L'haurien de dir Bond, James Bond, enlloc de Sharpe. Realment ja ho sembla. Sort que en aquest llibre li donen carbasses. El llibre comença amb la retirada dels anglesos cap a La Coruña a Galicia, derrotats pels francesos, on la unitat del Sharpe queda aïllada, i no pot seguir a l'exèrcit que està sent evacuat. El capità Murray mor, li deixa el seu sabre en herència i ell queda com oficial de la unitat.

Aleshores en Sharpe s'enfronta a que els seus soldats l'obeeixin, ell vol anar cap a Portugal i els seus homes cap als ports del nord d'Espanya on poden ser evacuats. Quan ja estan amotinats i el soldat Harper l'està a punt de liquidar apareix el Major Blas Vivar de l'exèrcit espanyol que li ofereix un exemple de com ha de ser un oficial. Fugen dels francesos per anar a parar al castell d'en Blas Vivar on li ensenya el contingut del cofre que van traginant tot el llibre. Resulta que és una bandera que ha de posar a Santiago de Compostela per fer un miracle i vèncer als francesos.

Pel mig recullen a la Louisa Parker, que enlloc d'enamorar-se d'en Sharpe ho fa del Blas Vivar. (Per variar no està malament)

Al final ja més que rifles semblen ametralladores, liquiden una quantitat enorme de francesos i fan que la bandera ondegi durant la batalla final i li atribueixen la victòria. Acaba el llibre que el Sharpe va cap a Portugal i en Harper (que l'han fet sargent) ja és amic d'en Sharpe. El llibre pinta als francesos com llestos i malvats, tan malvats que al final perden. Els espanyols són supersticiosos i poc més que inútils i els únics que fan feina són els anglesos amb els seus meravellosos rifles... Pse, aquest no m'ha agradat tant.