El llibre segueix el ritme dels anteriors, un ritme extra-lent, amb una mica d'acció (poqueta) i el que m'ha estranyat és que l'acció final passa d'una forma inesperada i confusa, ni rellegint he aconseguit entendre el que passava al final de tot. Però tinc que confessar que quan hem passa això tiro de Viquipèdia i llavors faig un "aaaaah, era això". M'ha estranyat aquest estil confús. Ara estic al següent i ja he tornat a la normalitat.

[Spoilers] En Perrin persegueix als segrestadors de la seva dóna, la Elaine va consolidant el seu poder com a reina i en Mat retorna a les seves aventures a Ebou Dar. Allí coneix a la seva futura dóna, "La Filla de les nou llunes", la Tuon. Que resulta que és la princesa hereva dels Seanchan. Com ell vol fugir de Ebou Dar i ella els descobreix, va i la segresta. En Rand es fa Warder de la Elaine, la Aviendha i la Min. I deixa embarassada a la Elaine.

Però la part principal és el final, on en Rand viatja amb la Nyaeve a Shadar Logoth on amb l'ajut dels massius potenciadors de la màgia Choedan Kal neteja de corrupció el Saidin. Així els mags home no es tornaran bojos. Això resulta en la creació d'una bola sobre la ciutat maleïda que explota i la destrueix. [/Spoilers]

Els llibres no estan malament, però són excessivament llargs e innecessàriament descriptius. I quan ha d'explicar el que realment importa va i ho fa d'una forma confusa... Pfffff... Aquest té un "pse, pse" de valoració, Next!