Ara que estem de confinament, pandèmia, etc... La administració hauria de ser més electrònica que mai. Però no se per que l'administració pública va decidir fer servir certificats, per identificar-te o per firmar etc... I no. Aquesta tecnologia és molt bona en teoria, però no és usable. I la usabilitat mata en informàtica.

No pot ser que cap BANC faci servir certificats, i no hi ha res més seriós que els calers. Per que nasos la administració pública fa servir aquestes merdes que si no tens una combinació de navegador, java o X (on X potser una alineació astral complexe) no funcionen. I el navegador pot ser obsolet, o el java estar lligat a una versió que no existeix de fa molts anys. Com a bonus a més a més els certificats caduquen (WTF?!!!?).

La gent gran no poden fer-los servir. De fet un usuari normal tampoc i jo just just.

Que costaria que la FNMT expedís unes targetes de coordenades amb un PIN rollo bancari, amb números grossos i que la gent gran les pugui llegir, o que facin servir un PIN personal rollo targeta de credit. Sobretot posar webs adaptables a diferents resolucions. No m'imagino a cap línia aèria dissenyant la seva web com ho fa l'administració, i amb la millonada que costa. De Renfe i la seva web ni parlem, però bé, que marxo del tema, que certificats no gracies. Hi ha mètodes alternatius més usables i ja. L'administració pública hauria d'aprendre dels bancs, i els bancs tenen marge de millora però van fent.

Cada persona té les seves creences i en la societat actual a vegades és dificil trobar-les, o trobar unes que t'agradin. Així que he decidit fer-me les meves, ja que el panorama no m'acaba de convèncer. Les creences de les sectes cristianes o musulmanes hem donen una mica de repelús. Els budhistes encara tenen un passi, però els veig atraçats, ancorats en coses que mmmm... massa antigues.

Però clar, triar una cosa que et serveixi per les teves creences de cada dia no és fàcil, així que he agafat tres. Comencem:

• Ciència: per desmuntar la pseudo-merda que et venen a la publicitat. Cremes hidratants? WTF són engreixats! Etc, etc, etc... Amb ciència els venedors de "snake-oil" moren tots. Per il·luminar el futur i veure les possibilitats que hi ha. Per tenir un punt crític amb el que et diuen i no donar-ho per bo fins que està "peer-reviewed", ha de ser demostrable i altres ho han de poder repetir amb els mateixos resultats.
• Història: si bé era una assignatura que no m'agradava i que a més a més no li trobava utilitat amb els anys he vist que sí que és útil. Però no des d'un punt de vista memorístic com un compendi de fets un rera l'altra. Si no com un conjunt d'experiències del passat que ajuden a no repetir els errors i a veure quins motius hi ha darrera d'una actitud o un fet actual, i veure quina és la millor reacció. Apart que vist que biològicament no hem evolucionat gaire, les nostres motivacions són les mateixes que les dels nostres avantpassats, i ells tampoc eren tan tontos, simplement tenien menys recursos al seu abast. Podem comparar el seu comportament amb el d'ara i veure que la societat ha canviat poc. I com a bonus quan visites algo, castell, catedral, etc... pots posar-ho en perspectiva i valorar l'esforç que va costar.
• Ecologia: I sí, separat de la ciència. La seva definició: "es la rama de la biología que estudia las relaciones de los diferentes seres vivos entre sí y con su entorno" per mi també inclou als humans (almenys els que estan vius, que hi ha alguns i algunes que penso que no). Un pot no creure en el medi ambient, o passar de reciclar o considerar que l'escalfament global és un mite, però el medi ambient no passa de tu, et castigarà si no fas bé les coses. L'augment de temperatura afecta a tothom, creguis o no. La contaminació et matarà, creguis o no. Com els humans també estan inclosos en aquest apartat la cura de l'ànima, la connexió amb Gaia i altres palles mentals "cumbayas" també van aquí (encara que a mi això de l'ànima no hem va gaire i tots acabem com compost i fi, res de més enllà i en cas contrari "xorprexaaaa" ja han millorat les meves expectatives). Respecto als que viuen en plan hippie o amish però no comparteixo el seu "modus vivendi", renuncien a coses de la societat moderna que sí són bones. I seguint amb les relacions entre humans, el principal punt que critico es el paper de les dones, crec que s'han de valorar i tractar igual que un home, i a Hispanistan això no és així.

Aquest punts es poden ampliar un munt, i dissertar sobre si això va aquí o allí però són els pilars bàsics a partir dels que muntar la resta i hem serveixen per actuar i decidir en el meu dia a dia. I no m'enrollo més que no tinc temps.

En temps del COVID una bona noticia, la instal·lació d'energia solar remunta. Un cop derogada la llei "impuesto al sol", clar. Però es veu clarament el forat de 10 anys que ens va deixar l'inútil.

Després ja podrem parlar de si són grans corporacions, que si els polítics han ficat la mà, que si no favoreix el petit productor etc... Però val més això que res.

No vull parlar dels resultats, cadascú que agafi els que vulgui, però m'ha tocat ser vocal d'una mesa electoral. Ho he viscut des de dins... i és allò de "are you from the past?", va ser com tornar al S. XIX, no arriben ni al S. XX. Es nota que el procés l'ha dissenyat un de lletres.

Una mesa electoral ha d'escriure 3 papers:

1. Acta de constitució de la mesa: un paper on escriure els noms dels integrants de la mesa.
2. Acta de sessió: un paper on escriure les incidències de la jornada. També es posen els resultats de la votació.
3. Acta d'escrutini: un paper on tornar a posar, en el mateix format que l'anterior, els resultats.

El curiós del cas és que tot es fa amb paper "autocopiante". Escrius en boli i el paper, per la pressió, ho transfereix a 3 copies més, però la tercera còpia ja no queda tan ben escrit. I per que es volen tantes còpies? Per que els partits que envien apoderats poden demanar una còpia de cada un dels 3 papers, i de fet ho van fer. Posteriorment cal omplir 3 sobres, 2 per dur al jutjat i un per correus, 3 sobres per elecció. En aquest cas teníem 3 blocs (bloc de paper autocopiante s'enten) d'acta de constitució i 3 blocs de cada acta, es a 3 + 3x2 + 3x2 = 15 blocs. Aquesta gent no s'ha enterat que hi ha un gran invent que es diu impressora? Es podria posar una per cada col·legi electoral. Ja no dic de fer-ho sense paper, paperless, que alguns els pot donar un sincope...

Després està el mecanisme de la votació. Això és surrealista, jo és que quan m'ho van explicar no ho entenia... Resulta que hi ha una llista amb el cens, i un bloc on s'han d'apuntar els noms i cognoms de les persones que voten... apuntar a mà. Impezzionante! Es a dir, el president de la taula agafa el DNI (o document permès per identificar: passaport o carnet de conduir. Que no senyora que el de la biblioteca no sirve). El president dicta al vocal el nom i el busca al llistat del cens. Si el troben i pot votar, el tatxen per evitar que torni a votar i li passa el DNI a l'altra vocal que apunta el nom en un bloc autocopiant, com a extra apunta també el número de vot, i el número de cens. El número de vot va bé per que saps quants vots hi ha. Es fa una cua... La cua que vaig fer jo a la meva velocitat d'escriptura era de 25 minuts. Hem van quedar els dits fets pols. Aquest procés infernal deu ser fet amb mala llet per tal de que no es demanin gaires referendums ni res. Algú no ha pensat en donar tauletes amb el cens pre-carregat en una SD i on només hi ha una APP que registra les persones que voten? No dic de registrar el vot en una tablet, és una ajuda ofimàtica a la mesa electoral. El vot segueix en paper i anònim.

Al migdia, quan hi ha menys gent, toca anar correns a casa a dinar, però sempre han de quedar 2 membres de la mesa presents.

Quan es tanca el col·legi electoral s'obren les urnes i s'afegeixen els vots per correu. I arriba el moment de l'escrutini. Primer es compten els sobres, per veure que coincideix amb el número de vots que s'ha anat apuntant + el vot per correu. I es comença a desensobrar i apilar els vots per partit. Mai enganxar el sobre llepant-lo, costa més de treure el vot. I després comptar manualment els vots, sumar-los i veure que encaixa amb el total de sobres. Aleshores es pot fer l'acta d'escrutini i l'acta de sessió. Amb això que s'acosta un funcionari (dels dos que veus al llarg del dia, el transmissor i aquest) que et demana una acta d'escrutini i marxa. La mesa segueix entretinguda fent les múltiples copies a mà i omplint els sobres corresponents per poder anar a casa a sopar. Jo hem vaig portar unes galetes i aigua. En els sobres també es posa el cens per retornar-lo i la llista que s'ha escrit a mà, que al ser autocopiant es pot separar una còpia per cada sobre.

Doncs resulta que el funcionari que s'ha emportat una acta d'escrutini ha anat a informar per telèfon en alguns llocs o amb una PDA en uns altres els resultats que després són els que veiem per la tele. Són resultats provisionals, els bons són els que van als sobres, que surten al cap de 3 dies. Els partits, com tenen còpies de les actes poden verificar que els vots es compten bé.

Aquest procés horrible... no han vist una peli de narcos comptant bitllets? O un banc? Els compten a mà? Nop. Hi ha maquinetes que compten papers. Doncs una per cada col·legi electoral. I això d'un funcionari que pica una acta en una PDA? Pfffff, i per que ho vaig preguntar que si no, no saps d'on surten els resultats.

El que ja he dit, patètic del S. XXI, pot millorar molt mantenint el vot en paper i el rastre de paper (paper trail), si ja fos electrònic ja seria la pera, però entenc la desconfiança. I les eleccions han costat 170 i pico milions d'euros... No ho entenc. Ah! Cobraré 65 lerus per estar tot un diumenge "participant" (ironic) en la festa de la democràcia. Segur que vindrà Hacienda que semos unos pocos, casi todos, a pillar...

A vegades em plantejo com certa gent vota certes opcions polítiques. L'única explicació que li trobo és que no reben la informació adequada. I als fets hem remeto, si poses certes idees en gent suficientment crèdula pots influir el resultat d'unes eleccions. Posaré una cita que trobo interessant:

Facebook, Twitter, Google/YouTube … who are enablers of Russian trolls … they really should be regulated.

Just like any polluting companies or factories should be and are already regulated, for polluting the air and the forests, the waters, these companies are polluting the minds of people. So, they also have to pay for it and take responsibility for it.

A Finlandia ho tenen clar (enllaç a la CNN). Cal lluitar contra les fake-news amb pensament crític i cultura, i sembla que els va bé. (De fet són els veïns dels trolls). Quan despertem a Hispanistan potser ja hem tornat a instaurar la Santa Inquisició.

Allà pel 1980 els russos van fer l'operació "Infektion" on volien fer creure que el SIDA era un experiment militar dels USA que s'havia escapat. També van publicar un manual de desinformació que adaptat als nous temps quedaria com:

1. Trobar esquerdes en la societat: demogràfiques, econòmiques, socials, ètniques...
2. Plantar distorsions: creant narratives alternatives, veritats "diferents" creïbles que apuntin a aquestes esquerdes.
3. Embolcallar aquestes veritats "diferents" en algo que sigui veritat. Per augmentar la credibilitat.
4. Anar construint audiències: poc a poc amb els mitjans tecnològics actuals FB, Twitter, etc... anar disseminant la propaganda.
5. Amagar la teva mà: fer veure que les històries venen d'algun altra lloc.
6. Cultivar idiotes útils, "believers" o creients, que inclús poden anar més enllà del plantejament inicial.
7. Negar estar involucrat, sempre. Encara que sigui evident.
8. Jugar a llarg plaç, potser aquest cop no, però a força de repetir una mentida potser acaba sent veritat.

Ho he trobat al Schneier, més que res per saber on estem. Crec que en aquesta campanya electoral aquest manual s'està aplicant molt bé. En algunes coses hem recorda al F.U.D, però més detallat i més elaborat.

Puño de hierro, mandíbula de cristal

Imaginem un petit país llunyà on hi ha dos partits (que governen amb la mateixa ineptitud) però es van alternant en el govern. Clar, quan uns estan al poder els altres no poden robar diners... Uis! Quin rollo no? Per això alguna ment pensant va inventar les privatitzacions.

Clar, en aquell país hi havien moltes empreses públiques on es col·locaven els afins i cada cop que es canviava el govern apa! Tots al carrer i posar els nous. I si no anaven al carrer quedaven arraconats sense utilitat però cobrant. Però vet aquí un dia que uns van pensar... i si privatitzem...

Clar, el privatitzar té dues "grans avantatges" (notis el sarcasme), cobres una millonada per gastar en coses que guanyin vots i de rebot col·loques a afins en les noves cúpules empresarials. Aquestes noves cúpules NO seran renovades quan pugi el partit contrari, per que clar és empresa "privada". Com a corol·lari, en aquesta empresa privatitzada pots fer oposició a les polítiques de l'altra, sabotejar-lo i si van mal dades i estas al carrer sempre els pots demanar algun lloc de treball on no treballis i cobris. Una idea genial! En aquell país ho van fer, i ara els va molt bé /s (sarcasme).

Arriba a ser molest que ens preguin per imbècils quan aquests salvapatries de les dues bandes es llencen les culpes els uns als altres... quan el que veritablement importa són els calers. I si cal corrompre a qui sigui pel camí, cap problema, Justícia inclosa (tanta carrera, tan estudiar per després passar-s'ho pel forro segons convingui). Curiosament, quan la justícia els apreta mínimament aleshores més s'emboliquen amb la bandera. De mentre la gent gran passa misèria i les llistes d'espera s'allarguen. Jo tinc molt clar que no hem jubilaré, hem moriré abans o serà un M. tan gran que no cal preocupar-se per jubilar-se, simplement deixes de treballar i llestos, de com arribar a fi de mes, pse, li preguntarem a la bandera. Però centrem-nos amb el que importa, concretament:

I, per cert, tots aquests milers de milions... partint de la base que el caler ni es crea (bé els bancs sí que en creen) ni es destrueix... on han anat a parar? Algú ho mira? Ah! No, no, no... Tots a mirar la bandera...

Parlant dels treballadors més sèniors vs els júniors, cadascun té la seva forma de treballar i els seus problemes. Nens vs no tenir nens, flexibilitat horària, el saber fer vs investigar com fer... Però és cert que hi ha un punt en el que els tòpics comencen a fer-se més presents, he trobat a Slashdot un comentari que reflexa una part que es pot aplicar molt bé on estic ara.

Seniors usually know a lot more, and have grown up.

The usual management tricks no longer work on them - fake crises, OMG you gotta work extra hours or no promotion/pay raise. Or we'll all lose our jobs, and so on - seniors won't be pushed around as easily as the kids.

M'agrada la part del "management", és ben cert i veig que s'aplica arreu.