Aquesta eina del Visual Studio potser en algun escenari és útil, ja que recol·lecta un munt d'informació del que fa el programa que estem fent. Però com contrapartida alenteix molt el Debug. Però que molt. És cert que es pot escollir el que es vol capturar, però de moment no he tingut la necessitat. De moment l'he deshabilitat i ja torno a debugar a tota velocitat.

Aquesta pel·licula francesa narra les desventures d'un home de negocis que treballant a la banca es converteix en el director d'un important banc.

Quan esdevé president li sorgeixen múltiples enemics dins del propi banc (que també volen ser president), entre els accionistes, tensions amb la dóna, temptacions... El ritme de vida també és molt accelerat, sempre viatjant, avió cap aquí, cap allà. Penso que les relacions personals gairebé desapareixen, ja que no estas a un lloc gairebé mai, i quan estas, estàs enganxat al telèfon.

El cert és que s'enten i tot, el ritme és bo i els actors encaixen prou bé en els seus papers. Recomanada!

Aquesta diumenge hem estat sense nena i em pogut dedicar-nos a coses que no faríem acompanyats. Per exemple visitar el C.C. El Born. Aquest nou espai cultural explica com era la ciutat el 1714, i com Barcelona va ser assetjada per les tropes borbòniques.

És curiós com s'ha conservat l'estructura de les cases i els carrers. L'explicació està molt aconseguida, amb videos que semblen trocets de pel·licula que mostra l'encarnissament del setge. Hi ha una maqueta que reprodueix la Barcelona d'aquella època, i tota una col·lecció d'objectes que han trobat a l'excavació.

L'explicació de com va anar a parar tot plegat sota el terra d'un mercat municipal també és curiosa, l'exercit borbònic va fer construir la Ciutadella que era una fortalesa per dominar la ciutat, i per fer-ho va derribar un 17% de la ciutat, que va ser enterrat. Al fer el mercat es va preservar fins als nostres temps.

L'explicació encaixa molt bé amb el llibre del Victus. I m'he comprat un llibre de gravats de l'època força xulo. M'ha interessat molt la visita i és molt recomanable anar-hi. Com no volia anar amb moltes motxilles ni gaire carregat he posat a la càmara l'objectiu petitó de 50mm fix que tinc, i l'he posat a la bossa petita. He disparat un munt de fotos!

Més informació sobre el Born a HappyBarcelona.

Aquesta és una peli d'acció. El desafiament a la llei de la inèrcia, de la lògica i de tot plegat és continu. De fet, és tan dolenta que és molt bona.

Tracta d'un poble de xina on hi uns clans de "los lobos", "los leones" etc... que lluiten pel seu control. Un governador trasllada un carregament d'or que passa pel mig del poble, i ja està liada. Els clans criminals volen fer-se amb l'or. De mentres el ferrer del poble els va fabricant armes, però ajuda a un d'un clan i els altres li tallen les mans com a represàlia. I voilà, es fa unes noves de ferro, i a més a més com li maten la seva enamorada, que treballa en el burdell del poble, va maxacar-los a tots.

Com ja he dit, sang a dojo, coreografies de lluita llargues i ment en estat catatònic. Ideal per diumenge a la nit, i riure amb les burrades que arriben a fer.

Aquesta peli tracta d'un home de negocis, interpretat per Richard Gere, que té una operació a mig tancar. [Spoilers] Durant aquest tancament no convenen escàndols però té la mala sort que conduint es queda dormit i té un accident on mor la seva amant. Perquè no es monti un sidral que arruïni l'operació que està duent a terme decideix tapar l'assumpte. Llavors comença una investigació policial on intenten atrapar-lo. Finalment s'en surt amb la seva, tanca el tracte i no l'enxampen, però la seva dóna li demana el divorci i els calers. En mig de tot això l'operació que vol tancar es descobreix que és per tapar un forat de 400 milions... Però un cop acabada la fusió els següents que hereten el pastis no li donen importància i fi.

Exacte, la peli acaba de forma brusca, com si els calers pel rodatge s'haguessin acabat de sobte. També està plena d'incoherències que no m'acaben de fer el pes. Intenta mantenir l'intriga però cansa una mica, no m'ha agradat gaire, però tampoc repugna, ja que els actors treballen prou bé.

Aquesta peli francesa tracta de dues persones apassionades per la xocolata però increïblement tímides.

Són un home i una dóna que acaben bojament enamorats, ella a més té un secret que és ser capaç de cuinar el xocolata de tal manera que el torna boníssim.

I amb això ja estan tots els ingredients servits per fer una comèdia: un secret, un problema (la timidesa) i una història d'amor.

El cert és que la pel·licula entreté una estona, després és previsible però com tampoc s'allarga i no es fa pesada. Es deixa disfrutar sense complicacions. M'ho he passat bé veient-la.

Resulta curioso lo visionario y a la vez ingenuo que resultaba Asimov. En un sentido, ya prevé robots autónomos, cosa que ahora empezamos a ver. Es ingenuo porque los robots que estamos empezando a fabricar están en buena medida diseñados para matar.

Aquest és el tercer llibre de la sèrie. Segueix des del punt on ho va deixar l'anterior. Descriu el breu regnat del rei Lluis X, 1314-1316 que va durar 18 mesos. [Spoilers] Anomenat "El Turbulento" no va ser un rei amb gaires llums, els fets que més es recorden d'ell són que va fer estrangular a la seva dóna, per enviudar i casar-se amb Clemencia. L'altra fet és que fa penjar al primer ministre del seu pare, en Marygni. I enfangar l'exercit a la vora d'un riu és un altra fet pel que se'l recorda, no va haver-hi batalla. I clar hi ha nobles que les decisions d'aquest rei els són contraries i decideixen liquidar-lo.

De mentres en Guccio aconsegueix casar-se amb la Maria de Cressay d'amagat, fuig dels seus cunyats i el mestre Spinello Tolomei ho intenta arreglar.

El llibre m'ha agradat molt, es força entretingut de llegir.

Hem dedico a això, a fer aplicacions web, fent servir tecnologia Microsoft. El que abans eren Winforms, aplicacions d'escriptori ara són aplicacions web. Aquestes han sofert grans canvis des de l'any 2000 on es feien en ASP Clàssic, a ara on l'HTML5 va entrant i sembla que té bona pinta (facilita la vida que enlloc de fer servir components, el navegador suporti directament el que vols fer amb tags).

Així doncs cal trobar una forma de portar la informació amunt i avall. A més a més de fer-ho eficient també cal que el desenvolupador (a.k.a jo mateix) no mori en l'intent.

Pel tema de la eficiència en les comunicacions es fa servir JSON per les dades i HTML per la presentació. Ambdós viatgen separats, i el JSON normalment per AJAX. Es a dir, L'HTML es transporta un cop, quan es carrega, i després només van amunt i avall les dades en JSON. Això fa que mantenir l'estat de la pantalla sigui molt fàcil, ja que no canvia (només les dades). És el que jo anomeno part client.

Per afavorir que el desenvolupador no mori en l'intent de recuperar els valors de 40 camps, posar-los en els seus corresponents paràmetres, etc... Es fa servir la serialització/deserialització de valors del formulari. Aquesta operació la fa una eina que genera codi automàticament. Per tant arribat a aquest punt el nombre de camps que contingui un formulari és indiferent alhora de recuperar-ne els valors. Únicament cal afinar el disseny, posar calendaris, si hi ha alguna lògica de negoci, combos en cascada, etc...

Per accedir a la BBDD es fan servir stored procedures (SP) i per gestionar aquestes SP en C# he fet una capa d'accés a dades, la clsDades (seguint els corresponents enllaços hi ha la documentació pertinent).

Per implementar la comunicació entre la part client i la clsDades faig servir ASHX amb molt bons resultats.

La impressió, sempre és el punt feble de les aplicacions web. La solució que he trobat és fer servir PDFs. A partir de la llibreria de Winnovative es pot convertir HTML a PDF, i funciona molt bé, tema liquidat. Si la generació d'un PDF triga molt temps també és pot fer una aplicació d'escriptori complementària que es dediqui només a això.

Més o menys queda una arquitectura com la següent

No es que las naves espaciales sean lentas, es que todo está muy lejos.