Aquest estiu passat vaig comprar aquesta llanterna. Vaig mirar i remenar per tal sortir del mogollón de llanternes extra-barates procedents d'Asia fins que vaig trobar aquesta marca. Potser m'ha sortit justament una que és dolenta, però m'ha tocat la que no funciona. Fa uns dies la propietaria hem va venir queixant-se de que no funcionava, vaig girar una mica la part frontal que permet jugar amb el focus i es va engegar, no li vaig donar més importància. I abans d'ahir la mateixa queixa, però amb la mala sort que no s'ha engegat més. Ni piles noves, ni piles diferents, ni estirar la molla de les piles una mica perque faci més pressió, ni res... Llanterna morta. Apa, reclamar a Amazon que ha enviat un missatger a recollir-la, reemborsament i buscar una nova. He demanat una Stanley, que ja tindré 3, a veure si aguanta.

Aquestes vacances de Nadal he tingut una mica de temps per llegir i he pogut acabar aquest llibre. I és l'últim d'una sèrie que vaig començar ja fa molts anys, sobre el 2016.

I no se que passa últimament que llibre que toco, pam, sèrie que fan. Aquests llibres tenen la seva sèrie i també, la Roda del Temps també té sèrie.

Tornant al llibre, han volgut resoldre totes les incògnites en un sol llibre, de forma ràpida. I està bé, és respectable, però a vegades això de mantenir els "secrets" per tenir al lector captiu, encuriosit i que vulgui saber més pot tenir l'efecte que després es noti precipitat o l'explicació no sigui del tot satisfactòria. També el fet de mantenir varies històries lligades, on en número de paraules dedicades les històries "secundàries" és més gran que la història principal fa que es noti ofegada per temes que tenen una importància "relativa". Aquest efecte es nota molt Joc de Trons, on el tema zombie és el important i la resta de poliqueos no calen tant... Clar que cal vendre llibres...

[Spoilers] En Jim Holden i la seva tripulació del Rocinante protegeixen la filla del dictador Duarte fins que al final van a parlar amb la cap de ciència de Laconia. De mentres el dictador, ja convertit 100% en alien, viatja a la central de les portes de comunicacions i allí vol unificar la ment de l'humanitat.

Resulta que els aliens que van construir els portals eren uns essers amb molt poca massa, fets de llum, eren originalment unes meduses bioluminiscents que es coordinaven i van desenvolupar una ment "colmena". És a dir eren un únic individu fet de moltes medusetes que feien com de neurones. Per obtenir energia i fer funcionar les portes extreien energia d'uns altres éssers (es mencionen de rasquis) que cada cop que s'activa un portal es veuen perjudicats. Per això aquests altres aliens van exterminar a les medusetes i van deixar les seves "obres" intactes. Als humans, al ser individus separats, no els poden matar d'una tacada. Però es van acostant.

Al final en Jim viatja al centre de control dels portals on el Duarte vol "colmenitzar" totes les ments humanes, amb l'ajuda de la Tanaka, el liquida i el substitueix. En Jim es sacrifica i elimina els portals i així els altres éssers no tenen cap raó per matar a l'humanitat. Això sí, es tanquen els portals i les colònies queden aïllades. Al final, al cap d'uns milers d'anys un humans aconsegueixen fer viatges FTL sense portals, i es troben a l'Amos (el mecànic) a la Terra encara viu, degut a que és un alien.[/Spoilers]

El llibre és recomanable. Li faig unes critiques constructives, no caldria divagar tant i es podria allargar l'història principal. A mi m'ha agradat.

Ja fa temps que he anat a veure aquesta pelic al cine. Tothom en parla bé i faran una segona part ja que aquesta només cobreix la meitat de la història. A mi no hem va agradar tant.

Per mi Dune és una pelic èpica i a aquesta li falta epicitat. Es a dir, el wowfactor de Dune per mi és la immensitat de les coses, la mida de les naus, de com fan les coses, del que és un Navegante, que fan les Benegesserit, que és un condicionamiento imperial, la mida dels cucs, el paper de l'emperador, els Sardaukar, la quantitat de Fremen que hi ha, lo asqueros que és el baró Harkonen etc... I en aquesta peli li falten moltes d'aquestes coses. Tots és fugaç, o hi ha massa pols o boira per veure res. No m'ha agradat. No té èpica. I la BSO de l'antiga està millor.

La següent no se si la veure al cine o ja a casa.

A casa per la nit a vegades ens llevem, que si al lavabo, que si un nen vol alguna cosa, un traguet d'aigua... Total que jo a les fosques no vaig, però tampoc dono la llum del sostre ni entro a les habitacions on algú està dormint obrint la llum. O els petits éssers que viuen a casa tenen colònies d'estiu. És aquí on entren en joc les llanternes. A més a més a vegades sortim a la nit on no hi ha fanals i una llanterna va molt bé. I clar al llarg dels anys acumules experiència amb quins models van bé, quins han donat un mal resultat, etc... Es per això que poso les que he tingut:

1. Maglite XL200 : fa molt temps vaig tenir una Maglite XL50, vaig pensar que tenia bons lumens, un mida petita i el més important, podia graduar la llum (poca llum per casa, molta llum per anar d'excursió). El primer estrany és que per regular la llum ho fas apretant el botó i amb la llanterna horitzontal girant-la tota ella al llarg del seu eix. És cilíndrica i un bon dia, quan la volia agafar a les fosques va rodolar i caure de la tauleta de nit al terra, amb el soroll vaig despertar gent, però... Tampoc va caure tant fort, es parquet i la tauleta de nit no és gaire alta, 3 calaixos. I va deixar de funcionar. Vaig pensar que mala sort. I vaig comprar la XL200, ja posats. Al cap d'un temps també va caure, aquest cop no a mi, ni gaire fort tampoc. Morta a l'acte. MMmmmmm... Dos de dos... Diguem que el mecanisme intern de graduar l'intensitat de la llum és molt delicadet. No he comprat cap altra.

   

2. Stanley 95-151: També fa molt temps, cansat de les Maglite vaig comprar una Stanley 95-151, i francament estic molt content. Ha caigut a terra un munt de cops al llarg dels anys i no li ha passat res (per mi que es pot fer servir de martell). Segueix funcionant com el primer dia. El cas és que com estava content, uns anys més tard, vaig comprar una segona llanterna, i també ha tingut les seves caigudetes i segueix igual. Però són dues llanternes diferents, una fa llum i la nova fa molta llum. És curiós, mateixa marca i model i una llum tan diferent. 100% recomanades.

   

3. Ikerlex T6: Les colonies d'estiu estaven aprop i vaig comprar al 2019 una d'aquestes llanternes. El cert és que la marca importa poc, es un fabricant xinés que després posa un munt de marques ja que la mateixa llanterna apareix sota un munt de noms. El cert és que va costar 16EUR, tampoc se li pot demanar gaire. Però el cert és que al cap de poc temps, caigudeta petita i va deixar de funcionar. No compro més d'aquestes, és llançar els diners.

   

4. Nebo Poppy: Seguim amb el tema colònies i vam agafar aquesta. El cert és que donada l'edat del futur propietari tenia poques esperances sobre la seva durabilitat, però de moment sobreviu força bé. Dues campanyes de colònies, sortides, excursions nocturnes etc... I segueix funcionant. A més és pot estirar i de dins surten més tires LED que fan com si fos una llum de camping de taula. Content amb ella, recomanada.

   

   

5. Ledlenser P6: Degut a que va morir la Ikerlex vaig comprar la Ledlenser P6. El cert és que val força diners, 40EUR, però es nota ben construïda, amb un interruptor que sembla robust i fa força llum. També té uns piquets vermells al lateral que són força macos. Ara només caldrà veure que tal aguanta el pas del temps i de les mans per veure si realment val la pena. De moment content.

   

Totes les llanternes que he tingut i les que compro són mitjanes, excepte la Nebo. Hi ha de més grosses però de moment no he sentit la necessitat de més gran i millor.

Aquest llibre continua la història en el mateix lloc que la deixa l'anterior. Donat que l'altra no és gaire llarg i aquest tampoc, podrien fer un sol llibre, però money is money...

[Spoilers]L'Spensa aconsegueix sortir del seu planeta Detritus, que està embolcallat d'una capa de plataformes orbitals amb fabriques etc... I esquiva als carcellers que li van manipular la ment al seu pare fent-lo un traïdor. Aconsegueix infiltrar-se a la Superioritat i rebre classes de com lluitar amb un dels ens destructors del costat fosc. També descobreix que la forma que tenen de viatjar per l'hiperespai els de la Superioritat és fent servir uns cucs simpàtics, però la descobreixen i just li dona temps de rescatar el nucli de la seva IA amiga i ficar-se dins d'un vortex que porta al costat fosc. I acaba en aquest clifhanger.[/Spoilers]

El llibre està bé, es per joves i per mi és un xic infantil i simplista en la forma de resoldre les coses, però té pew-pew.

Aquest és un llibre de pew-pew del Brandon Sanderson destinat a un públic adolescent, el que els guiris anomenen "young-adult". Però igualment l'he llegit.

[Spoilers]L'Spensa és una noia que viu a un planeta on l'humanitat viu en coves, i l'únic edifici que hi ha a la superfície és una mena d'acadèmia de pilots de naus. L'Spensa en teoria és una filla d'un traidor i no li deixen ingressar a l'acadèmia, però com és molt bona al final aconsegueix entrar i fer-se valer. També troba per casualitat una nau abandonada amb una intel·ligència artificial, que es fan amics i ella acaba de reparar la nau. Al final del llibre es descobreix que el planeta és una presó on les altres races alien que poblen l'espai han tancat als humans. Ho han fet perque els humans són molt perillosos ja que quan fan servir una altra dimensió per fer viatges FTL atreuen unes entitats que viuen allí i que ho devoren tot.[/Spoilers]

Un llibre senzillet, per passar l'estona, es llegeix força ràpid. A per la segona part.

Aquesta és una sèrie curteta, de una temporada de 6 capítols que comença i acaba. Gairebé es podria considerar una peli llarga. Està ambientada sobre el 1841 i és una sèrie d'embolics, secrets, ambicions i amor. Està escrita pel Julian Fellowes, mateix autor que Downton Abbey. L'atrezzo i els decorats estan molt bé, i els embolics també. El final un xic precipitat però ens ha distret unes quantes nits d'estiu. Recomanada.

De moment aquest és l'últim llibre disponible d'aquesta sèrie, i millora respecte l'anterior que ha sigut una mica "meh", encara que ja aplico una tècnica de lectura en diagonal, salto flashbacks que més o menys ja recordo, ... Aplicant aquesta tècnica es va força ràpid, potser perds algun detall i algun cop torno enrera però realment estalvio molt farciment.

[Spoilers] El llibre es resum ràpid. Els Lankies han atacat la colònia guay on es van amagar els polítics que van abandonar l'humanitat. I allí envien a uns xenobiolegs a estudiar-los. Prèviament liquiden les naus Lankie en órbita, clar. Per fi! Allí veuen un bitxo que es menja als Lankies, però no diuen gran cosa més. I quan estan a mig estudiar, veuen venir 3 naus colonitzadores més. Les ataquen però fallen en una, que passa tan aprop que quan fa el salt FTL arrossega la nau d'en Grayson en la seva bombola FTL. Quan apareixen liquiden la nau Lankie però descobreixen que estan en un planeta sense estrella, al mig del no res. I a més a més el planeta està envoltat d'un munt de naus Lankie. I fi. Apa toma cliffhanger. [/Spoilers]

El llibre està bé, disminueix la quantitat de pew-pew però a canvi l'autor dona peixet de que fan els Lankies, etc... És per despertar la curiositat, intedezante. I ara cal esperar al juliol del 2022 pel següent.

Segueixo amb la sèrie de Frontlines i aquest llibre m'ha resultat una mica meh. El concepte de "meh" vol dir que ni fu ni fa, que el podries treure del mig i com diuen els guiris "nothing of value was lost". Per mi que està una mica de farciment.

[Spoilers] En Grayson segueix pujant per l'escala de comandament i és dels més vells soldats, ja que la resta acostuma a morir jove. El llibre té tres parts, la primera en Grayson té un accident a Mart degut a la fatiga dels materials. L'altra està inspeccionant naus a les drassanes espacials. I la final és quan els Lankies ataquen la colònia d'Svalbard i l'humanitat la perd. Aquesta colònia ja va sortir al segon o tercer llibre, no recordo bé.[/Spoilers]

La critica que li faig a aquest llibre és que no avança gaire, per no dir res, en investigar als Lankies, ni res sobre el seu origen, ni que fan, ni res... Molts acrònims i flash backs que ja estan explicats a altres llibres però poca xixa. I a sobre hi ha poc pew-pew. Ainsssss

Següent llibre d'aquesta sèrie d'scify militar. Com bon a llibre militar futurista està ple de acrònims, descripcions d'armes, etc... a vegades un xic massa que tens que parar a veure que està dient.

[Spoilers] Un cop recuperades les naus, i descobert com destruir les naus colonitzadores Lankie, l'humanitat es llança a l'ofensiva. I el primer és recuperar Mart que porta anys en poder dels extraterrestres dolentots. El llibre descriu com l'exercit destrueix tot el que està en órbita i després intenten recuperar la superfície. Descobreixen que els Lankies fan molts túnels subterranis i una mena de ciutats, però en realitat són fàbriques de naus colonitzadores, així que els han de bombardejar amb bombes nuclears deixant el planeta inservible. I no aconsegueixen erradicar del tot als Lankies. [/Spoilers]

Un llibre amb molta acció, no hi ha gaires batalletes espacials però sí molt pew-pew a la superfície, d'aquí el títol. Recomanat.