Després de dos anys i pico amb l'anterior Bq, un dia al bus, portant els peques al cole es deuria caure de la butxaca on el portava i el vaig perdre.

He fet penitència unes setmanes sense llegir, i he fet guardiola per comprar aquest Bq nou. És una millora evolutiva respecte el que tenia, un xic més de resolució al e-ink i millores al software. No se si hi ha millores hardware a nivell de processador ni res però suposo que una mica sí haurà millorat.

El cert és que amb el trote que li vaig pegar a l'anterior va funcionar molt bé, i la funda, que sospitava que no aniria bé també ha anat força bé. Al final tenia una xic de ronya però bé, coses que els passa als objectes de tant sobar-los. Per aquesta raó hem vaig decidir a repetir de marca. A veure quant temps dura aquest nou e-reader.

Si fa dues setmanes algú m'hagués dit que hi hauria aquest canvi a Hispanistan diria que s'han begut l'enteniment. Jo no sé el que pot venir, però segur que millor que estar sota el comandament del Partit Podrit.

Tinc la sensació que hem perdut molt el temps, que el món ha avançat mentre ells robaven a tort i a dret. Per exemple, i sense ser cap tema que tingui a veure amb nacionalismes: el canvi de paradigma energètic, anar cap l'electrificació, el món ha tirat endavant i Hispanistan discutint si xurres o merines.

Cal observar els poders mundials, sobretot els xinesos. I estan corren.

Em sap greu pels USA que sota l'inútil a.k.a Trump quan la mà de l'Innegable apreti no se si arribarà a temps a fer res.

De moment quedarem expectants a veure els d'Hispanistan que fan. Encara que la llarga llista de greuges recorda el partit vermell les pifies que va fer, i les personalitats de ministres estúpids que tenia.

Vist el que ha passat millor estúpids que malvats. I ara cal esperar als sembradors d'odi dels taronges, res bo prometen.

Aquest és el segon llibre d'aquesta sèrie del Robert Jordan, i segueix en la tònica, tranquil, poqueta acció i anar fent

És agradable de llegir, tot pautat, dolents molt dolents, pocs canvis que no es vegin venir i món de fantasia ric i variat.

[Spoilers] El llibre segueix just en el moment on ho va deixar l'anterior, en teoria el senyor fosc és mort, però no.

Segueix viu, el Rand entrena espasa amb en Lan al castell de Fal Dara al regne de Shienar. Allí reben la inesperada visita de la jefa de les Aes Sedai, l'amiga de la Moraine, Siuan Sanche. Elles dues tenen el pla de deixar viure a en Rand per tal que compleixi les profecies del Dragon Reborn.

Però en Padan Fain, un Darkfriend, aconsegueix escapar del calabós del castell i robar el Horn of Valere i la daga maleida d'en Mat.

Aleshores és quan es munta la gran cacera per perseguir al Padan Fain. En Rand en teoria no vol ser el Dragon Reborn però poc a poc ho va acceptant encara que la seva motivació inicial és recuperar la daga per salvar en Mat (que si passa molt temps separat de la daga morirà).

Mitjançant unes pedres màgiques que donen acces a realitats alternatives en Rand aconsegueix arribar a Cairhien on espera a la resta que arriba més tard guiats per en Perrin i els seus instints de llop.

Allí en Rand troba al Tom Merrillin que no està mort, que encara viu però no vol saber res d'aventures, al final es lia una grossa a la ciutat i en Tom decideix tornar a l'aventura, però és massa tard i en Rand ja ha marxat. Van tots cap Toman Head, a la ciutat portuària de Falme.

A Falme també hi ha força acció, allí un exèrcit extranger, els Seanchan han conquistat tot el regne. I també arriba allí la Egwene, la Nynaeve, la Elayne i la Min, que estaven a Tar Valon estudiant però una Aes Sedai del Black Ajah les convenç per anar a ajudar en Rand. Però la Liandrin les traiciona i a la Egwene i la Min les capturen els de Seanchan on són esclaves màgiques, amb el damane i el suldam.

Al final en Rand arriba, mata el cap dels Seanchan, coincideix amb les noies que estaven fugant-se, recupera el Horn i la daga però es veu atrapat entre els de la ciutat i una legió dels "fills de la llum".

Aleshores en Mat fa sonar el Horn i els herois que apareixen es carreguen a tots els dolents, però en Rand s'enfronta amb el senyor fosc per segon cop, guanyant-lo però quedant ferit. I projecta la seva lluita al cel i tothom la veu. [/Spoilers]

Un llibre d'aventures ideal per passar l'estona. Recomanat!

He anat a veure el film més esperat pels fans de super herois. I m'ha deixat una sensació contradictòria. Per una banda m'ha agradat força però per una altra pssssh, però això millor a la secció spoiler. Òbviament la recomano per passar una estona distreta.

[Spoilers] Hi ha una dada que si la saps a l'entrar a la peli et diu com acaba: "es una primera part i després vindrà una altra per acabar". Aleshores ja pots deduir que pot acabar malament sense que el públic es queixi, ja que el final feliç vindrà a la segona part.

En Tanos un dolent no gaire dolent vol eliminar la meitat de la població de l'univers, per tal que ningú passi gana. ¿? Dolent del tot no és... allò del fi justifica els mitjans. Bé, per fer-ho munta un exèrcit i comença a matar meitat de poblacions, però va massa lent, millor aconseguir les gemes de l'univers i anar per feina. Aleshores, és una mena de "Bola de Drac", de bola en bola, de gema en gema.

I clar, com les té totes, aconsegueix eliminar la meitat i retirar-se a una cabana.

També hem molesta que el "Visión" que té una gema de l'univers al front i que dispara un raig, un mindundi li pari el raig. En Tanos al principi només té una i ni en Hulk (que per cert no es sap perque no vol sortir).

Ara caldrà esperar a la segona part a veure com arreglen tot el que s'ha trencat. [/Spoilers]

Peli recomanada of course! Com es de superherois, acció a tope sense preocupar-se de res més.

Aquest megapont de 4 dies hem aprofitat per anar a passejar al costat d'un riu, el Gaià. Hem anat a Pont d'Armetera i un cop aparcat el cotxe hem caminat en un passeig circular i amb poca pendent. Amb la primavera tan maca que està fent el riu portava força aigua, tenia peixos i estava net.

He fet les fotos amb el telèfon. Abans una excursió d'aquestes les fotos les faria amb la Canon 50D, però la qualitat de les fotos dels telèfons ha augmentat molt i ara ja anem amb prou pesos com per a sobre preocupar-se de la càmera. Hauré de fer un pensament però no hi ha pressupost per tecnologia des de fa tres anys...

There is no crueler tyranny than that which is perpetuated under the shield of law and in the name of justice.

No hi ha tirania més cruel que aquella que és perpetrada sota l'escut de la llei i en nom de la justícia.

Aquest és l'inici oficial de la sèrie de llibres de la roda del temps, encara que hi ha una precuela, el "new Spring". Aquest és un llibre de viatges on els protagonistes van d'un lloc a un altra, normalment els persegueix algo i van fugint. En aquest sentit m'ha recordat molt a LOTR.

[Spoilers] En la precuela es narra com es coneixen en Lan i la Moraine, com comencen a buscar el "Dragon Reborn", l'únic home que pot fer màgia sense embogir. Aquest llibre tracta de com el troben. De fet troben a 3 nois en un racó perdut del regne de Andor.

Són en Mat, en Rand i en Perrin, tots han de fugir perseguits per Trollocs guiats pel senyor del Mal. El llibre és de viatges, on van visitant llocs sempre amb els Trollocs a punt d'agafar-los. Passen ciutats perdudes, ciutats petites, fins arribar a la capital de Andor on aprenen els plans del senyor del mal per escapar-se de la presó que li van muntar fa milers d'anys.

Aleshores decideixen anar a l'Ull del Mon. És un llac de Poder masculí líquid depurat, sense la corrupció del senyor malvat. I és aleshores quan en Rand es descobreix com "Dragon reborn" i fa servir aquesta reserva de poder per liquidar al senyor malvat. Obtenen varies relíquies que han de guardar i retornar on toquen. [/Spoilers]

El llibre és similar al LOTR, no té molta acció però la justa per distreure. És llarg, tranquil i previsible. A mi m'ha agradat llegir-lo amb la calma, pensant "on els vaig deixar ahir? i a veure on arribaran avui".

Hi ha coses que un website no vol que el IIS serveixi cap als clients via HTTP. Però a nivell de programació es vol que els ASPX, ASHX del servidor sí accedeixin. Aleshores una forma fàcil de fer-ho és aquesta. S'exclou una carpeta i a dins es posa el contingut que no es vol servir.

<configuration>
   <system.webServer>
       <security>
          <requestFiltering>
               <hiddenSegments>
                   <add segment="My_Directory" />
               </hiddenSegments>
           </requestFiltering>
       </security>
   </system.webServer>
</configuration>

Fàcil, fàcil.

He anat a veure aquesta pelic al cine. Quan un va a veure una peli d'aquest tipus ja sap a lo que va. No hi ha excuses. Robots gegants vs. Monstres grans. Com l'acudit del caçador i el ós.

[Spoilers] La peli explica una mica la primera part, i com 10 anys amb la "fissura" tancada i sense kaijus han possibilitat la recuperació de la humanitat. Encara que ara hi ha menys pilots de "jaeger" (robot gegant).

Una corporació gegant asiàtica proporcionarà robots gegants pilotats remotament a tot el món i així no caldran pilots especialitzats. Però un dels científics està corromput pels "precursors" (els aliens que envien els kaijus) i aconsegueix reobrir durant una estona la fissura.

I ja va una lluita tremenda amb els kaijus que han aconseguit entrar amb els pocs jaegers que queden.Al final els bons guanyen. [/Spoilers]

Varies coses a comentar: no es respecten les lleis de la física i la inèrcia. Ni lleis temporals... quan es triga a reparar un robot enorme? El tema asiàtic està pensat pel públic d'allí. Quan els bitxos es fusionen penses... power rangers? Joves adolescents com pilot de robot? Destinada a "young adult". Ah! I els edificis es trenquen amb molta facilitat, ja no els construeixen com abans. Per mi ha sigut altament previsible, però no anava a veure un guió elaborat, volia robots grans. Mmmmm... podrien haver posats models nous, però "bueno", va, acceptaré els que han posat. Per dormir i obrir un ull de tant en tant és una peli perfecte! I si aguantes despert distreu, sense ensurts, que és el que ha de fer, recomanable si es va veure robots.

En mig d'aquests dies de masters (quina vergonya) i d'extradicions (altra vergonya i quin ridícul per Hispanistan) ens passen desapercebuts altres temes, mmmm... ara mateix no gaire importants. O sí.

Normalment tots els conflictes van derivats de la pasta. Que l'Esglesia té molt poder, propietats riquesa... Desamortització. Que tens molts deutes amb els Templers... a la foguera! Això era fàcil quan hi havia diners físics... No se que passarà quan tot sigui en diners electrònics... Ah! Que una comunitat autònoma porta molt temps contribuint més del que rep... Indepes a tope.

Bé, que divago, resulta que els Suecs desconfien d'una societat "cashless" o "sense efectiu", tot 100% electrònic (amb targetes vaja). El problema està en qui controla les targetes? Són "black" per alguns i de pagament (em refereixo a pagar impostos) per altres?

Ja reconec les avantatges de tenir tots una targeta per pagar, guardar dins el DNI, el carnet de conduir i tot dins d'un xip segur... Seguretat, traçabilitat...

Jo ho trobaria mitjanament bé si les targetes les donés la FNMT (OMG, sense httpS, no es poden ni fer un certificat digital per ells?). El problema resideix en la confiança. En una entitat privada amb ànim de lucre no hi confio, VISA? Nah! Cobren una comisió per algo que hauria de ser un servei públic, com l'aigua o la llum. La FNMT? Mmmm... Amb aquesta separació de poders a Hispanistan gestionada per "preparaos" amb masters de l'univers? Mmmmm... Tampoc. I com els suecs diuen si hi ha un atac? O si l'organisme (VISA) pertany a un govern extranger? Es poden considerar els pagaments com un recurs estratègic? Aleshores potser millor seguir amb l'efectiu.