L'últim llibre de la sèrie i ja hi ha prou. L'he llegit de forma transversal ja que no és gaire interessant.

[Spoilers]La Pyanfar aconsegueix arribar a Aaruun (el seu planeta natal) des de "Punto de Encuentro", seguint el tema d'anar d'un lloc a un altra sense gaire sentit. Allí liquida al kif dolentot en una mini-batalla. Fan una conferència per discutir fronteres entre els kif que queden, els mahendo'sat i els humans (que resulta que són molt més grans i nombrosos territorialment parlant que tots els aliens que surten als llibres junts). I escullen a la Pyanfar per gestionar el tema. Com els hani tenien tots els mascles al planeta i han amenaçat al planeta amb la destrucció total, comencen a enviar mascles a l'espai.[/Spoilers]

Un llibre llarg i un rollo. La Pyanfar sempre va esgotada i al límit de les seves forces a tot arreu. Ella té flashbacks o somnis amb el seu planeta que trenquen la poca acció que hi ha i fas fiu-fiu i un rollo que t'estalvies. L'expressió "por los dioses!" està massa explotada, si la treus del llibre segur que cauen un munt de pàgines. Un llibre toston, però té naus. NO recomanat.