Segueixo llegint l'autor de les novel·les d'en Sharpe i del Grial, en Bernard Cornwell. Aquest cop és una trilogia que tracta la llegenda del rey Artur, però des d'un punt de vista històric, sense màgia.

Està explicada des del punt de vista d'un dels capitans de l'exèrcit d'Artur, un tal Derfel, que quan escriu la història és un monjo vell. Així que ja es sap que ell sobreviu (és com el Sharpe, que com hi ha un munt de llibres el personatge no pot morir). Descriu una societat medieval miserable, molt, molt, molt supersticiosa i batalles no gaire èpiques. La mida dels exercits res té a veure amb els d'en Sharpe, són 200 "lanceros". Les armes també, escuts, espases i llances. Els arcs no estan desenvolupats. I la cavalleria és escassa i quan es topa amb una barrera d'escuts no funciona.

L'aventura d'aquest primer llibre és curta, és el Derfel quan era petit, com va conèixer a l'Artur i com aquest per casar-se amb la Ginebra va trencar un compromís de casament amb el regne de Powys i causa una guerra. També descriu el rei Benoic que vivia a Mont St. Michel i que té dos fills, el covard però guapo Lancelot i el valent Galahad. En la guerra contra els francs perd el rei Benoic i tots surten per cames altra cop cap a Britania. El Merlin és un druida que té els seus objectius i tots respecten molt, amics i enemics. També hi ha un odi molt gran contra els "sajones" que són els alemanys. Uns beuen hidromiel i els altres cervesa...

El llibre no està malament, bon ritme però no mata molt. Els del Sharpe i els del Grial em van agradar més. Ara vaig pel segon.