Aquest és el primer llibre de la serie de "Malazan Book of the Fallen", aquesta serie de llibres està composta per 10 llibres! És enorme, tan en llibres com en pàgines . He trigat uns anys en llegir-los. Una cosa que crida l'atenció al llarg dels llibres és la forma en que estan escrits. Primer, hi ha un nombre molt gran de personatges i per tan uns mateixos fets es veuen des de perspectives diverses, potser hi ha unes desenes de pàgines dedicades a un personatge, hop! canvia i ja està. Segon, aquesta profusió de personatges fa que l'autor canvii d'uns a altres molt sovint i ràpid, sense preliminars, a vegades t'adones que has canviat de personatge quan portes ja unes frases llegides. Tercera, a vegades els personatges més poderosos no són els protagonistes, normalment són soldats rasos, personatges secundaris els que expliquen el que passa.

Hi ha tres línies argumentals, cada una pot avarcar varis llibres, confluint les 3 en el llibre desè. Aquest primer llibre està situat al continent de Genabackis on els exèrcits de l'imperi Malazà (humans) està assetjant les ciutats-estat de Pale i Darujhistan. Aconsegueixen conquistar Pale i forçar la retirada de l'Anomander Rake i la seva fortalesa flotant Moon's Spawn. Les unitats d'elit que ho aconsegueixen són els "Bridgeburners" comandades per el High Fist Dujek one Arm, i el sergent Whiskeyjack. Dins del propi imperi hi ha l'assassinat de l'emperador Kellavend i la neteja de les unitats que li eren fidels, entre elles els "Bridgeburners" i per això el setge de Darujhistan fracassa. L'adjunta Lorn allibera un tirà jaghut de fa milers d'anys per tal de forçar la retirada d'Anomander. Al llibre van apareixent els personatges que formaran part de l'historia dels següents. El fet és que al ser el primer llibre obre moltes línies argumentals i té molts personatges, és complicat de llegir però em va agradar molt.

Acabo de llegir aquest llibre, que és força gruixut. L'acció es situa a l'any 1200 i tracta de les aventures de Diego de Malagón, un albeitar o veterinari. En aquell temps el cavalls eren molt importants ja que eren com el cotxe...

[Spoilers!] El llibre en sí és d'aventures, lleugeret de llegir i sense gaires complicacions, per tal de que no es faci massa "fàcil" de tant en tant maten personatges secundaris per donar-li algo d'intrigulis. El personatge principal és massa heroic i ple de virtuts al meu gust, però bueno. El guió està bé, però es podria haver ambientat la mateixa història en un altra època i funcionaria igual. I el final és la batalla de Navas de Tolosa, on la victòria cristiana va fer que actualment parlem castellà i no àrab.

I quan acaba la batalla tot és molt rosa, troba a l'estimada i l'anomenen cavaller (però seguint el patró del llibre li maten a la seva estima euga Sabba, perque no sigui extra-rosa)... Gairebé em recorda a StarWars amb la cerimònia final repartint medalles, en comparació a los Reyes Malditos aquest és força light...

Un llibre entretingut de llegir, recomanable.

Aquesta és la setena i última novel·la de la serie del Reis Maleits.

L'estil és molt diferent, està explicada en primera persona. Tots els personatges de les anteriors novel·les han mort (en batalla o de vells) i aquí explica la història un cardenal del Perigord que viatja cap a Metz per reunir-se amb l'emperador Alemany.

Spoilers: La història que explica el cardenal tracta principalment del regnat de Juan II. Pel que explica va ser un rei desastrós, tant políticament com militarment. La seva gestió va ser nefasta per França i els anglesos van guanyar molt terreny durant el seu regnat. Explica diferents episodis, un sopar on capturen uns quants nobles i els executen (cosa mal vista sense judici), un setge a un castell sense importància mentre altres assumptes requereixen més atenció (amb uns resultats molt dolents) i com a culminació de tanta ineptitud la batalla de Poitiers (1356) on Juan II perd contra una armada anglesa inferior i a sobre el fan presoner.

El llibre acaba quan el cardenal arriba a Metz, i acaba bruscament, sembla com si a aquest llibre li falti una continuació. Falta algo on es vegin les conseqüències d'aquell regnat desastrós. I veient només el material disponible a la Wikipedia, hi ha per varis llibres més.

A part del tema del final, és una lectura molt recomanable.

Aquest és el sisè llibre d'aquesta magnífica serie de novel·les històriques. Es el desenllaç dels personatges que ocupen ja tots els llibres, bé només els personatges que queden vius. Com han passat força anys alguns simplement ja moren de vells.

Spoiler warning: el llibre tracta de com el Roberto de Artois segueix lluitant per recuperar els seus dominis. Per fer-ho falsifica uns documents, els originals els ha destruit la malvada Mahaut. Finalment la Mahaut mor enverinada per la seva minyona, però les falsificacions fan que el Roberto caigui en desgracia, i el rei (Felipe VI, "el encontrado", fill del Carlos de Valois) que ell ha aconseguit posar al tro, el persegueixi per jutjar-lo. El Roberto fuig a Anglaterra on convenç a Eduardo III (fill de la Loba de Francia) per que entri en guerra amb França per reclamar la corona. El llibre acaba amb la mort del Roberto, en una batalla davant d'una ciutat que havia de ser un tràmit, perque en Roberto accepti la rendició i els de la ciutat quedin bé. Potser és un final algo precipitat, però si va ser així tampoc cal fer un final més llarg. El llibre també lliga un fil de la trama, el fill d'en Guccio que en realitat era fill del "Turbulento" i la Clemencia, que s'entera de qui és de veritat als 40 anys, i mor intentant que li facin cas.

El llibre m'ha agradat molt i està al nivell dels anteriors, moltes intrigues i traicions. Estupendu!

Aquest és el cinqué llibre de la serie dels reis maleïts. [Spoilers] Comença fent un resum de com acaba l'anterior rei, que a pesar de ser un bon rei va tenir mala sort, tant el clima (collites), fets (una horda de "pastorcillos"), i que va beure aigua en mal estat i la va palmar. Un cop liquidat l'anterior rei d'una forma algo ràpida (encara que és el protagonista del llibre anterior) es centra en el tonto que el succeeix i qui en realitat governa és Carlos de Valois. També hi ha tota una trama anglesa, que va prenent protagonisme i en la que es centra tota l'acció a partir la meitat del llibre. Tracta de la filla de Felip "el Hermoso" (el del primer llibre), que surt al primer llibre denunciant a les seves cunyades, i torna a aparèixer ara. Narra com aconsegueix aliats per destruir al seu marit Eduard II (gay total al llibre) i com finalment torna a Anglaterra, el deposa i corona al seu fill Eduard III. També narra com liquiden al rei empalant-lo amb un ferro roent. De fet és la mateixa història que a la serie "Un mundo sin fin", encara que allí pinten les coses diferents.

També apareix el Guccio i els Tolomei que tenen guardat el fill legitim del Turbulento i que el Guccio encara creu que és seu i que la Maria de Cressay no l'estima.

El llibre m'ha agradat molt, i tots els personatges estan molt ben tractats i no només això si no que són "de veritat".

Seguim la línia dels "reis maleïts", és el quart llibre. La història aquí segueix on acaba l'anterior llibre. El Felipe, conde de Poitiers segueix sent el "bo" i els d'Artois els dolents. Just ha mort el rei enverinat i la reina embarassada encara no ha donat a llum.

[Spoilers warning!] Fa gràcia el procés d'elecció del nou papa, tanquen a tots els cardenals junts i no els deixen sortir fins que l'hagin escollit, molt astut el Felipe. Durant el llibre es regent, però la Mahamut, condessa malvada on les hagi, després d'haver liquidat a un rei ara li mata el fill (un bebe) enverinant-lo amb un mocador fent veure que li seca les babetes. Llavors el Felipe fa servir la llei que impedeix regnar a les dones i es fa coronar rei. Molt astut. Per sort el Bouville, cuidador de la reina Clemencia ha canviat el bebe-rei per un altra (el que mor) i l'amaga. Però el bebe que ha mort és el del Guccio i la Maria de Cressay que tenen que renunciar al seu amor...

El llibre es llegeix molt bé, i m'ha agradat molt. A pel següent!

Aquesta és la primer novel·la de la serie "Imperi" dels Malazans. Curiosament hi ha pocs personatges i tota l'acció transcurreix en una nit. Tracta de l'estratègia que fa servir l'emperador Kellavend per "simular" el seu assassinat i aconseguir infiltrar-se en el món de les ombres i seure en el ShadowThrone (en els altres llibres ell ja és "Shadowthrone"). Això ho fa amb Dancer, cap del servei d'assassins reials.

La gràcia de tot aquest entrellat d'intrigues és que està explicat des del punt de vista de dos personatges que tenen poc a veure amb la trama, la Kiska i Ferrule. La Kiska apareix després a altres llibres de la serie on ja s'ha convertit en guardaespatlles del mag Tayschrenn

M'ha agradat força i és ràpid de llegir.

Aquest és el tercer llibre de la sèrie. Segueix des del punt on ho va deixar l'anterior. Descriu el breu regnat del rei Lluis X, 1314-1316 que va durar 18 mesos. [Spoilers] Anomenat "El Turbulento" no va ser un rei amb gaires llums, els fets que més es recorden d'ell són que va fer estrangular a la seva dóna, per enviudar i casar-se amb Clemencia. L'altra fet és que fa penjar al primer ministre del seu pare, en Marygni. I enfangar l'exercit a la vora d'un riu és un altra fet pel que se'l recorda, no va haver-hi batalla. I clar hi ha nobles que les decisions d'aquest rei els són contraries i decideixen liquidar-lo.

De mentres en Guccio aconsegueix casar-se amb la Maria de Cressay d'amagat, fuig dels seus cunyats i el mestre Spinello Tolomei ho intenta arreglar.

El llibre m'ha agradat molt, es força entretingut de llegir.

Aquest és el segon llibre d'aquesta sèrie de l'Imperi Malazà. Tracta la guàrdia Carmesí, que és un exèrcit mercenari que s'oposa a la dominació dels Malazans comandada pel duc Kazz d'Avore.

L'acció es situa després del sisè (6) llibre dels Malazan Book of the Fallen, els Bonehunters. Aquesta guàrdia Carmesí ataca a l'Imperi, posant setge a ciutats. En una d'aquestes ciutats es veuen obligats a alliberar una bèstia perque ataqui als assetjadors, però finalment ataca a tothom.

També hi ha una batalla força èpica on l'Skinner (un membre de la guàrdia Carmesí que després renega i fuig) liquida a l'Emperatriu de Malaz (i ràpidament posen a un altra al càrrec), el Kazz també aconsegueix fugir. Passen altres coses, surten el Kyle i el Greymane, hi ha altres linies argumentals... Per exemple el High-Mage Tayschrenn cau per un vortex que porta al Caos mentre l'intenta tancar, tot lluitant amb un altra mag que l'està obrint.

El llibre m'ha agradat molt.

Stonewielder és la tercera novel·la d'aquesta serie ambientada a l'Imperi Malazà

Tracta de el ex-HighFist Greymane, que sembla que viu tranquil·lament a Falar on ha muntat una escola d'esgrima juntament amb en Kyle. Però l'Imperi no oblida, l'expedició que ha enviat a Korel ha fracassat i troba que la solució és enviar al Stonewielder que no és un altra que el Greymane, així que el restitueixen al càrrec, li donen un exèrcit i l'envien a Korel.

Allí, a Korel, està el Mur que protegeix les terres de la invasió dels StormRiders, el Mur el defensen la StormWard que perque així ho han promés a la "Blessed Lady" per la que senten un fervor religiós fora de mida.

Al Mur hi serveix gent per obligació, el campió del Mur també, que és Iron Bars, que forma part de la "Guardia Carmesí", hi ha tota una línia argumental destinada al seu rescat.

A Korel hi ha la força expedicionària Malazana que ha renegat de l'Imperi i que lluitarà contra els fidels a l'Imperi del StoneWielder, per poder practicar la màgia dels Warrens sense interferència de la "Blessed Lady" un mag dels malazans renegats ha de fer sacrificis humans. A més a més per liar la troca hi ha una colla d'arreplegats que reneguen de la fe en la "Blessed Lady" i que volen alliberar-se del seu fervor religiós.

El llibre està força bé, i m'ha agradat molt.