He llegit la estrella de Pandora, el primer llibre de la serie Federación. La trilogia de VOID segueix a continuació d'aquests dos llibres. El següent és "Judas desencadenado" que ja he començat a llegir. VOID té referències (spoilers) als fets que es descriuen en aquests llibres, penso que lo correcte hagués estat llegir primer aquests i després els de VOID, però bueno... L'autor és el Peter F. Hamilton.

[Spoilers] Tot comença quan un astrònom, Dudley Bose, descobreix que d'un dia per l'altra ha aparegut un escut que envolta tot un sistema solar, estrella i planeta inclosos, Dyson Alpha. Aleshores la Federació envia a una nau a investigar. Quan arriba la nau, comandada per el capità Wilson la barrera cau i allibera a uns aliens que s'ho volen carregar tot.

En paral·lel el llibre explica la investigació de Paula Myo (surt a VOID) per atrapar a en Bradley Johanson, que comanda una organització terrorista que lluita contra un alien "l'aviador estelar" que vol dominar a la humanitat.

Un altra fil tracta a Ozzie, l'inventor dels forats de cuc (surt a VOID) que viatja per les rutes dels silfen (uns aliens similar a elfs).

I en Mark Vernon que és un bon mecànic i li pilla l'acció pel mig. Encara no he acabat de veure que fa la seva història en mig de la trama...

La Justine Burnelli (surt a VOID) també apareix i explica com coneix a Kazimir. [/Spoilers]

El llibre és força interessant, la tecnologia no està tan desenvolupada com a VOID, hi ha menys aliens, en alguns passatges el llibre es fa una mica lent però en general m'ha agradat força, sobretot per treure'm la tristor d'haver acabat amb els VOID...

Últim llibre de la trilogia que segueix mantenint l'interès. Spoilers LETALS warning!

Els personatges segueixen explicant la història, apareix el Ozzie i acaben confluint en un final digne. Encara que m'ha decepcionat una mica la manca d'explicacions respecte al que li passa a la mala, malissima Ilanthe i al seu pla de dominació universal (per que conformar-se en dominar el món...).

Resulta que l'Edeard acaba recorrent totes les línies temporals que porten a que la gent de Makkathran sigui bona i feliç (amb èxits i fracassos). Sense necessitat de dominar-los, ni fer res no gaire moral. Al final quan ja és molt vell un Senyor del Cel el recull i abans de morir explica a la resta de ciutadans com dominar el viatge en el temps de tal manera que siguin capaços de "realitzar-se".

Aquest regal fa que cada cop neixin menys nens ja que tota la gent que es realitza ja ho ha explorat tot, fins que no queda ningú a Makkathran. I resulta que la ciutat és una nau raiel que va aconseguir penetrar en el VOID. Els protagonistes aconsegueixen penetrar al VOID també i arribar tots a Makkathran i allí fan funcionar la ciutat i anar al "Corazón". Un cop allí ressusciten a un Edeard jove que com és molt fort aconsegueix invocar a un dels creadors del VOID. Resulta que els creadors del VOID van ser la primera especie alien intel·ligent de l'univers, i volien evolucionar aconseguint ser "pos-fisics" elevant-se. Per això van construir el VOID, com a forma d'elevar-se, i com estaven sols a l'univers no es van preocupar si destruïen a algú altra o si el VOID consumia tota la matèria de la galaxia. El Gore Burnelli els mostra com els anomina (una altra raça alien) van aconseguir elevar-se sense crear un VOID, amb un altra mecanisme. És aleshores quan aquest alien creador del VOID el desconecta. I gairebé tots els personatges acaben bé.

Lectura MOLT RECOMANADA!

Segueix el ritme trepidant just després del fi de l'altra llibre.

La major part de l'acció es situa a Makkathran on l'Edeard segueix lluitan contra les bandes, fins a descobrir coses lletges sobre l'alcalde Owain. Descobreix que es pot manipular el temps i agafa línies d'acció que acaben bé (evitant que els bandits guanyin). Com a contrapartida cada cop que ho fa el Vacio s'expandeix consumint matèria per convertir-la en energia.

En l'univers normal fora del Vacio, la segona somiadora segueix fugint, en Troblum i l'Aaron no tenen gaires línies de text dedicades a ells.

M'agrada perque el ritme no afluixa, 100% MOLT recomanat!

UUUOOOHH!!! Estic super enganxat a aquest llibre, bé, és una trilogia que es titula Vacio i aquest és el seu primer llibre.

Tracta de una mena de forat negre que hi ha al mig de la nostra galàxia però és artificial (algú l'ha fet), i de dins surt informació en forma de somnis que perceben dos humans. Al voltant d'aquests es munta tota una secta... L'objectiu de la secta és arribar a dins del Vacio.

El Vacio és perillós per que creix en fases expansives i consumeix els planetes i estrelles que troba al seu pas, i hi ha una raça alienígena, els raiel, que es dedica a estudiar el Vacio i lluitar contra ell.

El llibre explica la història fent servir uns quants (no molts) personatges.

• Un friki gordo en Troblum
• Un investigador / assassí en Aaron.
• La segona somniadora, la Araminta (en honor a La estación Araminta?)
• Edeard, un noi de províncies protagonista dels somnis i que viu dins del Vacio.

El llibre al principi no saps ben bé de que va, conforme avança va descrivint la societat i entorn on es desenvolupa l'acció i cada cop enganxa més. Va presentant els personatges poc a poc, hi ha personatges que no apareixen fins ben avançat el llibre.

Per una banda hi ha els personatges de fora del Vacio, diguem a l'univers normal, que són la majoria, que tenen tecnologies molt avançades. I l'Edeard (i els personatges secundaris que l'envolten) que viuen d'una forma mig medieval dins del Vacio.

Els de fora s'enfronten entre ells perque hi ha que volen entrar al Vacio i altres que volen evitar-ho. Per que cada cop que algú entra al Vacio aquest s'expandeix i es carrega un tros de la galàxia. Mentrestant l'Edeard és converteix en policia i lluita contra bandes de criminals a la ciutat de Makkathran, on va descobrint que cada cop té més poders psíquics. El final del llibre no és tal (no acaba) per que és simplement una pausa, segueix en el mateix lloc al següent llibre, podria ser un canvi de capítol. Té una mica de tot (tecnologia, lluites, naus, robots, acció...) i ben conjuntat, 100% molt recomanable!

Aquest llibre titulat Hardwired és del Walter Jon Williams i està escrit l'any 1986. En castellà es pot trobar amb el nom de "El hombre máquina".

La data del llibre és important per que quan un la llegeix sembla que tot siguin conceptes ja familiars, però al 1986 costa una mica plantejar-se les coses amb la mateixa facilitat que actualment...

[Spoilers]En un futur proper hi ha una guerra entre els habitants de la Terra i els Orbitals que viuen a l'espai. Han guanyat els orbitals i ara només hi ha megacorporacions orbitals que manen i lluiten entre elles i els terrícoles que estan fets pols. En aquest ambient és on es situen els personatges principals, el Cowboy, un contrabandista i ex-pilot de la guerra contra els Orbitals i la Sarah, una guardaespatlles i assassina a sou. L'ambient és força decrepit i ciberpunk, la majoria de personatges van implantats i drogats, tots trafiquen... En una d'aquestes el Cowboy s'adona que el trafic il·legal en realitat també està controlat per les corporacions orbitals i vol formar un sindicat de traficants. A la Sarah una megacorporació anomenada Tempel la vol liquidar per que sap massa d'una operació d'assassinat. És aleshores que ambdós personatges coincideixen en la lluita contra les megacorporacions i s'enamoren.[/Spoilers]

La novel·la està molt bé, al principi un xic lenta en la presentació dels personatges però després hi ha molta acció i estas enganxat fins al final. 100% recomanable!

Un altra llibre de nauetes del Jack Campbell. Aquest cop acaba diferents línies argumentals. En l'entrega anterior "Steadfast" en Geary descobreix unes naus robòtiques misterioses que són de l'Aliança. Aquestes naus les fa l'Aliança per lluitar contra els Síndics i estan dirigides per unes IA que quan la guerra acaba es tornen boges i comencen a atacar a la pròpia Aliança.

[Spoilers]Després d'alguns tira i afluixa amb la flota de naus IA (l'anomenada Defender Fleet) en Geary acaba descobrint coses lletges, resulta que com el govern té por d'ell ha potenciat encara més aquesta flota i l'ha designat a ell com objectiu a destruir. A més a més tots els diners dedicats a aquesta flota es resten del manteniment de la seva "First Fleet".

Al final descobreix que la base secreta on estan les IA dolentes és el "Unity Alternate" que és un sistema amb estrella doble, on no hi ha llocs de salt però sí una "hypernet gate" que com funciona amb uns principis diferents sí és possible. Quan va allí hi ha una batalla final on moren alguns personatges que porten força llibres, i es salva pels pèls. Trobo el final una mica brusc, ja que no explica les conseqüències pels veritables culpables de fer una flota de naus IA, suposo que el "aftermatch" vindrà en el següent volum.[/Spoilers]

Encara queden algunes altres línies argumentals pendents de tancar, sobretot les que tenen a veure amb els "aliens" que estan "beyond frontier". Ara faltarà veure quina novel·la surt següent, si aquesta o les de Lost Star. Una novel·la de nauetes pew! pew! recomanable!

Aquest és el sisè i (en teoria) últim llibre de la serie "Imperi" dels Malazans. Tracta de diversos personatges que fan un viatge al continent Assail (d'on són els Forkrul Assail). Van allí per que s'ha descobert or (és com la febre de l'or dels EUA).

Els personatges principals alguns van a buscar or, altres van allí per visitar els seus avantpassats. Són històries paral·leles.

Per una banda hi ha els buscadors d'or, està el Cartheron (un ex-High Fist de l'imperi malazà), el Jute (un mariner de Falar), i un exèrcit de Lether.

De forma independent hi ha uns descendents dels Jaghut que habitaven a Assail, on cadascú pertany a un territori o tribu. Destaca l'Orman que porta una llança Imass. També estan en aquí el clan dels Losts, en Coots i Badlands.

Un altra grupet que viatja cap al nord és el del Fisher i en Jethiss (que en realitat és l'Anomander Rake amnèsic i ressuscitat). I també està en Kyle (deu ser l'únic personatge que està a gairebé tots els llibres), va a visitar els seus avantpassats i porta una espasa blanca que ho talla tot.

Un altra grup és el format per la Silverfox que es dedica a recollir T'lan Imass per dir-lis que deixin de perseguir Jaghuts i a explicar-lis que la seva maledicció pot acabar i que poden anar a un altra món on podran viure tranquils. Encara que no totes les tribus Imass estan d'acord i alguns s'escapen per matar els descendents mig humans dels Jaghut (les tribus natives d'Assail, l'Orman etc...) formant l'exèrcit de "Dust and bone" (pols i ossos). La Silverfox persegueix a aquests T'lan Imass rebels per instaurar la pau.

Un altra grup que va cap al nord és que format per "The Crimson Guard" (Guardia Carmesí), amb el Kazz d'Avore i els seus Avowed. Allí en Kazz ha promès explicar-los perque són com són (difícils de matar). [Spoilers] Van fer un pacte amb la magia Tellan pel mig, i ara són com els T'lan Imass, de fet els anomenen "Red Clan".

Els Forkrul Assail només apareixen al final, però per sort només fan d'arbitres.[/Spoilers]

El llibre està molt bé, però peca una mica del mateix que l'anterior. L'altra era un viatge per una selva, aquest per tot de paisatges gelats. El cert és que no s'ha fet llarg però es pot explicar el mateix més curt. Interessant el desenllaç però esperava una mica més, i no se si cal algun altra llibre per acabar de lligar-ho tot o si l'autor ho deixarà aquí. Recomanable!

Ja m'he llegit la tercera i última part d'aquesta trilogia del Ken Follet. Li passa una mica com als anteriors, que els personatges perden protagonisme en front dels fets històrics. També és una mica curiós la promiscuïtat d'algun d'ells i lo fàcil que s'ho troben, però suposo que l'autor s'ho ha de fer venir bé.

Aquest llibre tracta de la lluita per aconseguir drets civils de la gent de color als EUA, de l'assassinat del JFK, del de Martin Luther King, de la guerra del Vietnam, el Watergate de Nixon, dels dirigents grisos i mediocres dels comunistes, de l'opressió que va viure la gent d'Alemanya de l'Est amb l'Stasi, els presoners polítics a Sibèria, i finalment la bona feina que va fer el Gorvachov. El llibre acaba amb la caiguda del mur de Berlín. Els personatges van donant voltes per aquests escenaris.

El llibre es deixa llegir molt bé, i amb el tema d'embolics de faldilles amenitza els fets històrics. Així s'adquireix una mica de cultura per entendre millor aquest món boig on vivim. Recomanable!

Segueixo llegint la Trilogia del Siglo, aquest és el segon volum, el primer és "La caída de los gigantes".

Aquest cop la trama va seguint els fills dels personatges del primer llibre. Tracta com es va muntant la segona guerra mundial, i com el nazis pugen al poder. Narra totes les atrocitats que va fer aquesta gent, entrant en detall amb algunes i fent referència a les altres de rebot. Igual amb la guerra en sí, els personatges participen en accions dins del marc, però no es té una visió amb molt detall fora del que expliquen els personatges. També tracta la guerra del Pacífic amb els japonesos i el desenvolupament de la Bomba Atomica.

Els personatges segueixen les famílies del primer llibre, es a dir els Dewar (USA), els Fitzherbert, els Lecwith-Williams, Von Ulrich i Peshkov.

Apart de pintar als nazis com molt dolents, tampoc deixa en gaire bon lloc els russos. Que amb policia secreta i demés estaven a la alçada del nazis a nivell de tortures, detencions... Els únics que es salven són els americans i els anglesos.

El llibre es llegeix molt bé, i m'ha agradat molt, l'ambientació està molt ben feta. L'únic "però" que li posaria és que hi ha molt per explicar i molt per aprofundir, i clar si el Ken Follet ja escriu un "tocho" si a més a més explica amb més detall alguna de les accions ja no seria un llibre, seria una enciclopèdia. També és curiosa la sensació de que els personatges van i venen, fan les seves coses però en realitat els fets històrics són els protagonistes ja que marquen el que els personatges poden fer o els pot passar alguna cosa, és difícil descriure la sensació, a més a més al seguir en el següent llibre els mateixos personatges no hi ha sensació de que acaba, no hi ha una conclusió. Recomanable!

He llegit aquest llibre del Ken Follet que és el primer de la "trilogia del Segle".

El llibre narra la vida de diferents famílies i com aquestes sobreviuen als diferents successos històrics de principis del S. XX, concretament entre els anys 1911 i 1924.

Les famílies són:

• Família Dewar, diplomàtics americans
• Família Fitzherbert, aristòcrates anglesos
• Família Williams, miners gal·lesos
• Família Von Ullrich, diplomàtics alemanys
• Familia Peshkov, treballadors russos

El llibre descriu molt bé la societat d'aquell temps i s'esforça amb vincular els fets històrics i les families. La part anglesa m'ha recordat molt la serie Downton Abbey. Les descripcions que fa és com si estiguessis mirant la sèrie.

També t'adones que s'ha millorat molt des d'aleshores socialment, que ara les condicions no són tan dures com en aquells temps encara que amb la crisi estem retrocedint en el temps, però no arriba ni molt menys a allò. Només observar la descripció la vaga de vídues, on després d'una explosió la companyia minera feia fora de les cases dels treballadors a les vídues ja que no hi havia cap treballador en actiu a la casa (era propietat de la companyia). També les descripcions de les condicions de vida en la Rúsia del Tzar són cor prenedores.

La descripció de la primera guerra mundial també és bastant bona, sense arribar al detall de la batalla, per exemple el Sharpe és més precís i dedica tot un llibre a una batalla. També t'adones del poc valor que donaven a la vida humana i que van morir un munt de gent per l'estupidesa dels dirigents que la van declarar i per la ineptitud d'oficials que es creien superiors i enviaven a la gent a córrer davant de metralladores.

El llibre està molt bé, 100% recomanat!