He trobat aquesta broma per internet i m'ha fet gràcia... Com distingir entre rural - suburbà - urbà? Fàcil, res de serveis, densitat, ...

• Rural: surts despullat al porxo de la casa i et rasques els collons. No passa res, no hi ha ningú. Tornes a entrar quan tens fred.
• Suburbà: surts despullat al porxo de casa i et rasques... No arribes a rascar-ho tot, els veïns han trucat a la policia, estas al terra amb un Taser clavat. Et denuncien per exhibicionista i ofenses als nens que passaven per allí...
• Urbà: surts despullat al porxo... porxo? (no hi ha porxos!) Al balcó? A la porteria? Al carrer, segur que hi ha carrer. La gent et veu, t'ignora, et rasques i tornes cap dins quan vols.

Si Déu hagués volgut que els homes programessin, naixeríem amb ports I/O USB

He vist aquesta sèrie d'HBO de la que tothom parla.

Impressionant. Per molt que diguin que són segures als fets em remeto, Fukushima? 3-mile-island? Crec que l'energia eòlica i solar són molt més segures. Apart de tot el tema soviètic, les reunions amb el Gorbatxov, on li diuen que hi ha números que tot se'n vagi a prendre vents, són brutals. És el xoc de la política amb la física, i la radiació és innegable. Em sona al negacionisme del canvi climàtic, ja arribarà.

La fidelitat al que realment va passar, és cert, hi ha llicències dramàtiques, però el fons va ser aquest. Recomano molt veure-la, però a ser possible ara a l'estiu, en dies que brilli el sol, per evitar depressions.

Estava mirant funcions en Javascript per fer "coses", anava revisant el W3Schools i he trobat una funció que m'ha cridat l'atenció per enrevessada, no és que ho sigui gaire, però no costava escriure-la bé, d'una forma més clara.

I ja se que d'opinions hi ha tan variades com els colors, però aquesta és la meva. Aquests dos codis fan exactament el mateix, és l'exemple d'una barra de progres :

function move() {
  var elem = document.getElementById("myBar");
  var width = 1;
  var id = setInterval(frame, 10);
  function frame() {
    if (width >= 100) {
      clearInterval(id);
    } else {
      width++;
      elem.style.width = width + '%';
    }
  }
} 

I ara l'altra:

var id;
var width = 0;
var elem = document.getElementById("myBar");
function move() {
  id = setInterval(frame, 100);
}

function frame() { 
    if (width >= 100) {
      clearInterval(id);
    } else {
      width++; 
      elem.style.width = width + '%'; 
    }
  }

Jo sincerament m'agrada veure que una variable és global, que es farà servir per conservar un valor entre crides a la mateixa rutina, que una rutina es cridarà varies vegades, que comença i acaba... Això del Javascript que defineixes funcions dins d'altres no m'acaba d'agradar.

Hem anat d'excursió a la Fontcalda, a prop de Gandesa.

El camí és curiós, per que cal superar un relleu de vertigen, i hi ha un munt de corbes per arribar-hi. Però que moltes, feia temps que no passava tantes de cop, amb tant desnivell. Des dels miradors que hi ha al llarg de la ruta hi ha unes vistes espectaculars.

Un cop s'arriba hi ha una església i un restaurant petitet amb un alberg. I quan baixes cap al riu... arriba la decepció. No per que el lloc no sigui espectacular si no per la verdor de les aigües.

Cortesia del canvi climàtic la manca de pluja es tradueix en una maca de cabal al riu, a les roques es veu el nivell que hauria de tenir. Quan vam anar hi havia un fil d'aigua corrent, però suposo que conforme arribi el rigor de l'estiu aquest fil desapareixerà. Els pous que quedin amb aigua seran verds del tot... No convida gens al bany.

Vist el panorama, vam tirar quatre pedres a l'aigua i vam anar cap al delta de l'Ebre com a pla B. Vam pensar que el mar encara és difícil que es sequi i el delta, encara que se'l carreguin per manca de sediments, segueix allí. I vam gaudir d'un dia de platja. Tornant cap a casa xino-xano vam parar a sopar a l'Ampolla uns musclos i després per la N340 fins BCN, total els ocupants que m'acompanyen ja dormen tots i trigar un xic més em resulta indiferent.

Hem anat al Benviguts a Pagès 2019, aquest any hem anat a buscar oli. Hem trobat explotacions que fan oli a prop de Tortosa.

Així que hem anat fins el Perello, i agafant la carretera que porta a Rasquera està Terra de Burgans. Allí ens van explicar com millorar la qualitat del sol, com contenir plagues amb altres insectes (sense pesticides) i que als cargols no els agrada la closca d'ou.

Vam comprar una mica d'oli, uns ous de les gallines camperes que tenen correns per allí i unes cireres. I vam seguir cap a la següent granja.

Una explotació ramadera que fa formatge de la llet de les seves cabres, uns formatges molt bons que vam comprar. També tenien uns gossets de 15 dies molt bebés i molt monus.

Com ja era l'hora de dinar vam anar cap a Miravet, i vam creuar el riu amb barca, 3 euros anar i 3 tornar un cop dinats. Vam dinar al peu del riu, tot tirant pedretes.

I vam seguir ruta cap a Benisanet, on vam visitar les seves coves, 7 + 7 euros. Ens van explicar com les havien descobert, temperatures, temps de formació, etc... comparades amb les de França eren petitones, o les franceses excepcionalment grosses, depen de com es miri.

I la parada final va ser la festa de la cirera a Paüls, vam passejar pel poble i vam comprar 2Kg de cirera per 6 eur.

Vam parar a sopar a Sant Carles de la Ràpita, i quan es va fer fosc vam pujar xino-xano per la nacional fins Barcelona, total el nen ja anava dormint...

Ja ho diuen que les frases fetes tenen raó de ser...

Si em fas festes i no me'n sols fer, o em vols fotre o m'has de menester.

He llegit un altra llibre d'aquests, el 10. El cert és que ho faig per inèrcia i sense gaire interès. Segons la mida oficial de llibres són 800 pàgines, en el ebook al tenir una lletra més gran per que sóc miop, clar, són 1700. El cas és que per explicar l'aventura no calen tantes. Es pot resumir molt. Hi ha parrafades que jo qualifico sota el terme anglosaxó "grind" o "moler / desgastar", desgastar al lector clar. És allò que penses, va vinga vés al gra. Hi ha força pàgines que faig fiu-fiu a prendre vents. I això que l'argument en general està bé. Però el que he dit, no cal enrollar-se tant.

[Spoilers] El llibre segueix on ho va deixar l'anterior, i fa servir un fil argumental per cada personatge. El Perrin rescatant a la Faile que està segrestada pels Aiel de la tribu Shaido. El Mat Cauthon segueix fugint del Seanchan amb la Tuon (futura emperadriu dels Seanchan), i com la profecia diu que serà la seva dona li fa la cort. El Rand gairebé ni surt, però envia al Loial a fer una treva amb els Seanchan. La Elayne segueix embarassada consolidant el seu tro a Andor. I la Egwene segueix assetjant la torre de les Aes Sedai a Tar Valon, i al final unes Aes Sedai traidores la capturen. [/Spoilers]

Com es pot veure pel resum, tampoc passen fets rellevants, i clar un toxo tan gros, doncs acaba pessant. Ja només hem queden 4 llibres i fora.

No vull parlar dels resultats, cadascú que agafi els que vulgui, però m'ha tocat ser vocal d'una mesa electoral. Ho he viscut des de dins... i és allò de "are you from the past?", va ser com tornar al S. XIX, no arriben ni al S. XX. Es nota que el procés l'ha dissenyat un de lletres.

Una mesa electoral ha d'escriure 3 papers:

1. Acta de constitució de la mesa: un paper on escriure els noms dels integrants de la mesa.
2. Acta de sessió: un paper on escriure les incidències de la jornada. També es posen els resultats de la votació.
3. Acta d'escrutini: un paper on tornar a posar, en el mateix format que l'anterior, els resultats.

El curiós del cas és que tot es fa amb paper "autocopiante". Escrius en boli i el paper, per la pressió, ho transfereix a 3 copies més, però la tercera còpia ja no queda tan ben escrit. I per que es volen tantes còpies? Per que els partits que envien apoderats poden demanar una còpia de cada un dels 3 papers, i de fet ho van fer. Posteriorment cal omplir 3 sobres, 2 per dur al jutjat i un per correus, 3 sobres per elecció. En aquest cas teníem 3 blocs (bloc de paper autocopiante s'enten) d'acta de constitució i 3 blocs de cada acta, es a 3 + 3x2 + 3x2 = 15 blocs. Aquesta gent no s'ha enterat que hi ha un gran invent que es diu impressora? Es podria posar una per cada col·legi electoral. Ja no dic de fer-ho sense paper, paperless, que alguns els pot donar un sincope...

Després està el mecanisme de la votació. Això és surrealista, jo és que quan m'ho van explicar no ho entenia... Resulta que hi ha una llista amb el cens, i un bloc on s'han d'apuntar els noms i cognoms de les persones que voten... apuntar a mà. Impezzionante! Es a dir, el president de la taula agafa el DNI (o document permès per identificar: passaport o carnet de conduir. Que no senyora que el de la biblioteca no sirve). El president dicta al vocal el nom i el busca al llistat del cens. Si el troben i pot votar, el tatxen per evitar que torni a votar i li passa el DNI a l'altra vocal que apunta el nom en un bloc autocopiant, com a extra apunta també el número de vot, i el número de cens. El número de vot va bé per que saps quants vots hi ha. Es fa una cua... La cua que vaig fer jo a la meva velocitat d'escriptura era de 25 minuts. Hem van quedar els dits fets pols. Aquest procés infernal deu ser fet amb mala llet per tal de que no es demanin gaires referendums ni res. Algú no ha pensat en donar tauletes amb el cens pre-carregat en una SD i on només hi ha una APP que registra les persones que voten? No dic de registrar el vot en una tablet, és una ajuda ofimàtica a la mesa electoral. El vot segueix en paper i anònim.

Al migdia, quan hi ha menys gent, toca anar correns a casa a dinar, però sempre han de quedar 2 membres de la mesa presents.

Quan es tanca el col·legi electoral s'obren les urnes i s'afegeixen els vots per correu. I arriba el moment de l'escrutini. Primer es compten els sobres, per veure que coincideix amb el número de vots que s'ha anat apuntant + el vot per correu. I es comença a desensobrar i apilar els vots per partit. Mai enganxar el sobre llepant-lo, costa més de treure el vot. I després comptar manualment els vots, sumar-los i veure que encaixa amb el total de sobres. Aleshores es pot fer l'acta d'escrutini i l'acta de sessió. Amb això que s'acosta un funcionari (dels dos que veus al llarg del dia, el transmissor i aquest) que et demana una acta d'escrutini i marxa. La mesa segueix entretinguda fent les múltiples copies a mà i omplint els sobres corresponents per poder anar a casa a sopar. Jo hem vaig portar unes galetes i aigua. En els sobres també es posa el cens per retornar-lo i la llista que s'ha escrit a mà, que al ser autocopiant es pot separar una còpia per cada sobre.

Doncs resulta que el funcionari que s'ha emportat una acta d'escrutini ha anat a informar per telèfon en alguns llocs o amb una PDA en uns altres els resultats que després són els que veiem per la tele. Són resultats provisionals, els bons són els que van als sobres, que surten al cap de 3 dies. Els partits, com tenen còpies de les actes poden verificar que els vots es compten bé.

Aquest procés horrible... no han vist una peli de narcos comptant bitllets? O un banc? Els compten a mà? Nop. Hi ha maquinetes que compten papers. Doncs una per cada col·legi electoral. I això d'un funcionari que pica una acta en una PDA? Pfffff, i per que ho vaig preguntar que si no, no saps d'on surten els resultats.

El que ja he dit, patètic del S. XXI, pot millorar molt mantenint el vot en paper i el rastre de paper (paper trail), si ja fos electrònic ja seria la pera, però entenc la desconfiança. I les eleccions han costat 170 i pico milions d'euros... No ho entenc. Ah! Cobraré 65 lerus per estar tot un diumenge "participant" (ironic) en la festa de la democràcia. Segur que vindrà Hacienda que semos unos pocos, casi todos, a pillar...

A vegades em plantejo com certa gent vota certes opcions polítiques. L'única explicació que li trobo és que no reben la informació adequada. I als fets hem remeto, si poses certes idees en gent suficientment crèdula pots influir el resultat d'unes eleccions. Posaré una cita que trobo interessant:

Facebook, Twitter, Google/YouTube … who are enablers of Russian trolls … they really should be regulated.

Just like any polluting companies or factories should be and are already regulated, for polluting the air and the forests, the waters, these companies are polluting the minds of people. So, they also have to pay for it and take responsibility for it.

A Finlandia ho tenen clar (enllaç a la CNN). Cal lluitar contra les fake-news amb pensament crític i cultura, i sembla que els va bé. (De fet són els veïns dels trolls). Quan despertem a Hispanistan potser ja hem tornat a instaurar la Santa Inquisició.