El juny passat vam anar per França i vam visitar varies ciutats, Nantes i també Angers.

Al no ser una ciutat molt gran vam visitar el castell de Brissac abans d'anar-hi. És impressionant, molt maco. Clar quan penses en tota la riquesa que van tenir els que vivien allí, en front dels del poble... No m'estranya la revolució francesa. La visita del chateau és molt recomanada, però amb nens, mmmmm... És guiada i en francès, així que no ens vam enterar de res i a sobre no pots anar al teu ritme amb audioguia o similar. Si vas sense guia i els nens es posen pessats doncs s'accelera i llestos, amb guia toca aguantar. Igualment com és espectacular i ets pots inventar coses pots anar distraient els petits. Si a més plou a fora estupendu! El que sí vam entendre és una noble dona que vivia allí era aficionada al cant i es va fer un mini-teatre dins del castell. I també que quan entres veus uns edificis que no són el castell, uns són els estables i l'altra el panteó familiar. Un cop visitat va ser quan vam anar cap Angers.

Angers no és tan gran com Nantes i no es fan tantes activitats. Té un castell i un casc antic visitables, i una zona comercial també força passejable. Vam arribar a l'hora de dinar dels francesos, així que vam aprofitar. En un restaurant del davant del castell mateix. Allí el menjar estava bé de qualitat i preu, però ja vam veure que moriríem pel preu de les begudes. Ouch! Quina clavada per les begudes... La resta del menjar molt bé. Després de dinar vam agafar el tren turístic ja que amb nens que no caminen és la millor opció. Hi ha parts del recorregut del tren que molt bé, però quan creues el riu hi ha trossos que els poden saltar. Sobretot quan et diuen: "Aquí un monestir de bla bla bla..." i mires i només veus una paret, cotxes aparcats i el tren està en un carrer estret. No cal.

La visita del castell està millor, el tenen molt restaurat i amb explicacions. Es fa al ritme que vols. Vam visitar-lo gairebé sencer, vam deixar un tapis antic gegant que tenen pendent de veure. Els nens ja volien piscina i va tocar tornar al càmping. Ja visitarem el tapis un altra mil·lenni o no, i sobreviurem sense aquesta valuosa visita cultural en les nostres vides. El castellet recomanat! El trenet... pse, pse. Va bé per que com no et coneixes els carrers... però un cop feta la volta ja saps el tros que és maco i el tros que no cal.