Aquest any ha pegat fort, i ja no hi ha dubte que el tema corre més del que alguns pensaven. Hi haurà un dalt abaix en el tema energètic. Aquí intentem posar un parc eòlic marí al cap de Creus i parlem sobre si espatlla el paisatge, si es posen plaques als Pirineus surten amb "volem vaques i no plaques". I de mentres els xinesos corren a com bojos... Seran competitius pels sous, però també pel preu de l'energia. Per que tothom parla de l'inflació, que si patatim, que si patatam... Però que causa l'inflació? Doncs el preu del petroli que algú ha decidit que pugi. I que passaria si no ens calgués tan petroli i funcionéssim amb un combustible creat, no se, als Monegros, en plan electricitat, sense importar-lo de tercers països?

I a ningú se li va acudir que potser no era bona idea donar diners a xorro a dictadors? Potser si no els donem tants diners no podran fer tan mal (comprant o desenvolupant armes). A no, clar, el emèrit cobrava per cada barril...

I de moment el tema del cotxe elèctric es molt maco i tal, però quan la part de l'estat que es dedica a cobrar impostos vegi que la quantitat de recaptada per l'impost sobre hidrocarburs baixa... Veurem nous impostos, just després de les eleccions, clar. Igual que els peatges, que ara els han tret, però quan passin les eleccions, patatam, vinyeta crec que es diu.

Ha aparegut aquesta sèrie en el disc i l'hem vista. Està força bé, distreu i l'ambientació, atrezzo etc... és molt bona. Tracta dels ricachons de Nova York sobre el 1880, les seves rivalitats i lluites. Està escrita pel mateix autor que Downton Abbey (Julian Fellowes), així que si us agrada Downton Abbey aquesta també. 100% recomanable.

La gente confunde programar con picar código. En realidad, picar código es a la programación lo que mecanografiar es a saber escribir una novela.

..., companyies elèctriques, manca de finançament d'educació i sanitat, embussos constants a la ciutat perque "tallen" carrers ...

La idiotez es una enfermedad extraordinaria, no es el enfermo el que sufre por ella, sino los demás.

Ha caigut a les meves mans aquest tros de hardware per substituir a la veterana 2070.

El cert és que ocupa 4 slots i pesa varies tones, però al final ha entrat a la peixera. El millor de tot no són els FPS dels jocs, el millor de tot és el silenci i sense sacrificar gens la temperatura. Està permanentment a 43º, més o menys. El que canvia quan jugues són els dos ventiladors de 120mm que té. Normalment estan parats, però quan jugues es posen en marxa, es senten una miqueta i amb això ja manté altra cop la temperatura als 43. De moment estic molt content amb ella, a veure quan aguanta.

He anat al cine a veure aquesta peli. Francament ha complert les meves expectatives.

Una comèdia TSNR, on una senyora "gran" però ben conservada es creua amb un home "jove" i cachas. Ambdos corren aventures buscant el que diu el títol, una ciutat perduda. I es que no hi ha gaire més que dir, entretinguda per passar l'estona. Al cine? Es que va caure bé d'horari i la resta era horrible. Però fa perfecte per una tarda de cine a casa, o per dormir un vespre.

Fa uns dies que penso en això. Per alguns pot ser resoldre un problema, per altres gestionar unes dades... I a més a més molts creuen que ha de ser eficient, de fàcil manteniment, que es pugui entendre el codi, etc... Però en realitat tot això és mentida.

L'objectiu d'un programa és que algú pagui diners per ell (si aquest algú és una persona, una empresa o un govern ja és igual).

I es ben bé igual que el programa estigui ben fet, que funcioni com el cul (o directament no funcioni) o que el programa estigui a mig fer, tot es igual sempre que aquest pagament es produeixi. He viscut tots aquests casos, treballant a diferents llocs.

Sobretot maximitzar la diferència entre la quantitat cobrada i el que es paga (a.k.a benefici). Aleshores es nota que per cobrar més cal donar una impressió de complexitat que no sempre s'ajusta a la realitat, afegint sigles o tecnologies que potser no afavoreixen al programa però és igual, millor posar-les, segons la moda del moment (tot el que és nou fa pujar el preu...). I posar noms "fashion" a les coses, en anglès si és possible, també. Sempre intentant jugar amb la ignorància de les persones i ofendre la seva vanitat de que haurien d'admetre que no tenen ni idea de que és el que els estàs explicant.

Després cal pagar, a desenvolupadors, perque facin "algo" (si aquest algo funciona potser es podrà dir programa), però clar, que aquests desenvolupadors tinguin coneixements per fer-ho, o ganes de fer-ho mmmmm...

I poc a poc es va formant un embolic de gent amb tasques, mmmm... rares, que no són ben bé programar. I el client veient com va el tema, també fuig escaldat, i posa a gent a vigilar i la bola es fa gran. Així gira el mon. Però dins d'aquesta bola no cal perdre de vista l'objectiu.

Aleshores, he decidit considerar-me una mini-empresa que ven un servei. Desprès d'anys de fer-ho bé, al final ni pagat ni agraït, aleshores per que matar-se? Estic veient que fent-ho no tan bé al final no passa res. Si l'aplicació enlloc de milisegons té temps de resposta de varis segons... Ningú ho aprecia i la meva mini-empresa cobra el mateix. He vist codi que pffffff, i penso ja posaran un servidor més potent, amb més RAM, total, al cap d'uns anys, s'ha de fer la típica re-enginyeria, llençar tot el que és antic i tornar-ho a fer segons la moda del moment... per repetir el cicle i complir l'objectiu.

Fa ja molts, molts, molts anys que tinc aquest domini de Canalda.net. Al principi el tenia a l'empresa Register. Però es van tornar avariciosos, pujant preus i spammejant en compra i compra més dominis. I el vaig migrar a uns amics. I que té a veure això amb l'email? Més endevant.

Fa un temps que he reinstal·lat el servidor de casa, que té aquest blog i un servidor de correu, entre altres coses. I clar, que poso per fer de servidor de correu? Doncs he trobat el MailEnable. Que té una part gratuïta i una de pagament. De moment amb la gratuïta funciono bastant bé.

Peeeeerò, hem vaig trobar amb problemes:

Clar, no mola que el Gmail et digui que la teva adreça de correu es dolenta. I és perque falla el DKIM i el SPF.

El DKIM es una signatura que afegeix el servidor de correu que envia i que després el servidor de correu que rep pot validar. I aquesta validació la fa mitjançant un certificat públic. I es posa en el domini. En el MailEnable es configura així:

El "selector" es un petit text que es posarà al domini (jo he posat "dkm", però es pot posar el que es vulgui), de la següent forma selector._domainkeys.domini.com. En el meu cas és "dkm._domainkeys.canalda.net". Va ser configurar això i el Google es va deixar de queixar.

Peeeeeerò encara no passava la validació SPF. El SPF diu quines són les adreces dels servidors de correu vàlids per enviar un email. Estava configurat per domini, es a dir, que el SPF tenia una pinta com aquesta "mail.canalda.net", però es veu que això al Google no li mola. Calia posar-ho per IP, algo com: TXT canalda.net "v=spf1 ip4:91.126.242.214 include:mail.canalda.net -all". Va ser posar-ho i alehop! Solucionat. Ja va passar el SPF també.

El Gmail té l'opció, quan estas mirant un correu, en els tres punts verticals de la dreta de "Ver el Original" on es pot consultar si el missatge ha passat les validacions.

Així que feina feta!

Vaig acumulant anys, i clar, codi antic. Codi que vaig fer jo, codi que van fer altres, però codi al fi i al cap. És com parlar llengües mortes, coses antigues i no tan antigues, inclús coses noves però que canvien les especificacions i s'han de modificar. Aquestes modificacions, ja sigui per millorar o per corregir les ha de fer algú, i últimament aquest algú sóc jo.

I m'adono del que al meu jo futur li molaria trobar per facilitar-me la vida.

• Mai, mai, mai, (potser no m'he expressat bé), mai, fer servir IF immediats, i menys aniuats. Es a dir això totalment prohibit:

  
  var Servicer = filter.Servicer == GlobalConstant.DefaultId.ToString() || filter.Servicer.IsNullOrBlank() 
  ? "" : filter.Servicer == GlobalConstant.ServicerNO 
  ? String.Format(" AND (DEM.SERVICER = '{0}' OR DEM.SERVICER IS NULL)", filter.Servicer) : String.Format(" AND DEM.SERVICER = '{0}'", filter.Servicer);
  

  En realitat, és una sola línia. A l'hora de depurar i veure per on va... mmmm... per on va? No hi ha cap premi a qui escrigui menys línies de codi.
• El tipus "var", a veure si un llenguatge és tipat, doncs fes-ho servir.
• Lambda expressions quilomètriques. Prohibides.

  
  model.DatosVol.Where(x=>x.Value.VOL>0).ToList().ForEach(
                      x => x.Value.VOL_PCT = ((x.Value.VOL * 100)/ 
                      model.DatosVol.Where(y=>y.Value.Tipo_Calculo==x.Value.Tipo_Calculo
                          && y.Value.Tipo_Contrato==(int)SLAsCliente_TipoContEnum.Global).Sum(y=>GetDividendo(y.Value.VOL))));
  

  Ves i busca un bug, o corregeix algo de la forma de calcular-se... És la típica lluita entre funcionals vs procedurals, jo sóc procedural.
• Noms de funcions clars. A ser possible en un sol idioma. Res de dir funcions "TRACTAMENT" o "TRACTAMENT2". Si es pot incloure un comentari de que fa la funció ja és una gran millora.

I podria continuar, però això ja donaria per un altra post. I parlar del rendiment... perque veig que per millorar rendiment és més barat tirar de hardware i tancar els ulls.

Hem vist aquesta serie curteta, les dues temporades, i és relaxant. Tracta dels embolics d'uns veterinaris a l'Anglaterra rural. Gairebé en un entorn idíl·lic. Tot segueix el seu ritme tranquil i es deixa veure sense espants. Sopar, un capítol i a dormir... durant el capítol o després. Està molt ben feta, decorats i localitzacions magnífiques. 100% recomanada