Imaginem un petit país llunyà on hi ha dos partits (que governen amb la mateixa ineptitud) però es van alternant en el govern. Clar, quan uns estan al poder els altres no poden robar diners... Uis! Quin rollo no? Per això alguna ment pensant va inventar les privatitzacions.

Clar, en aquell país hi havien moltes empreses públiques on es col·locaven els afins i cada cop que es canviava el govern apa! Tots al carrer i posar els nous. I si no anaven al carrer quedaven arraconats sense utilitat però cobrant. Però vet aquí un dia que uns van pensar... i si privatitzem...

Clar, el privatitzar té dues "grans avantatges" (notis el sarcasme), cobres una millonada per gastar en coses que guanyin vots i de rebot col·loques a afins en les noves cúpules empresarials. Aquestes noves cúpules NO seran renovades quan pugi el partit contrari, per que clar és empresa "privada". Com a corol·lari, en aquesta empresa privatitzada pots fer oposició a les polítiques de l'altra, sabotejar-lo i si van mal dades i estas al carrer sempre els pots demanar algun lloc de treball on no treballis i cobris. Una idea genial! En aquell país ho van fer, i ara els va molt bé /s (sarcasme).