Segueixo llegint al Horatio Hornblower en versió de l'espai anomenada Honor Harrington (es canvia vaixell per nau espacial i llestos). El cert és que són llibres senzillets, que hem distreuen, sense gaires conceptes scify nous.

[Spoilers]El repos (els dolents de la Republica de Haven) llecen un atac sobre un sistema dominat pels bons (els mantis del Reino Estelar de Manticora) i guanyen. De mentres la Honor té un lapsus amorós amb el seu cap, el conde Haven Albo i li assignen una missió d'acompanyar a unes naus de càrrega.

Però resulta el convoi de naus mercants travessa el sistema que ara controlen els repos. La Honor està celebrant un cumpleanys a la nau militar que va davant del convoi i aconsegueix advertir-los que facin mitja volta, però la seva nau queda molt tocada i al final es rendeix. Aleshores la capturen els repos.

Els repos han tingut una revolució on s'han convertit en una mena de règim comunista, on hi ha persones no afins al règim que "desapareixen", hi ha comissaris polítics etc... A mi hem recorda a llibres de submarins de guerra soviètics on hi havia un ambient opressiu bastant fastigós.

Per això intenten que la Honor sigui una presonera a càrrec dels militars, però la Cordelia Ransom, jefa d'"Información Pública" i membre del comitè la pren sota la seva responsabilitat. I la porta cap al pitjor planeta presó o vol executar-la pels suposats crims que va fer la Honor al primer llibre (Estación Basilisko).

Per sort els presoners que acompanyen la Honor aconsegueixen amotinar-se i fer explotar la nau de la Cordelia fugint en unes naus d'atac que no tenen capacitat d'hiperspai. S'amaguen al planeta presó que té la característica que no hi ha menjar. La Honor perd un braç durant el motí. I quan estan planejant un contra atac per seguir amb la seva fuga s'acaba el llibre.[/Spoilers]

El llibre és llarg però té bastantes emocions, es deixa llegir força bé. Recomanat.

Fa uns dies vaig anar a veure WonderWoman. És curiós com ara ja el efectes especials es donen per suposat. La peli té bons efectes especials.

Fa uns anys anava al cine només per veure un determinat efecte especial, ara això s'ha acabat i em fixo més amb el guió. A vegades revisitant pelis antigues que tenien un efecte nou penso: "I això m'agradava?", millor guardar un record idealitzat i no veure altra cop aquestes pelis de la joventut.

Tornant al tema de WonderWoman (WW)... resumint molt és un cas agut de TSNR (tensió sexual no resolta, o en guiri "unresolved sexual tension"), com la de la sèrie "Bones". S'ha de sumar una inadaptació social de la noia que fa que els altres personatges estiguin tota l'estona tapant les seves cames, les ansies d'anar a la guerra etc...

[Spoilers]Zeus té un mal fill, Ares, que està tota l'estona fent que els humans anem a la guerra. Per això Zeus crea les amazones i les posa en una illa oculta en una bombolla màgica.

Dins de la bombolla cau un espia anglès mentre pilota un avió. Està fugint dels alemanys en la primera guerra mundial. L'espia sap que hi ha una investigadora alemanya que inventa un gas mortal que fa inútils les mascares de gas. Aleshores li explica a la WW i la convenç per anar a aturar aquesta investigadora.

És aleshores quan hi ha la TSNR i el xoc cultural, entre l'espia anglès i la WW. Quan la WW arriba al Londres del 1918 està el xoc cultural... La WW vol anar al front, per trobar l'Ares i els altres (l'espia i el grup de colegues) la prenen per una mica boja. Reuneixen un equip i van a la principal instal·lació dels alemanys. Allí s'enfronten als dolents: el general alemany dolent mor, l'espia enamorat de la WW mor salvant heroicament als humans quan destrueix un avió ple de bombes químiques. I la WW finalment troba a l'Ares, lluiten i el derrota.[/Spoilers]

La peli distreu, la noia distreu, el guió, pse, jo ja la dono per bona. El curiós ha estat el doblatge, algo raro ha passat, sonava malament ¿? Potser sóc jo?

Després de vacances (en les que no he pogut llegir ni una pàgina), m'he sorprès a mi mateix fent servir aquesta conjunció (o com es digui): "ergo".

El cas és que volia saber si l'estava fent servir correctament, amb el significat que crec que té. I sí. Segons el "wiktionary" ve del llatí i vol dir:

Ergo: Por lo antes mencionado, debido a la situación, razón o motivo que acaba de exponerse.

I un altra per la saca! Aquest autor no és com d'altres que no mor ningú, es va carregant personatges. Normalment cap principal, però sí un munt de secundaris. Arriba un punt que començo a tenir el síndrome Trek. Si baixa al planeta i té samarreta blava mor amb un 100% de possibilitats. Aquí passa algo similar. Però la Honor sempre sobreviu, i el gat també, i el seu criat també... Però la tripulació pilla segur. Però clar, el llibre ha de tenir acció i les naus exploten.

[Spoilers] La Honor segueix la seva vida a Grayson quan rep l'ordre de reincorporar-se a l'exercit que la va expulsar uns llibres enrere. Resulta que hi ha uns pirates que estan trencant el comerç a rereguarda i l'exercit no vol prescindir de ningú ni de cap nau de guerra. Aleshores agafen unes naus mercants gegants i les reconverteixen a militars. La tàctica és fer pensar als pirates que estan indefensos i de sobte atacar-los.

De fet enviar a la Honor ha sigut una idea dels seus enemics ja que és una missió molt perillosa i esperen que mori... però no. Moltes batalletes, pirates, la republica Popular de Haven pel mig, ... what else? Nespresso? Nah! Pew-pew. Al final l'Honor guanya, encara que li va just pels pèls. Així aconsegueix rehabilitar-se i tornar a l'exèrcit. A totes aquestes el Nimitz, el seu gat coneix una gateta i tindran gatets.[/Spoilers]

És un llibre divertit, ultra-previsible, però entretingut. Sempre és satisfactori veure com machaquen als dolents. Recomanat!

Un altra llibre de la Harrington a la saca. No és especialment emocionant, però es deixa llegir i continua la nissaga de la Honor i el seu gat. L'he trobat una mica excessiu en quant a títols nobiliaris e integritats morals variades (tothom és molt seriós fins que els rasques les butxaques). Però lo dit, es deixa llegir.

[Spoilers] Com han fet fora de l'Armada a la Honor, aleshores marxa a cap Grayson a gestionar el seu mini-regne allí on és "gobernadora". Allí tot va com la seda fins que apareixen uns nous dolents, que són integristes que no accepten la nova "igualtat" entre homes i dones.

A més a més d'això els de Grayson volen aprofitar el "know-how" militar de la Honor i la fan "almirall" de les seves naus. Allí troba que en Yu (que en el segon llibre era dolent) ara treballa pels de Grayson.

Resumint ràpid, els integristes fan un complot per carregar-se la Honor, i fallen. La intenten assassinar i fallen. Els descobreix, fan un duel, i la Honor mata al dolent. Ja posats encara que està ferida els "repos" (els de la República Popular de Haven) ataquen, però ella els fa fora. I fi.[/Spoilers]

Un llibre amb algo d'acció, previsible i on els bons guanyen (of course!), en la mateixa linia que els anteriors, recomanable!

Continuem amb una tinta gens normal, la Robert Oster Signature Ink Fire and Ice

ROBERT OSTER SIGNATURE INK FIRE AND ICE

PLOMA: Noodlers, FLEX

PAPER: Rhodia Nº19, 80g/m2

PREU: aprox. 20€

Aquesta és una tinta espectacular. Crec que Robert Oster ha aconseguit una tinta plena de matisos molt diferents a les tintes tradicionals.

Pots veure colors blaus,verds de diferents tonalitats. Fins i tot pots trobar-hi brillos de color vermell.

És sorprenent com canvia el color depenent del flux de la ploma a utilitzar. En plomes amb molt de flux, com aquesta Noodlers veiem uns colors blaus molt saturats.

Amb la TWISBI, M, la tonalitat és molt més tirant a turquesa o aiguamarina.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TINTA

• FLUX: MOLT BÓ
• OMBREJAT: INCREIBLE
• RAMIFICACIÓ: NO
• SATURACIÓ: SI

TEST DE PASSADES: és una prova visual de com es veu la tinta quan es passa diverses vegades pel mateix lloc

COMPARACIÓ AMB ALTRES TINTES: Això només serà possible quan tingui tintes semblants

en alguns casos també veurem una gota en un paper absorbent per veure si hi ha variacions de color

Estic malaltó, amb otitis i el quedar-se a casa és el que té, que puc llegir més. I com tinc material en abundància... Escoltar música ara és mono... l'stereo està sobrevalorat. I el subwoofer es nota més la patada que dona que no pas el sents... Pobres veïns. Errr, el llibre, sí, sí. Harrington. Sip, molt d'honor i rectitud moral. Molt actuar com cal, i la gent que li és fidel només veure-la, en fins que el costat fosc a vegades no és tan fosc, hi ha tota un gama de grisos. Però en aquest llibre no estan els grisos, hi ha el negre i el blanc.

[Spoilers] En l'anterior llibre el ex-jefe de la Harrington fuig de la batalleta final, i ara el jutgen. Com és un noble i necessiten el vots dels nobles per declarar la guerra a Haven no l'executen, l'expulsen de l'exercit.

Per venjar-se, en Pavel Young contracta un duelista profesional per picar al novio de la Harrington. Durant el duel mata al Paul Tankersley (el novio).

Els seus companys li aporten proves que el Pavel era el contractista del duelista professional. La Honor repta a duel al duelista professional i el mata. Ja posats ella repta a un duel a en Pavel i també el liquida. Però com era un civil i noble ella perd el rang de capitana i li redueixen la paga a la meitat, sense (en teoria) possibilitat de tornar a comandar una nau de guerra. Així que marxa cap a Grayson on és gobernadora.[/Spoilers]

Un llibre correcte, més que previsible, poquetes naus, no hi ha pew-pew, bons molt bons i dolents molt dolents. Però m'ha distret i això és el que ha de fer. A pel següent.

Segueixo llegint els llibres de la Harrington... aquest segueix en la tònica de naus que semblen vaixells i pew-pew. El que passa és que encara que moren uns pocs bons, acaba massa bé al meu gust. Massa rodó. I l'acció es concentra en unes poques pàgines al final del llibre.

[Spoilers] L'Honor es recupera de les ferides a la cara de l'anterior llibre, i finalment li assignen un nou destí, un cuirassat nou de trinca, que a més a més serà la nau insígnia del seu nou cap, un almirall que li cau molt bé, en Sarnow.

Però té un defecte de fabricació i s'ha de reparar. De mentres els dolents, dolentots de Haven planegen el seu atac a la frontera de Manticora.

Mentre es repara la seva nau, té un embolic amorós amb el mecànic, arriba el seu ex-cap que li cau fatal perque l'havia intentat violar i l'escuadró que protegeix el sistema Hancock marxa a patrullar. L'Honor idea unes quantes estratègies per si el de Haven venen, que tinguin unes quantes sorpreses desagradables.

Al final del llibre es concentra l'acció. Hi ha la batalla amb els de Haven, el excap odiós fuig com un covard, l'Honor es salva pels pèls, i guanyen. Els propis de Haven tenen una conspiració en curs que al final es carrega al seu propi govern.[/Spoilers]

El llibre està bé. Un xic lent, previsible, i va tot massa bé. Però té pew-pew! Vaig a pel següent a veure si millora.

Sheaffer va treure l’any 1952 el sofisticat sistema de carga per snorkel (que descobrirem més endevant), que volia substituir el sistema Touchdown. Sheaffer , però, no va aturar la producció de plomes amb aquest sistema. El va relegar a plomes com la Craftsman i Cadet. Plomes per a principiants.

Sheaffer amb Tip-Dip ens volia dir que no feia falta embrutar la secció de la ploma per carregar-la, ja que només feia falta introduir mig plomí per poder-la carregar.

Era una ploma econòmica, però Sheaffer la venia com una ploma de nivell superior pel preu al que es venia, uns US 3,60 dollars. Era una ploma senzilla, amb un plomí d’acer. Encara que més endevant en van comercialitzar una amb plomí d’or.

La que ens ocupa, la Cadet va ser comercialitzada durant els anys 1953 i 1963. Aquesta concretament va se adquirida en una botiga de segona mà a Lafayette, Lousina, USA.

Característiques:

• Cos: Plàstic injectat
• Tap: Plàstic a rosca
• Metalls: clip i aret d’inoxidable
• Plomí: Acer no flexible d’un sol color
• Sistema de carga: Touchdown de Sheaffer
• Finestra de tinta: NO
• Longitud tapat: 134mm
• Longitud sense tap: 119mm

Disseny

El cos de la Cadet està fet de plàstic sòlid injectat de color blau amb la secció de color negre.

La secció és rugosa, el que fà que el grip de la ploma sigui molt bó i no rellisqui.

El tap té un aret d’inoxidable i en el clip, també d’aquest material es pot llegir la marca SHEAFFER’S.

En el barril podem llegir el nòm de l’empresa.

En la part superior del barril trobem la rosca amb la que s’accedeix al sistema Touchdown que veurem més endevant.

Plomí

El plomí de la Cadet és d’acer, gens flexible i d’un sol color. De punta F, té grabat el nom de la marca SHEAFFER’S, l’indicador del gruix, F1 i el MADE IN USA. Té un tamany considerable.

El rendiment d’aquest plomí el podria considerar molt bó, encara que sigui un plomí fi i gens flexible.

Com a curiositat, podriem dir que el forat de respiració del plomí té forma de cor.

Sistema de carga

El sistema de carga és el que Sheaffer va anomenar Tochdown, i va ser utilitzat per la marca durant els anys 50 i 60.

El procediment és el següent:

1. Es desenrosca el culotte de la ploma
2. Es tira del culotte. Això fa que es faci el buit en el cos de la ploma
3. S'introdueix el plomí en el tinter
4. Es retorna el culotte al seu lloc, el que fa que succioni la tinta dins la ploma
5. Ens esperem uns segons a que s’ompli de tinta

El que tenim dins del cos de la ploma és un sac de goma que s’omple de tinta.

Resum

Com he dit, aquesta ploma va venir directament dels Estats Units per menys de 5$ i és per a mi una ploma molt lleugera, molt còmoda i per tenir més de 60 anys, funciona perfectament.

Pròximament: parts de la ploma. Com ja em vist un parell de plomes, ara toca saber quines son les parts de que està composta la ploma.

El que té estar malaltó a caseta sense nens és que tens temps lliure per llegir. I hop! Un llibre més de la Harrington a la saca. El cert és que l'estil d'aquest autor m'agrada, té agilitat i encara que la Harrington sobreviu (ha de protagonitzar més llibres) no tot són flors i violes. Moren personatges, perden naus... No és com el rollo de la Chanur que no mor ni el tato.

[Spoilers] Els Manticorians envien al almirall Cousuvier a Grayton, un sistema colonitzat per uns cristians radicals. Volen firmar un tractat amb ells per establir una base de defensa contra els de Haven.

Com són cristians ultra-ortodoxos les dones no participen en res, i menys temes militars. Per això la Honor marxa de patrulla, mentre assimilen que ella és dóna.

Resulta que els de Grayton estan molt endarrerits tecnològicament i a més a més estan en guerra amb Masada (uns altres cristians encara més ultra-ortodoxos). Els de Masada s'alien amb els de Haven per conquerir Grayton, ataquen i maten a l'almirall Cousuvier. Quan torna la Honor té remordiments per haver-lo deixat sol.

L'Honor salva al cap dels de Grayton d'un atemptat dels de Masada però queda malferida. Així i tot pot lluitar contra la invasió de Masada que fa servir naus modernes "llogades" a Haven. Just quan està a punt de morir (ja ha perdut una nau i la seva està feta pols) arriben els reforços i la rescaten.

A partir d'aquí ja és un final feliç un xic empallegós, però bé.[/Spoilers]

Un llibre amb politiqueo, religió, naus, pew-pew, bases secretes, intrigues i conspiracions, alguns personatges moren... A mi m'ha agradat! Recomanat! L'únic però que li posaria és que té poca "fantasia" sci-fy. Es a dir, tota la tecnologia està molt trillada, no hi ha ni aliens! Ni misteris científics (per exemple a Void hi ha). És l'únic "però" que li poso, però petit. Segueix la recomanació.