Aquest és el llibre 8 de la sèrie i segueix la pauta habitual, amb el ritme normal i molt descriptiu de l'autor. Encara que té un xic més d'acció que els anteriors, però no gaire més.

[Spoilers]Elayne Trakand, Nynaeve al'Meara, Aviendha, fan servir la "cassola dels vents", un ter'angreal, per tornar a posar el clima a lloc, traient el calor antinatural que ha generat el DarkOne. Just acabar fugen de la invasió dels Seanchan mitjaçant Traveling cap a Andor, on la Elayne inicia la seva reclamació sobre el tro.

Perrin Aybara va a Ghealdan a parlar amb el Masema Dagar, l'autoproclamat profeta del Dragon, pel camí rescata a Morgase, la reina caiguda de Andor. Aconsegueix un jurament de vassallatge de la Alliandre, Queen of Ghealdan. Al final del llibre els Shaido segresten a la seva dona, la Faile.

Egwene al'Vere, Amyrlin Seat de les rebels Aes Sedai, manipula els seus seguidors per tal d'aconseguir més control i fa un Travel per arribar a Tar Valon i posar-lo sota setge.

Rand al'Thor, amb els seus mags Asha'man i Illianers, lluiten contra els Seanchan a Altara. Encara que guanya els primers enfrontament, en Rand perd el control mentre fa servir el sa'angreal 'Callandor', i al final hi ha un empat. Retorna a Cairhien, i allí en Rand es atacat per en Dashiva un mag traidor, però falla en matar-lo. [/Spoilers]

Pse, li sobra molta palla, les sobre-descripcions es mengen l'acció. A vegades passa algo i es perd en mig de tanta descripció. Cansa molt, estar pàgines i pàgines descrivint coses sense que passi res. La solució és la lectura ràpida, perds detalls però no et mores d'avorriment. A vegades tinc que rebobinar una mica per que em passo de llarg, per contra va bé per agafar el son si un dia llegeixo abans d'anar a dormir, aleshores ho llegeixo tot :D. A pel següent!

He llegit el llibre 7 (set!) d'aquesta sèrie, més o menys segueix el patró dels altres. Descripcions llargues, poca acció al principi i tota l'acció al final. Es a dir que els personatges estan pululant tot el llibre per uns escenaris molt ben descrits i després tota l'acció al final.

També és curiós el patró repetitiu de l'actitud dels personatges, molts d'ells són molt orgullosos, tot és "com gosses parlar-me cuc!", "tu no saps qui sóc jo!" etc... Hi ha pocs que siguin bons, o modestos.

[Spoilers] El llibre està dividit en tres línies argumentals:

• Rand al'Thor, the Dragon Reborn, es va preparant al llarg del llibre per atacar al Forsaken Sammael, que està a Illian. Però es passa molt tros del llibre tontejant amb la Min. I gairebé al final està visitant a uns rebels a Cairhien quan l'ataca el Padan Fain i el fereix greument. Es recupera de miracle, i tot just es desperta decideix atacar al Sammael. El persegueix fins Shadar Logoth i allí el Mashadar (la boira que s'ho menja tot) es menja el Sammael. Així el Rand recupera la corona de Illian, que es deia la corona de llorer i ell la rebateja com la corona d'espases (per això el títol del llibre).
• Egwene al'Vere i la Siuan Sanche van manipulant a les Aes Sedai de Salidar per tal que lis facin cas. Investigant la Myrelle Berengari, Egwene descobreix que té el Lan com a Warder. I com això no està bé a canvi de transferir el Lan a la Nynaeve i que li juri fidelitat li perdona.
• A la ciutat de Ebou Dar a Altara, Elayne Trakand, Nynaeve al'Meara, Aviendha, i Mat Cauthon busquen un ter'angreal, the Bowl of the Winds, per tal de trencar el calor antinatural que ha portat el Dark One. El troben i aconsegueixen que unes dones capaces de fer màgia però que no són Aes Sedai les ajudin. També les ajuden les Atha'an Miere (la nació del mar). S'enfronten a un Gholam, que és un bitxo assassí de Aes Sedai. El Mat es queda enrera buscan el Olver, un nen orfe que ha arreplegat i es veu envoltat en una invasió dels Seanchan.[/Spoilers]

El llibre no està malament, es podria escurçar i posar l'acció més repartida i no tota apilada al final, tampoc cal que tots els personatges tinguin uns fums insuportables, podria haver-hi algun modest i un xic més normal. De fet molts dolents els perd l'orgull i la vanitat... A pel següent.

Segueixo llegint aquesta sèrie de llibres, lentament. A més a més aquest és un llibre llarg així que des de l'anterior han passat dos mesos! OMG! Penso que donat el que passa al llibre es podria haver escurçat molt, hi ha descripcions molt detallades sobre coses que no tenen cap efecte sobre la trama. I aquesta sobre-descripció fa que el ritme del llibre sigui lent, havent poca acció. Per altra banda, aquesta sobre-descripció fa que l'ambientació sigui molt bona. És el ying i el yang, depen del dia i les ganes llegeixo tot, altres llegeixo més transversal.

[Spoilers] Hi ha varies línies d'acció, que jo recordi hi ha la Egwene, que es recupera de l'atac de la Lanfear i acaba a Salidar (on estan les Aes Sedai rebels que no fan cas a la Elaida) on l'anomenen Amyrlin. El Mat que ara és general va fent el que li diu en Rand, i la seva missió és anar a Salidar a portar la Elayne a Andor, a reclamar la seva herència com reina. Però la Egwene l'envia a Ebou Dar a recuperar el Bowl of the Winds que està canviant el temps atmosfèric, en Mat l'acompanya.

En Perrin, la seva dona Faile i en Loial van a veure en Rand i la Min també. Ell està entre Caemlyn i Cairhien, fent servir la màgia per anar d'un a l'altra, una habilitat que es diu Traveling. En aquests dos llocs dirigeix el país, fent per exemple una escola de màgia per homes (que fins ara estava prohibida). En Mazrim Taim es fa càrrec de l'escola i de formar soldats-mags. En Rand rep delegacions de Aes Sedai de Tar Valon i Salidar, finalment les de Tar Valon el segresten. Els Aiel Shaido, uns Aiel traidors ataquen les Aes Sedai que porten en Rand en la única batalleta del llibre, Battle of Dumai's Wells. Els soldats-mags de l'escola machaquen a tots fent servir la màgia i en Rand és alliberat, el aftermatch de la batalla està al següent llibre. [/Spoilers]

El curiós és que el llibre es basa en la supèrbia, mirar als altres per sobre de l'ombro com essers inferiors, en l'ambició per aconseguir més poder... molts dels personatges tenen aquests defectes i sempre els porten per mal camí. Normalment com són els dolents ja va bé que tinguin aquests defectes. Si això ho portem al món real veurem que molts polítics tenen aquests defectes, potser els podrem associar amb els dolents del llibre, i a veure com l'història els jutjarà. Bé, que em desvio, el llibre si es té temps, i ganes es pot llegir, i en trossos fer una mica de lectura en diagonal, recomanat!

Segueixo llegint aquesta sèrie de llibres, però a un ritme més lent. Quan plou no puc llegir caminant per que tinc que aguantar el paraigües i es mulla el ebook.

El llibre segueix en la línia dels anteriors, va fent, només amb una mica d'acció cap al final. Per mi que si hem salto les primeres 500 pàgines puc agafar el fil. Però com no tinc pressa per acabar-lo, vaig fent xino-xano.

[Spoilers] En Rand persegueix a un clan de Aiel que se li han revoltat. Ha de conquistar i posar pau a la Humanitat per quan arribi el dia de la batalla final amb el Lord of the Dark. Per això comença amb els seus súbdits directes. El Clan Shaido, molt nombrós, ataca i posa setge a Cairhien. Allí es dóna una batalla gran, on en Mat Cauthon té protagonisme, ja que gracies a les memòries de generals del passat aconsegueix liderar i salvar força soldats.

Després de la batalla la Moraine li vol ensenyar algo al port i resulta que hi ha un enfrontament amb la Lanfear, que té un atac de gelos ja que en Rand s'ha liat un cop amb la Aviendha. La Lanfear i la Moraine desapareixen per la porta d'un ter'angreal i se les suposa mortes.

Un cop acabat l'enfrontament, en Rand creu que en Rahvin, un dels escollits pel Lord of the Dark, ha matat la Morgase al seu palau de Caemlyn (on en Rahvin estava disfressat de Lord Gaebril), i amb uns quants Aiel, en Mat, la Aviendha, i el Asmodean van cap allí viatjant amb un portal. Però és una trampa i en Rahvin mata a en Mat, la Aviendha i el Asmodean. Fuig després i entra al món dels somnis, Tel'aran'rhiod, allí segueixen lluitant.

De mentres la Nynaeve al'Meara també està lluitant allí amb la Moghedien, una altra Forsaken, per sort la captura amb un adam, fent-la la seva esclava i ajuda en Rand. Aleshores en Rand mata amb balefire en Rahvin. El balefire fa enrera el temps i resucita en Mat, la Aviendha i el Asmodean.

La Nynaeve sospita que la Moghedien està a Salidar i quan desperti anirà a buscar-la. [/Spoilers]

El llibre és llarg pel que explica, però està bé, en el resum m'he deixat moltes coses són divertides. Recomanat, a pel següent!

Aquest és el 4^rt llibre d'aquesta sèrie i ja li vaig agafant el gustet. Ara ja estic acostumat a l'univers on es desenvolupa l'acció i no està malament. També aquest és un xic més complicat de llegir i això hem deu agradar, es veu. També canvia una mica del que fins ara era el "dolent et persegueix, i et salves pels pèls un i altra cop".

[Spoilers]En Rand al'Thor està a la Stone of Tear, una fortalesa en teoria inexpugnable que ell ha conquistat i mana sobre la noblesa de la ciutat. Però no es pot quedar tota l'estona allí... Altres dels seus acompanyants també tenen que fer la seva missió. Per això l'acció es divideix en varis grups, i la Siuan que està a la capital, Tar Valon, també té la seva acció. Així es fan el grup del Rand, que marxa a la terra dels Aiel, un desert que es diu "Aiel Waste". Allí passa els tests per fer-se cap de clans i apren la història dels Aiel. Els Aiel eren els majordoms dels Aes Sedai, tan homes com dones. I eren pacifistes, no com ara. També lluita amb un fels Forsaken, en Asmodean i el guanya. El Asmodean queda inhabilitat per fer màgia, i en Rand li perdona la vida si li ensenya com fer alguns encanteris importants.

En Perrin va cap la seva terra natal, Two Rivers, que està patint una invasió de Trollocs i els "Children of the Light" també estan allí molestant. Tot cortesia del Padan Fain que aconsegueix escapar. L'acompanyen en Loial i la Faile, amb la que s'acaba casant.

A Tanchico a Taraborn, Elayne i Nynaeve troben el "Black Ajah" i aconsegueixen impedir que obtinguin poderosos artefactes per esclavitzar a en Rand. Amb elles també està en Thom Merrillin que les ajuda. Encara que recuperen els artefactes, no aconsegueixen capturar les Aes Sedai del Black Ajah.

A Tar Valon, les Aes Sedai liderades per Elaida es revelen contra la Siuan. La tanquen i li treuen la màgia, però amb l'ajuda de la Min aconsegueixen escapar. També porten a en Logain, un home que en teoria podia fer màgia. [/Spoilers]

El llibre m'ha agradat, això de tenir diferents grups, en llocs diferents està bé. És un xic llarg i durant les vacances no he pogut llegir tot els que voldria. Hi ha bitxets infantils que absorbeixen molt temps, encara que tampoc hem queixo, els llibres sempre estaran esperant-me i el bitxets només són petits durant un breu període de temps. El llibre recomanat, a pel següent!

Ja he llegit el tercer llibre d'aquesta serie. He trigat més degut a la pausa obligada al no tenir ereader on llegir-lo físicament. Segueix el ritme tranquil dels altres, amb una mica d'acció al final.

[Spoilers]En aquest llibre l'acció està dividida en 3 parts amb personatges diferents. Tots ells conflueixen al final.

De les Mountains of Mist a Tear: en aquesta part es descriuen les aventures de la Moraine, el Lan i el Perrin fins arribar a Tear, pel camí es troben a la Faile que era una caçadora del Horn of Valere.

De Tar Valon a Tear: en aquest viatge van per una banda la Nynaeve al'Meara, Egwene al'Vere, Elayne Trakand, que aconsegueixen passar les proves de Aes Sedai ara ja són "Accepted". Per altra banda està el Mat, que ja està curat de la seva maldició de la daga de Shadar Logoth, es troba amb el Thom Merrilin (el joglar) i després d'entregar una carta a la reina de Andor (mare de la Elayne) van cap a Tear.

A Tear les 3 Accepted intenten trobar la Liandrin per desmuntar el Black Ajah però les acaben capturant. Per sort el Mat les aconsegueix alliberar. Mentre en Rand que també arriba a Tear lluita amb un dels Forsaken Be'lal, i durant la lluita la Moraine el mata amb "bale fire". Però apareix en Ba'alzamon que deixa inconscient a la Moraine i ataca en Rand, és aleshores quan agafa l'espasa de llum Callandor i aconsegueix matar Ba'alzamon altra cop. Per mi que a cada llibre el mata, però com és un ésser sense cos (de moment) aleshores apareix al següent. Al final els Aiel conquereixen Tear i es fan seguidors d'en Rand.[/Spoilers]

Un llibre d'aventures, viatges i alguna intriga. Recomanat i cap al següent!

Aquest és el segon llibre d'aquesta sèrie del Robert Jordan, i segueix en la tònica, tranquil, poqueta acció i anar fent

És agradable de llegir, tot pautat, dolents molt dolents, pocs canvis que no es vegin venir i món de fantasia ric i variat.

[Spoilers] El llibre segueix just en el moment on ho va deixar l'anterior, en teoria el senyor fosc és mort, però no.

Segueix viu, el Rand entrena espasa amb en Lan al castell de Fal Dara al regne de Shienar. Allí reben la inesperada visita de la jefa de les Aes Sedai, l'amiga de la Moraine, Siuan Sanche. Elles dues tenen el pla de deixar viure a en Rand per tal que compleixi les profecies del Dragon Reborn.

Però en Padan Fain, un Darkfriend, aconsegueix escapar del calabós del castell i robar el Horn of Valere i la daga maleida d'en Mat.

Aleshores és quan es munta la gran cacera per perseguir al Padan Fain. En Rand en teoria no vol ser el Dragon Reborn però poc a poc ho va acceptant encara que la seva motivació inicial és recuperar la daga per salvar en Mat (que si passa molt temps separat de la daga morirà).

Mitjançant unes pedres màgiques que donen acces a realitats alternatives en Rand aconsegueix arribar a Cairhien on espera a la resta que arriba més tard guiats per en Perrin i els seus instints de llop.

Allí en Rand troba al Tom Merrillin que no està mort, que encara viu però no vol saber res d'aventures, al final es lia una grossa a la ciutat i en Tom decideix tornar a l'aventura, però és massa tard i en Rand ja ha marxat. Van tots cap Toman Head, a la ciutat portuària de Falme.

A Falme també hi ha força acció, allí un exèrcit extranger, els Seanchan han conquistat tot el regne. I també arriba allí la Egwene, la Nynaeve, la Elayne i la Min, que estaven a Tar Valon estudiant però una Aes Sedai del Black Ajah les convenç per anar a ajudar en Rand. Però la Liandrin les traiciona i a la Egwene i la Min les capturen els de Seanchan on són esclaves màgiques, amb el damane i el suldam.

Al final en Rand arriba, mata el cap dels Seanchan, coincideix amb les noies que estaven fugant-se, recupera el Horn i la daga però es veu atrapat entre els de la ciutat i una legió dels "fills de la llum".

Aleshores en Mat fa sonar el Horn i els herois que apareixen es carreguen a tots els dolents, però en Rand s'enfronta amb el senyor fosc per segon cop, guanyant-lo però quedant ferit. I projecta la seva lluita al cel i tothom la veu. [/Spoilers]

Un llibre d'aventures ideal per passar l'estona. Recomanat!

Aquest és l'inici oficial de la sèrie de llibres de la roda del temps, encara que hi ha una precuela, el "new Spring". Aquest és un llibre de viatges on els protagonistes van d'un lloc a un altra, normalment els persegueix algo i van fugint. En aquest sentit m'ha recordat molt a LOTR.

[Spoilers] En la precuela es narra com es coneixen en Lan i la Moraine, com comencen a buscar el "Dragon Reborn", l'únic home que pot fer màgia sense embogir. Aquest llibre tracta de com el troben. De fet troben a 3 nois en un racó perdut del regne de Andor.

Són en Mat, en Rand i en Perrin, tots han de fugir perseguits per Trollocs guiats pel senyor del Mal. El llibre és de viatges, on van visitant llocs sempre amb els Trollocs a punt d'agafar-los. Passen ciutats perdudes, ciutats petites, fins arribar a la capital de Andor on aprenen els plans del senyor del mal per escapar-se de la presó que li van muntar fa milers d'anys.

Aleshores decideixen anar a l'Ull del Mon. És un llac de Poder masculí líquid depurat, sense la corrupció del senyor malvat. I és aleshores quan en Rand es descobreix com "Dragon reborn" i fa servir aquesta reserva de poder per liquidar al senyor malvat. Obtenen varies relíquies que han de guardar i retornar on toquen. [/Spoilers]

El llibre és similar al LOTR, no té molta acció però la justa per distreure. És llarg, tranquil i previsible. A mi m'ha agradat llegir-lo amb la calma, pensant "on els vaig deixar ahir? i a veure on arribaran avui".

He començat aquesta sèrie de llibres del Robert Jordan desprès de trobar-ne alguna recomanació pels Internetes. I aquest no és el primer, és una preqüela. Es a dir, el Robert Jordan va escriure uns quants llibres, i desprès va escriure aquest com l'inici de tot plegat. Va sortir publicat entre el llibre 8 i el 9.

Aquest autor, Robert Jordan, va morir el 2007 abans de finalitzar la seva sèrie, però com va deixar unes notes de com acabaria aleshores Brandon Sanderson, un altra autor conegut de llibres de fantasia, va escriure els 3 últims.

[Spoilers] El llibre tracta de com es coneixen la Moraine Dramored i el Lan Mandragoran. Descriu lentament i detalladament el món on es desenvolupa l'acció. Hi ha una mena de monges que fan màgia anomenades Aes Sedai, i la Moraine pasa de ser una novicia a fer la prova d'accés i convertir-se en maga.

Els homes no poden fer màgia, i descriu el Lan en una batalleta i després com l'hereu i rei d'un regne perdut a mans del mal.

El llibre parla de la profecia on hi haurà un home, the Dragon reborn, capaç de fer màgia i que portarà la guerra i la fi del món. Per això la Moraine surt a buscar-lo per tal de conduir-lo pel bon camí. I ensopega amb el Lan que es convertirà amb el seu Warder o guardià, després d'uns quants tira i afluixa.[/Spoilers]

El llibre és tranquil, sense gaire acció. Molt descriptiu, fins al punt que a vegades no saps ben bé que està descrivint. Com no enganxa gaire i és molt reposat he llegit poc a poc, però ja va bé un llibre així de tant en tant, a més aquest és agradable, encara que reconec que per algú altra pot arribar a ser avorrit. A mi m'ha agradat, ara vaig a pel següent.

Segueixo amb aquesta sèrie del Peter F. Hamilton, aquest cop només té dos llibres, llargs (no tan com The Night's Dawn). Trobo que la longitud és adequada. Segueix encaixant amb la sèrie Void de forma coherent, encara que l'acció és completament diferent.

[Spoilers] L'acció arranca tot just acaba l'altra llibre. Resulta que el Void té una capa de defensa on les races que el molesten són detectades i expulsades. Aleshores com en Nigel ha fet explotar una bomba quàntica el planeta Bienvenido és expulsat a un sistema solar en mig del no res (l'estrella no pertany a cap galaxia), d'aquí el títol.

Poc després el Void acaba a l'espai normal, en els altres llibres. Com resulta que el planeta ha anat a parar a un sistema amb planetes raros, plens de races hostils, la recent recuperada Laura Brandt ha de lluitar contra un planeta ple de Primes (la raça xunga del llibre la Estrella de Pandora). Un cop els liquida morint el seu cos en l'intent queden els Fallers.

Els Fallers que han sobreviscut a la bomba d'en Nigel del primer llibre ara són pocs, però van envaint el planeta lentament. Passen 250 anys i la societat del planeta és una mena de comunisme xungo però van llançant míssils contra el Forest matant arbres. En un d'aquests arbres hi ha encastat un mòdul de supervivència d'en Nigel i a dins hi ha un bebé. El mòdul cau al planeta i el bebé el recull en Florian, una guardabosc. Aleshores el llibre és una cursa entre les autoritats comunistes liderades per en Chaing que volen mantenir el status quo, els Fallers que volen matar-ho tot, la Kisandra (que té poders de la Commonwealth que li va donar en Nigel al primer llibre) i lluita per la raça humana de forma separada del govern i en Florian amb el bebé que creix ràpid.

Finalment el bebé madura a l'edat adulta en un mes i resulta que és un clon de la Paula Myo, la super-investigadora de la sèrie Void. La Paula amb els seus coneixements i poder deductiu, amb l'ajuda de la Kisandra, aconsegueixen trobar les restes de una altra nau colonitzadora enterrada a l'àrtic. Amb aquesta tecnologia aconsegueixen fer front als Fallers visitant de forma ràpida els altres planetes i parlant amb les diferents races que estan en ells. L'objectiu és alliberar als Raiel empresonats a un planeta que té una barrera tipus Void.

Els Raiel són les restes l'armada que van enviar a atacar el Void i que una de les naus va caure a Querencia. Amb l'ajuda dels Raiel aconsegueixen derrotar als Fallers i tornar a la Commonwealth. El final del llibre està molt bé ja que es lliguen tots els caps.[/Spoilers]

A mi el llibre m'ha agradat molt i m'ho he passat molt bé llegint-l'ho.