He trobat un conjunt de normes que descriuen les nostres reaccions a la tecnologia:

1. Tot allò que està al món quan naixem és lo normal i l'ordinari, és una part natural de com funciona el món.
2. Tot allò que s'inventa entre els 15 i els 35 anys és excitant, nou, i revolucionari. Segurament s'hi pot fer carrera.
3. Tot allò inventat més enllà dels 35 va contra l'ordre natural de les coses.

Ahir diumenge per la tarda vam sortir al teatre. Vam anar a veure Bits, del Tricicle. Vam deixar la nena amb els seus avis i vam arribar 1h abans al teatre. Encara que anava plovent com estàbem al centre vam decidir anar a passejar gaudint de la pluja. Els carrers estaven força buits, com portavem un bon calçat i un bon paraigües va ser força agradable. A l'anar pel centre, pels carrerons del barri antic hem trobat la via sepulcral romana (tema agradable un dia de pluja, quan ja és de nit). És curiós de veure els costums del segle I al S. III i la mida que tenia Barcino aleshores (minúscula). Vam anar cap la catedral i després vam poder entrar a l'ajuntament, a veure una exposicó sobre els drets que tenim els europeus (que si la justicia, que si la sanitat...). Vam entrar per veure l'ajuntament i lo dels drets sembla una broma de mal gust veient el que fan els polítics. Sip, un ajuntament força maco.

Després d'aquesta passejada i encara amb els peus secs vam anar cap al teatre. La funció va començar puntualment a les 18:30. El Tricicle té un humor que m'agrada força, i vam riure un munt. Van explicar el que són els bits amb uns vestits de LEDs i després es van centrar amb el que es trova per Internet (els bits viatgers). Van fer gags sobre polítics, castings, gent que pesca, àvies que compren al super "anisette", gent que es queda parada amb el cotxe... Tenen una imaginació desbordant. Ens va agradar força.

Aquesta peli és una mica xunga per veure si tens simptomes de refredat. Tracta d'un pandemia que s'expandeix pel món matant a milions de persones. Es com World War Z però amb un virus enlloc de zombies. Són els esforços de tots els organismes estatals, mundials en la lluita per trobar una cura, obviament tot passa als USA (el melic del món) i la cura la troven ells (a veure tampoc és un spoiler, perque ja sabem que les pelis acaben bé i que Déu és americà). Ho pinten tot una mica massa eficient tractant-se de l'administració, i el caos que hi ha tampoc arriba a nivells gaire alts. Però bé, per passar l'estona no està malament (no mata molt, però tampoc repugna).

Gràcies a la pluja aquest fi de setmana passat he pogut fer moltes coses a casa, veure pelis és una d'aquestes coses. Hem agafat aquesta comèdia, per passar l'estona, ha complert el seu objectiu. Són dos amics de la infància, un amb nens (una vida de papa exagerada) i l'altra solter i sense parar de lligar. En una borratxera pixen en una font dels desitjos i demanen ser l'altra. Quan es lleven estan canviats. A partir d'aquí ja comença l'embolic, tot ple de tòpic tipics que es dirigeixen cap al final totalment previsible i esperat. M'ha agradat per una nit de dissabte plujós.

El meu PC d'escriptori, que faig servir per programar, per navegar per Internet, veure pelis, jugar etc... És del 2009, i clar en 5 anys el món ha avançat força. Per aquesta raó m'he decidir a canviar-lo.

La nova màquina que estic muntant re-aprofita peces de l'antiga, per exemple la VGA (una XFX Radeon 7850 2GB) i el SSD (Un Samsumg 640 Pro de 256GB), la resta és nou. La part més traumàtica per escollir ha estat la caixa. He volgut afegir una finestra lateral transparent perque hem feia gràcia veure els ventiladors girant, els LEDs interiors fent pampallugues. Doncs trobar la caixa, amb els botons i USBs al frontal, amb finestra lateral no ha estat fàcil.

He trobat dues, la Corsair 350D i la LianLi PC-8N. La Corsair, al ser més barata la vaig agafar... Error! És tot plàstic amb acabat similar al metall (però plàstic), el botó de "power" i "reset" tenen un tacte fatal, i tota l'estructura sembla dèbil (per mi que li han fet masses forats). Així que al final he posat la LianLi, una molt bona decisió. També he volgut canviar la caixa per tenir USB 3.0 i que l'audio frontal funcioni.

La nova placa base és una Gigabyte Z87MX-D3H, com no faré mai CrossFire amb 3 VGAs l'he agafat Micro-ATX. He intentat treure pijades de la placa base destinades al overclock, però sí he intentat posar coses útil com que per exemple la LAN és Intel i no Realtek, l'audio és un xic millor i és UltraDurable.

El processador he posat un i7-4770S, la diferència en el "S" i el "K" són uns pocs Mhz i el multiplicador desbloquejat. Com no faré overclock el multiplicador no hem serveix de gaire, i uns pocs Mhz tampoc es notaran tant, a més a més només són en repos 3.1Ghz vs 3.4Ghz, però el TurboCore és el mateix 3.9Ghz per tots dos. El que sí és útil és que el "S" consumeix menys electricitat que el "K", 65W vs 84W, deixo la comparativa de característiques.

El disipador que he posat és un Noctua NH-D14, que francament és exagerat per disipar 65W, però com és silenciós, amb el seu ventilador de 140mm i el de 120mm, a l'estiu segur que s'agraeix.

La LianLi està plena de detalls de qualitat, d'aquells que dius "perque ningú ho ha pensat abans?". Per exemple, el sistema d'anclatge dels discs durs és simple i genial, uns cargols amb gometes que llisquen sobre unes guies, i estan orientats de tal manera que per treure'ls NO necessites desmuntar la VGA per que xoquen amb ella. La font d'alimentació es treu i es posa des del darrera, res de tenir que desmuntar el disipador per treure la font, tremendu!

Aquests dies hem estat veient aquesta serie "Un mundo sin fin", és la continuació de "Los pilares de la Tierra". Consta de 8 capitols d'uns 47 minuts aproximadament. L'acció es situa en el 1310, en l'època d'Eduard III d'Anglaterra i la seva mare (anterior reina) Isabel.

Intenta ser fidel al llibre, i en part ho és, però els personatges són molt previsibles, el bons molt bons i els dolents molt, molt dolents. L'ambientació intenta ser bona, però es nota que és tot porexpan, està tot massa net, massa lluent, massa nou. I el final és molt sobtat, es com si s'haguessin acabat els diners, un crida "coooorten" i ja, "The End". Resumint, no m'ha agradat gaire.

Ok, ja tenim les imatges sel·leccionades, posades en una estructura FormData i enviades al servidor. Ara doncs és el moment de guardar-les on toca i posar-les a la BBDD (només el path). Sempre he estat de la filosofia que qui millor guarda els fitxers són els sistemes de fitxers, les BBDD les deixo sempre per dades (cadenes de text, números etc... no fitxers). Així doncs la rutina següent fa:

1. Gestió de la carpeta on es guarden els fitxers.
2. Un bucle que per cada imatge...
3. La guarda a disc
4. Insereix les seves dades a la BBDD

        private void GetFileAndSave()
        {
            try
            {
                Resp.ContentType = "plain/text";
                string Arrel = Servr.MapPath("/");
                string Any = DateTime.Now.Year.ToString();
                string Mes = DateTime.Now.Month.ToString();

                clsImatges Imatges = new clsImatges(ConnStr);
                Dictionary<string, string> Params = new Dictionary<string, string>();
                string Imatge;
                string IdPost = Req["IdPost"];
                string HDDPathImgs;

                //Arrel acaba en / per això no cal concatenar-lo
                HDDPathImgs = Arrel + PathImgs + "/" + Any + "/" + Mes;

                if (!Directory.Exists(HDDPathImgs))
                {
                    Directory.CreateDirectory(HDDPathImgs);
                }

                foreach (string strFile in Req.Files)
                {
                    HttpPostedFile postedFile = Req.Files[strFile];
                    Imatge = HDDPathImgs + "/" + postedFile.FileName;
                    if (!File.Exists(Imatge))
                    {
                        postedFile.SaveAs(Imatge);

                        Params.Add("Imatge", Imatge);
                        Params.Add("IdPost", IdPost);
                        Imatges.INS(Params);
                        Params.Clear();
                    }
                }
                Resp.Write("OK");

            }
            catch (Exception Err)
            {
                Resp.Write("ERROR: " + Err.Message);
            }
        }

Un cop guardades les imatges al servidor, el javascript pregunta quines imatges té associades el post per posar-les i que es puguin fer servir. Es fa servir una clase per després serialitzar en JSON. D'això s'encarrega la següent rutina:

    public class clsImatgeJSON
    {
        public string IdImatge { get; set; }
        public string PathImatge { get; set; }
    }
        private void LoadData()
        {
            Resp.ContentType = "application/json";
            clsImatges Imatges = new clsImatges(ConnStr);
            Dictionary<string, string> Params = new Dictionary<string, string>();
            DataTable tblImatges;
            string IdPost = Req["IdPost"];
            List<clsImatgeJSON> ImatgesJSON = new List<clsImatgeJSON>();
            clsImatgeJSON ImatgeJSON;
            string Arrel = Servr.MapPath("/");

            Params.Add("IdPost", IdPost);
            tblImatges = Imatges.GET(Params);
            foreach (DataRow DR in tblImatges.Rows)
            {
                ImatgeJSON = new clsImatgeJSON();
                ImatgeJSON.IdImatge = DR["IdImatge"].ToString();
                ImatgeJSON.PathImatge = DR["Imatge"].ToString().Replace(Arrel, "/");

                ImatgesJSON.Add(ImatgeJSON);
            }

            Resp.Write(clsJSON.Serialize(ImatgesJSON));
        }

Una altra funcionalitat que cobreix la part servidora és la eliminació de fitxers (peticions que també arriben via Ajax). S'ha d'eliminar de la BBDD i del sistema de fitxers.

        private void Delete()
        {
            try
            {
                Resp.ContentType = "plain/text";
                string IdImatge = Req["IdImatge"];
                clsImatges Imatges = new clsImatges(ConnStr);
                Dictionary<string, string> Params = new Dictionary<string, string>();
                DataTable tblImatges;

                Params.Add("IdImatge", IdImatge);
                tblImatges = Imatges.GET(Params);
                if (File.Exists(tblImatges.Rows[0]["Imatge"].ToString()))
                {
                    File.Delete(tblImatges.Rows[0]["Imatge"].ToString());
                    Imatges.DEL(Params);
                    Resp.Write("OK");
                }
                else
                {
                    Resp.Write("ERROR: Fitxer no trobat");
                }
                
            }
            catch (Exception Err)
            {
                Resp.Write("ERROR: " + Err.Message);
            }
        }

L'acces a BBDD es fa mitjançant la capa d'acces a BBDD que faig servir habitualment, de la que ja parlaré en un altra post.

El mes passat ha sortit la Canon 70D, dues generacions per sobre de la meva 50D. Baja, tota una temptació per Nadal... Aporta varies millores sobre la 60D i clar, la 50D ja està desfasadeta. Tot i que envelleix amb molta dignitat i segueix disparant fotos com una campiona, la 70D li treu unes quantes coses que sonen interessants. Per exemple 5MPX més, sí, sí, els MPX no és el que importa però tot suma. Un altra exemple, millora en la gestió del soroll, la 70D té un nou sensor que genera menys soroll a ISOS altes. La pantalla orientable, un altra punt. Bé en definitiva una nova contendent a tenir en compte. Un anàlisi aquí.

Quart llibre de la serie del Imperi Malazà, ambientat a Darujhistan, ciutat on passen moltes accions de les altres novel·les de la serie "Book of the Fallen". Finalment sembla que la ciutat viu en pau i on els pocs Bridgeburners retirats viuen en pau, doncs no, un nou poder s'aixeca desde la tomba de quan la ciutat era capital d'un imperi tirànic.

El que no sap aquest vell poder tornat per arrasar un altra cop el món és que aquest ha canviat, res és com era i el seu poder es veurà replicat per els nostres personatges preferits, en Kruppe per exemple i els habituals del bar K'rul.

Hi ha altres accions paral·leles, com per exemple el que passa a Moon's Spawn, la fortalesa flotant del malaurat Anomander Rake. Els malazans que corren per allí també reben lo seu i els Seguleh que ho trinxen tot.

Aquest m'ha agradat força i és fàcil de llegir. Encara que és recomanable llegir aquests llibres per ordre, primer els 10 de la serie "Book of the Fallen", i després aquesta altra serie.

M'agrada citar el que diuen en altres llocs, però a vegades posar un enllaç no és gaire útil perque has d'anar a l'altra pàgina (que amb els anys ves a saber si funciona) i clar, fer un copy&paste del text d'altres dins del teu sense que es distingeixi doncs queda lleig. Sembla que estiguis atribuint-te l'autoria del text quan en realitat no és així.

Per això existeix el tag blockquote, ja existia en HTML4 però ara han refinat i ajustat millor el seu us. Juntament amb CSS3 s'aconsegueix un efecte que està força bé (almenys ho he vist en FFox i IE10). També han fet que s'hagi d'afegir el tag <footer> (peu) i dins del peu posar un tag <cite> per posar un enllaç a l'autor de la cita.

Veiem les definicions actuals dels elements i aprofitarem per posar uns exemples.

The blockquote element represents content that is quoted from another source, optionally with a citation which must be within a footer or cite element, and optionally with in-line changes such as annotations and abbreviations.
Content inside a blockquote other than citations and in-line changes must be quoted from another source, whose address, if it has one, may be cited in the cite attribute.

The cite element represents a reference to a creative work. It must include the title of the work or the name of the author (person, people or organization) or an URL reference, which may be in an abbreviated form as per the conventions used for the addition of citation metadata.