Run for your life!

7 temporades de 22 i pico capitols, letal per les neurones. Si dins d'un temps tinc danys cerebrals... No cal exagerar, les primeres temporades exposen un concepte original. Que passaria si barregem tots els contes tradicionals i els seus personatges en l'epoca actual? I si els canviem una mica i els lliguem entre ells? Doncs això.

A partir de cert punt als guionistes ja sels seca el cervell i ja comencen a absorvir contes a sac, Blancaneus i els set nans, la reina dolenta, Pinotxo, Peterpan i el capità Garfi, Malefica, Caputxeta Vermella... la Bella i la bèstia... I suposo que va coincidir amb Frozen i Brave perque també surten. I així arramblen amb tot.

Un poti poti impressionant, on els dolents mai, mai, guanyen. O es fan tan entranyables que perque guanyin es tornen bons. Però, bé, ha omplert moltes hores de TV i en aquesta època ja arramblem amb tot. I a més la reina dolenta m'agrada, i el Rumpeltinskin hem fa molta gracia. ¿Quiere un trato? Firme aquí.

No se, al final t'agafa el sindrome d'Stocolm, tants episodis, tan "boooons", que ja t'agrada i al final esperes la teva dosis. La 7 temporada potser sobrava, pero al ser la última... Suposo que algú els diria que paressin ja, que no es podia aguantar una 8. En fi, si no toca més remei mireu-la, a les nenes els agraden moltes princeses i princeps, si no, no cal.