Se atribuye a Francisco de Quevedo y al rey Felipe IV un debate sobre el valor de la disculpa. El monarca sostenía que cualquier ofensa queda lavada por una disculpa. Sin embargo, el escritor alegaba que una disculpa deshonesta, cínica o mal planteada puede resultar peor que el hecho por el que se pide perdón.

El rey retó a Quevedo, quien entonces ejercía como su secretario, a ofenderle y encontrar una disculpa que resultase peor que el propio agravio.

Apenas dio la vuelta, el poeta le puso las manos en las nalgas al Rey; no bien repuesto de la sorpresa, Felipe IV escuchó las siguientes palabras:

Perdón, señor, pensé que era la Reina.

Segueixo llegint la Trilogia del Siglo, aquest és el segon volum, el primer és "La caída de los gigantes".

Aquest cop la trama va seguint els fills dels personatges del primer llibre. Tracta com es va muntant la segona guerra mundial, i com el nazis pugen al poder. Narra totes les atrocitats que va fer aquesta gent, entrant en detall amb algunes i fent referència a les altres de rebot. Igual amb la guerra en sí, els personatges participen en accions dins del marc, però no es té una visió amb molt detall fora del que expliquen els personatges. També tracta la guerra del Pacífic amb els japonesos i el desenvolupament de la Bomba Atomica.

Els personatges segueixen les famílies del primer llibre, es a dir els Dewar (USA), els Fitzherbert, els Lecwith-Williams, Von Ulrich i Peshkov.

Apart de pintar als nazis com molt dolents, tampoc deixa en gaire bon lloc els russos. Que amb policia secreta i demés estaven a la alçada del nazis a nivell de tortures, detencions... Els únics que es salven són els americans i els anglesos.

El llibre es llegeix molt bé, i m'ha agradat molt, l'ambientació està molt ben feta. L'únic "però" que li posaria és que hi ha molt per explicar i molt per aprofundir, i clar si el Ken Follet ja escriu un "tocho" si a més a més explica amb més detall alguna de les accions ja no seria un llibre, seria una enciclopèdia. També és curiosa la sensació de que els personatges van i venen, fan les seves coses però en realitat els fets històrics són els protagonistes ja que marquen el que els personatges poden fer o els pot passar alguna cosa, és difícil descriure la sensació, a més a més al seguir en el següent llibre els mateixos personatges no hi ha sensació de que acaba, no hi ha una conclusió. Recomanable!

Les petites funcions sempre cal tenir-les a mà. Es fan servir un cop, i un altra, i un altra... Aquesta és una d'aquelles funcions que sempre estem repetint.

Donat un string com per exemple: "Lorem ipsum dolor sit amet, 'consectetur' adipisici elit". Es vol obtenir "consectetur", es a dir el text que està entre els '. Per això es pot fer:

string Text = "Lorem ipsum dolor sit amet, 'consectetur' adipisici elit";
string Resultat = SubString(Text, "'", "'");
//Resultat = consectetur

public string SubString(string OnBusquem, string CaracterInicial, string CaracterFinal)
{
	int Inici = OnBusquem.IndexOf(CaracterInicial) + CaracterInicial.Length;
	int Fi = OnBusquem.IndexOf(CaracterFinal, Inici);
	return OnBusquem.Substring(Inici, Fi - Inici);
}

També es pot fer d'una altra manera amb el mateix resultat:

string Text = "Lorem ipsum dolor sit amet, 'consectetur' adipisici elit";
string Resultat = SubString(Text, "'", "'");

public string SubString(string OnBusquem, string CaracterInicial, string CaracterFinal)
{
	return OnBusquem.Split(new char[] { CaracterInicial[0], CaracterFinal[0] })[1];
}

Quina és millor? Quina s'entén millor? Per gustos els colors. Encara que a mi m'agrada més la primer opció ja que té algo més de flexibilitat. Per exemple, imaginem que enlloc que el separador sigui un caràcter, que sigui varis. Com quan volem extreure un valor de dins d'un string XML (sense muntar l'objecte XML), quedaria algo com:

string Buscar = "dasjdhasdjkah<abcd>Lorem ipsum</abcd>dsadadadsadasds";
string resultat = SubString(Buscar, "<abcd>", "</abcd>");
//Resultat = Lorem ipsum

Respecte el post dels strings hexadecimals, tenir més d'una forma de fer el mateix és enriquidor, així no tot semblen claus.

If all you have is a hammer, everything looks like a nail

Per validar que un string té una pinta com "0F4D3398FFDD", és a dir és un string Hexadecimal. Es pot fer una funció com:

public bool OnlyHexInString(string test)
{
    // For C-style hex notation (0xFF) you can use @"\A\b(0[xX])?[0-9a-fA-F]+\b\Z"
    return System.Text.RegularExpressions.Regex.IsMatch(test, @"\A\b[0-9a-fA-F]+\b\Z");
}

Fer servir una expressió regular està molt bé, però ho trobo una mica excessiu ja que no cal tanta potència per fer algo senzill. Penso que és millor fer:

private bool IsHex(IEnumerable<char> chars)
{
	bool isHex;
	foreach (var c in chars)
	{
		isHex = ((c >= '0' && c <= '9') ||
				 (c >= 'a' && c <= 'f') ||
				 (c >= 'A' && c <= 'F'));

		if (!isHex)
			return false;
	}
	return true;
}

Si es vol tenir una sobredosi d'herois "Made in USA" aquesta és la peli. Surten tots. Inclús "Hulk". El més interessant és que és consistent amb les altres pelis a nivell de guió i a nivell d'actors (a cada heroi l'interpreta l'actor que ho feia a la peli original).

Per a nens d'onze anys o més perfecte, un malo malote (el Loki, germà de Thor), i un munt de bons. A vegades fa una mica de pena que només hi hagi un malote i un munt de bons. Obviament amb tants bons el resultat és l'esperat. Bons efectes que desafien la física i castanyes a tutiplen, i llestos!

Aquest cap de setmana passat he vist aquesta peli. Directament és absurda, però espectacular. I no absurda en que existeix un bitxo tamany Godzilla, si no absurda en quan a idees que tenen per matar a uns bitxos més dolents, els Mutas, que s'alimenten de radiació. Destacar que apareix el protagonista de Breaking Bad en un paper secundari. Finalment en Godzilla que és un "buenazo" després de destruir mitja ciutat (clar és que construeixen els edificis apretats i ell pobret no passa i es sent que té el seu espai personal envaït), doncs això, que al final és ell el que s'ha d'encarregar del tema dels Mutas.

Per adolescents de 11 anys, que els agraden les pelis d'acció, és ideal. Si agraden els efectes especials i la lluita de coses "grosses" a càmera lenta també perfecte. Per la resta no tant.

La continuació de l'anterior, però aquesta ja passa en l'edat "actual" i el "capitan America" és un agent de "S.H.I.E.L.D", com la "T.I.A." de Mortadelo i Filemón però en guay i millor.

Resulta que Hydra no va desaparèixer del tot i cal acabar de liquidar el tema. A més a més hi ha un dolent molt "maloso" que és el "soldat d'hivern" amb poders similar al "capitan". Però en realitat no és tan dolent, només ho són els seus jefes. En aquesta hi ha una mica més d'enbolic.

Jo gairebé tinc una sobredosi, però com sempre, bons efectes, bons actors, guió txepi-txepi, i pel tram d'edat al que va dirigida és ideal.

Si us agrada el tema de superherois Marvel aquesta peli us agradarà. I a més a més tal com indica el nom és "made in USA", sense complexes, amb tots els tòpics i bons efectes especials.

Tracta d'un noi, molt bo, molt bo, molt bo, molt patriòtic, però esquifit, al que un científic renegat alemany li injecta un medicament que el transforma en un supercachas. I aleshores es pot dedicar a donar canya als dolents. Els dolents no són només els nazis, són una organització secreta que es diu Hydra, on el seu lider (és l'agente Smith de Matrix) ha aconseguit fer una font d'energia superpoderosa d'un trasto mitològic noruec. I aoa, a machacar als pobres soldats d'Hydra.

Recomanable? Ha d'agradar el tema Marvel, i és previsible, però per segons quins trams d'edat és com el Equipo A però XL. I això ja depèn del gust de cadascú.

Aquesta pel·lícula és fruit d'una fórmula matemàtica: Robocop + Cortocircuito = Chappie.

Tracta d'un informàtic que treballa programant robots policia. I fa un que té una intel·ligència artificial que el fa capaç de raonar. Però amb tan mala sort que uns "dolents" li roben el robot (en Chappie). Comença com un nen petit i va evolucionant, aprenent coses dolentes dels "dolents", que francament són massa bons. Un company de feina del programador ha inventat un robot competidor, molt similar al robot dolent de Robocop, i ja la tenim liada.

La peli es deixa veure, bons efectes, guió algo fluix i un final pse, pse (encara que acaba bé), ah! I no passa als USA! Jo com tinc debilitat pels robotets la recomano, algu altra que no sigui del ram, potser vol anar a veure una altra cosa.