He llegit aquest llibre del Paolo Bacigalupi (nom impronunciable) ambientat en un futur on l'aigua és un bé molt preuat cortesia del canvi climàtic.
[Spoilers]La trama comença de forma abrupta, sense preliminars i et vas enterant de la situació del món conforme avança la trama. El llibre està ambientat en un futur on EUA gairebé no existeix, Mèxic són els estats cartel i hi ha deserts a EUA. Texas és un desert on la població està emigrant a altres estats. Però els estats no estan tan units, hi ha fronteres i els "refugiats" es queden vivint en ghettos. Els xinesos munten megaedificis gairebé autosuficients en tema aigua. Hi ha mega-tempestes de sorra...
En mig d'aquesta situació hi ha un agent de les Vegas que busca uns drets sobre l'aigua del riu Colorado, i una periodista que investiga assassinats. També hi ha una prostituta i un venedor ambulant. Aquests 4 personatges al principi van separats però el fil argumental els ajunta. Al final no acaba tal com s'espera. [/Spoilers]
Un llibre que és scifi però sense naus, però mola! Recomanat!
He llegit aquest llibre de l'Evan Currie. Es un llibre de pew-pew amb aliens malotes. És un spin-off d'una altra saga de llibres del mateix autor. Space opera rulez!
[Spoilers] Després dels events que han passat a la serie principal, on una raça alien gairebé es carrega als humans, envien a una nau a investigar una sèrie de llocs on pensen que es pot amagar el que queda d'aquesta raça alien.
En un d'aquests llocs es troben un telescopi gegant que fa servir una lent que és tot un planeta. De fet doblega l'espai-temps per fer les seves observacions.
En la lluna artificial d'aquest planeta hi ha el centre de control, però està abandonat, troben restes semblants als humans però res més. També hi ha una mena de serps que es mengen els marines i el sistema robòtic d'autodefensa de la instal·lació que considera hostil la nau que arriba per investigar.
El llibre acaba que aconsegueixen fugir de la lluna, sobreviure al éssers en forma de serp i tornar per explicar-ho.[/Spoilers]
El llibre té molt pew-pew (sense naus), és força militarista, el Marines són el millor després de la Coca-cola, molts tòpics, etc... però no explica res del per que de tot plegat. Ni qui va construir el telescopi, ni els bitxos d'on surten, ni que va passar amb els ocupants originals etc... Un xic superficial, i massa pew-pew, però clar, tampoc t'avorreixes. Sempre estan corrent d'un lloc a un altra... Distreu! Recomanat per passar l'estona.
He llegit aquest llibre del John Scalzi. No hi ha molt pew-pew, però es entretingut i això és l'important. La mateixa acció està explicada des del punt de vista de diferents personatges, en uns 4 punts de vista diferents.
[Spoilers] Hi ha dos poder a l'univers el Conclave (una agrupació de races d'aliens) i la Colonial Union (les colònies humanes). Un grup misteriós que es diu Equilibrium vol enfrontar-les per tal que es destrueixin mútuament.
Els de Equilibrium comencen segrestant naus, i convertint als seus pilots en cervells dins d'un gerro que controlen la nau. Però un que és programador troba un bug i es fa amb el control de la nau, i torna cap a la Colonial Union amb un espia que ha capturat.
La segona part tracta de la successió en el poder de el Conclave, on el líder es suïcida per fer lloc pel seu delfí.
La tercera part tracta d'una brigada de marines que intenta reprimir ansies separatistes, però van veient un patró de comportament i són les accions d'Equilibrium les que han generat aquests moviments.
La quarta i última part tracta de com es desmunten els plans de Equilibrium per part del contraespionatge de la Colonial Union. I com han de convertir aliats a altres que eren enemics, i com reconeixen que han de canviar les seves relacions amb la Terra i les colònies per tal de que tots puguin conviure millor.[/Spoilers]
El llibre és divertit i agradable de llegir. A mi m'ha agradat! Recomanable.
Aquest és un llibre apocalíptic scifi del Neal Stephenson escrit al 2015. Tracta de la supervivència de la humanitat a un cataclisme.
[Spoilers] Un meteor o algo xoca contra la Lluna i aquesta queda dividida en 7 trossos. Els trossos van xocant entre ells fent trossets més petits. Fins que al final comencen a caure sobre la Terra causant un cataclisme que dura 5000 anys.
La humanitat s'ha preparat enviant uns milers de persones a l'espai. Després de moltes peripècies aconsegueixen arribar a un tros gran de la Lluna que els protegeix de la radiació, tempestes solars, meteorits, etc... Això són uns 2/3 del llibre. I al final només han sobreviscut 8 dones, 7 fèrtils, 7 Evas. D'aquí el títol del llibre.
L'ultim terç tracta de 5000 anys al futur on es troben els diferents supervivents. Els de l'espai (que ara són com 7 cultures diferents depenent de quina "Eva" originària tenen), uns que vivien sota terra i uns que viuen al mar. Es retroben i FI. No explica com han sobreviscut els de sota terra ni els del mar.[/Spoilers]
El llibre està bé, molt descriptiu, la part de la mecànica orbital està molt pensada (i a vegades un xic espesa). Alguns cops es podria resumir més (hi ha descripcions llargues!) i donar un xic més d'acció, però així i tot recomanable! No hi ha aliens ni pew-pew.
Ja he acabat de llegir aquest llibre, el sisè de la sèrie de "The Expanse", l'anterior era Nemesis Games. Ha costat per que a vegades és una mica avorrit. M'ha agradat per que la sèrie està bé, però com llibre individual és mediocre. Ni fu ni fa.
[Spoilers] El cert és que passen poques coses, després de la destrucció de la Terra per part dels Belters (gent que viu al cinturó d'asteroides, The Belt), i la formació de la "Free Navy", el llibre explica com el Marco Inaros (jefe de la Free Navy) vol tancar la porta a nous mons per tal d'enfortir el cinturó d'asteriodes. En Holden i la seva tropa el guanyen i alliberen Medina Station, que controla el pas de naus entre les colònies i la Terra.
També descobreix el mecanisme de sobrecàrrega de l'estació orbital i fent-lo servir destrueix al Inaros i la seva tropa. Els Belters no són abandonats sino que ara seran la "Space Guild" i faran de transportistes entre sistemes estelars. El fill de la Naomi Nagata viu, ja que no va amb el seu pare, però la Naomi el creu mort.[/Spoilers]
El llibre és una mica massa pla, i el fil argumental dels aliens no apareix. Tot són batalletes dins del sistema solar. No l'he trobat tan bo com els anteriors. És necessari llegir-lo per seguir amb la sèrie, a veure si el següent millora.
He llegit aquesta novel·la curta del Hugh Howey. És curta segons els meus estàndards, si no es un toxo gros que aguanti una setmana... pffff aquesta és que m'ha durat 3 dies!
Tracta de les peripècies que li passen a un "faroner" de l'espai. Hi ha llibres d'scifi que són analogies d'altres que estan ambientats al mar: vaixells - naus, fars - "beacons".
[Spoilers]El protagonista és l'únic habitant d'un far (beacon) que es dedica a guiar naus (vaixells). I li passen aventures com que li sabotegen el far per fer estampar un nau contra uns asteriodes i recollir les restes del "naufragi"...
El personatge és un ex-militar, molt cremat que vol estar sol. Amb flashbacks recorda la guerra de la que ha fugit i situa una mica l'univers on es desenvolupa l'acció, on el humans estan en una guerra contra un aliens anomenats Ryph.
Una ex-companya de la guerra el visita per dir-li que ell pot aturar la guerra, però uns caça recompenses que la persegueixen la maten.
Després envien una altra "beacon" al seu costat per evitar sabotatges com el del principi del llibre. Però allí hi ha una faronera i s'enamoren. Finalment arriben uns Ryph, i li proposen que desactivi el far quan passi una gran flota humana que va a destruir els Ryph i ells faran el mateix. Ho fa i es firma la pau entre les dues races.[/Spoilers]
El llibre és curt, no es fa pesat i és divertit de llegir. Té trossos que realment fan gràcia. Recomanat!
He llegit aquest llibre del Kim Stanley Robinson. Es el mateix autor que 2312. Tracta d'una nau generacional que viatja a Tau Ceti.
[Spoilers] L'any 2545 es llança una nau amb 24 biomes (mini ecosistemes que representen les ecologies de la Terra) cap a Tau Ceti. La nau s'accelera des de la Terra amb mitjans magnètics i un làser. Així no ha de portar tan combustible. Només per frenar.
El llibre explica els problemes que tenen, que els bacteris evolucionen més ràpids que els humans, que es queden sense recursos, que els nens comencen a nàixer menys intel·ligents, etc... Fins que arriben. Aleshores descobreixen que el planeta que tenien pensat colonitzar està ocupat per un prió letal pels humans.
Es formen dos grups, els que es volen quedar (colonitzant un altra planeta proper) i els que volen tornar. Es reabasteixen de consumibles i comencen el viatge de tornada. A mig camí la nau està feta pols i passen gana. Aleshores decideixen aplicar un mètode experimental de hibernació. Quan arriben a la Terra no poden frenar (la idea és que el làser els frenes i el camp magnètic també) però els gestors actuals no en saben. La nau es passa 12 anys dins del sistema solar frenant amb els planetes. Finalment passa aprop de la Terra i poden baixar, però la nau no té combustible i no pot entrar en orbita i s'estampa contra el sol. Els supervivents s'han d'adaptar a la vida a la Terra i la protagonista al final troba lloc en una organització que es dedica a restaurar platges.[/Spoilers]
El llibre està narrat per la IA de la nau, que cobra consciencia de si mateixa. Té bon ritme, està treballat el tema de la nau generacional (bastanta ciència), i m'ha agradat força. La IA té a vegades tocs d'humor que estan divertits. Excepte en el final, que es una mica pastel.
Em vaig descarregar un pack de llibres en plan "els 25 millors llibres d'scifi", però moderns i havia aquest. El cert és que està molt bé, és ciberpunk del bo. Peeeeeero es van oblidar de dir-me que en realitat és el tercer llibre d'una trilogia. Jo ja notava que hi havia referències a accions passades que no tenien la seva explicació XL (clar estan al primer o segon llibre), i cap allà la meitat del llibre vaig investigar i vaig veure que estava llegint un tercer llibre... Vaig decidir seguir endavant. En fins. El Apex és la tercera part d'una trilogia que es diu Nexus, de l'autor Ramez Naam.
[Spoilers]En el futur hi ha dos bàndols, els protecnologia que s'implanten "nanites" que s'enganxen a les neurones i permeten comunicar ment a ment amb altres implantats, i els del bàndol antitecnologia implants ni millores als éssers humans.
Pel mig hi ha una ment humana que l'han fet un upload a uns ordinadors quàntics i s'ha tornat boja. Aquesta ment sense cos vol dominar als humans perque l'han torturat, els hackeja el cervell amb implants i es dedica a sembrar el caos pel món.
Al final, quan ja està apunt d'haver-hi una guerra mundial, la ment humana decideix frenar i apagar-se, ja que veu que no va per bon camí i així salva la seva filla.[/Spoilers]
El llibre està molt molt bé. A mi m'ha agradat molt, enganxa un munt i té acció a tope. Molt recomanat! Encara que millor llegir els altres dos primer...
Un hipotètic primer ministre xinès parla sobre democràcia:
"And why should they have more [democràcia]?" Bo Jintao asked, his hands rising in frustration. "A 'billion flowers', really? Has that [democràcia] worked so well for India, or is it more like a billion weeds? A country still crippled by corruption? That hasn’t conquered poverty almost halfway through the twenty-first century?
Has it worked so well for the Americans? Where 'voting' means two sides in near-permanent paralysis? Or for Europe, still trying to decide if it’s one country or thirty, or thirty countries each splitting in half, and all the while sliding decade after decade into irrelevance?"
És una reflexió sobre la democràcia interessant, India corrupte, Amèrica vermella o blava cada bàndol desfent el que fa l'altra en 4 anys i Europa en una discussió perpetua. Sembla encertat i tot. I trist.
#02/12/2016 19:33 Llibres Cites Politikon Autor: Alex Canalda
Aquest és el tercer i últim llibre de la Trilogia de "The Black Fleet" del Joshua Dalzelle.
[Spoilers] Al capità Jack Wolfe, els aliens bons li donen armes noves. Encara que no són taaaan bons. Com són aliens super-pacifistes fan servir als astronautes rescatats fa segles per "premer el botó" i dir que ells no són.
Primer cal trobar el món on s'amaga la mega-ment que controla "The Phage" i després neutralitzar-lo. Resulta que la mega-ment dolenta s'amaga en un sistema sense cap tipus d'interés, i sense cap nau (per allò d'estar amagat), mentre que la flota destructora dolenta està en un altra sistema.
L'admirall Marcum està convençut que la mega-ment està on està la flota i porta cap allí a la flota humana, encara que perdin. Però en Wolfe es rebela i va cap on en realitat està la mega-ment, i després de unes quantes fatigues la liquida amb una neurotoxina.
La mega-ment, abans de morir, li explica que en realitat "The Phage" és una creació dels aliens bons, que volien una arma que els defenses, però que va adquirir consciència i es va independitzar. També li explica que en realitat els astronautes del passat són clons, amb una impremta de la ment original de l'astronauta. Així que al final la humanitat es salva, en Wolfe es pre-jubilat ja que ha desobeït ordres, i els aliens bons són engegats a pastar lluny ja que no són del tot bons.[/Spoilers]
El llibre està bé, bon ritme, argument previsible, militaristic, el rebel que té raó, etc... Es deixa llegir. A vegades cansa amb el detall excessiu de "cuidado, gira 34º a babor, potencia en los motores, ...", és una mica repetitiu. Però bueno, pew! pew!