Ja he llegit el segon llibre d'aquesta serie. Ara llegeixo una mica per les nits, estirat al llit. També llegeixo mentre miro la tele, total pel que fan, de tant en tant aixeco la vista per veure que segueixen dient les mateixes tonteries.

L'estil del llibre em sonava, cada capítol pertany a un personatge, aleshores mirant sobre l'autor resulta que són dos i un treballa amb el GRRM (l'escriptor de "Juego de Tronos" o "A song of Ice and Fire" (Asoiaf)). Per això té aquesta distribució ja que Asoiaf fa servir la mateixa estructura. I a mi m'agrada, i en molts moments de la trama els personatges estan junts i et permet veure la mateixa situació des de diferents punts de vista.

[Spoilers] El llibre tracta del segrest d'una nena a Ganimedes, i com el seu pare la busca, un científic botànic que es diu Prax. Pel camí troba al Jim Holden que l'ajuda. Altres personatges són una una política vella i mal parlada i una marine de Mart.

La particularitat és que la nena té el sistema immune espatllat i es més propensa a contagiar-se amb la protomolècula alienígena. Amb altres nens, un cop infectats es converteixen en uns guerrers imparables, però escapen del control dels científics... I es comuniquen amb Venus on la protomolècula creix... Al final rescaten a la nena, maten als científics dolents (que eren restes de Protogen però ara treballant per la Mao-Kwikosky) i maten als soldats-protomolècula. Els soldats aquests es comuniquen amb Venus que expulsa un anell de matèria estranya que acaba a Neptú. I en Miller (en teoria mort o absorvit per la protomolècula) apareix altra cop al costat d'en Holden. [/Spoilers]

Fins a la meitat del llibre no es sap ben bé que passa, hi ha força acció i es llegeix molt bé. Res a veure amb els monyas/nenazas dels Ancilliary Justice, aquest molt millor. A mi m'ha agradat força, recomanat. Next!

Fa poc que han començat a fer la serie basada en aquest llibre. Jo vaig llegir la recomanació en el blog del G.R.R. Martin que fa temps que llegeixo. I té raó, són llibres força bons. Ara vaig a llegir el següent.

L'acció es situa al sistema solar, amb una tecnologia no gaire més enllà de la actual. Hi ha tres faccions: la Terra, Mart i L'Anell (The Belt) o els que viuen a asteroides. Està narrat des de la visió de dos personatges, un capità de nau (Holden) i un detectiu alcohòlic (Miller). El llibre no saps ben bé que passa fins la meitat...

[Spoilers] Hi ha una corporació que ha descobert una "protomolecula" a una lluna de Saturn, aquesta "protomolecula" necessita matèria orgànica per descomprimir-se i arribar a ser "algo". De fet aquesta cosa havia estat llançada per alienígenes cap la Terra des de fora del sistema solar, però va quedar encallada a Saturn. Aleshores aquesta corporació comença una guerra de distracció entre la Terra, Mart i l'Anell per poder infectar molta gent sense que es noti. I en Holden i en Miller van desgranant poc a poc el misteri. A Eros hi ha una estació orbital que queda infectada i convencent a la ment que sorgeix de la protomolecula acaba xocant amb Venus enlloc d'infectar la Terra. I allí fa les seves coses. [/Spoilers]

Acció, naus, una mica de pew pew, misteris, yummi! M'ha agradat força. 100% recomanat, espero que la sèrie estigui a l'alçada.

Ja he acabat aquesta trilogia. Aquest últim llibre té una mica més d'acció i no es limita a prendre el te, lluir vaixella i portar guants elegants. Encara que no molta acció no fos cas que ens empatxem. Hi ha molta psicologia de que pensarà un personatge o un altra, que es pot esperar d'una acció o una altra.

[Spoilers] El Breq segueix arreglant els problemes de la població del sistema Athoek i de la seva estació orbital. Però la cosa es complica quan arriba una instància del tirà dolent, l'Anomander de la Tsur Station (s'ha dividit en dos, l'altra part és menys dolenta i és del Omaugh Palace) amb unes quantes naus de guerra. Un dels tinents d'en Breq, en Tisarwat té les claus per alliberar les IA de l'imperi, i ho fa, i les IA poden triar a qui fer costat (clar, trien als bons).

Pel mig també hi ha els aliens Presger i el teu traductor exòtic i tarambana (seria com un JarJarBinks però humà), una nau rebel que es diu Sphene que porta tres mil anys espatllada i trafica amb ancillaries per mantenir-se...

Tots plegats aconsegueixen derrotar al tirà i fundar una república provisional.[/Spoilers]

El llibre està correcte, alguna vegada previsible, altres es queda algo per explicar, i tot acaba massa bé. Així que li dono una valoració "pse, pse". Es pot llegir, però no el posaria en el més alt de llista.

Aquest és el segon llibre d'aquesta serie.

[Spoilers]El Justice of Toren, en Breq, ara es "Fleet Captain", i seguint les ordres de la meitat bona de l'emperador viatja a la Athoek Station per mantenir la pau. Allí troba un altra capità de nau, la germana del Awn (un tinent que ell mata sota les ordres de la meitat dolenta de l'emperador) i un cultivador de té. També descobreix que un dels seus tinents és en realitat un infiltrat de l'emperador bo, que no confia en ell. Quan el descobreix li deshabilita els implants que el fan ser emperador (encara que sigui el bo).

El llibre transcorre entre visites al planeta, discussions molt sofisticades, jocs de té antics i cars, la remodelació d'una part de l'estació orbital que li diuen Undergarden... fins que al final de tot, en unes poques pàgines hi ha una mica d'acció, on resulta que el capità de la nau ha estat robant cossos per vendre'ls a una altra nau per fabricar "ancillaries". A resultes d'això en Breq és ferit i el dolent posat en "suspensió" esperant judici. I la germana a la que en Breq vol ajudar per compensar-li la pèrdua del germà es fa amiga seva.[/Spoilers]

Ja es veu que molt, el que es diu molt scify... pssss no és. L'ambientació una mica, però no del tot. Vull dir que si el protagonista és una IA en un cos humà no se li acudeix d'obtenir més potència de càlcul ni res, se li acudeix fer el te. I que consti que a mi el te m'agrada molt. I que un personatge enlloc de trucar-te o una conferència virtual, enlloc d'això et demani fer el te, i d'aquí que tu dedueixes que vol demanar-te algo, i que depenent del nivell del local de te i dels guants que porta és quelcom molt important... pse, a mi no m'agrada gaire. Ara ja els llegeixo per inèrcia, però estan faltats d'acció. Només hi ha 3 tipus de nau? WTF? I quines armes porten? Definitivament no recomanat.

He llegit aquest llibre sci-fy per saltar una mica de l'edat mitja. Curiosament està escrit per una dóna: Ann Leckie

[Spoilers] El llibre tracta d'una IA que governa una nau de guerra, "Justice of Toren". Dins de la nau hi ha "ancillaries", que són prolongacions de la IA que hi ha ficades dins de cossos humans. Aquests cossos havien estat d'algú que per raons polítiques, rebel·lions, o algo ha sigut fet presoner.

Aquesta IA està sota el control d'un emperador que també està "distribuït" sobre molts cossos, el que passa és que uns aliens, mitjançant la venda de parches de curació, aconsegueixen dividir l'emperador en dues entitats. Això també està causat per que l'emperador està distribuït sobre molts mons i triga a coordinar-se la seva ment.

Una de les entitats-emperador mata al tinent preferit de la IA i destrueix la nau que conté la IA, només sobreviu un "ancillary" que jura venjança. Aconsegueix unes pistoles invisibles i arriba a un palau on estan uns quants cossos de l'emperador. Mata a un dels cossos de l'emperador que formava part de la facció que el va destruir quan era una nau i l'altra entitat emperador l'anomena comandant de flota i l'envia a controlar una nau ja que hi haurà una guerra civil entre les dues faccions de l'emperador.[/Spoilers]

El llibre està bé, però es nota que és una dona, i no per ho dic amb un to discriminador, és per la falta de mala llet que a vegades tenen altres llibres. No hi ha tanta acció, hi ha més descripcions d'emocions, de situacions, la societat on es desenvolupa l'acció té molts protocols d'etiqueta, prenen te, no hi ha gaire descripció de tecnologia... Void en aquest sentit és molt millor. Les comparacions són odioses però Void em va agradar molt més. Encara que aquest no està malament i té un premi i tot... Ara pel següent.

Aquest és el desenllaç de la serie de llibres "El señor de la guerra". Segueix en la línia del segon, però més light i amb una mica més de misticisme. També l'autor es deixa emportar pel seu fervor monàrquic, on tota la llei i el valor de les promeses emanen del rei (discutible, almenys jo no opino el mateix).

El llibre descriu com l'Artur ja està retirat, en el regne del rei Gundeleus (que al morir recau sobre Lancelot, que al morir li donen a Artur). Però per culpa del Mordred (el fill d'Uther que el propi Artur torna posa al poder) ha de tornar a l'acció. També com el cristianisme va guanyant adeptes a base d'acumular riqueses i subornar als llocs adequats.

[Spoilers]En teoria el Mordred està assetjat a França apunt de morir, i l'Artur vol enviar el seu fill a reclamar el tron. Aleshores envia al Derfel a la capital per veure quines noticies hi ha d'això. En Derfel Cadarn, durant el camí descobreix que en Mordred no només no està assetjat a França si no que està liquidant tota l'oposició interna al seu regne. Liquida al Issa (lloctinent del Derfel) i a ell el captura però aconsegueix fugir i tornar al costat d'Artur.

La Nimue té empresonat al Merlí, per fer la invocació als Deus pagans, però per fer-ho també necessita la Excalibur. Aleshores fa venir al Derfel fent enmalaltir a la Ceywin (dóna d'en Derfel), i aquest es talla la mà i es converteix al cristianisme abans de seguir les ordres de Nimue de trair a l'Artur.

Tothom ha de fugir cap on està Sagramor i hi ha una persecució on la Nimue mata a en Merlí i l'exercit d'Artur es veu envoltat en una tempesta i només sobreviu la barca on va ell.

Al final hi ha una batalla en una platja que en Merlí els va dir que anessin per agafar una barca a Avalon. Allí Mordred mor (juntament amb molts protagonistes secundaris, lloctinents d'Artur, Sagramor, Culdwuch, ...). Artur també ferit, aconsegueix pujar a la barca i marxa cap a Avalon. En Derfel llança l'espasa Excalibur al mar i aleshores la cerca de Nimue deixa de tenir sentit, ja que aquesta dóna era capaç de sacrificar a mitja població per fer tornar als deus antics.[/Spoilers]

Els llibres, com llibres d'aventures estan bé. Li falta una mica de profunditat medieval, les descripcions haurien de ser més detallades, no només de les formes de vestir sinó de les formes de vida, dels oficis, gremis etc... No hi ha descripcions de la societat "civil". Tot són reis, juraments, batalles, etc... Li falta realisme. A les batalles tot és la mateixa tècnica, la línia d'escuts, no hi ha cap altra? Els cavalls de guerra d'Artur, si la línia està ben feta no fan res, de debó? Mmmmm... Encara sort que no hi ha màgia, encara que just li va en aquest últim llibre. Així, que com a passatemps i aventures perfecte, amb una visió del món molt monàrquica, però bé.

Ja he llegit la segona part del "señor de la guerra". La primera part va estar bé, però no molt bé. Aquesta millora, potser és que ja coneixes als personatges, que l'ambient ja és conegut, no se, però m'ha agradat més que l'anterior. L'únic però que se li pot posar és que a vegades (i això és comú en aquesta autor) fa resums breus de situacions que estan en el llibre anterior, potser hi ha gent que li va bé fer memòria, però a mi a vegades s'hem fa repetitiu.

En aquesta segona part tracta de la traïció de Lancelot quan li posa les banyes amb la seva dona, la Ginebra. Explica els moviments estratègics dels reis i de com molts anys de pau van permetre l'expansió del cristianisme. I el títol del llibre ve d'aquí, que els cristians anomenen a Artur "enemigo de Dios", per permetre el paganisme, i ell és pagà. Clar que l'Artur tolera el cristianisme... no és una relació bidireccional. També comenta que aquesta expansió cristiana tampoc va ser pacífica. En aquest llibre també en Mordred arriba a la majoria d'edat i el fan rei, però mana poca estona per que no pren decisions gaire encertades.

Aquest sí que és recomanable, però clar, s'ha de llegir l'anterior...

Després de molts anys (uns 8 o 9) el e-Reader Hanlin V5 que tinc ha començat a donar problemes de bateria. Normalment li durava un mes, amb un us intensiu. Però recentment va començar a durar menys i no només això si no que al posar-lo a carregar no carregava. He intentat buscar la bateria online, però no he trobat on comprar-la, seria fàcil de substituir.

Aquest nou e-Reader BQ té coses que m'agraden i coses que no.

La principal avantatge és que la bateria dura lo seu, i que quan carrega ho fa com toca.

El pes del BQ és força lleuger i no cansa portar-lo amunt i avall (és el que té llegir caminant). A partir d'aquí ja és un tema personal, té coses que m'agraden i coses que no.

Per començar la he pifiat amb la funda. Es adhesiva. He vist que hi ha altres fundes normals que enganxen mecànicament el e-reader, però vaig agafar la oficial i no mola. Tampoc queda tancada, es a dir, la tapa no té cap mecanisme, un imàn, un velcro, un algo, que la mantingui tancada. A veure quan dura la funda i quan la desenganxi quin pringue deixa.

Respecte el e-reader en sí: té Wifi. Suposo que per la gent que compra ebooks és necessària. Per mi no. Té també un navegador, tampoc li veig la punta a un e-reader, no és una tablet. Però bé, s'apaga la Wifi i s'ignora el navegador.

La llum de la pantalla està molt bé, es pot graduar la intensitat, i em permet llegir pel carrer ara que es fa de nit tan d'hora. Ja no cal que vagi fent esses buscant la millor llum dels fanals.

El Hanlin tenia problemes obrint fitxers grans FB2, a vegades he tingut que trocejar un fitxer en varis més petits. De moment el BQ no ha tingut aquest problema.

La mida del text i la qualitat de la pantalla també m'agraden, no és que el Hanlin fossin dolents, tampoc és que noti diferència al respecte amb aquest.

El que porto més malament és el tema tàctil. D'acord, per definir interfaces d'usuari flexibles és necessari que sigui tàctil. Així pots crear més botons, o moure'ls de lloc, o el que calgui sense necessitat de modificar el hardware. Però clar, amb un e-reader tampoc és que es facin moltes que no siguin canviar de pàgina. Vull botons físics per poder fer això. Odio tenir que tocar la pantalla. I que a sobre que tinc que fer-ho, que el tema tàctil no sigui precís, a vegades canvia de pàgina, a vegades surt un menú d'accessos ràpids... A vegades tinc que agafar la targeta del bus, o el mòbil, o les claus i clar si toques la pantalla el e-reader comença a fer les seves coses. [Tacos i paraules malsonants variades aquí]. I resulta que l'únic botó que té serveix per "minimitzar" el llibre, WTF?! Es a dir tampoc es pot tocar. Aquest e-reader algun dia pot tenir un accident...

La diferència de pes respecte a una tablet Samsung S2 de 8.0 polzades tampoc és tanta, 163gr vs 265gr... I la bateria la tinc que carregar cada pocs dies enlloc de cada dues setmanes... Clar que també és tàctil i estaria en lo mateix. Pfffff... A veure com acaba tot plegat.

Segueixo llegint l'autor de les novel·les d'en Sharpe i del Grial, en Bernard Cornwell. Aquest cop és una trilogia que tracta la llegenda del rey Artur, però des d'un punt de vista històric, sense màgia.

Està explicada des del punt de vista d'un dels capitans de l'exèrcit d'Artur, un tal Derfel, que quan escriu la història és un monjo vell. Així que ja es sap que ell sobreviu (és com el Sharpe, que com hi ha un munt de llibres el personatge no pot morir). Descriu una societat medieval miserable, molt, molt, molt supersticiosa i batalles no gaire èpiques. La mida dels exercits res té a veure amb els d'en Sharpe, són 200 "lanceros". Les armes també, escuts, espases i llances. Els arcs no estan desenvolupats. I la cavalleria és escassa i quan es topa amb una barrera d'escuts no funciona.

L'aventura d'aquest primer llibre és curta, és el Derfel quan era petit, com va conèixer a l'Artur i com aquest per casar-se amb la Ginebra va trencar un compromís de casament amb el regne de Powys i causa una guerra. També descriu el rei Benoic que vivia a Mont St. Michel i que té dos fills, el covard però guapo Lancelot i el valent Galahad. En la guerra contra els francs perd el rei Benoic i tots surten per cames altra cop cap a Britania. El Merlin és un druida que té els seus objectius i tots respecten molt, amics i enemics. També hi ha un odi molt gran contra els "sajones" que són els alemanys. Uns beuen hidromiel i els altres cervesa...

El llibre no està malament, bon ritme però no mata molt. Els del Sharpe i els del Grial em van agradar més. Ara vaig pel segon.

Aquest és el segon llibre del Peter F. Hamilton de la serie Federación. El primer és "La estrella de Pandora". De fet li passa el mateix que als llibres de Void, que el següent llibre segueix exactament on ho deixa l'anterior.

Així doncs segueix els mateixos personatges poc a poc cap al desenllaç. Aquest cop el llibre l'he trobat una mica llarg innecessàriament. Descripcions i voltes que al final penses que no calen, però en línies generals el llibre està molt bé

[Spoilers] Les línies argumentals que segueixen els diferents personatges acaben confluint en dos punts. Per una banda a "Tierra Lejana", on hi ha una llarga batalla amb l'"aviador estelar" i els seus agents contra els "Guerreros del Ser".

L'aviador estelar és un inmotil primo de Dyson Beta que va quedar atrapat entre les dues esferes quan els anomina les van posar en marxa. Per evitar ser detectat es mou en tren entre els mons de la Federació i converteix a persones en els seus esclaus.

Apart de la batalla, el jefe dels Guerreros del Ser, el Bradley Johanson, ha preparat la "vengaza del planeta" que és un megahuracà dirigit contra la nau de l'aviador estelar.

L'altra línia d'acció són els personatges que arriben a Dyson Alpha i tornen a tancar la barrera, tancant a MontañadelaLuzDelaMañana a dins.[/Spoilers]

Recomanable!