falta introduir mig plomí per poder-la carregar. Era una ploma econòmica, però Sheaffer la venia com una ploma de nivell superior pel preu al que es venia, uns US 3,60 dollars. Era una ploma senzilla, amb un plomí d’acer. Encara que més endevant en van comercialitzar una amb plomí d’or.  La que ens ocupa, la Cadet va ser comercialitzada durant els anys 1953 i 1963. Aquesta concretament va se adquirida en una botiga de segona mà a Lafayette, Lousina, USA. Característiques:
DissenyEl cos de la Cadet està fet de plàstic sòlid injectat de color blau amb la secció de color negre.  La secció és rugosa, el que fà que el grip de la ploma sigui molt bó i no rellisqui. El tap té un aret d’inoxidable i en el clip, també d’aquest material es pot llegir la marca SHEAFFER’S. En el barril podem llegir el nòm de l’empresa.  En la part superior del barril trobem la rosca amb la que s’accedeix al sistema Touchdown que veurem més endevant. PlomíEl plomí de la Cadet és d’acer, gens flexible i d’un sol color. De punta F, té grabat el nom de la marca SHEAFFER’S, l’indicador del gruix, F1 i el MADE IN USA. Té un tamany considerable. El rendiment d’aquest plomí el podria considerar molt bó, encara que sigui un plomí fi i gens flexible. Com a curiositat, podriem dir que el forat de respiració del plomí té forma de cor.   Sistema de cargaEl sistema de carga és el que Sheaffer va anomenar Tochdown, i va ser utilitzat per la marca durant els anys 50 i 60.  El procediment és el següent:
El que tenim dins del cos de la ploma és un sac de goma que s’omple de tinta. ResumCom he dit, aquesta ploma va venir directament dels Estats Units per menys de 5$ i és per a mi una ploma molt lleugera, molt còmoda i per tenir més de 60 anys, funciona perfectament.    Pròximament: parts de la ploma. Com ja em vist un parell de plomes, ara toca saber quines son les parts de que està composta la ploma. |
| #28/05/2017 18:34 Estilogràfiques Autor: Jordi Pelfort |
| Lamy 2000. El disseny fet ploma |
Abans de començar a parlar de la Lamy 2000, parlem una mica de la marca. Lamy és un dels fabricant europeus de plomes més important del moment. La marca alemanya ha estat capaç de sobreviure les embestides del mercat xinés i les seves falsificacions. Fugint de voler ser un fabricant d'estris d'escriptura de luxe, com fa Montblanc, té una linea de productes que van desde el 20€ fins als més cars de potser 300€. És una marca alemanya amb base a Heilderberg que de mans de Josef Lamy va començar a fabricar plomes en la dècada del anys 30 del segle passat i fins el 2006 que es va retirar el fill del fundador, ha estat ens mans de gestors de la familia. El seu catàleg és unicament d'estris d'escriptura, plomes, tintes, rollers, llapiços mecànics,... Té dos models icònics. Lamy Safari com a perfecte ploma econòmica (i copiada pels xinesos) de qualitat i la Lamy 2000 com vaixell insignia de la marca. En aquests post parlarem de la segona, la Lamy 2000.  Estem davant de la ploma més icònica de la marca i també una de les més reconegudes dins d'aquest món. Es podria considerar una de les plomes amb més seguidors i també amb més detractors, però sempre molt recomanada pel seu preu (es pot trobar sobre els 150€), el seu bon funcionament i el seu disseny, que es manté igual desde mitjans dels anys 60, quan va sortir al mercat. Aquesta ploma és mereix una mica d'història. El 1962 el fill del fundador de la marca, Dr. Manfred Lamy, volia trobar un disseny distintiu. I d'aquest desig en va sortir el que va anomenar projecte 2000. Per aconseguir aquesta fita, van contractar un dissenyador que havia treballat anteriorment a Braun, Gerd Alfred Müller. Aquest va agafar una linea de disseny que ja havia utilitzat anteriorment en altres productes (màquina d'afeitar Braun SM31) i va crear un ploma que s'ha mantingut desde llavors amb el mateix disseny. Característiques:
 Disseny El cos de la 2000 està fet d’un material anomenat MAKROLON (que no deixa de ser un tipus de policarbonat patentat per Bayern) de color negre amb una textura rugosa molt agradable al tacte i sembla que hauria de ser un material molt durader. La forma és la que en el món de l’estilogràfica es diu en forma de cigar. Entre el cos de la ploma i la secció tenim una part de plàstic transparent que serveix com a visor de la quantitat de tinta restant. Trobo que és molt interessant però el reduït tamany de la finestra deixa molt que desitjar ja que es pot veure la tinta restant, no de manera molt clara. Una llàstima. El que anomenem secció, la part des d’on s’agafa la ploma per escriure, és totalment metàl·lica (acer inoxidable), que manté el plomi semi ocult. Aquest té per la part de darrera, el forat per on la tinta entra dins del sistema  Plomí La Lamy 2000 té un plomí semi-ocult d’or de 14 quirats amb un acabat de platí. En el meu cas és un plomí F que té un desenvolupament perfecte. En el mercat es pot comprar emb diferents gruixos, EF, F, M, B (Gruixut), BB (extra Gruixut), OM (Oblic Mitjà), OB (Oblic gruixut) i OBB (Oblic extra Gruixut). (* veurem en un altre post el tamany dels plomins) La ploma escriu perfecte sense fallar ni un traç. Té un rendiment excel·lent, és molt suau però no es gens flexible al ser un plomí semi ocult. No es veu cap inscripció en ell al estar tapat, però si el desmuntem veurem la marca i la qualitat de l’or, un 585 (=14 quirats)  Sistema de carga El sistema de carga d’aquesta ploma és per pistó. Això vol dir que per carregar la ploma amb la tinta que nosaltres desitgem s’ha de desenroscar el culotte de la ploma, això provoca que un pistó baixi i redueixi l’aire que hi ha dins de la ploma, introduir el plomí dins del tinter i tornar a enroscar el culotte. D’aquesta manera la tinta es absorvida a l’interior de la ploma (pel forat que hi ha sota el plomí). Té una bona capacitat de carga, aproximadament 2.7ml.  Resum Aquesta va ser la escollida com la primera ploma estilogràfica que vaig decidir comprar, i no podria estar més content. La ploma és suau, té un molt bon acompliment i no falla mai. És un plaer escriure amb ella a la que li trobes el seu punt dolç. És com tenir un tròs d’història a les teves mans i una de les plomes més icóniques que s’han fet mai.   Nota Hi ha diferents versions de la 2000, com el model d’alumini o el model del 50è aniversari de la Lamy 2000. Per Internet es poden trobar mils de referències a aquesta ploma amb la seva història i deferents models molt ben explicats. |
| #07/05/2017 18:13 Estilogràfiques Autor: Jordi Pelfort |
| Comencem? |
Alguns direu...plomes? Al segle XXI encara hi ha gent que utilitza plomes? El mateix administrador del blog utilitza ploma diàriament, per exemple. Jo per descomptat, també. I si, he d'escoltar dia si i dia també comentaris al respecte. Crec que el primer contacte seriós amb una ploma, o estilogràfica, el vaig tenir a 5 d'EGB. Sí sóc una criatura fruit d’aquest sistema educatiu, EGB, BUP i COU... La professora ens va obligar a tots a escriure en ploma durant aquell any i malgrat que al acabar tots vam retornar al pràctics bolígrafs, alguna cosa em va quedar. Amb el temps em van regalar una ploma, una Montblanc molt senzilla que va despertar el meu interès durant uns mesos a la universitat, però va quedar arraconada. Una altre vegada la practicitat va guanyar al plaer. Fa un parell o tres d'anys li vaig regalar a l'administrador una ploma. I em va picar el cuc. Però per falta de temps no hi vaig entrar. I fa aproximadament un any i mig, un familiar em va donar una ploma que havia trobat per casa. Una Sheaffer PFM V, i va ser investigant aquesta que vaig entrar de cap. Molt de cap. I rebuscant per casa en van aparèixer un parell o tres més... i així va començar aquest entreteniment. Buscant noves adquisicions, sense tornar-se boig perquè t'hi pots deixar molts diners. No és la meva intenció adquirir plomes cares, plomes limitades ni res d'això. EL que vull es poder disfrutar d'elles. Escriure, netejar-les, provar diferents tintes. Però no acaparar per acaparar. Ho aconseguiré? En un món digitalitzat. On escriure ja sembla una cosa del passat. I escriure sense un teclat encara més arcaic, encara hi ha gent, molta gent que sent passió per escriure amb una estilogràfica. Té alguna cosa de màgica, notar com la tinta flueix, com pots escollir entre molts colors, diferents gruixos de plomins, es buscar plomes diferents, de diferents èpoques, de diferents sistemes de carga… Què trobarem en aquestes entrades? Molt senzill, les meves plomes, les meves tintes, alguna entrada explicant l'origen d'alguna marca, models icònics,... És molt difícil fer una cosa diferent quan ho tens tot a un cop de click. Però com deia, és un entreteniment. |
| #30/04/2017 10:43 Estilogràfiques Autor: Jordi Pelfort |
