Aquestes vacances de Nadal he tingut una mica de temps per llegir i he pogut acabar aquest llibre. I és l'últim d'una sèrie que vaig començar ja fa molts anys, sobre el 2016.

I no se que passa últimament que llibre que toco, pam, sèrie que fan. Aquests llibres tenen la seva sèrie i també, la Roda del Temps també té sèrie.

Tornant al llibre, han volgut resoldre totes les incògnites en un sol llibre, de forma ràpida. I està bé, és respectable, però a vegades això de mantenir els "secrets" per tenir al lector captiu, encuriosit i que vulgui saber més pot tenir l'efecte que després es noti precipitat o l'explicació no sigui del tot satisfactòria. També el fet de mantenir varies històries lligades, on en número de paraules dedicades les històries "secundàries" és més gran que la història principal fa que es noti ofegada per temes que tenen una importància "relativa". Aquest efecte es nota molt Joc de Trons, on el tema zombie és el important i la resta de poliqueos no calen tant... Clar que cal vendre llibres...

[Spoilers] En Jim Holden i la seva tripulació del Rocinante protegeixen la filla del dictador Duarte fins que al final van a parlar amb la cap de ciència de Laconia. De mentres el dictador, ja convertit 100% en alien, viatja a la central de les portes de comunicacions i allí vol unificar la ment de l'humanitat.

Resulta que els aliens que van construir els portals eren uns essers amb molt poca massa, fets de llum, eren originalment unes meduses bioluminiscents que es coordinaven i van desenvolupar una ment "colmena". És a dir eren un únic individu fet de moltes medusetes que feien com de neurones. Per obtenir energia i fer funcionar les portes extreien energia d'uns altres éssers (es mencionen de rasquis) que cada cop que s'activa un portal es veuen perjudicats. Per això aquests altres aliens van exterminar a les medusetes i van deixar les seves "obres" intactes. Als humans, al ser individus separats, no els poden matar d'una tacada. Però es van acostant.

Al final en Jim viatja al centre de control dels portals on el Duarte vol "colmenitzar" totes les ments humanes, amb l'ajuda de la Tanaka, el liquida i el substitueix. En Jim es sacrifica i elimina els portals i així els altres éssers no tenen cap raó per matar a l'humanitat. Això sí, es tanquen els portals i les colònies queden aïllades. Al final, al cap d'uns milers d'anys un humans aconsegueixen fer viatges FTL sense portals, i es troben a l'Amos (el mecànic) a la Terra encara viu, degut a que és un alien.[/Spoilers]

El llibre és recomanable. Li faig unes critiques constructives, no caldria divagar tant i es podria allargar l'història principal. A mi m'ha agradat.

Aquest llibre continua la història en el mateix lloc que la deixa l'anterior. Donat que l'altra no és gaire llarg i aquest tampoc, podrien fer un sol llibre, però money is money...

[Spoilers]L'Spensa aconsegueix sortir del seu planeta Detritus, que està embolcallat d'una capa de plataformes orbitals amb fabriques etc... I esquiva als carcellers que li van manipular la ment al seu pare fent-lo un traïdor. Aconsegueix infiltrar-se a la Superioritat i rebre classes de com lluitar amb un dels ens destructors del costat fosc. També descobreix que la forma que tenen de viatjar per l'hiperespai els de la Superioritat és fent servir uns cucs simpàtics, però la descobreixen i just li dona temps de rescatar el nucli de la seva IA amiga i ficar-se dins d'un vortex que porta al costat fosc. I acaba en aquest clifhanger.[/Spoilers]

El llibre està bé, es per joves i per mi és un xic infantil i simplista en la forma de resoldre les coses, però té pew-pew.

Aquest és un llibre de pew-pew del Brandon Sanderson destinat a un públic adolescent, el que els guiris anomenen "young-adult". Però igualment l'he llegit.

[Spoilers]L'Spensa és una noia que viu a un planeta on l'humanitat viu en coves, i l'únic edifici que hi ha a la superfície és una mena d'acadèmia de pilots de naus. L'Spensa en teoria és una filla d'un traidor i no li deixen ingressar a l'acadèmia, però com és molt bona al final aconsegueix entrar i fer-se valer. També troba per casualitat una nau abandonada amb una intel·ligència artificial, que es fan amics i ella acaba de reparar la nau. Al final del llibre es descobreix que el planeta és una presó on les altres races alien que poblen l'espai han tancat als humans. Ho han fet perque els humans són molt perillosos ja que quan fan servir una altra dimensió per fer viatges FTL atreuen unes entitats que viuen allí i que ho devoren tot.[/Spoilers]

Un llibre senzillet, per passar l'estona, es llegeix força ràpid. A per la segona part.

De moment aquest és l'últim llibre disponible d'aquesta sèrie, i millora respecte l'anterior que ha sigut una mica "meh", encara que ja aplico una tècnica de lectura en diagonal, salto flashbacks que més o menys ja recordo, ... Aplicant aquesta tècnica es va força ràpid, potser perds algun detall i algun cop torno enrera però realment estalvio molt farciment.

[Spoilers] El llibre es resum ràpid. Els Lankies han atacat la colònia guay on es van amagar els polítics que van abandonar l'humanitat. I allí envien a uns xenobiolegs a estudiar-los. Prèviament liquiden les naus Lankie en órbita, clar. Per fi! Allí veuen un bitxo que es menja als Lankies, però no diuen gran cosa més. I quan estan a mig estudiar, veuen venir 3 naus colonitzadores més. Les ataquen però fallen en una, que passa tan aprop que quan fa el salt FTL arrossega la nau d'en Grayson en la seva bombola FTL. Quan apareixen liquiden la nau Lankie però descobreixen que estan en un planeta sense estrella, al mig del no res. I a més a més el planeta està envoltat d'un munt de naus Lankie. I fi. Apa toma cliffhanger. [/Spoilers]

El llibre està bé, disminueix la quantitat de pew-pew però a canvi l'autor dona peixet de que fan els Lankies, etc... És per despertar la curiositat, intedezante. I ara cal esperar al juliol del 2022 pel següent.

Segueixo amb la sèrie de Frontlines i aquest llibre m'ha resultat una mica meh. El concepte de "meh" vol dir que ni fu ni fa, que el podries treure del mig i com diuen els guiris "nothing of value was lost". Per mi que està una mica de farciment.

[Spoilers] En Grayson segueix pujant per l'escala de comandament i és dels més vells soldats, ja que la resta acostuma a morir jove. El llibre té tres parts, la primera en Grayson té un accident a Mart degut a la fatiga dels materials. L'altra està inspeccionant naus a les drassanes espacials. I la final és quan els Lankies ataquen la colònia d'Svalbard i l'humanitat la perd. Aquesta colònia ja va sortir al segon o tercer llibre, no recordo bé.[/Spoilers]

La critica que li faig a aquest llibre és que no avança gaire, per no dir res, en investigar als Lankies, ni res sobre el seu origen, ni que fan, ni res... Molts acrònims i flash backs que ja estan explicats a altres llibres però poca xixa. I a sobre hi ha poc pew-pew. Ainsssss

Següent llibre d'aquesta sèrie d'scify militar. Com bon a llibre militar futurista està ple de acrònims, descripcions d'armes, etc... a vegades un xic massa que tens que parar a veure que està dient.

[Spoilers] Un cop recuperades les naus, i descobert com destruir les naus colonitzadores Lankie, l'humanitat es llança a l'ofensiva. I el primer és recuperar Mart que porta anys en poder dels extraterrestres dolentots. El llibre descriu com l'exercit destrueix tot el que està en órbita i després intenten recuperar la superfície. Descobreixen que els Lankies fan molts túnels subterranis i una mena de ciutats, però en realitat són fàbriques de naus colonitzadores, així que els han de bombardejar amb bombes nuclears deixant el planeta inservible. I no aconsegueixen erradicar del tot als Lankies. [/Spoilers]

Un llibre amb molta acció, no hi ha gaires batalletes espacials però sí molt pew-pew a la superfície, d'aquí el títol. Recomanat.

He llegit aquest llibre de pew-pew i el cert és que es manté en la línia del anteriors. Continua més o menys on ho va deixar l'anterior.

[Spoilers] En Grayson segueix fent de les seves i recluta a una vella coneguda la Sgt. Major Fallon. Amb ella van a un planeta on estan els que es van "fugar" quan la Terra estava apunt de ser conquistada pels Lankies. Els polítics covards i les seves families juntament amb moltes naus van anar a parar un planeta molt guay. El Grayson sembra el caos allí, i quan l'estan apunt d'enxampar el coronel Masoud li diu que en realitat el seu objectiu era despistar a les tropes que protegeixen els polítics, mentre uns comandos posen bombes nuclear per tot els planeta. Així obliguen a rendir-se als militars rebels i tornar les naus robades.

Però el Grayson no està gaire content ja que l'han fet servir d'esquer i les ha passat canutes, però a veure que passarà als següents llibres... [/Spoilers]

Els llibre té acció i recordo que hem va agradar. Recomanat per pew-pew.

He llegit el segon llibre de la sèrie i realment millora respecte l'anterior. Menys "picnic" militar, més naus, i un bon nivell de pew-pew.

[Spoilers] Despres d'una cagada dels generals, envien al Andrew Grayson, el prota, a una missió penal, es a dir, com si fos una missió però que en realitat es una forma de posar totes les pomes "podrides" en un mateix lloc i els diuen de muntar guardia a un planeta gelat llunyà.

El cas és que no tenen prou subministraments i el toxo del general que els han assignat els diu de requisar els subministrament dels civils, i aleshores es revolten, ja que no són una força d'ocupació, sino que són l'exercit destinat a protegir els civils.

Això fins que arriben els Lankies, els aliens malvats, carreguen un transport fins amunt i el llencen a velocitats properes a la llum contra el "seed ship", nau colonitzadora dels aliens i aconsegueixen destruir-la. És el primer cop que els humans ho fan. Però el general idiota ha fugit amb el porta naus antic que té. Al final arriba una flota, barreja de naus occidentals (NCA) i orientals (SRA) informant-los que els aliens han arribat al sistema solar i han destruït la colònia de Mart. [/spoilers]

Un llibre curt, ràpid de llegir, amb tòpics, però bé, pew-pew.

He llegit aquest llibre en una estoneta, no és gaire llarg. És el típic llibre militarista, pla, on estan tots els tòpics, armes que prometen molt pew-pew, sergents durs molt durs amb un cor d'or, acrònims i batalletes en mons llunyans contra aliens. Pew-pew. Si ve degust pew-pew doncs endavant, la critica diu que els següents la cosa millora... a veure si és veritat. Per que aquest si no fos pel pew-pew roça el "meh". Sense saber-ho fa temps vaig llegir el llibre 3 d'aquesta sèrie al 2016, Angles of Attack, i aquell estava millor, així que a pel següent.

Durant la pandèmia no he tingut gaire temps per llegir. He estat enfeinat amb la feina oficial i amb altres feines, i a sobre no vaig caminant a l'oficina. A més a més la sèrie anterior em va deixar una mica fustrat. Però finalment ja m'he recuperat i he agafat un llibre que feia temps que esperava i d'un dels meus autors preferits, en Peter F. Hamilton.

El llibre està força bé, segueix els personatges dels dos anteriors i els fa coincidir.

[Spoilers] El llibre descriu com la Yirella ha donat carta blanca a fer una civilització humana sense restriccions. I aquests humans han evolucinat en les dues faccions típiques, els que fugen i els que lluiten, però ara sense restriccions i amb l'ajut d'altres races extraterrestres tenen molta nova tecnologia, controlen la gravetat i la velocitat del temps. Això junt amb el coneixement que tenen dels Olyx els permeten envair amb èxit el seu planeta origen (que està en un lloc on el temps passa molt lentament) i rescatar als humans que els Olyx van capturar en els llibres anteriors. En la batalla els humans porten una estrella que la fan xocar amb la dels Olyx formant una supernova. Queda com a fil argumental no tancat enfrontar-se amb "God of the End of Time" que va enviar un missatge des del futur i va fer que els Olyx desenvolupessin aquest fanatisme que vol capturar a totes les races inteligents per portar-les davant del seu deu. [/Spoilers]

100% recomanat, molta acció, molta tecnologia, m'ha agradat molt.