Cada primer diumenge de mes fa que els museus siguin gratuïts. Així que ens hem animat i hem anat al MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya. La primera planta estava tancada i l'obriran al novembre altra cop, així que ens hem tingut que "conformar" amb la planta baixa, la -1 i les cobertes superiors (que si és dia de pagament es paguen apart).

És possible que digui alguna blasfèmia o burrada històrica a partir d'aquí, però l'art no és el meu domini així que vagin les disculpes per endavant. La planta baixa està dividida en art romànic (S. X a XII) i Renaixement (S. XIV a S. XVI).

L'art romànic, són Pantocrators agafats d'esglésies del Pirineu i alguns de la resta de Catalunya. Suposo que en aquell temps, l'art era algo superflu en excés, i només l'art religiós era el que es donava a Catalunya. Així que vam tenir la sensació d'haver visitat moltes esglésies de cop. Al final era una mica de, "otro, siguiente, otro, siguiente..." per gent que no entén del tema es fa una mica monòton. Clar que un valora fer un Pantocrator amb els estris d'aquell temps, amb els mitjans limitats de l'època doncs ja té el seu mèrit. Un punt que hem va agradar força del museu és que es poden fer fotos, encara que sense flash. Vaig portar l'objectiu de 50mm F1.4 i amb una ISO500 ja va poder fer un munt de fotos als Pantocrators.

El renaixement ja ens va agradar més, les cares ja no són planes, la perspectiva comença a aparèixer, l'art millora ostensiblement. Si bé la majoria segueix sent art religiós, cap al S. XV, XVI ja comença a veure's que la temàtica canvia i apareixen escenes més cotidianes, paisatges, ciutats, retrats de gent, i això ja és molt millor. Comencen a pintar en fusta i en tela, mentre que el romànic la majoria era en fresc i pintures de sostre.

A la planta -1 l'art modern, que francament pel meu gust, és una castanya, amb honroses excepcions.

Un altra punt del museu és l'edifici en si mateix que és espectacular. Fou construït per l'exposició universal de Barcelona del 1929, i és el Palau Nacional.

El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] Fou l'edifici principal de l'Exposició, obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura, i tot desestimant el projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets.[1] Al seu Saló Oval s'efectuà la cerimònia d'inauguració de l'Exposició, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.

Té una superfície de 32.000 m². D'estil clàssic inspirat en el Renaixement espanyol, té una planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cúpula el·líptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau foren obra de Carles Buïgas, i es van col·locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat en el cel.