Aquest és el tercer i últim llibre de la Trilogia de "The Black Fleet" del Joshua Dalzelle.

[Spoilers] Al capità Jack Wolfe, els aliens bons li donen armes noves. Encara que no són taaaan bons. Com són aliens super-pacifistes fan servir als astronautes rescatats fa segles per "premer el botó" i dir que ells no són.

Primer cal trobar el món on s'amaga la mega-ment que controla "The Phage" i després neutralitzar-lo. Resulta que la mega-ment dolenta s'amaga en un sistema sense cap tipus d'interés, i sense cap nau (per allò d'estar amagat), mentre que la flota destructora dolenta està en un altra sistema.

L'admirall Marcum està convençut que la mega-ment està on està la flota i porta cap allí a la flota humana, encara que perdin. Però en Wolfe es rebela i va cap on en realitat està la mega-ment, i després de unes quantes fatigues la liquida amb una neurotoxina.

La mega-ment, abans de morir, li explica que en realitat "The Phage" és una creació dels aliens bons, que volien una arma que els defenses, però que va adquirir consciència i es va independitzar. També li explica que en realitat els astronautes del passat són clons, amb una impremta de la ment original de l'astronauta. Així que al final la humanitat es salva, en Wolfe es pre-jubilat ja que ha desobeït ordres, i els aliens bons són engegats a pastar lluny ja que no són del tot bons.[/Spoilers]

El llibre està bé, bon ritme, argument previsible, militaristic, el rebel que té raó, etc... Es deixa llegir. A vegades cansa amb el detall excessiu de "cuidado, gira 34º a babor, potencia en los motores, ...", és una mica repetitiu. Però bueno, pew! pew!