El que té estar malaltó a caseta sense nens és que tens temps lliure per llegir. I hop! Un llibre més de la Harrington a la saca. El cert és que l'estil d'aquest autor m'agrada, té agilitat i encara que la Harrington sobreviu (ha de protagonitzar més llibres) no tot són flors i violes. Moren personatges, perden naus... No és com el rollo de la Chanur que no mor ni el tato.

[Spoilers] Els Manticorians envien al almirall Cousuvier a Grayton, un sistema colonitzat per uns cristians radicals. Volen firmar un tractat amb ells per establir una base de defensa contra els de Haven.

Com són cristians ultra-ortodoxos les dones no participen en res, i menys temes militars. Per això la Honor marxa de patrulla, mentre assimilen que ella és dóna.

Resulta que els de Grayton estan molt endarrerits tecnològicament i a més a més estan en guerra amb Masada (uns altres cristians encara més ultra-ortodoxos). Els de Masada s'alien amb els de Haven per conquerir Grayton, ataquen i maten a l'almirall Cousuvier. Quan torna la Honor té remordiments per haver-lo deixat sol.

L'Honor salva al cap dels de Grayton d'un atemptat dels de Masada però queda malferida. Així i tot pot lluitar contra la invasió de Masada que fa servir naus modernes "llogades" a Haven. Just quan està a punt de morir (ja ha perdut una nau i la seva està feta pols) arriben els reforços i la rescaten.

A partir d'aquí ja és un final feliç un xic empallegós, però bé.[/Spoilers]

Un llibre amb politiqueo, religió, naus, pew-pew, bases secretes, intrigues i conspiracions, alguns personatges moren... A mi m'ha agradat! Recomanat! L'únic però que li posaria és que té poca "fantasia" sci-fy. Es a dir, tota la tecnologia està molt trillada, no hi ha ni aliens! Ni misteris científics (per exemple a Void hi ha). És l'únic "però" que li poso, però petit. Segueix la recomanació.