Hem anat d'excursió a la Fontcalda, a prop de Gandesa.

El camí és curiós, per que cal superar un relleu de vertigen, i hi ha un munt de corbes per arribar-hi. Però que moltes, feia temps que no passava tantes de cop, amb tant desnivell. Des dels miradors que hi ha al llarg de la ruta hi ha unes vistes espectaculars.

Un cop s'arriba hi ha una església i un restaurant petitet amb un alberg. I quan baixes cap al riu... arriba la decepció. No per que el lloc no sigui espectacular si no per la verdor de les aigües.

Cortesia del canvi climàtic la manca de pluja es tradueix en una maca de cabal al riu, a les roques es veu el nivell que hauria de tenir. Quan vam anar hi havia un fil d'aigua corrent, però suposo que conforme arribi el rigor de l'estiu aquest fil desapareixerà. Els pous que quedin amb aigua seran verds del tot... No convida gens al bany.

Vist el panorama, vam tirar quatre pedres a l'aigua i vam anar cap al delta de l'Ebre com a pla B. Vam pensar que el mar encara és difícil que es sequi i el delta, encara que se'l carreguin per manca de sediments, segueix allí. I vam gaudir d'un dia de platja. Tornant cap a casa xino-xano vam parar a sopar a l'Ampolla uns musclos i després per la N340 fins BCN, total els ocupants que m'acompanyen ja dormen tots i trigar un xic més em resulta indiferent.