Segueixo llegint els llibres de la Harrington... aquest segueix en la tònica de naus que semblen vaixells i pew-pew. El que passa és que encara que moren uns pocs bons, acaba massa bé al meu gust. Massa rodó. I l'acció es concentra en unes poques pàgines al final del llibre.

[Spoilers] L'Honor es recupera de les ferides a la cara de l'anterior llibre, i finalment li assignen un nou destí, un cuirassat nou de trinca, que a més a més serà la nau insígnia del seu nou cap, un almirall que li cau molt bé, en Sarnow.

Però té un defecte de fabricació i s'ha de reparar. De mentres els dolents, dolentots de Haven planegen el seu atac a la frontera de Manticora.

Mentre es repara la seva nau, té un embolic amorós amb el mecànic, arriba el seu ex-cap que li cau fatal perque l'havia intentat violar i l'escuadró que protegeix el sistema Hancock marxa a patrullar. L'Honor idea unes quantes estratègies per si el de Haven venen, que tinguin unes quantes sorpreses desagradables.

Al final del llibre es concentra l'acció. Hi ha la batalla amb els de Haven, el excap odiós fuig com un covard, l'Honor es salva pels pèls, i guanyen. Els propis de Haven tenen una conspiració en curs que al final es carrega al seu propi govern.[/Spoilers]

El llibre està bé. Un xic lent, previsible, i va tot massa bé. Però té pew-pew! Vaig a pel següent a veure si millora.