El que té estar malaltó a caseta sense nens és que tens temps lliure per llegir. I hop! Un llibre més de la Harrington a la saca. El cert és que l'estil d'aquest autor m'agrada, té agilitat i encara que la Harrington sobreviu (ha de protagonitzar més llibres) no tot són flors i violes. Moren personatges, perden naus... No és com el rollo de la Chanur que no mor ni el tato.

[Spoilers] Els Manticorians envien al almirall Cousuvier a Grayton, un sistema colonitzat per uns cristians radicals. Volen firmar un tractat amb ells per establir una base de defensa contra els de Haven.

Com són cristians ultra-ortodoxos les dones no participen en res, i menys temes militars. Per això la Honor marxa de patrulla, mentre assimilen que ella és dóna.

Resulta que els de Grayton estan molt endarrerits tecnològicament i a més a més estan en guerra amb Masada (uns altres cristians encara més ultra-ortodoxos). Els de Masada s'alien amb els de Haven per conquerir Grayton, ataquen i maten a l'almirall Cousuvier. Quan torna la Honor té remordiments per haver-lo deixat sol.

L'Honor salva al cap dels de Grayton d'un atemptat dels de Masada però queda malferida. Així i tot pot lluitar contra la invasió de Masada que fa servir naus modernes "llogades" a Haven. Just quan està a punt de morir (ja ha perdut una nau i la seva està feta pols) arriben els reforços i la rescaten.

A partir d'aquí ja és un final feliç un xic empallegós, però bé.[/Spoilers]

Un llibre amb politiqueo, religió, naus, pew-pew, bases secretes, intrigues i conspiracions, alguns personatges moren... A mi m'ha agradat! Recomanat! L'únic però que li posaria és que té poca "fantasia" sci-fy. Es a dir, tota la tecnologia està molt trillada, no hi ha ni aliens! Ni misteris científics (per exemple a Void hi ha). És l'únic "però" que li poso, però petit. Segueix la recomanació.

He demanat recomanació a un company de feina de la meva dóna sobre llibres sci-fi, space-opera, i m'ha recomanat aquesta sèrie. Són 13 llibres... aquest és el primer.

[Spoilers] A la Honor Harrington i al seu gat mig-intel·ligent Nimitz li assignen una nau per fer uns exercicis de combat. Però es tracta de provar una arma experimental i ella ho fa tot lo bé que pot però l'arma no funciona i la desterren a l'estació Basilisk.

Aquesta estació és una confluència de rutes comercials i té un planeta amb indígenes primitius que es diu Medusa. Allí el seu superior (amb el que té una molt mala relació) la deixa tirada i li diu que faci complir les ordenances.

I ella així ho fa. El seu superior que ha marxat era un inepte i permetia passar tot el contraban i ara amb la Honor la cosa canvia i ella s'ha d'enfrontar a desafiaments dels contrabandistes.

Però l'enemic de Manticora (el regne de la Harrington), Haven, es vol annexionar Medusa i ha muntat tota una operació per tenir una excusa per intervenir.

L'operació consisteix en donar una droga sagrada i fusells primitius als indígenes de Medusa i quan vagin fins les celles liquidin a la població humana. Aleshores Haven que passava per allí s'oferirà a restablir l'ordre ja que Manticora no pot.

Però la Harrington sospita i aconsegueix aturar l'operació i evitar que Haven aconsegueixi el sistema, no sense patir forces pèrdues pel camí.[/Spoilers]

A mi m'ha agradat força, té un bon ritme, no aborreix, personatges arquetípics de l'estructura militar, dolents molt dolents, i molt important, pew-pew. Molt recomanable!

Ja fa temps vam anar al País Basc, però no he recordat de posar el post fins avui... És el que té l'edat, la mandra, una vida atrafegada, fer les coses quan et venen de gust i no per obligació i no passar comptes amb ningú del que es posa al blog.

Doncs, el cas és que vam anar al País Basc, vam agafar el cotxe del meu cunyat que és més gran i vam caber-hi tots. Vam anar a Mundaka, a un càmping que es diu Portuondo que té bungalous amb vistes a la ria.

Vam estar 4 dies, 3 nits, i vam visitar un far, una església en una illa en mig del mar, Bilbao, Lekeitio. Va ser molt maco i si bé vam començar amb boira al final el temps va acompanyar.

The true sign of intelligence is not knowledge but imagination.

Sense tinta no funciona una ploma. I de tintes n'hi ha moltes, moltes. I de molts tipus

Per defecte tendim a pensar que perqué tenir més colors que els típics blaus, negres, vermells o inclús verds? Perqué posar tinta taronja en una ploma? o Marró? O gris?

És com tot. No té una explicació ni una base científica. Però provar una tinta nova té alguna cosa màgica.

Aniré penjant algunes proves de les tintes que em vaig comprant. Algunes són tinters (que acostumen a ser pots de 10ml a 80ml) o vials de proves de no més de 2ml. Aquests últims van molt bé a l'hora de provar tintes que no saps si t'agradaran.

Veurem tintes de marques de empreses grans com Pelikan, Diamine, J.Herbin,... i també d'altres que no són gaire conegudes.

El procés serà més menys sempre el mateix. Patireu la meva lletra en la prova escrita, on veurem una petita explicació subjectiva de la tinta i després uns detalls tècnics. Afegiré la transcripció per si la meva lletra no s'entén (que serà el més probable). Al ser un document escanejat, potser que el color no es vegi com realment és. Anirem treballant per millorar aquests aspecte.

Comencem amb un color no gaire habitual, el Pelikan 4001 Violet.

PELIKAN 4001 VIOLET

PLOMA: Kaweco Sport, F

PAPER: Rhodia Nº19, 80g/m2

PREU: aprox. 4,50€

Estem davant d'una tinta de serie bàsica de Pelikan que m'ha sorprés. És una tinta violeta, si violeta, però porta ja bastant temps dins d'una de les meves plomes preferides.

És un violeta fosc, no és un color cridaner, pot semblar més un blau dels que anomem reials, que no pas un color que pel nom sembla que només sigui per jugar.

És un color fosc, càlit. PERFECTE per quan vols sortir dels típics blaus o negres.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TINTA

• FLUXE: BÓ
• OMBREJAT: MOLT BÓ
• RAMIFICACIÓ: NO
• SATURACIÓ: MITJANA

TEMPS PER SECARSE: significa el segons que han de passar perqué la tinta es sequi i evitar taques al paper

TEST DE PASSADES: és una prova visual de com es veu la tinta quan es passa diverses vegades pel mateix lloc

COMPARACIÓ AMB ALTRES TINTES: Això només serà possible quan tingui tintes semblants

En alguns casos també veurem una gota en un paper absorvent per veure si hi ha variacions de color

Aquest és el quart i últim llibre d'aquesta serie, snif. El llibre segueix sent de viatges dins de Tschai però es molt pintoresc i explica més cultures de les que conviuen a Tschai, també la quarta raça alien, els Pnume, que són els únics originaris de Tschai.

[Spoilers]El llibre segueix en el mateix instant que ho deixa l'anterior, el Reith fabricant una nau a la ciutat dirdir Sivishe, amb el Woudiver encadenat.

Quan ja gairebé està enllestida descobreixen que el Woudiver està fent senyals als gzhindra, uns homes-pnume que han estat expulsats de les profunditats on viuen els pnumekin (homes-pnume) i ara viuen a la superfície del planeta. Aquests gzhindra segresten al Adam i el porten a les coves on viuen els pnume.

Allà es aconsegueix fugar, i descobreix tota una societat subterrània. En una sala observa com un mestre pnume guarda un mapa supersecret dels túnels. També rapta una noia, una pnumekin, que quan veu el mapa sap que no la deixaran tornar

Amb l'ajuda de la noia aconsegueix sortir, i passant moltes aventures, molt curioses i imaginatives, arriba a Sivishe. Allí troba l'Anaco, i la nau la té en Traz al seu poble.

Però el Pnume segresten la noia, i ara ja estaven enamorats. L'Adam la rescata amenaçant als Pnume de donar el llibre de mapes secrets als Dirdir, i el deixen sortir. Descobreix que els Pnume són col·leccionistes de records, i entre els records: espècimens. Els preserven fossilitzats... Com són la raça original de Tschai tenen guardada molta història, anades i vingudes d'aliens a Tschai. També els exigeix que alliberin als Pnumekin (homes pnume). I els Pnume ho fan.

Quan torna amb el Traz, agafen la nau i marxen.[/Spoilers]

Els llibres estan molt bé, variats, emocionants, recomanables! L'única pega és el final, que és molt precipitat, li caldria un epíleg.

Del departament de notícies que no cal llegir (causen depressió) arriba... Alemania ha obtingut el 85% de la seva electricitat de fonts renovables.

Clar, això vol dir que el tub de diners que surten d'Alemania per pagar l'energia es va reduir a un 15%. I no vol dir que la llum sigui barata, si no que els calers es queden al país (manteniment dels aerogeneradors, plaques solars etc...).

A Hispanistan perdem arbitratges sobre energia solar i lleis mal fetes aplicades retroactivament (allò de la seguretat jurídica) que ens costarà 128 milions de res. Això dóna peu a molts altres arbitratges (clar, no tothom pot pagar un arbitratge d'aquest tipus, per allò de la llei és igual per tothom).

Però com som molt diferents, després del fiasco de la plataforma Castor (que ens costarà una pasta), també decidim mantenir-lo enlloc de clausurar-lo. Eh, uns mòdics 15 milions a l'any...

Va haver-hi un temps on Hispanistan era punter en energia solar, ara les coses guays s'inventen fora i ni penséssim de posar-les aquí, com per exemple un sostre solar guay.

En fins... sort que és divendres!

Viciosos i idiotes... Els hem de suportar.

"We’ve had vicious kings and we’ve had idiot kings, but I don’t know if we’ve ever been cursed with a vicious idiot boy king.”

Seguint amb la sèrie sobre la fiabilitat dels discs durs, Backblaze publica el següent informe trimestral. Els HGST segueixen sent una bona opció, tenen una mortandat del 0.16% al 1.41%.

Segueixo llegint les aventures del Adam Reith al planeta Tschai. Aquest cop va a la raça alien Dirdir per aconseguir una nau per tornar a la Terra. Li passa una mica com al Sharpe o al Vorkosigan, que saps que ha de viure ja que hi ha un llibre següent però a vegades li va just...

[Spoilers]Després del fracàs amb els Wankh l'Adam ha de fugir altra cop ja que els Homes-Wankh el culpen de la seva desgracia.

Ell sap que als Dirdir els pots comprar una nau, aleshores va cap a la "Zona", també anomenada Carabas. A la zona creixen uns bulbs que contenen "sequins" la moneda del planeta. El problema és que la "Zona" és en realitat un lloc on cacen els Dirdir, cacen homes, i després se'ls mengen.

En Reith aconsegueix sobreviure caçant ell als Dirdir, i aconsegueix arribar a una ciutat Dirdir, Sivishe, que té un espai-port. Allí amb l'ajuda del corrupte, gordo i asquerós Woudiver construeix una nau. En Woudiver delata al Anacho (un company del Reith) que és un home-dirdir renegat, i els dirdir capturen l'Anacho. El Woudiver ho fa per guanyar-se el favor dels dirdir. En Reith l'ha de rescatar de una zona de cacera "la caja de cristal" on els dirdir cacen i executen als criminals. En Woudiver també vol tots els sequins que el Reith ha trobat a Carabas.

Al final aconsegueixen derrotar al Woudiver en un judici per combat i el deixen presoner per acabar de muntar la seva nau. I fi.[/Spoilers]

El llibre segueix sense naus, però té descripcions vives, civilitzacions curioses i aventures emocionants. Recomanat!