Un altra llibre de la Honor a la saca. Aquest té una miqueta d'intriga i pew-pew. A mi m'ha agradat encara que no destaca ni més ni menys que els altres llibres de la sèrie.

[Spoilers] En aquest llibre els de Haven ja no són els dolents del tot, ara són iguals de bons que els de Manticora. Els dolents són els esclavistes genètics de la Manpower Inc. Han desenvolupat un spray que conté nanocoses que t'obliguen a fer certes accions pre-programades. Amb això van assassinant persones clau per mantenir la guerra en marxa.

A totes aquestes la Honor té un fill amb el Hamish, la altra dóna del Hamish que està invàlida des de fa molts anys arrel d'un accident també té un fill (amb ajuda de la mare de la Honor), ambdós amb una incubadora. De mentres la Honor prova un nou sistema de misils de llarg abast i guanya una batalleta.

Entre els assassinats i la batalleta els de Haven no veuen altra remei que llançar un atac massiu contra el sistema principal de Manticora, amb 350 superdreaghnauts (les naus més grosses).

Hi ha una mega batalla, la més gran de tota la sèrie de llibres i acaben guanyant els de Manticora capturant a 100 SDs i el llibre acaba abruptament, sense "aftermatch" ni res. Moren uns 2.000.000 de tripulants entre els dos bàndols.[/Spoilers]

El llibre està bé i té un bon ritme, hi ha trossos una mica extrarosa amb el tema nens, l'honor i els guardaespatlles però apart d'això bé. La batalleta final també mola.

Aquest llibre és un xic llarg per explicar poca cosa. Hi ha una mica de tot, pew-pew, escàndols, corrupció, etc... però aquest cop està invertit, i ja entrem en terreny dels spoilers...

[Spoilers] Despres de l'assassinat del cap d'estat de Manticora el nou govern el formen uns complets ineptes corruptes. En canvi el govern de Haven després de liquidar el regim opressor és al contrari, uns bons governants. Es com si els papers s'haguessin invertit, els dolents ara són bons i els bons són dolents.

Resumint, a la Honor l'envien a Silesia, ben lluny i és l'única, junt amb els de Greyson que endevina el que faran els de Haven. Al final els de Haven ataquen i machaquen als de Manticora, excepte on està la Honor i on està el Earl White Haven (que és un mig novio que té la Honor).

Això fa que el govern inepte de Manticora, amb el primer ministre High Ridge hagi de dimitir entre escàndols de corrupció etc... i ara els de Manticora van perdent. Suposo que al següent llibre li haurà de donar la volta.[/Spoilers]

El llibre no està malament, només hi ha acció a les batalles del final del llibre i la gran part del llibre és política, escàndols i corrupció. I és aquí on se m'ha fet un xic llarg, però tolerable. A pel següent!

Ja he llegit aquest llibre... Seria com la conclusió de "En manos enemigas".

[Spoilers] L'acció arranca just quan la Honor arriba a Manticora i li fan els honors, festes de benvinguda etc... De fet la Honor és poc protagonista d'aquest llibre, té un paper més aviat secundari.

Passen diferents coses al llibre, que és un xic llarg. Els Mantis tenen noves armes i guanyen terreny, casi casi guanyen la guerra.

Però un complot del Oscar-Saint Just mata al primer ministre de Manticora i uns quants "diputats" que fa que perdin la majoria i el nou govern entra en converses de pau amb el Oscar... però el Theismann el liquida al final del llibre.

El gat de la Honor perd les seves habilitats telepàtiques i ha d'aprendre a parlar amb llenguatge de signes. La Honor té un ull nou i un braç prostètic nou també. [/Spoilers]

El llibre m'ha entretingut, passen força coses en paral·lel i té acció de tant en tant. Recomanat i a pel següent.

Aquest llibre ha sigut més llarg que els altres per que he tingut vacances pel mig... i encara que hem vaig portar el e-reader amb mi no vaig poder llegir ni una sola frase.

De fet sí que és més llarg... i pel que veig aquest és el llibre del mig de 3: en l'anterior l'enemic la captura, en aquest passa el que passa i en el següent segueix el tema. Es a dir que l'arc argumental encara dura 3 llibres.

[Spoilers]En l'anterior llibre la Honor queda "atrapada" al planeta presó dels repos. I comença a planejar la seva fuga. Els repos falsifiquen la mort de la Honor i el llibre és tan llarg que hi ha un munt de capítols dedicats a tots els personatges secundaris que ploren la seva desaparició. En aquest punt es fa avorrit.

També hi ha uns quants capítols dedicats als dolents dolentots que planifiquen les seves malifetes, el Rob Pierre i el terrible i apàtic Oscar Saint-Just (que és el cap de Seguretat Estatal i va liquidant a gent a tort i a dret).

Després d'estar uns quants mesos a la selva i veure que ningú la segueix, la Honor ja ha pogut hackejar la xarxa de comunicacions dels repos. I així esbrinen que en el planeta presó hi ha ciutats separades per molts kilòmetres i un cop al més els porten menjar (en el planeta no creix res i la fauna i flora no són comestibles).

I decideixen entrar en contacte amb una de les poblacions. Allí troben presoners que la volen ajudar i a les mini-naus que té hi ha un munt d'armes. Per això planifiquen substituir la nau que porta el menjar per una de les seves. Esperen uns mesos i ho fan. Aleshores ataquen el control central del planeta que està en una illa molt gran de clima tropical, i els repos com no esperen l'atac perden. En els mesos següents van alliberant poblacions de presoners i ajuntant els que es volen fugar. Uns 480.000. També aconsegueix el control de les defenses orbitals.

Hi ha també uns quants capítols on es dediquen a fer judicis als seus captors per tortures. I troben que al planeta presó hi ha un ex-Admirall repo que sap que el Rob Pierre va ser un traïdor que va donar un cop d'estat assassinant a l'anterior president.

Arriben naus al planeta i la Honor se les va quedant ja que les amenaça amb les defenses orbitals quan estan aprop. Finalment té una petita flota i quan arriben uns repos a plantar cara els liquida no fent servir els motors gravitacionals i només fent servir els "antics" propulsors químics que els altres no es molesten a mirar.

Finalment tots arriben a casa amb un munt de naus plenes de presoners fugats. El aftermatch va en el següent llibre.[/Spoilers]

El llibre està bé, però hi ha trossos un mica rollo. Recomanat!

Segueixo llegint al Horatio Hornblower en versió de l'espai anomenada Honor Harrington (es canvia vaixell per nau espacial i llestos). El cert és que són llibres senzillets, que hem distreuen, sense gaires conceptes scify nous.

[Spoilers]El repos (els dolents de la Republica de Haven) llecen un atac sobre un sistema dominat pels bons (els mantis del Reino Estelar de Manticora) i guanyen. De mentres la Honor té un lapsus amorós amb el seu cap, el conde Haven Albo i li assignen una missió d'acompanyar a unes naus de càrrega.

Però resulta el convoi de naus mercants travessa el sistema que ara controlen els repos. La Honor està celebrant un cumpleanys a la nau militar que va davant del convoi i aconsegueix advertir-los que facin mitja volta, però la seva nau queda molt tocada i al final es rendeix. Aleshores la capturen els repos.

Els repos han tingut una revolució on s'han convertit en una mena de règim comunista, on hi ha persones no afins al règim que "desapareixen", hi ha comissaris polítics etc... A mi hem recorda a llibres de submarins de guerra soviètics on hi havia un ambient opressiu bastant fastigós.

Per això intenten que la Honor sigui una presonera a càrrec dels militars, però la Cordelia Ransom, jefa d'"Información Pública" i membre del comitè la pren sota la seva responsabilitat. I la porta cap al pitjor planeta presó o vol executar-la pels suposats crims que va fer la Honor al primer llibre (Estación Basilisko).

Per sort els presoners que acompanyen la Honor aconsegueixen amotinar-se i fer explotar la nau de la Cordelia fugint en unes naus d'atac que no tenen capacitat d'hiperspai. S'amaguen al planeta presó que té la característica que no hi ha menjar. La Honor perd un braç durant el motí. I quan estan planejant un contra atac per seguir amb la seva fuga s'acaba el llibre.[/Spoilers]

El llibre és llarg però té bastantes emocions, es deixa llegir força bé. Recomanat.

I un altra per la saca! Aquest autor no és com d'altres que no mor ningú, es va carregant personatges. Normalment cap principal, però sí un munt de secundaris. Arriba un punt que començo a tenir el síndrome Trek. Si baixa al planeta i té samarreta blava mor amb un 100% de possibilitats. Aquí passa algo similar. Però la Honor sempre sobreviu, i el gat també, i el seu criat també... Però la tripulació pilla segur. Però clar, el llibre ha de tenir acció i les naus exploten.

[Spoilers] La Honor segueix la seva vida a Grayson quan rep l'ordre de reincorporar-se a l'exercit que la va expulsar uns llibres enrere. Resulta que hi ha uns pirates que estan trencant el comerç a rereguarda i l'exercit no vol prescindir de ningú ni de cap nau de guerra. Aleshores agafen unes naus mercants gegants i les reconverteixen a militars. La tàctica és fer pensar als pirates que estan indefensos i de sobte atacar-los.

De fet enviar a la Honor ha sigut una idea dels seus enemics ja que és una missió molt perillosa i esperen que mori... però no. Moltes batalletes, pirates, la republica Popular de Haven pel mig, ... what else? Nespresso? Nah! Pew-pew. Al final l'Honor guanya, encara que li va just pels pèls. Així aconsegueix rehabilitar-se i tornar a l'exèrcit. A totes aquestes el Nimitz, el seu gat coneix una gateta i tindran gatets.[/Spoilers]

És un llibre divertit, ultra-previsible, però entretingut. Sempre és satisfactori veure com machaquen als dolents. Recomanat!

Un altra llibre de la Harrington a la saca. No és especialment emocionant, però es deixa llegir i continua la nissaga de la Honor i el seu gat. L'he trobat una mica excessiu en quant a títols nobiliaris e integritats morals variades (tothom és molt seriós fins que els rasques les butxaques). Però lo dit, es deixa llegir.

[Spoilers] Com han fet fora de l'Armada a la Honor, aleshores marxa a cap Grayson a gestionar el seu mini-regne allí on és "gobernadora". Allí tot va com la seda fins que apareixen uns nous dolents, que són integristes que no accepten la nova "igualtat" entre homes i dones.

A més a més d'això els de Grayson volen aprofitar el "know-how" militar de la Honor i la fan "almirall" de les seves naus. Allí troba que en Yu (que en el segon llibre era dolent) ara treballa pels de Grayson.

Resumint ràpid, els integristes fan un complot per carregar-se la Honor, i fallen. La intenten assassinar i fallen. Els descobreix, fan un duel, i la Honor mata al dolent. Ja posats encara que està ferida els "repos" (els de la República Popular de Haven) ataquen, però ella els fa fora. I fi.[/Spoilers]

Un llibre amb algo d'acció, previsible i on els bons guanyen (of course!), en la mateixa linia que els anteriors, recomanable!

Estic malaltó, amb otitis i el quedar-se a casa és el que té, que puc llegir més. I com tinc material en abundància... Escoltar música ara és mono... l'stereo està sobrevalorat. I el subwoofer es nota més la patada que dona que no pas el sents... Pobres veïns. Errr, el llibre, sí, sí. Harrington. Sip, molt d'honor i rectitud moral. Molt actuar com cal, i la gent que li és fidel només veure-la, en fins que el costat fosc a vegades no és tan fosc, hi ha tota un gama de grisos. Però en aquest llibre no estan els grisos, hi ha el negre i el blanc.

[Spoilers] En l'anterior llibre el ex-jefe de la Harrington fuig de la batalleta final, i ara el jutgen. Com és un noble i necessiten el vots dels nobles per declarar la guerra a Haven no l'executen, l'expulsen de l'exercit.

Per venjar-se, en Pavel Young contracta un duelista profesional per picar al novio de la Harrington. Durant el duel mata al Paul Tankersley (el novio).

Els seus companys li aporten proves que el Pavel era el contractista del duelista professional. La Honor repta a duel al duelista professional i el mata. Ja posats ella repta a un duel a en Pavel i també el liquida. Però com era un civil i noble ella perd el rang de capitana i li redueixen la paga a la meitat, sense (en teoria) possibilitat de tornar a comandar una nau de guerra. Així que marxa cap a Grayson on és gobernadora.[/Spoilers]

Un llibre correcte, més que previsible, poquetes naus, no hi ha pew-pew, bons molt bons i dolents molt dolents. Però m'ha distret i això és el que ha de fer. A pel següent.

Segueixo llegint els llibres de la Harrington... aquest segueix en la tònica de naus que semblen vaixells i pew-pew. El que passa és que encara que moren uns pocs bons, acaba massa bé al meu gust. Massa rodó. I l'acció es concentra en unes poques pàgines al final del llibre.

[Spoilers] L'Honor es recupera de les ferides a la cara de l'anterior llibre, i finalment li assignen un nou destí, un cuirassat nou de trinca, que a més a més serà la nau insígnia del seu nou cap, un almirall que li cau molt bé, en Sarnow.

Però té un defecte de fabricació i s'ha de reparar. De mentres els dolents, dolentots de Haven planegen el seu atac a la frontera de Manticora.

Mentre es repara la seva nau, té un embolic amorós amb el mecànic, arriba el seu ex-cap que li cau fatal perque l'havia intentat violar i l'escuadró que protegeix el sistema Hancock marxa a patrullar. L'Honor idea unes quantes estratègies per si el de Haven venen, que tinguin unes quantes sorpreses desagradables.

Al final del llibre es concentra l'acció. Hi ha la batalla amb els de Haven, el excap odiós fuig com un covard, l'Honor es salva pels pèls, i guanyen. Els propis de Haven tenen una conspiració en curs que al final es carrega al seu propi govern.[/Spoilers]

El llibre està bé. Un xic lent, previsible, i va tot massa bé. Però té pew-pew! Vaig a pel següent a veure si millora.

El que té estar malaltó a caseta sense nens és que tens temps lliure per llegir. I hop! Un llibre més de la Harrington a la saca. El cert és que l'estil d'aquest autor m'agrada, té agilitat i encara que la Harrington sobreviu (ha de protagonitzar més llibres) no tot són flors i violes. Moren personatges, perden naus... No és com el rollo de la Chanur que no mor ni el tato.

[Spoilers] Els Manticorians envien al almirall Cousuvier a Grayton, un sistema colonitzat per uns cristians radicals. Volen firmar un tractat amb ells per establir una base de defensa contra els de Haven.

Com són cristians ultra-ortodoxos les dones no participen en res, i menys temes militars. Per això la Honor marxa de patrulla, mentre assimilen que ella és dóna.

Resulta que els de Grayton estan molt endarrerits tecnològicament i a més a més estan en guerra amb Masada (uns altres cristians encara més ultra-ortodoxos). Els de Masada s'alien amb els de Haven per conquerir Grayton, ataquen i maten a l'almirall Cousuvier. Quan torna la Honor té remordiments per haver-lo deixat sol.

L'Honor salva al cap dels de Grayton d'un atemptat dels de Masada però queda malferida. Així i tot pot lluitar contra la invasió de Masada que fa servir naus modernes "llogades" a Haven. Just quan està a punt de morir (ja ha perdut una nau i la seva està feta pols) arriben els reforços i la rescaten.

A partir d'aquí ja és un final feliç un xic empallegós, però bé.[/Spoilers]

Un llibre amb politiqueo, religió, naus, pew-pew, bases secretes, intrigues i conspiracions, alguns personatges moren... A mi m'ha agradat! Recomanat! L'únic però que li posaria és que té poca "fantasia" sci-fy. Es a dir, tota la tecnologia està molt trillada, no hi ha ni aliens! Ni misteris científics (per exemple a Void hi ha). És l'únic "però" que li poso, però petit. Segueix la recomanació.