Quan s'estableix una comunicació amb un servidor es pot fer xifrada. Actualment gairebé totes les connexions són xifrades, es coneix com SSL. En una connexió SSL normalment s'identifica el servidor, el client que es connecta no. Però els servidors poden anar un pas més enllà i demanar al client que s'identifiqui. Això es coneix amb varis noms, 2-way SSL, 2WSSL o Mutual authentication.

Quan es programa s'ha de tenir en compte que calen uns passos extra per configurar la connexió. Cal afegir un certificat que identifiqui al client i que alguna CA (certificate authority) del servidor validi (reconegui). El curiós és que el certificat acostuma a estar guardat en un fitxer P12, però un contenidor P12 pot tenir més d'un al seu interior. No he trobat en la llibreria C# d'accés al P12 cap forma d'accedir posant el nom del certificat. Així que millor posar un P12 que contingui un únic certificat. Les variables CertStorageP12, PwdCertStorage són la ruta d'accés al fitxer (el path amb el nom del fitxer) i la contrasenya.

HttpWebRequest req = WebRequest.CreateHttp(URL);
X509Certificate2 cert = null;
X509CertificateCollection certColl = null;

cert = new X509Certificate2(CertStorageP12, PwdCertStorage, X509KeyStorageFlags.Exportable | X509KeyStorageFlags.PersistKeySet);
certColl = new X509CertificateCollection();
certColl.Add(cert);
req.ClientCertificates = certColl;
req.AuthenticationLevel = System.Net.Security.AuthenticationLevel.MutualAuthRequired;

Segons els biòlegs, el terme "venomous" s'aplica a organismes que mosseguen o piquen per injectar toxines. El terme "poisonous" s'aplica a organismes que descarreguen les seves toxines quan els menges. Això vol dir que les serps i aranyes són "venomous" mentre que els bolets són "poisonous". Ambdós termes es tradueixen com verinosos, una única paraula en català.

He trobat aquesta broma per internet i m'ha fet gràcia... Com distingir entre rural - suburbà - urbà? Fàcil, res de serveis, densitat, ...

• Rural: surts despullat al porxo de la casa i et rasques els collons. No passa res, no hi ha ningú. Tornes a entrar quan tens fred.
• Suburbà: surts despullat al porxo de casa i et rasques... No arribes a rascar-ho tot, els veïns han trucat a la policia, estas al terra amb un Taser clavat. Et denuncien per exhibicionista i ofenses als nens que passaven per allí...
• Urbà: surts despullat al porxo... porxo? (no hi ha porxos!) Al balcó? A la porteria? Al carrer, segur que hi ha carrer. La gent et veu, t'ignora, et rasques i tornes cap dins quan vols.

Si Déu hagués volgut que els homes programessin, naixeríem amb ports I/O USB

He vist aquesta sèrie d'HBO de la que tothom parla.

Impressionant. Per molt que diguin que són segures als fets em remeto, Fukushima? 3-mile-island? Crec que l'energia eòlica i solar són molt més segures. Apart de tot el tema soviètic, les reunions amb el Gorbatxov, on li diuen que hi ha números que tot se'n vagi a prendre vents, són brutals. És el xoc de la política amb la física, i la radiació és innegable. Em sona al negacionisme del canvi climàtic, ja arribarà.

La fidelitat al que realment va passar, és cert, hi ha llicències dramàtiques, però el fons va ser aquest. Recomano molt veure-la, però a ser possible ara a l'estiu, en dies que brilli el sol, per evitar depressions.

Estava mirant funcions en Javascript per fer "coses", anava revisant el W3Schools i he trobat una funció que m'ha cridat l'atenció per enrevessada, no és que ho sigui gaire, però no costava escriure-la bé, d'una forma més clara.

I ja se que d'opinions hi ha tan variades com els colors, però aquesta és la meva. Aquests dos codis fan exactament el mateix, és l'exemple d'una barra de progres :

function move() {
  var elem = document.getElementById("myBar");
  var width = 1;
  var id = setInterval(frame, 10);
  function frame() {
    if (width >= 100) {
      clearInterval(id);
    } else {
      width++;
      elem.style.width = width + '%';
    }
  }
} 

I ara l'altra:

var id;
var width = 0;
var elem = document.getElementById("myBar");
function move() {
  id = setInterval(frame, 100);
}

function frame() { 
    if (width >= 100) {
      clearInterval(id);
    } else {
      width++; 
      elem.style.width = width + '%'; 
    }
  }

Jo sincerament m'agrada veure que una variable és global, que es farà servir per conservar un valor entre crides a la mateixa rutina, que una rutina es cridarà varies vegades, que comença i acaba... Això del Javascript que defineixes funcions dins d'altres no m'acaba d'agradar.

Hem anat d'excursió a la Fontcalda, a prop de Gandesa.

El camí és curiós, per que cal superar un relleu de vertigen, i hi ha un munt de corbes per arribar-hi. Però que moltes, feia temps que no passava tantes de cop, amb tant desnivell. Des dels miradors que hi ha al llarg de la ruta hi ha unes vistes espectaculars.

Un cop s'arriba hi ha una església i un restaurant petitet amb un alberg. I quan baixes cap al riu... arriba la decepció. No per que el lloc no sigui espectacular si no per la verdor de les aigües.

Cortesia del canvi climàtic la manca de pluja es tradueix en una maca de cabal al riu, a les roques es veu el nivell que hauria de tenir. Quan vam anar hi havia un fil d'aigua corrent, però suposo que conforme arribi el rigor de l'estiu aquest fil desapareixerà. Els pous que quedin amb aigua seran verds del tot... No convida gens al bany.

Vist el panorama, vam tirar quatre pedres a l'aigua i vam anar cap al delta de l'Ebre com a pla B. Vam pensar que el mar encara és difícil que es sequi i el delta, encara que se'l carreguin per manca de sediments, segueix allí. I vam gaudir d'un dia de platja. Tornant cap a casa xino-xano vam parar a sopar a l'Ampolla uns musclos i després per la N340 fins BCN, total els ocupants que m'acompanyen ja dormen tots i trigar un xic més em resulta indiferent.

Hem anat al Benviguts a Pagès 2019, aquest any hem anat a buscar oli. Hem trobat explotacions que fan oli a prop de Tortosa.

Així que hem anat fins el Perello, i agafant la carretera que porta a Rasquera està Terra de Burgans. Allí ens van explicar com millorar la qualitat del sol, com contenir plagues amb altres insectes (sense pesticides) i que als cargols no els agrada la closca d'ou.

Vam comprar una mica d'oli, uns ous de les gallines camperes que tenen correns per allí i unes cireres. I vam seguir cap a la següent granja.

Una explotació ramadera que fa formatge de la llet de les seves cabres, uns formatges molt bons que vam comprar. També tenien uns gossets de 15 dies molt bebés i molt monus.

Com ja era l'hora de dinar vam anar cap a Miravet, i vam creuar el riu amb barca, 3 euros anar i 3 tornar un cop dinats. Vam dinar al peu del riu, tot tirant pedretes.

I vam seguir ruta cap a Benisanet, on vam visitar les seves coves, 7 + 7 euros. Ens van explicar com les havien descobert, temperatures, temps de formació, etc... comparades amb les de França eren petitones, o les franceses excepcionalment grosses, depen de com es miri.

I la parada final va ser la festa de la cirera a Paüls, vam passejar pel poble i vam comprar 2Kg de cirera per 6 eur.

Vam parar a sopar a Sant Carles de la Ràpita, i quan es va fer fosc vam pujar xino-xano per la nacional fins Barcelona, total el nen ja anava dormint...

Ja ho diuen que les frases fetes tenen raó de ser...

Si em fas festes i no me'n sols fer, o em vols fotre o m'has de menester.

He llegit un altra llibre d'aquests, el 10. El cert és que ho faig per inèrcia i sense gaire interès. Segons la mida oficial de llibres són 800 pàgines, en el ebook al tenir una lletra més gran per que sóc miop, clar, són 1700. El cas és que per explicar l'aventura no calen tantes. Es pot resumir molt. Hi ha parrafades que jo qualifico sota el terme anglosaxó "grind" o "moler / desgastar", desgastar al lector clar. És allò que penses, va vinga vés al gra. Hi ha força pàgines que faig fiu-fiu a prendre vents. I això que l'argument en general està bé. Però el que he dit, no cal enrollar-se tant.

[Spoilers] El llibre segueix on ho va deixar l'anterior, i fa servir un fil argumental per cada personatge. El Perrin rescatant a la Faile que està segrestada pels Aiel de la tribu Shaido. El Mat Cauthon segueix fugint del Seanchan amb la Tuon (futura emperadriu dels Seanchan), i com la profecia diu que serà la seva dona li fa la cort. El Rand gairebé ni surt, però envia al Loial a fer una treva amb els Seanchan. La Elayne segueix embarassada consolidant el seu tro a Andor. I la Egwene segueix assetjant la torre de les Aes Sedai a Tar Valon, i al final unes Aes Sedai traidores la capturen. [/Spoilers]

Com es pot veure pel resum, tampoc passen fets rellevants, i clar un toxo tan gros, doncs acaba pessant. Ja només hem queden 4 llibres i fora.