Últim llibre de la trilogia que segueix mantenint l'interès. Spoilers LETALS warning!

Els personatges segueixen explicant la història, apareix el Ozzie i acaben confluint en un final digne. Encara que m'ha decepcionat una mica la manca d'explicacions respecte al que li passa a la mala, malissima Ilanthe i al seu pla de dominació universal (per que conformar-se en dominar el món...).

Resulta que l'Edeard acaba recorrent totes les línies temporals que porten a que la gent de Makkathran sigui bona i feliç (amb èxits i fracassos). Sense necessitat de dominar-los, ni fer res no gaire moral. Al final quan ja és molt vell un Senyor del Cel el recull i abans de morir explica a la resta de ciutadans com dominar el viatge en el temps de tal manera que siguin capaços de "realitzar-se".

Aquest regal fa que cada cop neixin menys nens ja que tota la gent que es realitza ja ho ha explorat tot, fins que no queda ningú a Makkathran. I resulta que la ciutat és una nau raiel que va aconseguir penetrar en el VOID. Els protagonistes aconsegueixen penetrar al VOID també i arribar tots a Makkathran i allí fan funcionar la ciutat i anar al "Corazón". Un cop allí ressusciten a un Edeard jove que com és molt fort aconsegueix invocar a un dels creadors del VOID. Resulta que els creadors del VOID van ser la primera especie alien intel·ligent de l'univers, i volien evolucionar aconseguint ser "pos-fisics" elevant-se. Per això van construir el VOID, com a forma d'elevar-se, i com estaven sols a l'univers no es van preocupar si destruïen a algú altra o si el VOID consumia tota la matèria de la galaxia. El Gore Burnelli els mostra com els anomina (una altra raça alien) van aconseguir elevar-se sense crear un VOID, amb un altra mecanisme. És aleshores quan aquest alien creador del VOID el desconecta. I gairebé tots els personatges acaben bé.

Lectura MOLT RECOMANADA!