Seguim la línia dels "reis maleïts", és el quart llibre. La història aquí segueix on acaba l'anterior llibre. El Felipe, conde de Poitiers segueix sent el "bo" i els d'Artois els dolents. Just ha mort el rei enverinat i la reina embarassada encara no ha donat a llum.

[Spoilers warning!] Fa gràcia el procés d'elecció del nou papa, tanquen a tots els cardenals junts i no els deixen sortir fins que l'hagin escollit, molt astut el Felipe. Durant el llibre es regent, però la Mahamut, condessa malvada on les hagi, després d'haver liquidat a un rei ara li mata el fill (un bebe) enverinant-lo amb un mocador fent veure que li seca les babetes. Llavors el Felipe fa servir la llei que impedeix regnar a les dones i es fa coronar rei. Molt astut. Per sort el Bouville, cuidador de la reina Clemencia ha canviat el bebe-rei per un altra (el que mor) i l'amaga. Però el bebe que ha mort és el del Guccio i la Maria de Cressay que tenen que renunciar al seu amor...

El llibre es llegeix molt bé, i m'ha agradat molt. A pel següent!