A vegades veig llenguatges de programació que penso... "quina llumenera haurà fet això?".

Són llenguatges on va tot empotrat, com el Razor. Són llenguatges on es barreja tot, l'HTML amb lògica, amb dades... Entenc que en el món ha d'haver-hi de tot i al gust de tothom. Així que la mateixa empresa (en aquest cas MS) desenvolupa molts llenguatges per cobrir els gustos de tots. Articles com aquest em fan sagnar els ulls...

Aquí va tot barrejat..., els events? Cap dins. L'estil? Cap dins. Les dades? Cap dins...

Penso que en un equip de programadors hi ha gent que en sap més, gent que menys, i ara que hem toca repartir tasques entre persones ja se de quin peu calça cadascú. Aleshores quan tinc que passar-lis feina, al que sap HTML li passo HTML, el que li va el Javascript li passo Javascript, el de codi servidor, el de SQLs... Així ells (els programadors) estan contents, triguen menys i el resultat és de millor qualitat. Tampoc obligo a saber de tot i es poden especialitzar. Si saps de tot al final no saps el detall que fa que no funcioni el que fas, i perds temps buscant-lo.

Així doncs penso que millor cada element separat, HTML, CSS, dades, enviament/recepció de dades del servidor. De fet tal com treballo puc canviar un servidor web per un altra d'una tecnologia diferent si compleixo una "API" o un cert format JSON acordat entre la part que està al navegador i la part servidora, sense tocar ni un punt d'aquesta. Llavors no entenc per que ho volen tot barrejat. Potser per prototipus o temes molt ràpids... si no, no veig la raó de l'existència dels llenguatges barrejats. Jo prefereixo els poders separats...