Ahir vaig anar a veure Guardianes de la Galaxia vol. 2 al cine. Una peli distreta, per passar l'estona sense gaires complicacions.

[Spoilers] Aquesta peli tracta de papàs. Es veu que aquest tema dóna, StarWars també va deixar mig traumada a una generació amb allò de "Luke, yo soy tu padre". En aquesta en Quill descobreix que el seu pare és un "planeta", un déu, que es diu Ego. I per això va poder aguantar el "achicharre" de la "joya del universo" de la peli anterior.

Però la Gamora descobreix que en realitat el pare del Quill busca un fill amb els seus poders per tenir prou força per reconvertir tots els planetes en més Ego. L'Ego és com "The Blob", la massa que et devora. I per tant és dolent (escena d'una alien amb el seu bebé alien que estan a punt de ser devorats).

Per això els Guardianes lluiten contra el Ego, amb l'ajuda del pare adoptiu d'en Quill, en Yondu que mor durant la lluita. I guanyen, com no pot ser d'una altra manera.

Pel mig d'aquest argument, està una nova adquisició, l'empàtica Mantis, la germana de la Gamora, la Nebula que sempre estan intentat matar-se però en el fons és bona. Uns bojos elitistes anomenats els "soberanos" que també fan de dolents.

També barrejat en tot això està el Baby Groot que és molt divertit.[/Spoilers]

La peli distreu, i els diàlegs són graciosos, el Baby Groot també és molt divertit. Passes una bona estona. L'únic però que li posaria és que la banda sonora no és tan bona com la primera. Recomanada!