He llegit aquest llibre del Kim Stanley Robinson. Es el mateix autor que 2312. Tracta d'una nau generacional que viatja a Tau Ceti.

[Spoilers] L'any 2545 es llança una nau amb 24 biomes (mini ecosistemes que representen les ecologies de la Terra) cap a Tau Ceti. La nau s'accelera des de la Terra amb mitjans magnètics i un làser. Així no ha de portar tan combustible. Només per frenar.

El llibre explica els problemes que tenen, que els bacteris evolucionen més ràpids que els humans, que es queden sense recursos, que els nens comencen a nàixer menys intel·ligents, etc... Fins que arriben. Aleshores descobreixen que el planeta que tenien pensat colonitzar està ocupat per un prió letal pels humans.

Es formen dos grups, els que es volen quedar (colonitzant un altra planeta proper) i els que volen tornar. Es reabasteixen de consumibles i comencen el viatge de tornada. A mig camí la nau està feta pols i passen gana. Aleshores decideixen aplicar un mètode experimental de hibernació. Quan arriben a la Terra no poden frenar (la idea és que el làser els frenes i el camp magnètic també) però els gestors actuals no en saben. La nau es passa 12 anys dins del sistema solar frenant amb els planetes. Finalment passa aprop de la Terra i poden baixar, però la nau no té combustible i no pot entrar en orbita i s'estampa contra el sol. Els supervivents s'han d'adaptar a la vida a la Terra i la protagonista al final troba lloc en una organització que es dedica a restaurar platges.[/Spoilers]

El llibre està narrat per la IA de la nau, que cobra consciencia de si mateixa. Té bon ritme, està treballat el tema de la nau generacional (bastanta ciència), i m'ha agradat força. La IA té a vegades tocs d'humor que estan divertits. Excepte en el final, que es una mica pastel.