He llegit el llibre 7 (set!) d'aquesta sèrie, més o menys segueix el patró dels altres. Descripcions llargues, poca acció al principi i tota l'acció al final. Es a dir que els personatges estan pululant tot el llibre per uns escenaris molt ben descrits i després tota l'acció al final.

També és curiós el patró repetitiu de l'actitud dels personatges, molts d'ells són molt orgullosos, tot és "com gosses parlar-me cuc!", "tu no saps qui sóc jo!" etc... Hi ha pocs que siguin bons, o modestos.

[Spoilers] El llibre està dividit en tres línies argumentals:

• Rand al'Thor, the Dragon Reborn, es va preparant al llarg del llibre per atacar al Forsaken Sammael, que està a Illian. Però es passa molt tros del llibre tontejant amb la Min. I gairebé al final està visitant a uns rebels a Cairhien quan l'ataca el Padan Fain i el fereix greument. Es recupera de miracle, i tot just es desperta decideix atacar al Sammael. El persegueix fins Shadar Logoth i allí el Mashadar (la boira que s'ho menja tot) es menja el Sammael. Així el Rand recupera la corona de Illian, que es deia la corona de llorer i ell la rebateja com la corona d'espases (per això el títol del llibre).
• Egwene al'Vere i la Siuan Sanche van manipulant a les Aes Sedai de Salidar per tal que lis facin cas. Investigant la Myrelle Berengari, Egwene descobreix que té el Lan com a Warder. I com això no està bé a canvi de transferir el Lan a la Nynaeve i que li juri fidelitat li perdona.
• A la ciutat de Ebou Dar a Altara, Elayne Trakand, Nynaeve al'Meara, Aviendha, i Mat Cauthon busquen un ter'angreal, the Bowl of the Winds, per tal de trencar el calor antinatural que ha portat el Dark One. El troben i aconsegueixen que unes dones capaces de fer màgia però que no són Aes Sedai les ajudin. També les ajuden les Atha'an Miere (la nació del mar). S'enfronten a un Gholam, que és un bitxo assassí de Aes Sedai. El Mat es queda enrera buscan el Olver, un nen orfe que ha arreplegat i es veu envoltat en una invasió dels Seanchan.[/Spoilers]

El llibre no està malament, es podria escurçar i posar l'acció més repartida i no tota apilada al final, tampoc cal que tots els personatges tinguin uns fums insuportables, podria haver-hi algun modest i un xic més normal. De fet molts dolents els perd l'orgull i la vanitat... A pel següent.