Abans de batalla de Talavera, el tinent Richard Sharpe i els seus 30 fusellers estan assignats al regiment South Essex. Aquest regiment està comandat per un tinent coronel que es diu Sir Henry Simmerson. Es un oficial covard i prepotent que li agrada molt humiliar als seus subordinats. Per això els fa desfilar i els fa revisions per saltar qualsevol falta. Hi ha dos tinents que li fan la pilota al Simmerson, el tinent Berry i el nebot d'en Simmerson en Gibbons.

I a sobre en Gibbons i en Sharpe també estan picats per una dóna noble portuguesa, la Josefina Lacosta. Els únics amb experiència de combat són dos capitans, el Lennox i en Leroy.

El llibre va de les ficades de pota del Simmerson, i com aquest li dóna la culpa al Sharpe, batalles perdudes... Al final al Sharpe per demostrar que ell no té la culpa i que el culpable és el Simmerson ha de capturar un estàndard francès, una àguila. Al final ho aconsegueix amb molts esforços en la batalla de Talavera on van morir 7500 francesos... El Simmerson queda demostrat que és un inútil i el substitueixen per en William Lawford que surt al primer llibre quan era tinent, i el Sharpe durant la batalla liquida al Gibbons i al Berry per haver violat a la Josefina que ara està amb ell (és la noia del llibre).

Així el llibre acaba que al Sharpe el fan capità ja que ha capturat l'àliga, i tots contents.

Com sempre, anglesos molt bons, espanyols inútils, francesos molt tontos i una noia pel mig.

M'ha agradat l'aventureta!

Corrige al sabio y lo harás mas sabio; corrige al necio y lo harás tu enemigo.

El tinent Sharpe comanda la retirada dels seus homes del 95 de rifles de Oporto on els francesos han guanyat. Estaven apunt de ser massacrats quan un destacament portuguès comandat per el tinent Jorge Vicente els rescata i aconsegueixen fugir junts.

Mentre l'armada britànica es retira a en Sharpe i els seus homes els ordenen recuperar una dóna, Kate Savage, filla d'un influent i ric comerciant. Per raons que es desconeixen la Kate ha decidit refugiar-se en un mas que té la familia i no fugir de la ciutat amb la mare.

Anant a buscar la Kate en Sharpe ensopega amb el "Coronel" Christopher, que és un espia angles del Foreign Office que s'ha aliat amb els francesos. Inicialment en Christopher tenia que estudiar als francesos i si el Mariscal Soult es declararia rei de Portugal. Però enlloc d'això decideix utilitzar la situació per enriquir-se.

Per una banda, actua com un agent provocador, encoratjant als oficials francesos a rebel·lar-se contra el rei Nicolas (el Mariscal Soult), mentre que per una altra banda planeja vendre a aquests oficials rebels als propis francesos obtenint a canvi el monopoli sobre el transport marítim, ja que espera que els francesos guanyin.

També enganya a la Kate per que es casi amb ell i així tenir la fortuna d'ella. Encara que fa una boda de mentida...

Per convèncer a en Sharpe li diu que està en una missió secreta, al principi s'ho creu però després ja no, i encara que en Christopher li fa una emboscada amb la col·laboració dels francesos aconsegueix escapar i ajuntar-se amb l'exèrcit britànic.

En Sharpe troba uns quants bots, i aconsegueix que en un punt feble de les defenses franceses una divisió anglesa creui el riu i s'atrinxeri, i els francesos desesperats per expulsar-los es desgasten i moren (per allò dels fusells metralladora i que són tan tontos de córrer cap als fusells).

Com en Christopher ha aconseguit fugir en Lord Pumphrey li diu que atrapi al Christopher i el liquidi mentre l'exèrcit francès es retira. I ho fa, tot rescatant la Kate que es queda amb el Jorge Vicente.

El llibre està bé, millor que l'anterior, però pinta com si tota la feina la fessin els anglesos i els portuguesos no fessin res... Si no es mira el rigor històric és un llibre d'aventures. Recomanat! No l'he trobat en castellà, així que ha sigut en anglès.

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.

L'haurien de dir Bond, James Bond, enlloc de Sharpe. Realment ja ho sembla. Sort que en aquest llibre li donen carbasses. El llibre comença amb la retirada dels anglesos cap a La Coruña a Galicia, derrotats pels francesos, on la unitat del Sharpe queda aïllada, i no pot seguir a l'exèrcit que està sent evacuat. El capità Murray mor, li deixa el seu sabre en herència i ell queda com oficial de la unitat.

Aleshores en Sharpe s'enfronta a que els seus soldats l'obeeixin, ell vol anar cap a Portugal i els seus homes cap als ports del nord d'Espanya on poden ser evacuats. Quan ja estan amotinats i el soldat Harper l'està a punt de liquidar apareix el Major Blas Vivar de l'exèrcit espanyol que li ofereix un exemple de com ha de ser un oficial. Fugen dels francesos per anar a parar al castell d'en Blas Vivar on li ensenya el contingut del cofre que van traginant tot el llibre. Resulta que és una bandera que ha de posar a Santiago de Compostela per fer un miracle i vèncer als francesos.

Pel mig recullen a la Louisa Parker, que enlloc d'enamorar-se d'en Sharpe ho fa del Blas Vivar. (Per variar no està malament)

Al final ja més que rifles semblen ametralladores, liquiden una quantitat enorme de francesos i fan que la bandera ondegi durant la batalla final i li atribueixen la victòria. Acaba el llibre que el Sharpe va cap a Portugal i en Harper (que l'han fet sargent) ja és amic d'en Sharpe. El llibre pinta als francesos com llestos i malvats, tan malvats que al final perden. Els espanyols són supersticiosos i poc més que inútils i els únics que fan feina són els anglesos amb els seus meravellosos rifles... Pse, aquest no m'ha agradat tant.

A l'any 1807 en Sharpe està altra cop a Anglaterra, un cop ha passat per Trafalgar. L'han fet intendent, així que tothom passa d'ell, encara que sigui tinent. De fet els oficials l'ignoren i la tropa també. Aleshores decideix abandonar l'exèrcit, però abans assassina al "pare d'acollida" que el va explotar quan era petit. La Grace (l'aristòcrata de l'anterior llibre del que s'enamora) mor de febres juntament amb el fill que esperaven. Però aleshores passa quelcom inesperat, el General Baird el troba i li dóna una missió. Ha d'escortar a un oficial, l'honorable John Lavisser, amb un munt d'or a subornar als danesos. Ha de fer que la flota danesa no caigui a mans franceses, que la volen per reomplir les naus perdudes a Trafalgar.

Però descobreix que en Lavisser és un traïdor a sou dels francesos, i aconsegueix contactar amb l'espia britànic a Copenhagen (li ha dit en Lord Pumphrey, un maquiavèl·lic empleat del Foreign Office). Al final, amb el corresponent amor amb una danesa, els anglesos bombardegen la ciutat i aconsegueixen la flota. Però clar, el seu amor és impossible i ella s'ha de quedar cuidant al seu pare i ara els anglesos són enemics odiats. Com hi ha vaixells pel mig també surt el Joel Chase, el capità de l'anterior llibre que l'ajuda.

Només l'he trobat en anglès. Aventures per passar l'estona!

En la primera temporada, es narra el lapse de 17 anys en el que dos detectius de Louisiana, Rust Cohle y Martin Hart, expliquen des del seu punt de vista i amb salts en el temps, la persecució d'un assassí en sèrie. Els dos antics detectius expliquen el cas que investigaven el 1995 a través d'interrogatoris fets en una comissaria, el 2012, el temps actual de la història i moment en què es reobre l'extravagant i fosc cas.

Perque sembla que han atrapat a l'assassí però no, no tots els sumbats estan capturats. I el crim es resol en el temps "actual". Realment una sèrie MOLT bona.

Aquesta és la següent entrega d'en Sharpe, tracta d'en Sharpe que torna de la India cap Anglaterra. Narra les aventures del viatge de tornada, i que casualment el fan ensopegar amb la batalla de Trafalgar. El llibre no l'he trobat en castellà.

El llibre comença a l'India on en Sharpe coneix al capità del Pucelle, Joel Chase, i l'ajuda a recuperar uns diners d'uns estafadors indis. Posterior s'embarca en el vaixell Calliope i li confia les joies que porta del Tipoo al capità Peculiar Cromwell. Alli també coneix la Grace, una aristòcrata que també torna cap Anglaterra amb el seu marit. Obviament s'enamoren i ella li posa les banyes al marit. Però el secretari s'entera i els fa xantatge, aleshores el Sharpe l'accidenta (el mata). També resulta que el capità del Calliope els traeix i ven el vaixell als francesos, i posteriorment en Chase els rescata. Aleshores l'acció ja es desenvolupa al Pucelle. Cap al final del llibre es desenvolupa la batalla de Trafalgar, molt ben explicada i amb la novetat tàctica que va suposar que els vaixells anglesos anessin cap als francesos perpendicularment, cosa que va agafar a la flota francesa per sorpresa i els va fer perdre la batalla. Durant la batalla l'aristòcrata descobreix que és un cornut i vol matar la Grace però aquesta el mata abans, el pugen a coberta i diuen que ha mort heroicament a la batalla.

El llibre es llegeix bé, les descripcions de la vida a bord són molt acurades, la batalla també. Li sobra potser una mica de la història d'amor, perquè en Sharpe ja es com el James Bond, a una noia per llibre o per pel·lícula. També li falta explicar perquè es produeix la batalla de Trafalgar, perquè literalment ensopeguen amb ella. Recomanat!

L'última tecnologia que ha revolucionat els PCs no han estat nous processadors, ni noves targetes gràfiques. Aquests components van augmentant de rendiment però a un ritme pausat, 4%, 6% i així anar fent i anar venent. Aleshores cada 3 o 4 anys et pots comprar un PC nou pel mateix preu que l'antic però un 33% més ràpid o que gasti un 33% menys de llum per fer el mateix... Sempre ritmes pausats. Però els SSDs van muntar una veritable revolució. Van fer que l'usuari notes una acceleració B.R.U.T.A.L respecte el que tenia, temps d'arranc més ràpid, aplicacions que trigaven a obrir-se ara són instantànies... I els SSDs han estat sempre vivint amb els disc durs, fent servir el seu bus. Al principi SATA 3Gbit, després SATA 6Gbits, ara SATA Express però el problema és que els SATA evolucionen massa a poc a poc, quan tenen al costat un PCI Express 16x a 128Gbit.

Disposant d'un bus ja fet, implantat i potent... no cal tornar a inventar la roda. Però sí cal optimitzar el disseny, sobretot desfer-se del AHCI que és un protocol dissenyat per dispositius amb latència (com un disc) mentre que els SSD no tenen. Apart d'això cal desfer-se també de solucions PCI Express no natives, la típica controladora RAID, amb 4 controladores SSD darrera i algun pont PCI Express. Per això ha sortit el NVMe (Non-Volatile Memory Express també conegut com NVM Host Controller Interface Specification - NVMHCI). Es un estàndard que té força fabricants al darrera, Intel entre ells. Permet reduir els cicles de CPU necessaris per obtenir una dada, per exemple fent servir AHCI es fan servir 27.000 cicles mentre que amb NVMe pel mateix es fan servir 10.000. Això permet que el nombre de IOPs augmenti molt.

Intel ha desenvolupat SSDs natius NVMe, dels que es pot arrancar el sistema sense problema, amb interface PCI Express 4x. Els preus són força cars encara però ja baixaran.

Ara cal esperar a veure quina tecnologia s'acaba imposant, SATA Express o NVMe.

Estava meditant sobre els operadors de les expressions regulars i hi ha un modificador que no acabava d'entendre. És l'operador "?", que especifica que funciona en mode mandrós enlloc de golut. I això del golut i del mandrós (o "greedy" i "lazy" en guiri) que és?

Suposem que volem construir una expressió regular que encaixi en un tag HTML. Seria algo així:

<.+>

Es a dir: "<" per l'inici de tag, "." per qualsevol caràcter, "+" per dir repetició i ">" pel fi del tag. D'aquesta manera l'expressió encaixaria amb "<em>" o amb "<body>" o amb "<table>" o amb... Però aleshores aquesta expressió regular també es menjaria això, que seria incorrecte:

<em>Hello World</em>

Es a dir, funciona en mode golut i el ".+" vol encaixar el màxim nombre de caràcters i aleshores retorna tot el text sencer (el que hi ha entre els caràcters en vermell, encaixa el primer "<", després qualsevol caràcter (inclòs el segon ">") i tanca amb l'últim ">"). Si es vol que només agafi el primer tag caldria posar l'expressió regular en mode mandrós, així:

<.+?>

Observar que s'ha afegit el "?" per indicar que el ".+" funciona en mode mandrós. Aleshores obtindria el següent:

<em>Hello World</em>

Es a dir s'atura en el següent ">" que troba i no segueix encaixant caràcters.