Després d'un temps sense posar res referit a plomes o tintes... anem forts...veurem com es fa una ploma.

Aquest és un altre del molts hobbies que tinc. fer estilogràfiques. En aquests cas és una ploma feta d'ebonita negre que vaig fer per l'admin del blog.

Partim d'una barra d'ebonita. En aquest cas negre. Podria ser de qualsevol color i de molts i diferents materials.

La ebonita és un dels primers 'plàstics' que es van utilitzar. S'obté de vulcanitzar goma afegint sofre al producte. El seu us ha estat molt gran, a part de plomes, es van fer molts altres productes, sobretot per productes aïllants de la electricitat. Però es va utilitzar molt en els inicis de la ploma estilogràfica.

Els materials per fer estilogràfiques es molt variat. Principalment plàstic de tipus acrílic, cel·lulosa, ebonita. Però també fusta o metall. Fins i tot es comencen a veure estilogràfiques fetes amb impressores 3D.

El tros original d'ebonita negre alemanya és aquest.

Les plomes que faig no estan fetas a partir de cap del milers de kits que ens podem trobar, per lo que hem de fer tres parts:

Barril: Part més llarga de la ploma, on va el carregador o els cartutxs de tinta.

La secció. On val el plomí i per s'agafa la ploma

El tap... per tapar la ploma...

El passos son:

1. Deixar la barra amb els diàmetre corresponent
2. Roscar
3. Foradar
4. Donar la forma final

Jo utilitzo un torn de metall i quan he de donar la forma final ho faig manualment amb diferents gúbies.

Aquests passos són els mateixos per totes les parts de la ploma i depenent del disseny és poden fer molts més passos. En aquesta ploma, veurem també que hem afegit uns anells d'acer que fan que la feina sigui més entretinguda.

Ajustem el diàmetre:

Rosquem i foradem al/als diàmetres que necessitem, que dependrà del disseny final de la ploma.

Per la secció, partim d'aquest tros d'ebonita, li donem forma amb la gúbia.

Anem pel tap. Com hem dit, li posem un anells.

I ja tenim el tap i la secció acabats i llestos per polir.

El procediment de polir m'encanta. És llarg però el resultat final és increïble. Amb paper de vidre mullat, li passem fins 14 diferents grans. Des de 400 fins a 12000 del Micromesh.

I l'abans i el després del pulit

I el resultat final aquí el tenim:

Si voleu veure algun altre how to... cap problema. En podrem veure més.

Per veure més plomes:

Instagram @pelfort_pens

A vegades veig llenguatges de programació que penso... "quina llumenera haurà fet això?".

Són llenguatges on va tot empotrat, com el Razor. Són llenguatges on es barreja tot, l'HTML amb lògica, amb dades... Entenc que en el món ha d'haver-hi de tot i al gust de tothom. Així que la mateixa empresa (en aquest cas MS) desenvolupa molts llenguatges per cobrir els gustos de tots. Articles com aquest em fan sagnar els ulls...

Aquí va tot barrejat..., els events? Cap dins. L'estil? Cap dins. Les dades? Cap dins...

Penso que en un equip de programadors hi ha gent que en sap més, gent que menys, i ara que hem toca repartir tasques entre persones ja se de quin peu calça cadascú. Aleshores quan tinc que passar-lis feina, al que sap HTML li passo HTML, el que li va el Javascript li passo Javascript, el de codi servidor, el de SQLs... Així ells (els programadors) estan contents, triguen menys i el resultat és de millor qualitat. Tampoc obligo a saber de tot i es poden especialitzar. Si saps de tot al final no saps el detall que fa que no funcioni el que fas, i perds temps buscant-lo.

Així doncs penso que millor cada element separat, HTML, CSS, dades, enviament/recepció de dades del servidor. De fet tal com treballo puc canviar un servidor web per un altra d'una tecnologia diferent si compleixo una "API" o un cert format JSON acordat entre la part que està al navegador i la part servidora, sense tocar ni un punt d'aquesta. Llavors no entenc per que ho volen tot barrejat. Potser per prototipus o temes molt ràpids... si no, no veig la raó de l'existència dels llenguatges barrejats. Jo prefereixo els poders separats...

Que els passa als adolescents i jovent en general a l'estiu? Que tenen vacances... mogollon de vacances. I clar el tiet va a veure aquest film ""boníssim"" mentre la tieta va amb els més petits a veure Hotel Transilvania 3 (3!!! OMG!!! 3!!!, els directors de cine ens haurien de pagar el psicoleg als pares e indemnitzar als nens...). També ""boníssima"".

[Spoilers] 3 boles plutoni han de ser recuperades, si no uns malotes molt malotes faran 3 bombes nuclears. Resulta que el malo malote de l'anterior era el jefe dels malotes d'ara, i volen recuperar el seu jefe (perque l'estimen?). Persecucions a tope i més persecucions i més persecucions (canvia la ciutat!), que no saps ben bé qui és qui i al final els malos malotes aconsegueixen muntar 2 bombes. I l'Ethan Hunt ho ha de parar en 15 minuts... Clar, li sobra temps, 1 segon. Salva al món altra cop i fins la següent.[/Spoilers]

A mi m'ha agradat justet, cansa perseguir tant i es nota a faltar la part de planificació de les anteriors. En aquesta van sobre la marxa. Distreu que és el que ha de fer, recomanada justet.

En Poldark, Ross Poldark segueix en les seves aventures, amor i odi a Cornualles del 1790-1805 més o menys. És curiós la misèria en la que vivia la gent en general, només uns pocs privilegiats vivien bé. La feina que tenien era força dolenta, les condicions laborals paupèrrimes. Avui en dia hem millorat molt, cal millorar més, però a vegades cal veure d'on es surt per saber on estas.

[Spoilers]Després de superar el judici que tenia pendent segueix enfrontat als nombrosos deutes que té. El seu enemic, el George Warleggan, els va comprant per doblegar en Ross a la seva voluntat. El doctor, amic d'en Ross, fliterja amb una aristòcrata rica, la senyoreta Penvenen.

Aquesta encara que per fora sembla superflua té bon cor i ajuda anònimament en Ross pagant els deutes amb el Warleggan. No obstant la mina on ha invertit en Ross segueix sense donar beneficis i en Francis mor en un accident a la mina. En Ross té un fill amb la Demelza (que ajuda a sobreposar-se de la pèrdua de la seva filla), també en un atac de fúria mig viola a la Elisabeth i això fa mala maror amb la Demelza.

La Elisabeth com en Ross no va a casar-se amb ella es casa amb el Warleggan per despit.

I passen més coses, així que millor veure-la...[/Spoilers]

Recomanada!

Aquesta sèrie segueix el ritme i el patró que portava fins ara. Amors i desamors entre els seus protagonistes a casa d'un Lord anglès del 1925 més o menys. Els d'abaix entre ells i els de dalt també entre ells, sense barrejar-se. El tema atrezzo segueix sent excel·lent i poc a poc van introduint invents moderns... la ràdio. Només per trobar una ràdio adient de l'època ja costa.

Jo ja no se si miro aquesta sèrie per saber que passarà (més embolics sentimentals) o per veure els decorats i l'atrezzo. També per una mica d'inèrcia. Ideal per veure mentre es sopa o després de sopar amb un ull obert. Sense emocions fortes i després agafar bé el son. Ens falta la temporada 6 però encara no l'he trobat per descarregar, errr... això.

El millor d'aquesta peli és que dura 74 minuts. És curta. Es tracta d'una peli per nens petits sobre uns vaixells que... rescaten. Els personatges estan humanitzats, convenientment simplificats, el bo, el dolent no tan dolent (que no faci por), una vaixella (¿?) que va de sobrada, la noia (una altra vaixella)... i apa tots feliços. No cal explicar l'argument ja que quan un va a veure una peli d'aquest tipus l'argument és el de menys.

Es una peli ideal per anar amb un nen petitet, encara que es quedi adormit a mitja peli de lo interessant que és. Ja el vam despertar quan va acabar i no va semblar especialment preocupat per tot el que s'havia perdut. Li va fer més gràcia comprar les xuxes i les crispetes, sentir-se gran amb això d'anar al cine amb els "grans", i no tenir que sentir: "tu et quedes a casa que ets petit i X va al cine". X = papa, mama, tata, ... Igualment ens ha deixat molt clar que li ha agradat molt anar al cine i que vol tornar-hi. Ara falta esperar a que facin una altra peli com aquesta, de fet, com es va dormir el podria portar altra cop a veure la mateixa...

Ja he llegit el tercer llibre d'aquesta serie. He trigat més degut a la pausa obligada al no tenir ereader on llegir-lo físicament. Segueix el ritme tranquil dels altres, amb una mica d'acció al final.

[Spoilers]En aquest llibre l'acció està dividida en 3 parts amb personatges diferents. Tots ells conflueixen al final.

De les Mountains of Mist a Tear: en aquesta part es descriuen les aventures de la Moraine, el Lan i el Perrin fins arribar a Tear, pel camí es troben a la Faile que era una caçadora del Horn of Valere.

De Tar Valon a Tear: en aquest viatge van per una banda la Nynaeve al'Meara, Egwene al'Vere, Elayne Trakand, que aconsegueixen passar les proves de Aes Sedai ara ja són "Accepted". Per altra banda està el Mat, que ja està curat de la seva maldició de la daga de Shadar Logoth, es troba amb el Thom Merrilin (el joglar) i després d'entregar una carta a la reina de Andor (mare de la Elayne) van cap a Tear.

A Tear les 3 Accepted intenten trobar la Liandrin per desmuntar el Black Ajah però les acaben capturant. Per sort el Mat les aconsegueix alliberar. Mentre en Rand que també arriba a Tear lluita amb un dels Forsaken Be'lal, i durant la lluita la Moraine el mata amb "bale fire". Però apareix en Ba'alzamon que deixa inconscient a la Moraine i ataca en Rand, és aleshores quan agafa l'espasa de llum Callandor i aconsegueix matar Ba'alzamon altra cop. Per mi que a cada llibre el mata, però com és un ésser sense cos (de moment) aleshores apareix al següent. Al final els Aiel conquereixen Tear i es fan seguidors d'en Rand.[/Spoilers]

Un llibre d'aventures, viatges i alguna intriga. Recomanat i cap al següent!

Around the world, government agencies and political parties are exploiting social media platforms to spread junk news and disinformation, exercise censorship and control, and undermine trust in media, public institutions and science

He anat a veure aquest film. M'ha recordat a la primera, és més del mateix, si la primera va agradar (a mi sí) doncs aquesta més del mateix. Per riure una estona, encara que no se si per nens petits que vulguin una peli de superherois és adequada...

[Spoilers] En Deadpool es dedica a eliminar dolents a tort i a dret, però un d'aquests es tanca en una habitació del pànic i sobreviu. El segueix i troba casa seva, i mata a la seva xicota accidentalment.

En Deadpool es deprimeix i acaba intentant suicidar-se, però com no pot morir els X-men recullen els seus trossos i ell acaba de becari allí.

El primer cas que li assignen és el d'un noi adolescent que té poders incendiaris i que està en un orfenat on abusen d'ell. En Deadpool acaba en una presó per mutants amb el noi, amb un collar que els treu els seus poders mutants. Allí apareix en Cable, un soldat del futur que ha viatjat en el temps per matar al noi. Resulta que el noi quan és més gran mata a la família d'en Cable. Però Deadpool ho impedeix per que creu que el noi pot canviar d'actitud.

Resumint, en Deadpool aconsegueix convèncer al noi de que no cremi l'orfenat i en Cable es torna bo ja que no maten a la seva família. Amb l'ajuda del rellotge d'en Cable en Deadpool viatja en el temps i evita la mort la de seva xicota.[/Spoilers]

Es una paradoxa temporal, rollo Terminator, com el peix que es mossega la cua, viatjar al passat per modificar el futur. Però distreu i en algun punt fa riure. Jo ho he passat força bé veient-la. Recomanada!

Seguint amb el tema de que fer a l'estiu amb els nens, ha caigut una altra pel·lícula. També d'un tema profund i complicat. Per notícies dolentes ja està el telenotícies, aleshores cal una distracció per tal de desconnectar una mica. I si portes nens...

[Spoilers] L'Ant-man està en arrest domiciliari de anys, amb un dispositiu al turmell, quan el professor i filla del professor l'alliberen per que els ajudi. Estan muntant un invent per arribar al nivell quàntic de miniaturització i poder rescatar a la dona del professor, mare de la buenorra de la "avispa". Necessiten components que els subministra un mafiós, un altra professor està ajudant a una noia que viu en un estat entre el físic i el quàntic i el FBI que el persegueix a tots.

Al final de persecucions varies, entre espectaculars i divertides, tot acaba arreglant-se. Els mafiosos detinguts, el FBI que no pilla a cap bo i la dona del professor rescatada.

En una escena post-credits es veu com el professor, la avispa i s'ha mare es desintegren cortesia del Tanos. Només queda el Ant-man que està recol·lectant energia curativa al mon quàntic.[/Spoilers]

Una peli entretinguda, amb acció i sense cap ni peus físicament, però distreu, i la avispa també ;) Recomanada!