[Spoilers!] En el llibre anterior en Ducos, cap de la intel·ligència francesa havia parat una trampa a en Sharpe, acorralant-lo a Teste-de-Buch, encara que s'escapa.

El primer que passa en aquest llibre és que en Sharpe es bat en un duel amb en Bampfylde, el capità anglès que l'havia deixat tirat a Teste-de-Buch, i encara que no el mata el deixa una mica esguerrat. Aquest duel fa que en Sharpe tingui una crisi matrimonial, ja que la Jane pateix per en Sharpe i no vol que participi en el duel. Per això la Jane marxa a Anglaterra, allí ella retira tota la fortuna d'en Sharpe (que prové del saqueig del carruatge reial de Josep Bonaparte a Vitòria) i enlloc de buscar una casa a la campinya anglesa en compra una a Londres, més d'acord amb els seus gustos.

Com sembla que Napoleó està perdent la guerra envia el seu tresor reial cap a Amèrica i li confia a en Ducos la custodia, però aquest es queda el tresor. Però per tapar el seu rastre diu que ha sigut en Sharpe qui l'ha robat, amb ajuda del corsari americà que va ajudar. I aleshores arriba la pau, Napoleó és exiliat a l'illa d'Elba i ambdós bàndols passen comptes. Al nou rei francès li interessa recuperar el tresor i als anglesos també, per això munten una investigació i un judici contra en Sharpe seguint les pistes falses que ha posat en Ducos, una d'elles diu que ha amagat el tresor a Teste-de-Buch. Com en Sharpe porta un allargavistes de luxe (també de Vitòria) pensen que pertany al tresor i per això el consideren culpable. Llavors en Sharpe ha de fugir per trobar les proves de veritat, buscant al comandant Lassan de Test-de-Buch per que digui que ell no va amagar-hi res allí. En l'aventura l'acompanyen en Harper i el Dolç Willian. En la fugida es troben a un oficial amic d'en Sharpe i li encarreguen que contacti amb la Jane i que busqui al Lord Rosendalle perque ajudi amb el tema del judici.

Quan la Jane contacta amb el Lord s'enamoren i li posa les banyes a en Sharpe, que sense saber-ho s'ha quedat sense diners. De mentres en Ducos assassina a en Lassan i quan arriba en Sharpe la germana del Lassan li dispara creient que era un dels assassins. S'adona del seu error i s'ofereix a cuidar en Sharpe, que al principi l'odia, mentre es recupera en Harper va a Londres i veu el tema de la Jane i el Lord, i quan torna informa a en Sharpe, que aleshores s'enamora de la Lucille. I en William recupera la pista d'en Ducos.

Quan en Sharpe es recupera van a matar en Ducos, però pel camí es troben amb el General Calvet (era el general que assetja a en Sharpe en el llibre anterior), fidel a Napoleó que també busca a en Ducos, però per recuperar el tresor. Finalment el troben a Nàpols, el fan presoner i poden fugir amb part del tresor deixant la resta pels napolitans. En Ducos mor afusellat més tard. El llibre acaba que en Sharpe torna a viure amb la Lucille i en Harper cap Irlanda, el William també els deixa, i exoneren dels càrrecs a en Sharpe.

Aventuretes! Totalment recomanat, és com llegir Sandokan de l'Emilio Salgari.

Gracies a la meva filla he descobert aquestes "meravelloses" pel·lícules, hi ha quatre. Les tres primeres han aparegut a la tablet de la nena i la última ens ha agradat tant que hem anat al cine a veure-la. Tracten sobre la Campanilla, les fades i les coses que fan. A la última peli, de "Hadas y Piratas" ja s'introdueix el que en el futur serà el capità Garfi. Per nenes estan força bé.

Peli que tracta d'una zebra que li falten la meitat de les ratlles. Com vol ser com les altres zebres les vol recuperar. Per això viu una aventura on acaba descobrint que de fet ser diferent tampoc està malament. Com a curiositat està feta a Sud-africa i no està malament pels nens.

En aquest punt de la història les tropes angleses ja han travessat els Pirineus.

L'exèrcit anglès està encasquillat a Arcachon i necessita una forma de creuar aquest estuari, per això ideen un pla per fer-ho.

Una part del pla consisteix en fer creure als francesos que faran un desembarcament a la riba nord, mentre els anglesos construeixen un pont a la sud. Per fer aquest pont flotant necessiten molts vaixells petits. El pla l'idea en Hogan, l'amic enginyer d'en Sharpe i cap de l'espionatge britànic, però mor d'unes febres.

Igualment per aquesta missió agafen a en Sharpe per gestionar la part de terra de la missió, i la part marítima l'encarreguen a un capità de vaixell en Bamfylde, immediatament en Sharpe i en Bamfylde es cauen fatal. En Bamfylde és prepotent, arrogant, ...

Gràcies a en Sharpe conquisten un fort que domina la badia d'Arcachon, Teste-de-Buch. El fort està al càrrec del comandant Lassan. Allí en Sharpe fa presoner a un corsari Americà, en Killick, però l'allibera sota la promesa que no tornarà a lluitar contra britànics.

Una altra part de la missió d'en Sharpe és fer una emboscada a prop de Bordeus, i veure si la ciutat es vol revoltar contra Napoleó. Hi ha un espia el compte de Maquerre, que seguint ordres d'en Ducos fa creure a en Sharpe que sí, que Bordeus es vol revoltar, però en Sharpe no s'ho creu i torna cap a la Teste-de-Buch.

Quan arriba no troba a en Bamfylde, ja que ha marxat quan el compte de Maquerre li ha dit que en Sharpe ha estat capturat. Aleshores en Sharpe es veu abandonat en la fortalesa i assetjat per el general Calvet que obeeix a en Ducos.

Després de la batalleta de torn en Sharpe es rendeix a en Killick, que a canvi d'alliberar-lo de la seva promesa transporta a en Sharpe i els seus homes a les línies angleses. Allí en Sharpe troba a l'espia, el compte de Maquerre, i el mata.

Lectura recomanada!

És un relat breu que succeeix per Nadal, d'aquí el títol.

En aquest cas Jean Gudin, que apareix a "Sharpe y el tigre de Bengala" com a oficial francès que assessora al Tipoo, ara està com comandant d'un fort de frontera se li ordena retirar-se cap a França abandonant Hispanistan. En Sharpe té ordres de vigilar el pas per on s'ha de retirar. Com hi ha respecte entre ells i una certa admiració en Sharpe es deixa guanyar fent una batalla simulada i deixa que es retiri cap França.

Una història curta que encaixa en tot plegat, recomanable!

Pel·lícula que intenta seguir el llibre de l'Orson Scott Card del mateix títol. El Harrison Ford se li ha quedat la boca torta amb els anys i sempre està igual. [Spoilers] L'argument tracta d'un nen que ingressa en una acadèmia militar del futur on l'entrenen en estratègies per guanyar la guerra contra un insectes d'un altra mon.

Descobreixen que tenen una ment comuna i que és una reina qui controla les obreres, per això si es mata la reina s'acaba la batalla. Fan practicar el nen, que jugant jugant destrueix la raça d'insectes, fent un genocidi en el seu planeta natal. Encara que una de les reines es posa en contacte amb el nen i li entrega la última reina de la seva especie (dóna peu pel següent llibre/peli).

La peli no està malament, algo lenta en algun moment, no s'acaba d'entendre tot el que explica el llibre, i els efectes especials estan molt bé. Per passar l'estona d'una tarda de diumenge plujós...

Quan a un element d'una pàgina web se li vol afegir un event, amb jQuery és molt fàcil:

<a class="myclass" href="#">test1</a>
<a class="myclass" href="#">test2</a>
<a class="myclass" href="#">test3</a>

El javascript seria:

$(".myclass").click( function() {
    // fer alguna cosa
});

El problema arriba quan aquests nodes es generen dinàmicament, ja sigui per javascript o que arriben els nodes per Ajax i s'afegeixen al DOM:

<a id="anchor1" href="#">crear enllaços dinamicament<a>
<script type="text/javascript">
$(function(){
    $("#anchor1").click( function() {
        $("#anchor1").append('<a class="myclass" href="#">test4</a>');
    });
});
</script>

Aleshores cal algo que mantingui els events, encara que siguin elements nous. Per això es fa servir el jQuery on(). Quedaria algo com:

$('body').on('click', 'a.myclass', function() {
    // fer alguna cosa
});

O si es vol filar més prim, i ajustar més l'avaluació (que no sigui en tots els clics):

$('ul').on('click', 'li', function() {
    alert( $(this).text() );
});

Aquest cop no hi ha cap batalla espectacular, encara que sí hi ha una "chica Sharpe" (com les "chicas Bond, James Bond") i a més a més es casa! (Com que era vidu).

Resulta que el regiment d'en Sharpe té moltes baixes i està quedant-se sense soldats. Descobreix que volen dissoldre el South Essex, el seu batalló. Llavors va visitar el segon batalló que és el que serveix per reclutar i entrenar nous soldats i enviar-los cap el primer batalló que està actiu. En Sharpe viatja a Anglaterra i descobreix que sir Henry Simmerson (era l'inepte de comandant que surt a "Sharpe y el águila del Imperio") està al càrrec d'aquest segon batalló, i que enlloc d'enviar els soldats al primer batalló on està en Sharpe els subhasta entre altres batallons i s'embutxaca els diners.

Obviament en Sharpe destapa aquesta corrupció passant mil aventures i recupera els seus homes. Al llibre també surt en Lawford, que ara ja no està a l'exèrcit sinó que és polític, a la batalla de Ciudad Rodrigo el fereixen i li tenen que tallar un braç, en el llibre "Sharpe y sus fusileros".

Aquest té aventures i pinta una Anglaterra una mica idealitzada, apart de la dóna per casar-se que troba en Sharpe, la Jane Gibbons, que quina sort que estigui soltera i amb un pim-pam, casats, una mica forçat, però bé. Recomanat.

La selección natural acabará por destruirnos. Para que la selección natural nos pudiera ayudar a preservar nuestros recursos naturales, deberíamos haber desarrollado rasgos que nos permitieran sacrificar el presente por el bien del futuro. Hace falta sabiduría para sacrificar algo que supone una ventaja inmediata, a cambio de algo que será importante en el futuro, y la selección natural no hace eso. Solo "ve" lo que sucede en la actualidad. No se preocupa por tus nietos, o por los nietos de tus nietos.

Igual que els polítics, que només tenen una visió a curt plaç.

Aquest cop en Sharpe, que ja és comandant, ha de combatre contra una conspiració creada per l'agent francès en Ducos.

Es tracta d'aconseguir que els espanyols trenquin l'aliança amb els anglesos i signin la pau amb els francesos. Això interessa a França, a Napoleó, ja que té masses fronts oberts i acaba de perdre la campanya de Rúsia. Per això volen fer que Ferran VII signi el tractat de Valencay.

Per això han d'aconseguir que Ferran VII rebi documents que indiquin que els anglesos són uns mals aliats i que la noblesa espanyola vol la pau amb els francesos. Per fer-ho un Inquisidor, el pare Hacha i el seu germà guerriller, el Matarife, conspiren amb en Ducos.

Amb una carta falsificada on hi ha acusacions sobre que en Sharpe vol violar a la Marquesa de Casares el Grande y Melida Sadaba (ella és l'espia que apareix a Sharpe y la batalla de Salamanca), el Marques (marit que torna d'Amèrica de La Marquesa) el repta a un duel (que estaven prohibits), el duel es veu frenat per l'oficial superior d'en Sharpe i aleshores Matarife, a la nit, assassina al Marques, acusant a en Sharpe del crim. Ella ha heretat la fortuna del seu marit però en el testament hi ha una clàusula conforme si es fa monja, tota aquesta fortuna passa a mans de l'església. Per això el pare Hacha (l'Inquisidor) la segresta i la fa tancar en un convent. Jutgen a en Sharpe per l'assassinat del Marques i fan veure que el pengen, però en Hogan, cap de la intel·ligència d'en Wellington, li diu que té que resoldre l'embolic per recuperar el seu lloc.

Aleshores en Sharpe s'infiltra darrera les línies, i rescata a la Marquesa de les mans del pare Hacha i el Matarife, però el capturen els francesos. Com ara en Sharpe és oficial i la Marquesa té un amant que és un general francès el tracten bé, tot i que el Ducos el tortura una mica.

Aconsegueix fugir i participar a la batalla de Vitòria, que en teoria tenia que ser una victòria francesa, acaba sent una derrota. En la fugida en desbandada en Sharpe i en Harper es troben amb un tresor dels francesos i es fan rics. També informa a en Hogan de tot plegat i aturen el complot.