És un relat breu que succeeix per Nadal, d'aquí el títol.
En aquest cas Jean Gudin, que apareix a "Sharpe y el tigre de Bengala" com a oficial francès que assessora al Tipoo, ara està com comandant d'un fort de frontera se li ordena retirar-se cap a França abandonant Hispanistan. En Sharpe té ordres de vigilar el pas per on s'ha de retirar. Com hi ha respecte entre ells i una certa admiració en Sharpe es deixa guanyar fent una batalla simulada i deixa que es retiri cap França.
Una història curta que encaixa en tot plegat, recomanable!
Aquest cop no hi ha cap batalla espectacular, encara que sí hi ha una "chica Sharpe" (com les "chicas Bond, James Bond") i a més a més es casa! (Com que era vidu).
Resulta que el regiment d'en Sharpe té moltes baixes i està quedant-se sense soldats. Descobreix que volen dissoldre el South Essex, el seu batalló. Llavors va visitar el segon batalló que és el que serveix per reclutar i entrenar nous soldats i enviar-los cap el primer batalló que està actiu. En Sharpe viatja a Anglaterra i descobreix que sir Henry Simmerson (era l'inepte de comandant que surt a "Sharpe y el águila del Imperio") està al càrrec d'aquest segon batalló, i que enlloc d'enviar els soldats al primer batalló on està en Sharpe els subhasta entre altres batallons i s'embutxaca els diners.
Obviament en Sharpe destapa aquesta corrupció passant mil aventures i recupera els seus homes. Al llibre també surt en Lawford, que ara ja no està a l'exèrcit sinó que és polític, a la batalla de Ciudad Rodrigo el fereixen i li tenen que tallar un braç, en el llibre "Sharpe y sus fusileros".
Aquest té aventures i pinta una Anglaterra una mica idealitzada, apart de la dóna per casar-se que troba en Sharpe, la Jane Gibbons, que quina sort que estigui soltera i amb un pim-pam, casats, una mica forçat, però bé. Recomanat.
Aquest cop en Sharpe, que ja és comandant, ha de combatre contra una conspiració creada per l'agent francès en Ducos.
Es tracta d'aconseguir que els espanyols trenquin l'aliança amb els anglesos i signin la pau amb els francesos. Això interessa a França, a Napoleó, ja que té masses fronts oberts i acaba de perdre la campanya de Rúsia. Per això volen fer que Ferran VII signi el tractat de Valencay.
Per això han d'aconseguir que Ferran VII rebi documents que indiquin que els anglesos són uns mals aliats i que la noblesa espanyola vol la pau amb els francesos. Per fer-ho un Inquisidor, el pare Hacha i el seu germà guerriller, el Matarife, conspiren amb en Ducos.
Amb una carta falsificada on hi ha acusacions sobre que en Sharpe vol violar a la Marquesa de Casares el Grande y Melida Sadaba (ella és l'espia que apareix a Sharpe y la batalla de Salamanca), el Marques (marit que torna d'Amèrica de La Marquesa) el repta a un duel (que estaven prohibits), el duel es veu frenat per l'oficial superior d'en Sharpe i aleshores Matarife, a la nit, assassina al Marques, acusant a en Sharpe del crim. Ella ha heretat la fortuna del seu marit però en el testament hi ha una clàusula conforme si es fa monja, tota aquesta fortuna passa a mans de l'església. Per això el pare Hacha (l'Inquisidor) la segresta i la fa tancar en un convent. Jutgen a en Sharpe per l'assassinat del Marques i fan veure que el pengen, però en Hogan, cap de la intel·ligència d'en Wellington, li diu que té que resoldre l'embolic per recuperar el seu lloc.
Aleshores en Sharpe s'infiltra darrera les línies, i rescata a la Marquesa de les mans del pare Hacha i el Matarife, però el capturen els francesos. Com ara en Sharpe és oficial i la Marquesa té un amant que és un general francès el tracten bé, tot i que el Ducos el tortura una mica.
Aconsegueix fugir i participar a la batalla de Vitòria, que en teoria tenia que ser una victòria francesa, acaba sent una derrota. En la fugida en desbandada en Sharpe i en Harper es troben amb un tresor dels francesos i es fan rics. També informa a en Hogan de tot plegat i aturen el complot.
Un llibre llarg aquest cop, tracta d'en Sharpe y Hakeswill, el seu molt pitjor enemic.
[100% Spoilers] Tot comença quan un exercit format per desertors ataca un poblet espanyol, Adrados. El capturen i fan presoneres a dues dones importants, una que és la dóna d'un "sir" anglès i l'altra d'un oficial francès. Aquesta colla de desertors de tots els bàndols estan dirigits per Pot-au-feu, un excuiner francès i de segon està en Hakeswill, que després de Badajoz ha desertat.
A en Sharpe l'han fet comandant en funcions i la seva missió és rescatar les dones. Al principi no sap que en Hakeswill és allí, i coincideix amb l'oficial francès que ha anat a rescatar la dóna, en Dubreton. En el llibre hi ha dues batalletes, la d'en Sharpe contra l'exèrcit dels desertors i una altra molt millor contra els francesos, que tot hi ser hivern han decidit passar per allí per atacar punts estratègics de la rereguarda anglesa.
El llibre està molt bé, té trossos divertits quan en Sharpe tracta amb superiors, quan en un sopar de Nadal amb els oficials francesos, està amb una examant (resulta que la lady Fairthingale és una prostituta de luxe que ell va conèixer a Portugal) i apareix la seva dóna la Teresa.
També té al seu càrrec un batalló de coets que li permeten entorpir als francesos i li dona més temps per aguantar en la segona batalla, ja que la Teresa ha anat a buscar reforços, i ell ha de fer temps per que arribin. Els francesos són molt més nombrosos que les forces que ell comanda. Finalment tot arriba a temps, però en Hakeswill s'escapa i en la fugida mata a la Teresa quan aquesta l'intenta capturar. En Hakeswill intenta refugiar-se entre els francesos, però en Dubreton el captura i el torna a en Sharpe ja que li deu el favor de rescatar la seva dóna. Finalment mor afusellat. En Hogan i en Harper ajuden a en Sharpe a refer-se, ara és vidu.
Aquest no arriba a ser un llibre, és un relat curt. Si els llibres d'en Sharpe tenen 500-700 pàgines del meu ereader (depèn de la mida de lletra... però per fer una relació serveix), aquest té 92.
Tracta d'en Sharpe, que com està convalescent de la ferida de Salamanca, l'envien a una missió sencilla (en teoria): custodiar un transport de mosquets capturats als francesos. Estan en un petit castell perdut a la rereguarda. Allí es troba amb la seva dóna, la Teresa.
Però els francesos que són uns dolents, molt dolents, volen tallar les línies d'abastiment de l'exèrcit britànic, i per fer-ho han de passar per aquest castell on està precisament en Sharpe. I clar gràcies a ell no ho aconsegueixen, i com la Teresa ha anat a buscar ajuda, el rescaten just a temps. Una aventureta curta. Recomanable per llegir en una tarda.
Aquest és el llibre típic d'en Sharpe. Al principi presentació del dolent molt dolent, el malvat (malvat pel anglesos, que pels francesos era un heroi, tot depèn del costat que es miri) coronel i Guarda Imperial de Napoleó Leroux.
[Spoilers] El tal Leroux és l'encarregat dels espies francesos i coneix la identitat del millor espia angles, el Mirador. Aleshores té la mala sort que el capturen els anglesos, en Sharpe, i clar s'odien des del principi. Però en Leroux que és dolent, dolent, fuig i mata al coronel Windham pel camí, i aconsegueix refugiar-se a Salamanca.
Els anglesos han de capturar els forts que han construït els francesos a la ciutat i derrotar l'exercit del mariscal Marmont. Aleshores apareix, la Marquesa de Casares el Grande y Melida Sadaba, d'una bellesa tremenda que obviament sedueix a en Sharpe (encara que ara ja està casat), però resulta que ella també és una espia. I en Sharpe li dóna informació falsa i fa caure a l'exercit d'en Marmont en un parany i en Wellington aprofita i guanya una altra batalla. Però en Leroux aconsegueix fugir amb una llista d'espies molt important, fins que el Sharpe el troba i el liquida per dolent i recupera la llista. A la marquesa l'expulsen de Salamanca i marxa cap Madrid que està encara sota domini francès. El curiós és que l'espia anglès era un capellà irlandès que va existir de veritat. Al final en Sharpe torna amb els seus fusellers i li insinuen de ser comandant.
La batalla que explica el llibre és la batalla de Los Arapiles, un lloc prop de Salamanca. Hi té un lloc web dedicat i tot.
Fins aquest llibre en Sharpe era capità, encara que en funcions, però degut a una sèrie d'incidents en la guerra, no confirmen el seu rang i torna a ser tinent. A més a més fereixen al comandant del seu regiment, en Lawford, i el nou comandant el torna a fer tinent, traient-li el seu grup de fusellers i encarregant-li la missió de vigilar l'equipatge.
Per si fos poc torna a aparèixer el Haskewill, un sergent que és el pitjor enemic d'en Sharpe, arriba un punt que em recorda a Gollum, del LOTR.
[Spoilers] L'acció transcorre durant el setge de Badajoz, 1812, un dels més sagnants de la guerra contra els francesos a Espanya. Uns 27.000 anglesos van assetjar a uns 4.700 francesos. Com el Duc de Wellington tenia por que vingués un altra exèrcit francès a rescatar la guarnició de Badajoz no va fer un setge gaire llarg. Tenia pressa i aleshores va llançar l'atac quan la guarnició de Badajoz no estava prou bombardejada, va perdre 4.800 homes, mentre que als francesos només 1.500. Òbviament, en Sharpe ara està obligat a obeir ordres d'oficials que no en saben tant com ell i per això és una mica insubordinat. El visita la Teresa, la guerrillera de la que s'enamora en Sharpe y el oro español, i resulta que ella resideix a Badajoz amb la filla d'ambdós. En Hakeswill s'entera d'això i vol matar a la família d'en Sharpe, així que el llibre, apart de la batalla amb els francesos, també és la cursa d'ambdós per arribar a la casa de la Teresa, un per salvar-la i l'altra per matar-la. Tot això amenitzat per les decisions no gaire acertades dels oficials... La descripció de l'atac del setge és força espectacular, i realment costa imaginar-se la magnitud de la matança. El llibre acaba amb en Sharpe altra cop de capità, ja que amb les baixes entre els oficials el tornen a ascendir, es casa amb la Teresa, i en Hakeswill deserta per que ha assassinat a un oficial amic d'en Sharpe quan ataca la casa de la Teresa. Aquest m'ha agradat més que els altres, potser la descripció del setge, potser el retorn del malvat, potser la cursa per rescatar a la Teresa, m'ha agradat força, aventures a dojo!
Aquest llibre tampoc l'he trobat "in spanish", així que en anglès.
Segueix l'estructura típica d'un llibre d'en Sharpe. Primer fa un acte de justícia (afusella a dos violadors francesos) que li crea un enemic, en aquest cas un ferotge comandant francès, en Loup, que volia un judici pels seus dos soldats. Després una mica d'espionatge, una mica d'acció i finalment una batalla on liquida a en Loup.
En aquest cas una batalla important, Fuentes de Oñoro. En aquesta batalla els anglesos van aturar a un exèrcit francès que anava a aixecar el setge d'Almeida, i això que els anglesos eren menys i tenien menys cavalleria. Va durar del 3 al 5 de maig de 1811. Gràcies a les accions heroiques d'en Sharpe en la batalla s'evita el seu judici (estava prohibit afusellar soldats enemics sense judici).
En aquest llibre en 007-Sharpe està a Cadis. Aquest cop sí hi ha una mica de background històric, explica que després de la derrota de la flota francesa-espanyola a Trafalgar, els francesos van envair Hispanistan, i aleshores els espanyols es van aliar amb els anglesos. Els anglesos aquesta aliança els va anar bé, per que així aturaven a Napoleó a Europa. De tota la península, l'únic que va quedar sota domini espanyol va ser Cadis.
L'acció de Cadis tracta d'un intent de xantatge al ambaixador britànic a Cadis, i en Sharpe fent de les seves per destapar el xantatgista i recuperar unes cartes. També apareix en Lord Pumphrey que és l'oficial del Foreign Office destinat allí, aquest cop en Sharpe s'entera que en "Pumps" l'ha enganyat i va assassinar sense que ell ho sabes a la noia que va sortir amb ell a Copenhaguen per que "sabia massa".
El sorprenent és que després de 12 llibres es manté la coherència de la història, ara en Sharpe també té una ferida al cap. I com sempre hi ha una batalla pel mig, la de 1811 a les afores de Cadis, la batalla de Barrosa, on van morir 1240 anglesos, 2380 francesos. El curiós és que els francesos eren molt superiors numèricament. També van morir 300 espanyols, però el llibre pinta els espanyols com inoperants e inútils, i és cert! En el llibre en Sharpe es fa amic del general anglès Sir Thomas Graham.
Llegint la Viquipèdia, per complementar una mica el llibre, es veu que al General Espanyol, Manuel la Peña després li van fer una cort marcial i jutjar per traïció. El setge de Cadis va durar uns quants mesos més, però gràcies a aquesta victòria el bàndol que volia una aliança amb França i deixar als anglesos va perdre força pes.
El llibre el tinc en anglès, però igualment recomanable!
Aquest cop en Sharpe (deu ser el besavi del James Bond) descobreix un magatzem de menjar que uns contrabandistes portuguesos volen deixar al francesos. L'estratègia dels anglesos a Portugal consisteix en retirar-se darrera d'una línia de forts (construïts amb ajuda de Sharpe's Gold), un cop darrera dels forts (Line of Torres Vedras) esperar durant l'hivern. Així fan que els francesos no tinguin queviures, i amb les guerrilles els sigui molt costós obtenir-ne.
Aquesta estratègia fa que els anglesos s'hagin de retirar de Coimbra i els francesos la saquegin. En el llibre també està explicada la batalla de Bussaco, on els francesos, molt superiors numèricament són derrotats per una mala decisió estratègica del seu general en cap, en Massena.
A Coimbra els contrabandistes també deixen un altra magatzem però en Sharpe aconsegueix derrotar-los i crema el magatzem quan els francesos ja estan a la ciutat. Els contrabandistes (el major Ferreira i el seu germà) portuguesos fugen però el Sharpe els persegueix fins les línies angleses on participa en una batalleta i recupera el seu batalló. El recupera perque en Lawford li vol donar el comandament a Sligby que és el seu cunyat, però com és un borratxo no para de pifiar-la i gairebé deixa que els francesos els capturin.
Aventuretes! Ja gairebé penso que el James Bond era un aficionat al costat d'en Sharpe... I sí són certs els fets històrics on s'emmarca l'acció, el que és exagerat és l'aventura, per això a vegades cal prendreu amb tolerància. És com el Sandokan, també cal prendre-ho amb certa perspectiva. Però en general entreté, que és el que ha de ser. L'he llegit en anglés ja que no l'he trobat en castellà (no diguem de català).