Aquest cap de setmana passat hem visitat el castell de Cardona. Quan vam visitar la mina de sal no ens va donar temps a visitar el castell i per això ho hem pogut fer aquest diumenge.

Ens hem afegit a la visita guiada que comença a les 13h, val 6EUR/persona i dura 1h 30m. El cert és que està molt bé, la guia ho explica tot de forma molt detallada, amb dates, fets, i el perque de tot plegat. Val molt la pena.

A Cardona hi ha un "Parador Nacional" que ocupa molt tros del castell, per sort estava tancat per vacances (del personal suposo) i només estàvem els que fèiem la visita guiada, com a punt negatiu no vam poder veure res de l'espai que ocupa el Parador.

En la visita es puja a la torre de guaita, allí expliquen que aquella torre tenia 25m més d'alçada que l'actual, però que es amb l'aparició de l'artilleria es va reduir l'alçada. També la torre servia de presó medieval on tenia una ocupació mitjana de 10 presoners i una esperança de vida de 30 dies (cal veure el lloc per entendre perque, i no té desaigües...). El castell data del S.X, any 900 i pico, i era un castell de frontera amb al-Andalus, es a dir el territori àrab començava de Cardona cap al sud.

Durant la visita es comenten varis punts, la torre, el pati del palau ducal, l'església i la casamata. Un cop es surt de la torre s'explica que amb la gran quantitat de diners que sorgien de l'explotació de la mina de sal els comptes de Cardona volien una palau on viure millor, per això van fer el palau ducal (que només es veu per fora). El palau tenia accés a aigua de la cisterna per un forat directe i accés a l'església per una plataforma elevada (per tal de no barrejar-se amb la gent normal).

L'església és impressionant, la mida dóna idea del poder dels nobles, van trigar 30 anys en fer-la. La guia explica que tot estava pintat amb frescos per dins, aquests frescos servien per explicar al poble analfabet el cristianisme. Però que l'ús militar que va tenir posteriorment a l'ús religiós els va malmetre. L'església durant l'ús militar es va dividir en dos pisos amb una estructura de fusta per convertir-la en allotjament de soldats (fins a 700), en la guerra civil va ser presó republicana i franquista. Llavors clar, tots els frescos es van fer malbé, encara que queda algun rescatat que està al MNAC. També és curiós que a la cripta no hi ha enterrat ningú, en realitat eren les oficines del mestre d'obres/arquitecte de l'església, ja que és una versió en miniatura de la mateixa. També dins l'església queda reflectit la diferència de poders, el més alt correspon a la noblesa, després l'altar (poder diví), les primeres files per la burgesia (artesans, etc...) i al darrera de tot els camperols.

La casamata és una bateria d'artilleria del S. XVIII restaurada, allí la guia explica la guerra de successió i el paper que va jugar Cardona. Explica el setge més important que va tenir el castell al 1711 i que va aconseguir aguantar, encara que va patir de manca d'aigua al contaminar-se les cisternes. La fortalesa no va caure en mans de l'enemic borbònic i un exèrcit austriacista va trencar el setge guanyant una batalla força sagnant. I no va ser fins al 18 de setembre de 1714 que no es va rendir un cop caiguda Barcelona.