Fa uns dies hem anat a la setmana medieval de Montblanc. Fan la típica fira de paradetes de productes artesanals, embotits, formatges, ... Està força bé. La ciutat de Montblanc té un nucli antic força maco, amb tota una muralla amb torres que l'envolta. També és de visita obligada pujar a l'església, des de la que es tenen unes vistes magnífiques de la ciutat.

Vam comprar alguns productes, un formatge de cabra, un pastis de formatge molt bo i unes "armes" medievals pels nens. Un bon lloc per passar el dia. Recomanat!

Les restes del període visigot i dels sarraïns són molt escasses. Des de mitjans segle IX fins a principis de segle XI la zona nord de la província de Tarragona es converteix en terra de ningú, frontera entre àrabs i cristians. D'aquesta manera, la zona de Montblanc resta inhabitada durant molt temps.

Muralla de Montblanc amb el portalet, posterior, del Foradot. El perímetre del clos emmurallat és d'uns 1.500 metres i encercla tot el nucli de l'antiga població. El material emprat és pedra, argamassa i en alguns punts tàpia.

El 978, el cabdill sarraí Almansor fa una ràtzia contra el Comtat de Barcelona. Segons les cròniques, el primer enfrontament es va produir al castell d'al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla, al límit dels termes de Montblanc i Valls. L'avenç cristià continuava i l'any 1076 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II va ordenar crear el poblat de Duesaigües a l'aiguabarreig dels rius Anguera i Francolí.

Per tal d'afavorir la repoblació de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar exempcions d'impostos (no pagar usatges, ni cens, ni taxes de llenys ni d'aigües) a algunes poblacions, entre elles Duesaigües. Aleshores, el 1155, la població va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).

Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la població a un petit turó erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163.

La vila va créixer ràpidament; el 1170 estan documentats el castell al cim del turó i una església romànica dedicada a Santa Maria. Va aparèixer el barri del Mercadal, amb activitats comercials.

Al segle XIII Montblanc va créixer gràcies a nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.

Al segle XIII Montblanc va créixer gràcies a nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.

L'escut de Montblanc més antic que es coneix data del 1287 i, juntament amb els escuts de Barcelona, Girona, Lleida i Cervera, constitueixen els primers escuts cívics catalans coneguts fins ara. Foren utilitzats pels consells de les diferents viles per ratificar el tractat d'Oloron i el pergamí està custodiat als Arxius Departamentals de Marsella. L'actual escut (veure dalt), no està oficialitzat per la Generalitat, però és la forma utilitzada per l'Ajuntament.

La vila adquireix importància dins el Principat. Són d'aquest temps les obres de l'església de Sant Miquel, el call jueu, el convent de Sant Francesc, el convent i Santuari de la Serra, el Mercè, i l'hospital-església de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. D'aquest període també destaquem alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

A València hi ha un carrer anomenat de Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agraïment a un grup de nobles montblanquins que van anar a la conquesta del Regne de València. Casal dels Josa (s. XIII-XVIII). Va ser restaurada l'any 1958 i habilitada com a Museu comarcal. La seva estructura és del segle XIII i probablement formava part de les Escrivanies. Al segle XVIII va ser residència dels Josa, que el reformaren i ampliaren.

La màxima esplendor montblanquina s'assoleix al segle XIV quan va arribar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà, i una vila amb un important pes econòmic. El rei Joan el Caçador atorga al seu germà (i futur rei) Martí el títol de Duc de Montblanc.

Es van celebrar Corts Catalanes a Montblanc diverses vegades.

• El 1307 pel rei Jaume II.
• El 1333 pel rei Alfons III.
• El 1370-71 pel rei Pere III.
• El 1410 s'hi va reunir el Parlament General de Catalunya.
• El 1414 pel rei Ferran I.
• El 1640, Felip IV va projectar-ne unes que no es van arribar a celebrar.

Es construeixen les obres més importants de la vila; el recinte emmurallat (amb 31 torres i 5 portals), l'església de Santa Maria, l'església-hospital Sant Marçal i el Palau dels Alenyà. Es va cobrir el Torrent del Riuot, que passa pel bell mig de la vila i es van edificar molins, ponts, la presó, etc.

Des de principis de segle XV el rector de la parròquia de Santa Maria de Montblanc rep el tractament de plebà. Actualment només n'existeixen dos més: a Oliva (la Safor) i Ontinyent (la Vall d'Albaida).

A finals de segle, Montblanc va patir un seguit d'anys de males collites, epidèmies i la Guerra civil catalana que van acabar amb el creixement espectacular de la Vila Ducal. Les muralles van resultar afectades, així com moltes cases i ponts.

Edat Moderna

Al segle XVI i XVII es va produir una lleu revifalla però la Guerra dels Segadors va significar un cop duríssim per la població; es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i, durant la retirada de les tropes castellanes, el General Palavicino va fer manar bombardejar la façana de l'església gòtica de Santa Maria. Es van patir múltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar amb la inicial grandesa de Montblanc, que va perdre ja definitivament el seu pes polític i també econòmic. Aquest episodi es coneix com La General Crema.

Amb la Guerra de Successió la vila va perdre molts privilegis, així com la vegueria, que es transformà en Alcaldia Major del Corregiment de Tarragona. La Guerra del Francès i les lluites entre liberals i absolutistes van fer la resta.

Com ja s'han acabat els llibres de l'Arquero del Rey, he fet un FastForward i alehop! 1799. He començat la sèrie del Fusilero Sharpe del mateix autor, el Bernard Cornwell. El primer llibre en ordre cronològic de la història (segons la viquipèdia) és aquest, si no ho he entès malament no coincideix amb l'ordre de publicació. Jo he decidit llegir-los per l'ordre de la història, es que n'hi ha 21. Sí, sí, 21 llibres i una sèrie de TV i tot. L'únic greu que hem sap és que conforme un soldat passa batalles les probabilitats de supervivència disminueixen dràsticament, és a dir, si hi ha 21 batalles, i a cada una hi ha el 30% de baixes la probabilitat d'arribar a la 21 és ínfima. Apart d'això al ser un únic protagonista ja saps que no el poden matar, així que per molt que el machaquin ha d'acabar sobrevivint. Per exemple en la sèrie de las Gestas de Malaz, al tenir tants personatges l'autor pot anar matant a un o un altra per donar emoció (apart que al ser fantasia si convé també es poden tornar del regne dels morts). Però bé, el cas és que almenys el Sharpe no pot morir fins al llibre 21, a veure si l'encerto.

Aquest llibre comença quan el Sharpe és soldat ras i participa en la seva primera batalla. L'acció es situa a l'India, quan era una colònia britànica. L'exercit britànic vol impedir que el Tipoo, un governant musulmà, expandeixi el seu regne (en detriment dels anglesos). [Spoilers] És en aquesta campanya que el Sharpe, per fugir d'una mala situació que crea el seu sargent (que és molt dolent) Hakeswill i el capità Morris, es torna un espia per rescatar al coronel McCandless que ha caigut presoner del Tipoo. Té una informació vital, que és que el Tipoo ha fet una mina (un túnel) per sota la muralla de Seringapatam (la seva ciutat capital) i l'ha omplert de pólvora per quan ataquin els anglesos i passin per sobre exterminar-los. Finalment el Sharpe després de fer-se passar per desertor, juntament amb el tinent Lawford, i moltes peripècies aconsegueix volar la mina abans que hi arribin els anglesos. També enxampa al Tipoo quan intenta fugir i aleshores li roba les seves joies. Gracies a que ha impedit la massacre fent saltar pels aires la mina el fan sergent.

El llibre es llegeix força bé, i el curiós és que està molt ben documentat i molts dels personatges són reals, els fets també són reals, al final del llibre hi ha tot un apartat de notes històriques... M'ha agradat força! A pel següent.

Igualment que poques vegades totes les dades estan en una única taula, poques vegades no cal filtrar per cap camp. El Generador té suport per això.

És en aquest punt on entren els camps que permeten filtrar una taula, també els anomeno "Params extra" ja que són paràmetres s'afegeixen als que hi ha per defecte. Per defecte hi ha la clau primària de la taula per tal de permetre treballar o seleccionar només un registre. Al fer JOINS també es poden incloure camps d'altres taules per filtrar.

En els paràmetres de filtrat cal avaluar quina estratègia es fa servir, ja que depenent de la quantitat de paràmetres cal convertir la consulta a una amb suport de WHERE's dinàmics.

El interface permet generar els WHEREs més normals, una comparació directa, una altra amb operador habituals (>, <, >=, <=...), hi ha el cas de comparació amb NULL (marcar la casella Null compare, es genera un IS NULL), amb strings fent LIKE (amb dos sabors, que coincideixi el principi del camp o qualsevol lloc del camp. Finalment el BETWEEN per dates (s'especifica el camp i després els paràmetres, per exemple si es vol filtrar per data alta, es posa el camp DataAlta a la informació del camp, i després es posa Inici, Fi i es marca la casella. Això crea dos paràmetres Inici i Fi, i es genera el BETWEEN amb el camp).

També cal pensar que si un mateix camp es pot filtrar per diferents operadors, no hi ha problema en afegir-lo més d'un cop, només cal posar noms diferents.

I no són precisament VGAs... Aquest cop el deute públic espanyol.

Reflexionant... Si no s'ha invertit en Educació, ni en Sanitat, ni en Seguretat, ni en Justicia (important no donar mitjans als jutges no fos cas que investiguin casos de corrupció i siguin eficients)... S'ha seguit construint AVEs a llocs "curiosos", amb túnels tancats (encara que sembla que ja van parant), s'han rescatat CAIXES controlades per polítics, s'han rescatat autopistes privades... Crec que ja veig on ha anat a parar tant diner.

On estan els meus diners cabrons!

Aquest és el tercer i últim llibre de la sèrie "Los arqueros del Rey". És el desenllaç on totes les trames queden lligades.

Spoilers! Comença el llibre en el setge de Calais, on el Thomas de Hooktown visita al compte de Northampton, i aquest li concedeix un quants arquers per anar a Astarac (el poble de la seva familia, encara que ell és un fill bastard) a veure si troba allí el sant Grial. Va acompanyat de Sir Guillaume i del seu amic escoés Robbie Douglas. Quan arriba aprop d'Astarac, a la provincia de Berat, captura el castell de Castillon d'Arbizon aprofitant el descuit de la guarnició que el vigila. Des d'allí saqueja els voltants per atreure l'atenció del seu malvat cosí Guy Vexille. Després de moltes aventures, conèixer una noia de la que s'enamora, aconsegueix derrotar als dolents i trobar la pista que el porta al Grial.

Aquesta sèrie m'ha agradat molt! Llibres d'aventures molt ben documentats i ambientats.

En poques ocasions totes les dades que requereix un formulari estan en una única taula. En aquest punt és on entren en joc els JOINS.

El Generador té suport per JOINS, de tal manera que es poden obtenir dades de més d'una taula d'una sola consulta. Encara que els UPDATE/INSERT/DELETE només funcionen per la taula en la que s'està treballant. Els JOINs només es generen pels SELECT/QUERY.

La forma d'indicar-los és fàcil, taula origen, camp origen, taula destí, camp destí. També cal indicar si és un LEFT JOIN o un INNER JOIN.

Els LEFT JOIN són els que estan per defecte ja que obtenen dades de la taula principal independentment que tinguin un registre relacionat a la taula a la que es fa el JOIN. Per exemple si estem fent el mestre de Comarques, i es vol obtenir la Província, cal fer un JOIN, es serialitza el camp per enviar-lo al formulari per no es deserialitza al no pertànyer a la taula que s'està editant. Quan es fan servir JOINs aleshores ja es poden afegir camps de la taula que s'ha afegit a la llista de camps a retornar (marcant que s'han de serialitzar), i a més a més també es poden posar com paràmetres del WHERE. Cal anar amb compte perque els JOINs introdueixen duplicats, i potser cal marcar el DISTINCT o valorar la forma de fer el CTE, si amb ROW_NUMBER o DENSE_RANK.

La velocitat impensable fa un temps, 1Gbit de baixada, 200Mbit de pujada.

A vegades és necessari comparar objectes i s'ha de proporcionar a altres classes alguna forma de fer aquesta comparació. Per aquest motiu s'ha d'implementar l'interficie IEquatable.

En el Generador això és necessari per que treballa amb llistes d'objectes. Les llistes tenen un mètode força interessant que es diu "Contains", que indica si una llista té dins seu un objecte com el que es passa per paràmetre, però això necessita que la classe que defineix els objectes de la llista tingui implementat el IEquatable. Veiem el codi, a la classe clsTaula hi ha el mètode que afegeix camps a la taula:

public void AddCamp(clsCamp Camp)
{
    if (Camps == null) Camps = new List<clsCamp>();
    if (!Camps.Contains<clsCamp>(Camp)) Camps.Add(Camp);
}

Aleshores cal que la classe clsCamp implementi el IEquatable:

public class clsCamp : IEquatable<clsCamp>
{

[.....]

	public bool Equals(clsCamp other)
	{
	    if (this.NomCamp == other.NomCamp 
	        && this.NomTaula == other.NomTaula)
	    {
		return true;
	    }
	    else
	    {
		return false;
	    }
	}

[......]

}

Un cop es veu l'exemple queda clar i no és gens complicat.

Errare humanum est, sed perseverare diabolicum.

Errar es humano, pero perseverar (en el error) es diabólico.

Anem veient aquesta sèrie per les nits mentre sopem, és prou senzilla per seguir-la sense que et destorbi el son.

Segueix on ho deixa la Temp 1, i segueix una estructura de dues trames. Es a dir cada capítol presenta un cas que es resol en el mateix capítol i també explica un tros d'una altra trama que es resol durant tota la temporada. Els casos que es presenten en cada capítol són senzills, a The Closer (sèrie de la que hereten personatges) la jefa Brenda Jhonson resolia els casos mitjançant interrogatoris, aquí la capitana Raydor ho fa amb proves. El Sgt. Provença, que és un yayo, en aquesta temporada agafa una mica més de protagonisme. Respecte la trama llarga que ocupa la temporada són les amenaces que rep el fill adoptiu de la capitana que ha de fer de testimoni en un judici contra un assassí en sèrie.

Conclusió, poden estar fent aquesta sèrie ad eternum, va bé per agafar el son, ni molt emocionant (que has de veure tots els episodis d'una tacada), ni molt avorrida (que al dia següent ja no tens ganes de veure més).