I un altra per la saca! Aquest autor no és com d'altres que no mor ningú, es va carregant personatges. Normalment cap principal, però sí un munt de secundaris. Arriba un punt que començo a tenir el síndrome Trek. Si baixa al planeta i té samarreta blava mor amb un 100% de possibilitats. Aquí passa algo similar. Però la Honor sempre sobreviu, i el gat també, i el seu criat també... Però la tripulació pilla segur. Però clar, el llibre ha de tenir acció i les naus exploten.

[Spoilers] La Honor segueix la seva vida a Grayson quan rep l'ordre de reincorporar-se a l'exercit que la va expulsar uns llibres enrere. Resulta que hi ha uns pirates que estan trencant el comerç a rereguarda i l'exercit no vol prescindir de ningú ni de cap nau de guerra. Aleshores agafen unes naus mercants gegants i les reconverteixen a militars. La tàctica és fer pensar als pirates que estan indefensos i de sobte atacar-los.

De fet enviar a la Honor ha sigut una idea dels seus enemics ja que és una missió molt perillosa i esperen que mori... però no. Moltes batalletes, pirates, la republica Popular de Haven pel mig, ... what else? Nespresso? Nah! Pew-pew. Al final l'Honor guanya, encara que li va just pels pèls. Així aconsegueix rehabilitar-se i tornar a l'exèrcit. A totes aquestes el Nimitz, el seu gat coneix una gateta i tindran gatets.[/Spoilers]

És un llibre divertit, ultra-previsible, però entretingut. Sempre és satisfactori veure com machaquen als dolents. Recomanat!