He demanat recomanació a un company de feina de la meva dóna sobre llibres sci-fi, space-opera, i m'ha recomanat aquesta sèrie. Són 13 llibres... aquest és el primer.

[Spoilers] A la Honor Harrington i al seu gat mig-intel·ligent Nimitz li assignen una nau per fer uns exercicis de combat. Però es tracta de provar una arma experimental i ella ho fa tot lo bé que pot però l'arma no funciona i la desterren a l'estació Basilisk.

Aquesta estació és una confluència de rutes comercials i té un planeta amb indígenes primitius que es diu Medusa. Allí el seu superior (amb el que té una molt mala relació) la deixa tirada i li diu que faci complir les ordenances.

I ella així ho fa. El seu superior que ha marxat era un inepte i permetia passar tot el contraban i ara amb la Honor la cosa canvia i ella s'ha d'enfrontar a desafiaments dels contrabandistes.

Però l'enemic de Manticora (el regne de la Harrington), Haven, es vol annexionar Medusa i ha muntat tota una operació per tenir una excusa per intervenir.

L'operació consisteix en donar una droga sagrada i fusells primitius als indígenes de Medusa i quan vagin fins les celles liquidin a la població humana. Aleshores Haven que passava per allí s'oferirà a restablir l'ordre ja que Manticora no pot.

Però la Harrington sospita i aconsegueix aturar l'operació i evitar que Haven aconsegueixi el sistema, no sense patir forces pèrdues pel camí.[/Spoilers]

A mi m'ha agradat força, té un bon ritme, no aborreix, personatges arquetípics de l'estructura militar, dolents molt dolents, i molt important, pew-pew. Molt recomanable!

Aquest és el quart i últim llibre d'aquesta serie, snif. El llibre segueix sent de viatges dins de Tschai però es molt pintoresc i explica més cultures de les que conviuen a Tschai, també la quarta raça alien, els Pnume, que són els únics originaris de Tschai.

[Spoilers]El llibre segueix en el mateix instant que ho deixa l'anterior, el Reith fabricant una nau a la ciutat dirdir Sivishe, amb el Woudiver encadenat.

Quan ja gairebé està enllestida descobreixen que el Woudiver està fent senyals als gzhindra, uns homes-pnume que han estat expulsats de les profunditats on viuen els pnumekin (homes-pnume) i ara viuen a la superfície del planeta. Aquests gzhindra segresten al Adam i el porten a les coves on viuen els pnume.

Allà es aconsegueix fugar, i descobreix tota una societat subterrània. En una sala observa com un mestre pnume guarda un mapa supersecret dels túnels. També rapta una noia, una pnumekin, que quan veu el mapa sap que no la deixaran tornar

Amb l'ajuda de la noia aconsegueix sortir, i passant moltes aventures, molt curioses i imaginatives, arriba a Sivishe. Allí troba l'Anaco, i la nau la té en Traz al seu poble.

Però el Pnume segresten la noia, i ara ja estaven enamorats. L'Adam la rescata amenaçant als Pnume de donar el llibre de mapes secrets als Dirdir, i el deixen sortir. Descobreix que els Pnume són col·leccionistes de records, i entre els records: espècimens. Els preserven fossilitzats... Com són la raça original de Tschai tenen guardada molta història, anades i vingudes d'aliens a Tschai. També els exigeix que alliberin als Pnumekin (homes pnume). I els Pnume ho fan.

Quan torna amb el Traz, agafen la nau i marxen.[/Spoilers]

Els llibres estan molt bé, variats, emocionants, recomanables! L'única pega és el final, que és molt precipitat, li caldria un epíleg.

Segueixo llegint les aventures del Adam Reith al planeta Tschai. Aquest cop va a la raça alien Dirdir per aconseguir una nau per tornar a la Terra. Li passa una mica com al Sharpe o al Vorkosigan, que saps que ha de viure ja que hi ha un llibre següent però a vegades li va just...

[Spoilers]Després del fracàs amb els Wankh l'Adam ha de fugir altra cop ja que els Homes-Wankh el culpen de la seva desgracia.

Ell sap que als Dirdir els pots comprar una nau, aleshores va cap a la "Zona", també anomenada Carabas. A la zona creixen uns bulbs que contenen "sequins" la moneda del planeta. El problema és que la "Zona" és en realitat un lloc on cacen els Dirdir, cacen homes, i després se'ls mengen.

En Reith aconsegueix sobreviure caçant ell als Dirdir, i aconsegueix arribar a una ciutat Dirdir, Sivishe, que té un espai-port. Allí amb l'ajuda del corrupte, gordo i asquerós Woudiver construeix una nau. En Woudiver delata al Anacho (un company del Reith) que és un home-dirdir renegat, i els dirdir capturen l'Anacho. El Woudiver ho fa per guanyar-se el favor dels dirdir. En Reith l'ha de rescatar de una zona de cacera "la caja de cristal" on els dirdir cacen i executen als criminals. En Woudiver també vol tots els sequins que el Reith ha trobat a Carabas.

Al final aconsegueixen derrotar al Woudiver en un judici per combat i el deixen presoner per acabar de muntar la seva nau. I fi.[/Spoilers]

El llibre segueix sense naus, però té descripcions vives, civilitzacions curioses i aventures emocionants. Recomanat!

Aquest llibre segueix les aventures del Adam Reith al planeta Tschai, just a continuació de l'anterior. També és de tipus viatge, però els escenaris són molt variats, té emoció, en fi, a mi m'ha agradat.

[Spoilers]El llibre segueix on ho deixa l'anterior. Han conquerit una ciutat Chasch i ara agafen una plataforma voladora per anar cap a Cath, per retornar a la Ylin-Ylan al seu pare. D'aquesta manera aconseguiran diners i prestigi per tenir una tripulació i trobar una nau per tornar a la Terra.

I res surt com estava planejat, la plataforma s'espatlla a mig camí. La Ylin-Ylan es suïcida pel camí, que estava enamorada del Adam i aquest li és infidel ja que interpreta malament la seva fredor, i al comunicar-ho al seu pare no rep res.

Cath resulta ser una ciutat de nobles estirats, una societat molt rara. I l'Adam ha d'acabar fugint. Però aconsegueixen l'ajuda d'uns Lokhar, uns humans que treballen pels Homes-Wankh per tripular la nau a canvi de diners i la promesa d'arribar a un "tresor perdut" (en realitat la Terra).

A final roben la nau, però no aconsegueixen fer-la funcionar i acaba estavellant-se. Els Wankh els capturen però descobreixen que el Homes-Wankh (que són els únics que coneixen l'idioma del Wankh) estan enganyant als aliens, amb en Hessle (un espia Home-Wankh que estava hipnotitzat) aconsegueixen comunicar-se amb els Wankh i descobrir la conxorxa dels homes que estaven aprofitant-se dels aliens. Es salven però queden sense nau. Cap al tercer llibre.[/Spoilers]

El llibre m'ha agradat força, no hi ha naus pew-pew però sí acció i emoció. Paisatges i societats curioses... mola. Recomanat!

Aquest és el primer llibre de quatre de la sèrie Tschai que va ser escrita pel Jack Vance al 1968. És relativament curt i es deixa llegir força bé.

[Spoilers] Una nau exploradora arriba al planeta Tschai, que és l'únic que hi ha en el seu sistema solar. La nau és atacada i només aconsegueix arribar viu a la superfície un explorador anomenat Adam Reith.

Allí troba humans, que viuen esclavitzats per 4 especies alien, una d'elles són el "Chasch".

El llibre explica les aventures del Adam quan aconsegueix convertir-se en líder d'una ciutat humana (Pera) i liquidar una ciutat Chasch que els explotava. També allibera als Homes-Chasch (servents directes) i els ensenya que els Chasch els han estat enganyant, que en realitat quan moren no neix un Chasch. Els entrega la ciutat per que s'auto-governi.

Coneix una noia, la Ylin-Ylan que ha sigut segrestada i la vol retornar al seu Cath natal.[/Spoilers]

Aquest és un llibre d'aventures, amb caravanes, civilitzacions més o menys medievals, més o menys alien, amb uns tocs de scify (pistoles pew-pew, plataformes voladores...), alguna que altra batalleta. Es sembla a un joc de rol, ja que al protagonista se li van unint altres personatges. És curt i variat. Recomanat!

L'últim llibre de la sèrie i ja hi ha prou. L'he llegit de forma transversal ja que no és gaire interessant.

[Spoilers]La Pyanfar aconsegueix arribar a Aaruun (el seu planeta natal) des de "Punto de Encuentro", seguint el tema d'anar d'un lloc a un altra sense gaire sentit. Allí liquida al kif dolentot en una mini-batalla. Fan una conferència per discutir fronteres entre els kif que queden, els mahendo'sat i els humans (que resulta que són molt més grans i nombrosos territorialment parlant que tots els aliens que surten als llibres junts). I escullen a la Pyanfar per gestionar el tema. Com els hani tenien tots els mascles al planeta i han amenaçat al planeta amb la destrucció total, comencen a enviar mascles a l'espai.[/Spoilers]

Un llibre llarg i un rollo. La Pyanfar sempre va esgotada i al límit de les seves forces a tot arreu. Ella té flashbacks o somnis amb el seu planeta que trenquen la poca acció que hi ha i fas fiu-fiu i un rollo que t'estalvies. L'expressió "por los dioses!" està massa explotada, si la treus del llibre segur que cauen un munt de pàgines. Un llibre toston, però té naus. NO recomanat.

Aquest és el tercer llibre de la sèrie de Chanur. No entenc gaire el títol per que no tracta cap venjança, potser hagués estat més encertat un títol similar a "Tomo 3" i llestos, almenys és neutre.

Segueix l'acció en el punt on ho deixa l'anterior i acaba també en un punt "crític" (un cliff-hanger d'aquests que els agrada dir als guiris). Segueix en el següent llibre.

[Spoilers]La Pyanfar s'endinsa en l'espai dominat pels kif, que són els dolents (de moment) i ha de fer un tracte amb un kif que vol derrotar al kif enemic de la Chanur. Ha de fer servir la seva astúcia per sortir amb vida de cada reunió amb els kif. Finalment descobreix que hi ha una conspiració dels clans de Anur (el planeta natal dels hani) contra els comerciants de l'espai. Els clans del planeta estan ancorats a la tradició i no volen els "aires moderns" que arriben de l'espai.

El llibre acaba que la Pyanfar rescata a tothom de les mans dels kif, inclús a en Jik, un poderós mahendo'sat. I van a lluitar cap a Punto de Encuentro contra les altres hani i els kif dolents.[/Spoilers]

El llibre en sí no està malament, es deixa llegir. Però li manca emoció, i tot plegat li falta com una estratègia que guii tot. Es a dir, van cap un lloc, cap a l'altra, ara cap aquí, ara cap allà, ara anem, ara tornem, però sense un motiu clar o a vegades amb motius fluixos. També peca del mateix que la resta de llibres, és massa blanc. Un punt que també és un xic fluix és que és poc o gens tècnic, es podria explicar la mateixa història ambientada a la Terra, fent que siguin ciutats enlloc d'estacions espacials i que siguin de països diferents (amb costums diferents) enlloc d'aliens. Seguiré amb el 4 a veure que tal.

He llegit aquest llibre que segueix el "Orgullo de Chanur". Segueix sent blanc, i trobo que passen poques coses, però es deixa llegir molt bé.

[Spoilers] La capitana Pyanfar es veu una altra vegada embolicada en maquinacions dels mahendo-sat quan li entreguen el Tully (un humà) en un contenidor de peix. En Tully ha de viatjar a una sistema per arreglar un mal entès entre la flota de naus humana i una altra raça alien. Aleshores els kif els persegueixen i acaben a una estació orbital de mala mort on en Tully i la Hifin (la neboda de la Pyanfar) acaben segrestats pels kifs. I hop! S'acaba el llibre.[/Spoilers]

Lo dit, es deixa llegir, és blanc, i és ràpid. Acaba de sobte i continua al següent llibre.

Aquesta és la primera de les novel·les de la saga de Chanur escrita per C. J. Cherryh, que és una senyora nascuda al 1942. Clar, quan he mirat qui era l'autor (autora en aquest cas) he entès la idiosincràsia del llibre. Està escrit al 1982, ha plogut una mica des d'aleshores... Quan un llegeix scifi antiga s'ha d'agafar perspectiva. I també noto si ho escriu una dona o un home, les guerres i les batalletes són diferents.

[Spoilers] A una raça de gats de l'espai (els han) se'ls fica dins la nau un humà (en Tully) que s'havia escapat d'una mena de ratolins gegants dolents que es diuen kif. Això causa una sèrie d'events on els kif persegueixen als han per recuperar l'humà.

Els kif volen els drets mercantils sobre aquesta nova especie. Pel mig també hi ha els knnnn que és una raça tecnològicament molt avançada que respira metà. Aquests knnnn no es comuniquen d'una forma comprensible i van al seu aire, a vegades fan coses "bones" i a vegades fan coses "dolentes".

La capitana Pyanhfar és la gata de l'espai que mana la nau "Orgullo de Chanur", on Chanur és el seu clan. Durant la persecució s'adona que altres "han" col·laboren amb els kif. Ella rep ajuda d'una altra raça alien, els mahendo.sat, que volen obtenir també beneficis del comerç amb els humans.

Al final batalleta petitona, els knnnn arreglen coses, i en Tully retorna amb els humans altra cop. Els "han" col·laboracionistes amb els kif cauen en desgracia.[/Spoilers]

El llibre en general és molt poc tècnic, les batalletes són poc descriptives, l'espai sembla que anem d'excursió pel camp en primavera, hi ha poca èpica (els personatges van poc apurats) i hi ha massa blancor (vull dir que tots són bons o dolents molt dolents, i la mort es un puf! i mort, res truculent). Es deixa llegir, no és gaire llarg i surten naus i aliens! Ara ja vaig a començar el següent.

He començat a llegir aquest llibre del John Ringo i francament una meh! L'he deixat al 26%.

Tracta d'una plaga que converteix els humans en zombis i només sobreviuen uns militars dels EEUU afortunats que estaven al mar (The very best of!). I comencen a guanyar terreny als zombies...

Però no és que el tema no sigui interessant, és que està molt trillat, però si està ben escrit no tinc problema. A més a més està com mal escrit, els diàlegs no són clars, els personatges no tenen un fil, l'acció és pse-pse, el tòpics militars cansen si es fan servir en excés.

Resumint una meh! NEXT!. No poso ni la portada perque no val ni l'ampla de banda...