La gente confunde programar con picar código. En realidad, picar código es a la programación lo que mecanografiar es a saber escribir una novela.

..., companyies elèctriques, manca de finançament d'educació i sanitat, embussos constants a la ciutat perque "tallen" carrers ...

La idiotez es una enfermedad extraordinaria, no es el enfermo el que sufre por ella, sino los demás.

Ha caigut a les meves mans aquest tros de hardware per substituir a la veterana 2070.

El cert és que ocupa 4 slots i pesa varies tones, però al final ha entrat a la peixera. El millor de tot no són els FPS dels jocs, el millor de tot és el silenci i sense sacrificar gens la temperatura. Està permanentment a 43º, més o menys. El que canvia quan jugues són els dos ventiladors de 120mm que té. Normalment estan parats, però quan jugues es posen en marxa, es senten una miqueta i amb això ja manté altra cop la temperatura als 43. De moment estic molt content amb ella, a veure quan aguanta.

He anat al cine a veure aquesta peli. Francament ha complert les meves expectatives.

Una comèdia TSNR, on una senyora "gran" però ben conservada es creua amb un home "jove" i cachas. Ambdos corren aventures buscant el que diu el títol, una ciutat perduda. I es que no hi ha gaire més que dir, entretinguda per passar l'estona. Al cine? Es que va caure bé d'horari i la resta era horrible. Però fa perfecte per una tarda de cine a casa, o per dormir un vespre.

Fa uns dies que penso en això. Per alguns pot ser resoldre un problema, per altres gestionar unes dades... I a més a més molts creuen que ha de ser eficient, de fàcil manteniment, que es pugui entendre el codi, etc... Però en realitat tot això és mentida.

L'objectiu d'un programa és que algú pagui diners per ell (si aquest algú és una persona, una empresa o un govern ja és igual).

I es ben bé igual que el programa estigui ben fet, que funcioni com el cul (o directament no funcioni) o que el programa estigui a mig fer, tot es igual sempre que aquest pagament es produeixi. He viscut tots aquests casos, treballant a diferents llocs.

Sobretot maximitzar la diferència entre la quantitat cobrada i el que es paga (a.k.a benefici). Aleshores es nota que per cobrar més cal donar una impressió de complexitat que no sempre s'ajusta a la realitat, afegint sigles o tecnologies que potser no afavoreixen al programa però és igual, millor posar-les, segons la moda del moment (tot el que és nou fa pujar el preu...). I posar noms "fashion" a les coses, en anglès si és possible, també. Sempre intentant jugar amb la ignorància de les persones i ofendre la seva vanitat de que haurien d'admetre que no tenen ni idea de que és el que els estàs explicant.

Després cal pagar, a desenvolupadors, perque facin "algo" (si aquest algo funciona potser es podrà dir programa), però clar, que aquests desenvolupadors tinguin coneixements per fer-ho, o ganes de fer-ho mmmmm...

I poc a poc es va formant un embolic de gent amb tasques, mmmm... rares, que no són ben bé programar. I el client veient com va el tema, també fuig escaldat, i posa a gent a vigilar i la bola es fa gran. Així gira el mon. Però dins d'aquesta bola no cal perdre de vista l'objectiu.

Aleshores, he decidit considerar-me una mini-empresa que ven un servei. Desprès d'anys de fer-ho bé, al final ni pagat ni agraït, aleshores per que matar-se? Estic veient que fent-ho no tan bé al final no passa res. Si l'aplicació enlloc de milisegons té temps de resposta de varis segons... Ningú ho aprecia i la meva mini-empresa cobra el mateix. He vist codi que pffffff, i penso ja posaran un servidor més potent, amb més RAM, total, al cap d'uns anys, s'ha de fer la típica re-enginyeria, llençar tot el que és antic i tornar-ho a fer segons la moda del moment... per repetir el cicle i complir l'objectiu.

Fa ja molts, molts, molts anys que tinc aquest domini de Canalda.net. Al principi el tenia a l'empresa Register. Però es van tornar avariciosos, pujant preus i spammejant en compra i compra més dominis. I el vaig migrar a uns amics. I que té a veure això amb l'email? Més endevant.

Fa un temps que he reinstal·lat el servidor de casa, que té aquest blog i un servidor de correu, entre altres coses. I clar, que poso per fer de servidor de correu? Doncs he trobat el MailEnable. Que té una part gratuïta i una de pagament. De moment amb la gratuïta funciono bastant bé.

Peeeeerò, hem vaig trobar amb problemes:

Clar, no mola que el Gmail et digui que la teva adreça de correu es dolenta. I és perque falla el DKIM i el SPF.

El DKIM es una signatura que afegeix el servidor de correu que envia i que després el servidor de correu que rep pot validar. I aquesta validació la fa mitjançant un certificat públic. I es posa en el domini. En el MailEnable es configura així:

El "selector" es un petit text que es posarà al domini (jo he posat "dkm", però es pot posar el que es vulgui), de la següent forma selector._domainkeys.domini.com. En el meu cas és "dkm._domainkeys.canalda.net". Va ser configurar això i el Google es va deixar de queixar.

Peeeeeerò encara no passava la validació SPF. El SPF diu quines són les adreces dels servidors de correu vàlids per enviar un email. Estava configurat per domini, es a dir, que el SPF tenia una pinta com aquesta "mail.canalda.net", però es veu que això al Google no li mola. Calia posar-ho per IP, algo com: TXT canalda.net "v=spf1 ip4:91.126.242.214 include:mail.canalda.net -all". Va ser posar-ho i alehop! Solucionat. Ja va passar el SPF també.

El Gmail té l'opció, quan estas mirant un correu, en els tres punts verticals de la dreta de "Ver el Original" on es pot consultar si el missatge ha passat les validacions.

Així que feina feta!

Vaig acumulant anys, i clar, codi antic. Codi que vaig fer jo, codi que van fer altres, però codi al fi i al cap. És com parlar llengües mortes, coses antigues i no tan antigues, inclús coses noves però que canvien les especificacions i s'han de modificar. Aquestes modificacions, ja sigui per millorar o per corregir les ha de fer algú, i últimament aquest algú sóc jo.

I m'adono del que al meu jo futur li molaria trobar per facilitar-me la vida.

• Mai, mai, mai, (potser no m'he expressat bé), mai, fer servir IF immediats, i menys aniuats. Es a dir això totalment prohibit:

  
  var Servicer = filter.Servicer == GlobalConstant.DefaultId.ToString() || filter.Servicer.IsNullOrBlank() 
  ? "" : filter.Servicer == GlobalConstant.ServicerNO 
  ? String.Format(" AND (DEM.SERVICER = '{0}' OR DEM.SERVICER IS NULL)", filter.Servicer) : String.Format(" AND DEM.SERVICER = '{0}'", filter.Servicer);
  

  En realitat, és una sola línia. A l'hora de depurar i veure per on va... mmmm... per on va? No hi ha cap premi a qui escrigui menys línies de codi.
• El tipus "var", a veure si un llenguatge és tipat, doncs fes-ho servir.
• Lambda expressions quilomètriques. Prohibides.

  
  model.DatosVol.Where(x=>x.Value.VOL>0).ToList().ForEach(
                      x => x.Value.VOL_PCT = ((x.Value.VOL * 100)/ 
                      model.DatosVol.Where(y=>y.Value.Tipo_Calculo==x.Value.Tipo_Calculo
                          && y.Value.Tipo_Contrato==(int)SLAsCliente_TipoContEnum.Global).Sum(y=>GetDividendo(y.Value.VOL))));
  

  Ves i busca un bug, o corregeix algo de la forma de calcular-se... És la típica lluita entre funcionals vs procedurals, jo sóc procedural.
• Noms de funcions clars. A ser possible en un sol idioma. Res de dir funcions "TRACTAMENT" o "TRACTAMENT2". Si es pot incloure un comentari de que fa la funció ja és una gran millora.

I podria continuar, però això ja donaria per un altra post. I parlar del rendiment... perque veig que per millorar rendiment és més barat tirar de hardware i tancar els ulls.

Hem vist aquesta serie curteta, les dues temporades, i és relaxant. Tracta dels embolics d'uns veterinaris a l'Anglaterra rural. Gairebé en un entorn idíl·lic. Tot segueix el seu ritme tranquil i es deixa veure sense espants. Sopar, un capítol i a dormir... durant el capítol o després. Està molt ben feta, decorats i localitzacions magnífiques. 100% recomanada

Aquest estiu passat vaig comprar aquesta llanterna. Vaig mirar i remenar per tal sortir del mogollón de llanternes extra-barates procedents d'Asia fins que vaig trobar aquesta marca. Potser m'ha sortit justament una que és dolenta, però m'ha tocat la que no funciona. Fa uns dies la propietaria hem va venir queixant-se de que no funcionava, vaig girar una mica la part frontal que permet jugar amb el focus i es va engegar, no li vaig donar més importància. I abans d'ahir la mateixa queixa, però amb la mala sort que no s'ha engegat més. Ni piles noves, ni piles diferents, ni estirar la molla de les piles una mica perque faci més pressió, ni res... Llanterna morta. Apa, reclamar a Amazon que ha enviat un missatger a recollir-la, reemborsament i buscar una nova. He demanat una Stanley, que ja tindré 3, a veure si aguanta.

Aquestes vacances de Nadal he tingut una mica de temps per llegir i he pogut acabar aquest llibre. I és l'últim d'una sèrie que vaig començar ja fa molts anys, sobre el 2016.

I no se que passa últimament que llibre que toco, pam, sèrie que fan. Aquests llibres tenen la seva sèrie i també, la Roda del Temps també té sèrie.

Tornant al llibre, han volgut resoldre totes les incògnites en un sol llibre, de forma ràpida. I està bé, és respectable, però a vegades això de mantenir els "secrets" per tenir al lector captiu, encuriosit i que vulgui saber més pot tenir l'efecte que després es noti precipitat o l'explicació no sigui del tot satisfactòria. També el fet de mantenir varies històries lligades, on en número de paraules dedicades les històries "secundàries" és més gran que la història principal fa que es noti ofegada per temes que tenen una importància "relativa". Aquest efecte es nota molt Joc de Trons, on el tema zombie és el important i la resta de poliqueos no calen tant... Clar que cal vendre llibres...

[Spoilers] En Jim Holden i la seva tripulació del Rocinante protegeixen la filla del dictador Duarte fins que al final van a parlar amb la cap de ciència de Laconia. De mentres el dictador, ja convertit 100% en alien, viatja a la central de les portes de comunicacions i allí vol unificar la ment de l'humanitat.

Resulta que els aliens que van construir els portals eren uns essers amb molt poca massa, fets de llum, eren originalment unes meduses bioluminiscents que es coordinaven i van desenvolupar una ment "colmena". És a dir eren un únic individu fet de moltes medusetes que feien com de neurones. Per obtenir energia i fer funcionar les portes extreien energia d'uns altres éssers (es mencionen de rasquis) que cada cop que s'activa un portal es veuen perjudicats. Per això aquests altres aliens van exterminar a les medusetes i van deixar les seves "obres" intactes. Als humans, al ser individus separats, no els poden matar d'una tacada. Però es van acostant.

Al final en Jim viatja al centre de control dels portals on el Duarte vol "colmenitzar" totes les ments humanes, amb l'ajuda de la Tanaka, el liquida i el substitueix. En Jim es sacrifica i elimina els portals i així els altres éssers no tenen cap raó per matar a l'humanitat. Això sí, es tanquen els portals i les colònies queden aïllades. Al final, al cap d'uns milers d'anys un humans aconsegueixen fer viatges FTL sense portals, i es troben a l'Amos (el mecànic) a la Terra encara viu, degut a que és un alien.[/Spoilers]

El llibre és recomanable. Li faig unes critiques constructives, no caldria divagar tant i es podria allargar l'història principal. A mi m'ha agradat.