Tots els posts de programació d'aquest blog dedicats a SQLServer o a la clsDades o als ASHX fan referència a la mecanització. I això en que consisteix? La resposta és en treballar més en menys temps, o fer que un programa programi en lloc meu... Es tracta de treure la part repetitiva de la programació i que la faci un programa.

És hora d'anar veient amb detall que és això de la mecanització, com funciona la eina que genera codi i fins a on arriba.

Una mica d'història (les batalletes de l'avi): quan vaig començar amb la v0.1 tenia stored procedures fetes amb Oracle. Un company les muntava i jo tenia que fer les invocacions. Eren SP molt grosses i em moria fent les invocacions, sortien errors com: "tipo o número de parámetros incorrectos" i clar posat a revisar 80 i pico paràmetres i veient que no m'hagués equivocat en cap tipus i/o longitud.

Amb aquest panorama desolador vaig fer un programa sense interface d'usuari on tot estava "hardcoded" (posat a foc al codi font) i modificant el programa et generava la classe on hi havia la crida a la SP de torn.

El projecte va acabar i amb l'experiència acumulada vaig anar a pel següent. Aquí el company que feia les SP no hi era, les tenia que fer jo. I llavors ja era letal, així que vaig afegir l'opció al programa que donada una taula generés unes SP bàsiques. Però clar era molt rudimentari modificar el codi font d'un programa per generar SPs i classes. Aleshores vaig començar a treballar en un interface rudimentari d'usuari. Ja era un avanç per que podia guardar en fitxers XML informació sobre la generació de SP, classes, etc...

Posteriorment vaig veure que per motius de rendiment calia fer més ajustos, que a la pantalla es podien fer més coses, més opcions a tot arreu... és quan vaig fer el Generador v2. La v2 ja ha passat per uns quants projectes i està més polida amb temes de rendiment, bugs, ... Però ja l'explicaré més endavant.