Ja he llegit la segona part del "señor de la guerra". La primera part va estar bé, però no molt bé. Aquesta millora, potser és que ja coneixes als personatges, que l'ambient ja és conegut, no se, però m'ha agradat més que l'anterior. L'únic però que se li pot posar és que a vegades (i això és comú en aquesta autor) fa resums breus de situacions que estan en el llibre anterior, potser hi ha gent que li va bé fer memòria, però a mi a vegades s'hem fa repetitiu.

En aquesta segona part tracta de la traïció de Lancelot quan li posa les banyes amb la seva dona, la Ginebra. Explica els moviments estratègics dels reis i de com molts anys de pau van permetre l'expansió del cristianisme. I el títol del llibre ve d'aquí, que els cristians anomenen a Artur "enemigo de Dios", per permetre el paganisme, i ell és pagà. Clar que l'Artur tolera el cristianisme... no és una relació bidireccional. També comenta que aquesta expansió cristiana tampoc va ser pacífica. En aquest llibre també en Mordred arriba a la majoria d'edat i el fan rei, però mana poca estona per que no pren decisions gaire encertades.

Aquest sí que és recomanable, però clar, s'ha de llegir l'anterior...