Aquest és el llibre típic d'en Sharpe. Al principi presentació del dolent molt dolent, el malvat (malvat pel anglesos, que pels francesos era un heroi, tot depèn del costat que es miri) coronel i Guarda Imperial de Napoleó Leroux.

[Spoilers] El tal Leroux és l'encarregat dels espies francesos i coneix la identitat del millor espia angles, el Mirador. Aleshores té la mala sort que el capturen els anglesos, en Sharpe, i clar s'odien des del principi. Però en Leroux que és dolent, dolent, fuig i mata al coronel Windham pel camí, i aconsegueix refugiar-se a Salamanca.

Els anglesos han de capturar els forts que han construït els francesos a la ciutat i derrotar l'exercit del mariscal Marmont. Aleshores apareix, la Marquesa de Casares el Grande y Melida Sadaba, d'una bellesa tremenda que obviament sedueix a en Sharpe (encara que ara ja està casat), però resulta que ella també és una espia. I en Sharpe li dóna informació falsa i fa caure a l'exercit d'en Marmont en un parany i en Wellington aprofita i guanya una altra batalla. Però en Leroux aconsegueix fugir amb una llista d'espies molt important, fins que el Sharpe el troba i el liquida per dolent i recupera la llista. A la marquesa l'expulsen de Salamanca i marxa cap Madrid que està encara sota domini francès. El curiós és que l'espia anglès era un capellà irlandès que va existir de veritat. Al final en Sharpe torna amb els seus fusellers i li insinuen de ser comandant.

La batalla que explica el llibre és la batalla de Los Arapiles, un lloc prop de Salamanca. Hi té un lloc web dedicat i tot.

Un llibre d'aventures recomanable!

Cada primer diumenge de mes fa que els museus siguin gratuïts. Així que ens hem animat i hem anat al MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya. La primera planta estava tancada i l'obriran al novembre altra cop, així que ens hem tingut que "conformar" amb la planta baixa, la -1 i les cobertes superiors (que si és dia de pagament es paguen apart).

És possible que digui alguna blasfèmia o burrada històrica a partir d'aquí, però l'art no és el meu domini així que vagin les disculpes per endavant. La planta baixa està dividida en art romànic (S. X a XII) i Renaixement (S. XIV a S. XVI).

L'art romànic, són Pantocrators agafats d'esglésies del Pirineu i alguns de la resta de Catalunya. Suposo que en aquell temps, l'art era algo superflu en excés, i només l'art religiós era el que es donava a Catalunya. Així que vam tenir la sensació d'haver visitat moltes esglésies de cop. Al final era una mica de, "otro, siguiente, otro, siguiente..." per gent que no entén del tema es fa una mica monòton. Clar que un valora fer un Pantocrator amb els estris d'aquell temps, amb els mitjans limitats de l'època doncs ja té el seu mèrit. Un punt que hem va agradar força del museu és que es poden fer fotos, encara que sense flash. Vaig portar l'objectiu de 50mm F1.4 i amb una ISO500 ja va poder fer un munt de fotos als Pantocrators.

El renaixement ja ens va agradar més, les cares ja no són planes, la perspectiva comença a aparèixer, l'art millora ostensiblement. Si bé la majoria segueix sent art religiós, cap al S. XV, XVI ja comença a veure's que la temàtica canvia i apareixen escenes més cotidianes, paisatges, ciutats, retrats de gent, i això ja és molt millor. Comencen a pintar en fusta i en tela, mentre que el romànic la majoria era en fresc i pintures de sostre.

A la planta -1 l'art modern, que francament pel meu gust, és una castanya, amb honroses excepcions.

Un altra punt del museu és l'edifici en si mateix que és espectacular. Fou construït per l'exposició universal de Barcelona del 1929, i és el Palau Nacional.

El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] Fou l'edifici principal de l'Exposició, obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura, i tot desestimant el projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets.[1] Al seu Saló Oval s'efectuà la cerimònia d'inauguració de l'Exposició, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.

Té una superfície de 32.000 m². D'estil clàssic inspirat en el Renaixement espanyol, té una planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cúpula el·líptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau foren obra de Carles Buïgas, i es van col·locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat en el cel.

Ahir van venir uns amics a casa i de sobte vam anar al cine. Sí, en diumenge, a tropocientos euros l'entrada, quin "despilfarro". Després tots plorant la nostra desgràcia econòmica. Però seguint la filosofia d'amagar la realitat (igual que amb Cuerpos Especiales), hem triat una pel·lícula absurda, sense complicacions i que no fos mentalment exigent. Vam anar a veure "Sex tape".

La pel·lícula tracta d'una parella que són unes màquines, i que amb l'edat, els nens i la feina van afluixant el ritme. Per recuperar una mica el ritme que tenien de joves i recordar vells temps decideixen fer una peli X, amb la mala sort que se la deixen al "iPad" i es sincronitza amb els "iPad" dels seus amics i coneguts.

A partir d'aquí la pel·lícula és del tot esbojarrada, amb situacions força divertides quan intenten recuperar els "iPad" físicament dels seus amics. Finalment descobreix que pot esborrar la peli X al núvol i que l'esborrat es sincronitza amb els altres "iPad", tampoc cedeix en el xantatge que li fa el fill d'uns amics, i que ho puja a Youpr0n o similar. Peli absurda però divertida, 100% recomanable.

Com a comentari extra cal veure l'esponsorització brutal d'Apple, per que són una família 100% Apple, amb uns quants iPads, iPhones, Macs (portàtils i sobretaula), al meu gust es nota massa. Inclús la "queixa" de lo massa bona que és la càmera del trasto. També destacar lo bé que es conserva la Cameron Diaz a la seva edad...

Fins aquest llibre en Sharpe era capità, encara que en funcions, però degut a una sèrie d'incidents en la guerra, no confirmen el seu rang i torna a ser tinent. A més a més fereixen al comandant del seu regiment, en Lawford, i el nou comandant el torna a fer tinent, traient-li el seu grup de fusellers i encarregant-li la missió de vigilar l'equipatge.

Per si fos poc torna a aparèixer el Haskewill, un sergent que és el pitjor enemic d'en Sharpe, arriba un punt que em recorda a Gollum, del LOTR.

[Spoilers] L'acció transcorre durant el setge de Badajoz, 1812, un dels més sagnants de la guerra contra els francesos a Espanya. Uns 27.000 anglesos van assetjar a uns 4.700 francesos. Com el Duc de Wellington tenia por que vingués un altra exèrcit francès a rescatar la guarnició de Badajoz no va fer un setge gaire llarg. Tenia pressa i aleshores va llançar l'atac quan la guarnició de Badajoz no estava prou bombardejada, va perdre 4.800 homes, mentre que als francesos només 1.500. Òbviament, en Sharpe ara està obligat a obeir ordres d'oficials que no en saben tant com ell i per això és una mica insubordinat. El visita la Teresa, la guerrillera de la que s'enamora en Sharpe y el oro español, i resulta que ella resideix a Badajoz amb la filla d'ambdós. En Hakeswill s'entera d'això i vol matar a la família d'en Sharpe, així que el llibre, apart de la batalla amb els francesos, també és la cursa d'ambdós per arribar a la casa de la Teresa, un per salvar-la i l'altra per matar-la. Tot això amenitzat per les decisions no gaire acertades dels oficials... La descripció de l'atac del setge és força espectacular, i realment costa imaginar-se la magnitud de la matança. El llibre acaba amb en Sharpe altra cop de capità, ja que amb les baixes entre els oficials el tornen a ascendir, es casa amb la Teresa, i en Hakeswill deserta per que ha assassinat a un oficial amic d'en Sharpe quan ataca la casa de la Teresa. Aquest m'ha agradat més que els altres, potser la descripció del setge, potser el retorn del malvat, potser la cursa per rescatar a la Teresa, m'ha agradat força, aventures a dojo!

Ja hi ha prou desgracies al món per fustigar-se amb un drama, o intentar passar-ho malament amb una de por (esperit masoquista?), aleshores hem buscat una pel·lícula que no faci pensar gaire, absurda a ser possible i que si es capaç d'arrencar un somriure doncs ja ha complert el seu objectiu. Per això hem vist aquesta cosa.

[Spoilers]El film tracta d'una agent del FBI inadaptada laboralment i socialment, per que és massa bona en la seva feina. Es sap tots els manuals i lleis... L'envien a un barri degradat a detenir un traficant que talla a trocets les seves victimes. Allí coincideix amb una altra agent de policia que a la seva manera també és molt bona, encara que molt basta. Ambdues col·laboren per resoldre el cas, encara que durant la pel·lícula a vegades el cas passa a un terme secundari, ja que el protagonista en realitat és la relació de les dues dones.

Amb un guió impossible, completament aberrant, situacions absurdes... el cert és que m'ha entretingut! Serà l'edat... mira que és dolenta la peli... Inclús he rigut una mica.

Pel·lícula futurista, on la humanitat ha quasi desaparegut quan va ser atacada per una mena d'ordinador extraterrestre. El millor de la pel·lícula són els escenaris, els efectes, la casa on viu el protagonista (la piscina és tremenda!) i els estris que fa servir. [Spoilers warning] El protagonista és un tècnic de manteniment de drones que descobreix que treballa per l'enemic (els drones són dolents!), aleshores s'ajunta amb la resistència, liderada per en Morgan Freeman. Junts idearan un pla per alliberar-se del TED, que és l'ordinador extraterrestre que vol exhaurir els recursos de la Terra.

La pel·licula encara que és algo llarga en cap moment se m'ha fet avorrida, tampoc s'allarguen molt les escenes d'acció, i els paisatges són absolutament espectaculars. Recomanada!

Aquest llibre tampoc l'he trobat "in spanish", així que en anglès.

Segueix l'estructura típica d'un llibre d'en Sharpe. Primer fa un acte de justícia (afusella a dos violadors francesos) que li crea un enemic, en aquest cas un ferotge comandant francès, en Loup, que volia un judici pels seus dos soldats. Després una mica d'espionatge, una mica d'acció i finalment una batalla on liquida a en Loup.

En aquest cas una batalla important, Fuentes de Oñoro. En aquesta batalla els anglesos van aturar a un exèrcit francès que anava a aixecar el setge d'Almeida, i això que els anglesos eren menys i tenien menys cavalleria. Va durar del 3 al 5 de maig de 1811. Gràcies a les accions heroiques d'en Sharpe en la batalla s'evita el seu judici (estava prohibit afusellar soldats enemics sense judici).

Un llibre d'aventures per passar l'estona!

Comèdia d'embolic plena de tòpics "made in spain". Tracta d'una noia basca que coneix a un cambrer a Sevilla. I el cambrer s'enamora d'ella i va al País Basc a buscar-la. Allí coincideix amb el pare d'ella que pensa que es va a casar. Aleshores la noia utilitza al sevillano, que fent-se passar per basc, intenta fer de novio. Al final resulta que sí que s'agraden.

A mi m'ha recordat molt a "Bienvenidos al Norte", però amb versió romàntica. Recomanada per passar una tarda nit entretinguda!

Quarta i espectacular temporada de la serie "Juego de Tronos". M'ho he passat molt bé veient aquesta quarta temporada. Segueix de forma fidel els llibres, i cobreix força personatges, alguns acaben la seva participació a la sèrie, altres comencen i acaben dins la temporada.

Hi ha un canvi d'actor en el Dario Naharis que és el cap de la companyia mercenària "Els segons fills" que no està malament. Spoilers warning!

Altres coses a destacar és que hi ha un episodi dedicat exclusivament a la batalla amb el "Rei al nord" totalment espectacular. El Tyrion liquida al seu pare, l'Aria marxa cap Bravos, en Bran arriba a l'arbre molt al nord, el Gos mor, la Cersei segueix tan dolenta com sempre i la Sansa sembla que troba un lloc millor on residir. Algunes d'aquestes parts en els llibres són més llargues i estan millor explicades. Sobretot el tema del "Hediondo" i la captura de Foso Cailin que a la serie passen de volada i al llibre s'expliquen un xic millor.

100% recomanable!

Una de les moltes banderes...

Tinc un SSD 840 Pro, i aquest 850 Pro és el següent a pillar. De moment no sembla més ràpid que la resta però fa servir NAND 3D. I això de la NAND 3D o V-NAND què vol dir?

Per fer un circuit integrat cal posar transistors sobre una superfície de silici (simplificant molt, però molt, però molt, és així). Si es volen obtenir SSDs de més capacitat i la superfície es manté constant aleshores cal reduir la mida dels transistors. Si es redueix la mida dels transistors es redueix la durabilitat dels mateixos (encara que de moment això encara no importa) i el que costa més és obtenir eines el suficientment precises per fer això i són el factor limitant. Samsung ha decidit que enlloc de fer transistors més petits de 16nm el que és apilar-los (d'aquí el nom 3D) i fer-los a 40nm (seran doncs molt resistents). Els xips que ha fabricat tenen 32 capes de transistors per obtenir capacitats altes.

La controladora és la mateixa que la del 840 PRO, i per tant el rendiment és molt similar. També fa servir el mateix SATA3 per connectar amb la placa base, el que augmenta és la capacitat i el preu més o menys es manté. El que és un xic decepcionant ja que amb aquesta avantatja tecnològica haurien de baixar-lo, espero que amb el temps baixi un cop pugin la producció i deixi de ser una novetat.