Un altra llibre del Temeraire a la saca. No és que siguin molt molt molt emocionants, però distreuen i ja va bé en els temps que corren.

[Spoilers]Un cop els anglesos han guanyat a Napoleó amb la col·laboració del Temeraire i en Laurence els envien a Austràlia, no com un traïdor que hauria d'estar a la presó si no com un ciutadà exiliat. Els envien amb 3 ous i la Iskierka que vol tenir fills amb el Temeraire i ell no vol.

Els acompanya en Riley, el capità del transport Allegiance. El Gong Su, el cuiner i en Tenzing Tharkay

A Australia descobreixen que també arriba en Jeremy Rankin, un capità maltractador de dracs que se li va morir un i ara li donaran un dels 3 ous. I quan neix el primer, un drac que es diu Caesar, s'ajunta amb ell. Encara que en el llibre ambdós tampoc són taaaaan dolents.

Total que decideixen explorar les muntanyes i va i els roben un ou. I es passen mig llibre perseguint l'ou per l'interior d'Australia on hi ha els bunyips, uns rèptils que viuen sota terra i generen llacs on els animals vagin a veure i aleshores aprofiten per menjar-los. I clar, també es mengen als homes d'en Laurence. Finalment després de moltes penúries arriben al centre on troben un drac xines fent tractes amb els lladres de l'ou. El segueixen i resulta que és un drac d'una nova raça xinesa que transporta coses de poc pes però a molta distància. I van a parar a una colònia de comerç xinesa, on els acullen molt bé i els cuiden. L'ou robat eclosiona i surt un drac que vol quedar-se amb els seus captors. Descobreixen que el comerç amb xina no el fa el drac de transport, ja que no pot portar molt pes, si no que ho fan serps marines ensinistrades per transportar mercaderies. Els anglesos intenten destruir la colònia de comerç xinesa però fallen ja que les serps la defensen, ja que aquesta colònia restaria beneficis al comerç angles.

El tercer i últim ou neix un drac escarransit que no el vol ningú, i de fet ni vola, i decideixen matar-lo per evitar patiments de la pobra criatura, però en Demane el cuida i aconsegueix salvar el dragonet. I aquí és com el "patito feo", resulta que el dragonet creix i creix i creix i acaba sent enorme, es diu Kulingile. I finalment també vola. Al final del llibre a en Laurence se li ofereixen varies opcions dins d'Austràlia però les rebutja i decideix retirar-se al camp.[/Spoilers]

El llibre pse, no mata, però distreu així que pel següent.

La meva organització ha tingut a bé tocar-me els bemolls amb el Windows Update, no se per que es fiquen pel mig en algo que funciona prou bé. He decidit treure aquesta política de grup del PC que l'empresa ha tingut a bé que faci servir. Per fer-ho cal obrir l'editor del registre de Windows i liquidar les següents claus:

HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Microsoft\Windows\CurrentVersion\WindowsUpdate
HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Policies\Microsoft\Windows\CurrentVersion\WindowsUpdate
HKEY_CURRENT_USER\Software\Microsoft\Windows\CurrentVersion\Policies\Explorer -> NoWindowsUpdate 

I llestos. He descobert que tinc actualitzacions atrassades des de fa milers d'anys... En finssss.

Aquest confinament seguim arreglant temes pendents de fa molts anys a casa. Un tema pendent era l'amplificador del menjador. Feia anys que no funcionava bé, tenia un canal espatllat i només funcionava stereo si es posa en mode directe (sense treble ni bass), el botó de balance tampoc anava gaire bé i feia xispetes a un canal, es a dir anava a mitges. El pobre amplificador antic era un Luxman de 160W a 8 Ohm que vaig dur-me de casa dels meus pares quan hem vaig independitzar al 2002. I a casa dels meus pares portava uns anys, crec que quan jo tenia 15 anys o així el va comprar el meu pare, a saber. Total que l'antic ampli tenia uns 30 anys.

Els altaveus de casa eren "nous" o diguem que amb poc us, uns Polkaudio RTiA3.

Per buscar un nou ampli la cosa està difícil, els que hi ha ara tenen un munt de varietat, que si 5.1, 7.1, 12.1 amb Dolby Digital, Dolby ProLogic, Dolby 3D Stereo, DTS, Dolby Atmos, Surround XXX etc... Amb connectivitat variada, WiFi, Bluetooth, Bluetooth aptX, aptXLL, DLNA... A més a més hi ha els amplis que porten Spotify, Musicast, Napster, Tidal i no se quantes coses més.

Crec que totes aquestes coses són una excusa per cobrar més, no calen. A més a més es queden obsoletes molt depresa. I quan surt una cosa nova... Per això l'ampli està connectat al HTPC. I el HTPC fa de "cervell" i és fàcil d'actualitzar. Com a extra he comprat un receptor d'audio Bluetooth, aquest Mii B06Pro, que té sortida òptica i alimentació USB.

L'ampli que he triat, el Yamaha A-S701 té una bona potència, 100W a 8 Ohm. Existeix un model A-S801 que és igual però incorpora un convertidor A/D superguay. I això cau en l'apartat de coses "externalitzables". Si vols convertidors A/D guays et pots comprar una targeta de so al PC i ja ho tens solucionat. Així que vaig agafar aquest ampli. Té entrada òptica a més a més d'un munt de les habituals vermelles i blanques. A l'entrada òptica he connectat el receptor Bluetooth. I també té un port USB d'alimentació que m'ha permés estalviar un carregador USB i que fa que quan apago l'ampli apago el receptor Bluetooth. De fet el propi fabricant ofereix un receptor d'audio Bluetooth, el YBA-11. També té sortida per Subwoofer, que serà el següent trasto a comprar.

En els dies que porta l'ampli a casa estem contents, els nens el fan servir i la dona també, cadascú des de les seves respectives tablets! Això del Bluetooth i el bon so es veu que agrada!

Segueixo amb la sèrie del Temeraire amb aquest nou "capítol"? Temporada? Episodi? Amb les series de llibres tan llargs a vegades perdo una mica la noció d'on estan els personatges ja que no recordo l'inici de la història.

[Spoilers] En l'anterior llibre en Laurence i en Temeraire havien "traicionat" a Anglaterra portant la cura de la "grip dels dracs" als enemics francesos (però salvant els dracs). A en Laurence li commuten la pena de mort per traïdor per cadena perpetua i en Temeraire l'envien als camps de cria, una remunta de dracs, on els dracs no tenen amo. Però els francesos amb els seus dracs sans i amb l'ajut de la dragona Lien ataquen Anglaterra i conquisten Londres.

És aleshores quan en Temeraire forma un milicia de dracs, s'acaba ajuntant amb en Laurence que ha sortit de la seva presó quan els francesos enfonsen el vaixell on estava i amb actes heroics guanyen els francesos. Per això els permeten estar junts però els envien a Australia que serà el següent llibre.[/Spoilers]

A mi hem distreuen aquests llibres, aventures a un ritme agradable. Recomanat!

Pero la lealtad a España se declara en el IRPF, no frente a una bandera o en un discurso por televisión.

Amb el confinament i l'oficina a casa li donem més us als cacharros que tenim. I no tots han aguantat. Ha mort un monitor Dell de 24" que tenia a la segona estació de treball de casa, era de febrer del 2012, 8 anys. Així que he fet rotació. El meu Samsung LS27B970DS 27' 2560 x 1440 ha passat allí i en el seu lloc ha arribat un Asus ProArt PA328Q 4K.

El cert és que el 4K es nota, sobretot en aplicacions antigues que no saben escalar a més resolució. Fa 6 anys (6 ANYS com passa el temps!) ja vaig advertir sobre el tema en un post on explicava el problema de les altes resolucions. Hi ha programes que han fet els deures, altres no.

Cal anar amb compte si fem servir algun programa antic que es vegi afectat per aquesta problemàtica. Si no tenim problemes aleshores un monitor 4K és una compra recomanada.

Per altra banda està el tema gaming, aquest monitor és de 60Hz, crec que suficient per no veure tremolors, però clar això ja depèn de cadascú i un de 120Hz segur que millor. També fa falta una targeta gràfica que pugui moure 4K, en el meu cas no hi ha problema la RTX 2070 aguanta sobre els 35 FPS, justet però clar els models superiors ja piquen molt $$$.

El ProArt aquest va ser presentat al Computex 2014, és un model "antic" però això fa que el preu també sigui "moderat" respecte el que valia quan va sortir.

Finalment comentar que la mida, 32 polzades a mi m'agrada, però cal vigilar amb la brillantor del monitor o hem bronzejaré, la tinc baixa i faig servir el tema fosc de Windows.

Quart llibre de la serie del Temeraire, no és que siguin gaire llargs i en un plis es llegeixen. Es un llibre d'aventures desenfadat, sense complicacions. Una línia argumental, uns quants personatges, xup xup i llestos.

[Spoilers] El Temeraire fa uns quants llibres s'havia refredat camí de Xina. Quan estava a Africa, en un vaixell porta-dracs, havia menjat un bolet que el va curar. Ara aquesta mateixa malaltia està matant lentament els dracs d'Anglaterra, els omple de mocs els pulmons, deixen de menjar, es debiliten i moren. Això fa que Anglaterra quedi molt desprotegida front a Napoleó, que té els dracs del seu exercit sans.

Per això envien als dracs malalts i el Temeraire a Africa, a ciutat del Cap, a veure si troben més bolets que curen el refredat. Els costa trobar-los, al final dins d'una cova a les muntanyes troben un munt, però resulta que estan cultivats per un imperi africà. El rei d'aquest imperi s'enfada, descobreix el tràfic d'esclaus, i arrasa amb els seus dracs les colònies de la costa africana. Però prèviament han pogut recol·lectar prous bolets per curar els dracs anglesos i ara també els poden cultivar a Escòcia.

Però els lords rancis anglesos han capturat un petit drac francès, que un cop infectat, el deixen tornar a França on infecta els dracs d'allí, però clar, no només acabaran infectats el francesos, altres països propers també acabaran infectats. Sembla una pandèmia com la del coronavirus!

Al final en Temeraire i en Laurence agafen un bolet i el porten a França, on encara que son enemics mortals no volen que morin els dracs d'una forma tan miserable. En Napoleó com a mostra d'agraïment els deixa tornar a Anglaterra, on es suposo que els jutjaran per traïció. I fi [/Spoilers]

Un llibre d'aventures agradable i en aquestes dates curiós que coincideix la malaltia dels dracs amb la del coronavirus. A pel següent!

El que té no pagar escola i ser afortunat de no perdre la feina en aquest confinament és que es disposa d'algun diner extra enlloc de l'escanyament habitual. Els auriculars que tenia eren uns Sennheiser de fa un munt d'anys, uns 15 o així. Eren un model que s'aguantava amb una cinta al cap, però la cinta tenia unes gomes que es van donar, i enlloc d'aguantar el pes dels auriculars al cap s'arrepenjaven sobre les orelles, i amb les hores feien mal.

Així que he aprofitat per agafar aquests Sony, amb una bona resposta en freqüència, una cinta que no té gomes que es puguin donar i oh! Sorpresa tenen micròfon, que serveixen per fer videotrucades. I clar com ara treballem des de casa hi ha una senyora que se'ls ha apropiat... En fi que els faig servir a la nit quan jugo al PC.

El cert és que són molt còmodes i sonen força bé, tampoc és que jo sigui un audiòfil.

Tercer llibre de la sèrie del Temeraire, segueix les aventures d'aquest drac i el seu capità. El cert és que m'ho he passat molt bé llegint-lo. No és extremadament addictiu però sí entretingut.

[Spoilers] El llibre tracta el viatge de retorn desde Xina cap a Anglaterra del Temeraire. A Xina reben una carta que els ordena tornar passant per Turquia a recollir un ous de drac que Anglaterra ha comprat allí. Però com cal travessar deserts tenen un guia, en Tharkay, que és fill d'un diplomàtic angles i una dona nepalesa. Al ser només mig angles es despreciat constantment pels seus suposats compatriotes.

En Tharkay els guia pels deserts del centre d'Asia i per les muntanyes del Turkestan, allí coneixen un grup de dracs salvatges liderats per un drac anomenat Arkadi, que sota la promesa de moltes vaques els ajuda. Arriben a Turquia on els posen sota vigilància, ja que el sultà ha decidit aliar-se amb Napoleó, quedar-se els diners que els anglesos havien pagat pels ous i no donar-los.

Per això agafen els ous i marxen, aconsegueixen arribar a Austria on l'imperi està caient sota Napoleó, viuen les batalles de Austerlitz i de Jena–Auerstedt. La dragona Lien, que va prometre venjança contra en Temeraire assessora a Napoleó. Hi ha una fortalesa final, Danzig, on encara resisteixen però no trigaran a capitular. Aleshores en Temeraire amb ajuda dels dracs salvatges comandats per Tharkay aconsegueix portar a la gent i els militars als vaixells anglesos que estan en una badia a prop. El llibre acaba quan ja estan anant cap Anglaterra. [/Spoilers]

El llibre m'ha agradat, tranquil però entretingut. A pel següent!

Aquests dies de coronavirus i de quedar-se a casa, intentant sobreviure a conviure tots junts en un espai reduït, aprofito per programar coses. Una d'aquestes vaig pensar: ¿I si enlloc de fer servir un tag input type="button", faig servir el tag button directament? I així estava jo molt content d'aquesta idea inspiradora quan de sobte, un cop posat el tag button, li dono i "ups!" la pàgina navega a un altra lloc.

Els formularis que faig en HTML acostumen a funcionar amb AJAX, tant per recuperar dades com per guardar-les i no "naveguen" a cap lloc, la URL no acostuma a canviar, i en el meu codi javascript no hi havia res que modifiqui la URL. Per això em va estranyar que amb el nou tag button sí. Vaig trigar una bona estona fins trobar el que passava. Resulta que la URL on navegava la pàgina era el "action" del formulari (vaig trigar a adonar-me perque els meus formularis tenen el action="/", no tenen). I el que estava fent el botó era un submit del formulari. I com és que el tag button fa un submit si jo no li dic per javascript? Aaaaah...

La resposta està en l'especificació del tag button de HTML5. Curiosament el tag button té l'atribut type i aquest té uns valors curiosos. Observa:

• submit: envia el formulari mitjançant un HTTP Post a l'action del formulari.
• reset: neteja el formulari.
• button: no fa res, només executa el javascript quan es fa l'event click

La punyeteta està en la següent frase de l'especificació:

The missing value default is the Submit Button state.

Es a dir, que si al tag button no li poses un atribut type, aquell botó fa submit. I jo que tinc un munt de buttons en el formulari... no crec que aquest comportament per defecte sigui el millor i que de sobte tots facin submit. Per defecte hauria de ser "button", així ens estalviaríem coses del capità "obvious" al tenir que posar molts tags "button type="button" ...." tu escrius un button no cal dir-li que a més a més és de tipus... mmmmm... deixam pensar... mmmmmm... a sí, tipus button.