En aquest llibre envien al capità Sharpe a "aconseguir" un or necessari per finançar l'exèrcit anglès. Està darrera les línies franceses, en mans d'uns guerrillers. Em recorda a la peli "Los violentos de Kelly" del Clint Eastwood... En aquest cas els espanyols ja no són inútils, són traïdors per que es volen quedar l'or per a ells. Els anglesos ho passen malament, inclús quan tornen amb l'or els guerrillers els persegueixen. Un cop arriben a una fortalesa anglesa, just a la frontera, per convèncer al seu oficial en cap (el general Cox) a que el deixi tornar amb l'or, en Sharpe ha de fer saltar el polvorí i la destrueix. El general Cox volia tornar l'or als espanyols, es tan honrat...

Al final en Sharpe aconsegueix portar l'or al general Weslley i gracies a ell els anglesos fan unes fortificacions que aturaran als francesos. Òbviament al llibre en Sharpe s'enamora d'una guerrillera... Aventuretes!

Abans de batalla de Talavera, el tinent Richard Sharpe i els seus 30 fusellers estan assignats al regiment South Essex. Aquest regiment està comandat per un tinent coronel que es diu Sir Henry Simmerson. Es un oficial covard i prepotent que li agrada molt humiliar als seus subordinats. Per això els fa desfilar i els fa revisions per saltar qualsevol falta. Hi ha dos tinents que li fan la pilota al Simmerson, el tinent Berry i el nebot d'en Simmerson en Gibbons.

I a sobre en Gibbons i en Sharpe també estan picats per una dóna noble portuguesa, la Josefina Lacosta. Els únics amb experiència de combat són dos capitans, el Lennox i en Leroy.

El llibre va de les ficades de pota del Simmerson, i com aquest li dóna la culpa al Sharpe, batalles perdudes... Al final al Sharpe per demostrar que ell no té la culpa i que el culpable és el Simmerson ha de capturar un estàndard francès, una àguila. Al final ho aconsegueix amb molts esforços en la batalla de Talavera on van morir 7500 francesos... El Simmerson queda demostrat que és un inútil i el substitueixen per en William Lawford que surt al primer llibre quan era tinent, i el Sharpe durant la batalla liquida al Gibbons i al Berry per haver violat a la Josefina que ara està amb ell (és la noia del llibre).

Així el llibre acaba que al Sharpe el fan capità ja que ha capturat l'àliga, i tots contents.

Com sempre, anglesos molt bons, espanyols inútils, francesos molt tontos i una noia pel mig.

M'ha agradat l'aventureta!

El tinent Sharpe comanda la retirada dels seus homes del 95 de rifles de Oporto on els francesos han guanyat. Estaven apunt de ser massacrats quan un destacament portuguès comandat per el tinent Jorge Vicente els rescata i aconsegueixen fugir junts.

Mentre l'armada britànica es retira a en Sharpe i els seus homes els ordenen recuperar una dóna, Kate Savage, filla d'un influent i ric comerciant. Per raons que es desconeixen la Kate ha decidit refugiar-se en un mas que té la familia i no fugir de la ciutat amb la mare.

Anant a buscar la Kate en Sharpe ensopega amb el "Coronel" Christopher, que és un espia angles del Foreign Office que s'ha aliat amb els francesos. Inicialment en Christopher tenia que estudiar als francesos i si el Mariscal Soult es declararia rei de Portugal. Però enlloc d'això decideix utilitzar la situació per enriquir-se.

Per una banda, actua com un agent provocador, encoratjant als oficials francesos a rebel·lar-se contra el rei Nicolas (el Mariscal Soult), mentre que per una altra banda planeja vendre a aquests oficials rebels als propis francesos obtenint a canvi el monopoli sobre el transport marítim, ja que espera que els francesos guanyin.

També enganya a la Kate per que es casi amb ell i així tenir la fortuna d'ella. Encara que fa una boda de mentida...

Per convèncer a en Sharpe li diu que està en una missió secreta, al principi s'ho creu però després ja no, i encara que en Christopher li fa una emboscada amb la col·laboració dels francesos aconsegueix escapar i ajuntar-se amb l'exèrcit britànic.

En Sharpe troba uns quants bots, i aconsegueix que en un punt feble de les defenses franceses una divisió anglesa creui el riu i s'atrinxeri, i els francesos desesperats per expulsar-los es desgasten i moren (per allò dels fusells metralladora i que són tan tontos de córrer cap als fusells).

Com en Christopher ha aconseguit fugir en Lord Pumphrey li diu que atrapi al Christopher i el liquidi mentre l'exèrcit francès es retira. I ho fa, tot rescatant la Kate que es queda amb el Jorge Vicente.

El llibre està bé, millor que l'anterior, però pinta com si tota la feina la fessin els anglesos i els portuguesos no fessin res... Si no es mira el rigor històric és un llibre d'aventures. Recomanat! No l'he trobat en castellà, així que ha sigut en anglès.

L'haurien de dir Bond, James Bond, enlloc de Sharpe. Realment ja ho sembla. Sort que en aquest llibre li donen carbasses. El llibre comença amb la retirada dels anglesos cap a La Coruña a Galicia, derrotats pels francesos, on la unitat del Sharpe queda aïllada, i no pot seguir a l'exèrcit que està sent evacuat. El capità Murray mor, li deixa el seu sabre en herència i ell queda com oficial de la unitat.

Aleshores en Sharpe s'enfronta a que els seus soldats l'obeeixin, ell vol anar cap a Portugal i els seus homes cap als ports del nord d'Espanya on poden ser evacuats. Quan ja estan amotinats i el soldat Harper l'està a punt de liquidar apareix el Major Blas Vivar de l'exèrcit espanyol que li ofereix un exemple de com ha de ser un oficial. Fugen dels francesos per anar a parar al castell d'en Blas Vivar on li ensenya el contingut del cofre que van traginant tot el llibre. Resulta que és una bandera que ha de posar a Santiago de Compostela per fer un miracle i vèncer als francesos.

Pel mig recullen a la Louisa Parker, que enlloc d'enamorar-se d'en Sharpe ho fa del Blas Vivar. (Per variar no està malament)

Al final ja més que rifles semblen ametralladores, liquiden una quantitat enorme de francesos i fan que la bandera ondegi durant la batalla final i li atribueixen la victòria. Acaba el llibre que el Sharpe va cap a Portugal i en Harper (que l'han fet sargent) ja és amic d'en Sharpe. El llibre pinta als francesos com llestos i malvats, tan malvats que al final perden. Els espanyols són supersticiosos i poc més que inútils i els únics que fan feina són els anglesos amb els seus meravellosos rifles... Pse, aquest no m'ha agradat tant.

A l'any 1807 en Sharpe està altra cop a Anglaterra, un cop ha passat per Trafalgar. L'han fet intendent, així que tothom passa d'ell, encara que sigui tinent. De fet els oficials l'ignoren i la tropa també. Aleshores decideix abandonar l'exèrcit, però abans assassina al "pare d'acollida" que el va explotar quan era petit. La Grace (l'aristòcrata de l'anterior llibre del que s'enamora) mor de febres juntament amb el fill que esperaven. Però aleshores passa quelcom inesperat, el General Baird el troba i li dóna una missió. Ha d'escortar a un oficial, l'honorable John Lavisser, amb un munt d'or a subornar als danesos. Ha de fer que la flota danesa no caigui a mans franceses, que la volen per reomplir les naus perdudes a Trafalgar.

Però descobreix que en Lavisser és un traïdor a sou dels francesos, i aconsegueix contactar amb l'espia britànic a Copenhagen (li ha dit en Lord Pumphrey, un maquiavèl·lic empleat del Foreign Office). Al final, amb el corresponent amor amb una danesa, els anglesos bombardegen la ciutat i aconsegueixen la flota. Però clar, el seu amor és impossible i ella s'ha de quedar cuidant al seu pare i ara els anglesos són enemics odiats. Com hi ha vaixells pel mig també surt el Joel Chase, el capità de l'anterior llibre que l'ajuda.

Només l'he trobat en anglès. Aventures per passar l'estona!

Aquesta és la següent entrega d'en Sharpe, tracta d'en Sharpe que torna de la India cap Anglaterra. Narra les aventures del viatge de tornada, i que casualment el fan ensopegar amb la batalla de Trafalgar. El llibre no l'he trobat en castellà.

El llibre comença a l'India on en Sharpe coneix al capità del Pucelle, Joel Chase, i l'ajuda a recuperar uns diners d'uns estafadors indis. Posterior s'embarca en el vaixell Calliope i li confia les joies que porta del Tipoo al capità Peculiar Cromwell. Alli també coneix la Grace, una aristòcrata que també torna cap Anglaterra amb el seu marit. Obviament s'enamoren i ella li posa les banyes al marit. Però el secretari s'entera i els fa xantatge, aleshores el Sharpe l'accidenta (el mata). També resulta que el capità del Calliope els traeix i ven el vaixell als francesos, i posteriorment en Chase els rescata. Aleshores l'acció ja es desenvolupa al Pucelle. Cap al final del llibre es desenvolupa la batalla de Trafalgar, molt ben explicada i amb la novetat tàctica que va suposar que els vaixells anglesos anessin cap als francesos perpendicularment, cosa que va agafar a la flota francesa per sorpresa i els va fer perdre la batalla. Durant la batalla l'aristòcrata descobreix que és un cornut i vol matar la Grace però aquesta el mata abans, el pugen a coberta i diuen que ha mort heroicament a la batalla.

El llibre es llegeix bé, les descripcions de la vida a bord són molt acurades, la batalla també. Li sobra potser una mica de la història d'amor, perquè en Sharpe ja es com el James Bond, a una noia per llibre o per pel·lícula. També li falta explicar perquè es produeix la batalla de Trafalgar, perquè literalment ensopeguen amb ella. Recomanat!

Segueixo amb els llibres d'en Sharpe i els seus fusells. Aquest cop ha tocat el tercer, "Sharpe y la fortaleza india". Es com llegir novel·les d'Emilio Salgari (Sandokan) però amb una ambientació històrica més fidel.

Corre l'any 1803 i l'exercit de Sir Arthur Wellesley segueix perseguint a l'exercit dels Mahrattas mentre es retira cap l'oest de l'India. Entre l'exèrcit britànic està en Sharpe, que ara és oficial. Encara que és un oficial incomprès per que els soldats no el volen ni els oficials tampoc. Per això l'envien al destacament encarregat de la intendència. Allí troba corrupció a mans del seu antic enemic el sergent Hakeswill, que es queda subministres i els ven a mercaders indis.

Els Mahrattas es refugien a Gawilghur, que és una fortalesa molt gran dalt d'un altiplà. Allí també espera un renegat anglès, William Dodd (que en l'anterior llibre també apareix). En Sharpe, durant la batalla i després de conquistar el primer fort, troba una escletxa en la muralla impenetrable de la segona fortalessa i això permet atacar des de la reraguarda la porta i obrir-la. De pas liquida als seus enemics, encara que el fereixen.

El llibre es llegeix molt bé, ben ambientat i a mi no se m'ha fet avorrit, m'agraden les aventures! Recomanat!

Aquest és el segon llibre de les aventures del fuseller Sharpe que estic llegint. Són aventures fàcils de llegir, amb fidelitat històrica dels fets que descriu. El que li trobo a faltar és una mica de sociopolítica, es a dir que expliqui per que lluita cada bàndol. El que tinc clar és els anglesos arrasaven i els hindús rebien. Que les castanyes vinguin dels anglesos o del maharahà de torn suposo que al poble ras no li importa gaire, però apart de descriure les heroïcitats es nota a faltar una mica més transfons.

[Spoilers] En aquest llibre s'explica com en Sharpe i el coronel McCandless persegueixen a un oficial desertor, en William Dodd. Es veu que era força estrany que un oficial desertés i per això el persegueixen, no fos cas que donés idees a altres. A més a més aquest oficial fa una massacre de la que només el Sharpe sobreviu i aquest el busca per venjar-se. De mentres en Hasekill, un sergent enemic d'en Sharpe inventa un fals càrrec i va a detenir-lo. Però el Sharpe està a primera línia buscant al Dodd. Primer participa en el setge a Ahmednuggur (on coneix a la protagonista femenina del llibre, una francesa Simone Joubert) però el Dodd s'escapa. Després va a la batalla de Assaye (que guanyen els anglesos, contra una força numèricament superior comandada per Pohlmann en nom de Scindia), durant aquesta batalla el general Arthur Wellesley queda aïllat i la cavalleria enemiga el té acorralt, llavors en Sharpe manté a ratlla als enemics salvant la vida del general. Per això el fan oficial. Mentres tant el McCandless descobreix la falsa acusació del Hasekill, però aquest el mata per que no el denuncii. En Sharpe troba al Hasekill i com no vol reconèixer que és un oficial, el Sharpe fa que un elefant l'ataqui (sense saber el resultat). En Sharpe marxa convençut que en Dodd (que ha aconseguit escapar) és qui ha matat al seu amic McCandless.

El llibre es llegeix ràpid, les descripcions de les batalles són molt acurades, a vegades donada la gran quantitat de dades que dóna no saps ben bé que està passant. I si be les batalles estan descrites en molt detall la geopolitica brilla per la seva absència. Recomanable!

Com ja s'han acabat els llibres de l'Arquero del Rey, he fet un FastForward i alehop! 1799. He començat la sèrie del Fusilero Sharpe del mateix autor, el Bernard Cornwell. El primer llibre en ordre cronològic de la història (segons la viquipèdia) és aquest, si no ho he entès malament no coincideix amb l'ordre de publicació. Jo he decidit llegir-los per l'ordre de la història, es que n'hi ha 21. Sí, sí, 21 llibres i una sèrie de TV i tot. L'únic greu que hem sap és que conforme un soldat passa batalles les probabilitats de supervivència disminueixen dràsticament, és a dir, si hi ha 21 batalles, i a cada una hi ha el 30% de baixes la probabilitat d'arribar a la 21 és ínfima. Apart d'això al ser un únic protagonista ja saps que no el poden matar, així que per molt que el machaquin ha d'acabar sobrevivint. Per exemple en la sèrie de las Gestas de Malaz, al tenir tants personatges l'autor pot anar matant a un o un altra per donar emoció (apart que al ser fantasia si convé també es poden tornar del regne dels morts). Però bé, el cas és que almenys el Sharpe no pot morir fins al llibre 21, a veure si l'encerto.

Aquest llibre comença quan el Sharpe és soldat ras i participa en la seva primera batalla. L'acció es situa a l'India, quan era una colònia britànica. L'exercit britànic vol impedir que el Tipoo, un governant musulmà, expandeixi el seu regne (en detriment dels anglesos). [Spoilers] És en aquesta campanya que el Sharpe, per fugir d'una mala situació que crea el seu sargent (que és molt dolent) Hakeswill i el capità Morris, es torna un espia per rescatar al coronel McCandless que ha caigut presoner del Tipoo. Té una informació vital, que és que el Tipoo ha fet una mina (un túnel) per sota la muralla de Seringapatam (la seva ciutat capital) i l'ha omplert de pólvora per quan ataquin els anglesos i passin per sobre exterminar-los. Finalment el Sharpe després de fer-se passar per desertor, juntament amb el tinent Lawford, i moltes peripècies aconsegueix volar la mina abans que hi arribin els anglesos. També enxampa al Tipoo quan intenta fugir i aleshores li roba les seves joies. Gracies a que ha impedit la massacre fent saltar pels aires la mina el fan sergent.

El llibre es llegeix força bé, i el curiós és que està molt ben documentat i molts dels personatges són reals, els fets també són reals, al final del llibre hi ha tot un apartat de notes històriques... M'ha agradat força! A pel següent.

Aquest és el tercer i últim llibre de la sèrie "Los arqueros del Rey". És el desenllaç on totes les trames queden lligades.

Spoilers! Comença el llibre en el setge de Calais, on el Thomas de Hooktown visita al compte de Northampton, i aquest li concedeix un quants arquers per anar a Astarac (el poble de la seva familia, encara que ell és un fill bastard) a veure si troba allí el sant Grial. Va acompanyat de Sir Guillaume i del seu amic escoés Robbie Douglas. Quan arriba aprop d'Astarac, a la provincia de Berat, captura el castell de Castillon d'Arbizon aprofitant el descuit de la guarnició que el vigila. Des d'allí saqueja els voltants per atreure l'atenció del seu malvat cosí Guy Vexille. Després de moltes aventures, conèixer una noia de la que s'enamora, aconsegueix derrotar als dolents i trobar la pista que el porta al Grial.

Aquesta sèrie m'ha agradat molt! Llibres d'aventures molt ben documentats i ambientats.